Espectacular el cel immaculat amb el que ens ha rebut la muntanya santa aquest matí. A nosaltres i als 300 cotxes que ja hi havien aparcats a les 9:45h a Sta. Cecilia, i és que un dia així no es podia desaprofitar.
| Cara nord |
Després de fer malabarismes per aparcar el cotxe, amb la Selene baixem pel camí del Piteu cap a la Placa del Mongo. Allí ens espera el repte del dia, la via KirckKrickKreck. Així que després de saludar als companys del Prohibitivo ens hi posem.
| Peu de via |
De totes les vegades que havia passat per aquest indret, sempre m'havia cridat l'atenció la perfecció que tenia el nom pintat a peu de via. Més tard veient alguna de les il·lustracions que ha fet el seu equipador, ho vaig començar a entendre. Si hi afegim la perfecció rectilínia de la placa que solca aquesta línia i la recent lectura d'un Desnivel amb un article titulat "La Ruta de la Placa, regreso a la vieja escuela", queda clar que ara era el moment de tatxar-la.
| KirckKrickKreck Avui només tinc fotos assajant amb el croll |
Quan em proposo fer alguna d'aquestes vies aparentment oblidades sempre miro abans al 8a.nu per veure si té algun comentari. Normalment no hi ha sort, però en aquest cas, sorprenentment hi apareixia, feta fa uns anyets per un vell conegut i que sempre serveix de bona referència. Alhora el magnesi en algunes preses indica que aquesta via es deu fer més del que em suposava.
| KirckKrickKreck |
La via és un petit trencaclosques fins al tercer bolt de bidits i foradets. Personalment m'ha costat força poder fer l'entrada ja que els peus estan molt polits i patinaven de mala manera. Inicialment em resistia a tocar el cantell dret, però un seguit de patinades m'han fet canviar d'opinió ràpidament i com que hi havia alguna marca de magnesi, l'he utilitzat per aixecar-me de terra almenys...
| KirckKrickKreck |
La resta de la via és una combinació de petits cantells i petites regletes on posar els peus. El pas més complicat es troba just al segon bolt i un cop superat els cantells es tornen bons fins a l'arribada a la reunió, on tornen a fer-se petits.
En resum és una via recomanable per a fer dificultat sense passar dels 90º. Això sí, afileu les falanges dels dits...
| KirckKrickKreck |
Val a dir que tota la via està equipada amb parabolts menys l'última assegurança i la reunió, que són spits M10. Seria recomanable substituir aquesta reunió, més que pels spits per les dues plaquetes, una mítica TAK i una altra que sembla de fabricació casolana.
Osti, aquesta la vaige fer fa 15 anys o mes, quins records, sempre que anem al prohibitivo li explico a la Laia, es dura de cullons, bona feina senyor, recuperant els classics.
ResponEliminaDoncs "sort" que estàs convalescent...que sinó hauríes pujat amb una ma! Enhorabona i Pit i collons!!
ResponEliminaEnhorabona pel rotpunkt. Certament l'estètica de la via és molt bona, llàstima com ja et vaig dir que s'hi afegís una altra via! errors de llavors que continuem fent avui.
ResponEliminaSalut