The bright side of the moon...

Ahir vaig poder fer el "pleno" a les vies de La Bimba (St. Benet - Montserrat), una història començada per allí l'any 2000 o 2001, ara no ho recordo...

Carlota a Tarkus

Després del Mac-Cana possiblement sigui La Bimba el sector més conegut (i concorregut) de Sant Benet. Abans de l'existència d'altres sectors esportius amb vies assequibles, com La Tifa, Les Maries o el contrafort de la Momieta, era dels pocs que comptava amb vies fàcils i a l'hora un bon grapat de durs setens per arrodonir el dia. Aquest fet ha propiciat que fins i tot s'hagin fet cursos d'iniciació a l'escalada, aprofitant el costat dret del sector. Val a dir que les vies no són pas fàcils així que millor no porteu a la gent aquí a fer un primer tast amb la vertical...

(C) J.E Castellnou

Jo vull parlar de la part més assolellada d'aquest sector, ja que és on s'hi troben les vies més dures i menys comentades de la galàxia cibernètica. Algunes les vaig fer fa anys, però intentarem fer memòria... Per cert, les fotos són del 2010.

Quercus

A) Monjes Cosacos: Via on encara hi resten els spits originals (TAKs en bon estat). Puja a tocar dels arbres, però en cap cas són molestos. És una via molt continua de petits forats alternats amb alguna bústia. Necessita un bon treball de peus.

Jortx a Mata a tu padre y viola a tu madre

B) El Canto de un Duro: Aquí també hi trobarem els spits originals (TAKs en bon estat) on cal mencionar l'últim, que forma part de "l'anada d'olla" del Marcel i que caldrà vigilar, ja que la placa és d'espeleologia (1800 Kg). Bona via on trobarem un pas llarg just al sortir de la bauma (primer spit), i on cal haver trobat la combinació guanyadora. La resta de la via té bons forats i és de molt bon fer.

Ojalá te caigas del mundo

C) De Verde o de Marrón, un Cabrón es un Cabrón: Agafant la zona central-esquerra de la balma i amb tendència a l'esquerra fins a situar-nos dintre de la fissura cega que ratlla mitja paret. Bonica línia de dits en una verticalitat absoluta (com totes les línies centrals). El pas més complicat de veure el trobarem just abans d'arribar a la fissura, on caldrà fer ús d'algun cantell retocat de l'Esculpida. La part final té roca espectacular...

Ojalá te caigas del mundo

D) Baix Creix: Crec que aquesta línia compta amb una assegurança més que en el moment de la seva apertura, si algú ho sap del cert i ho vol compartir, serà ben rebut. Si realment la primera assegurança no hi era ja calia créixer per no matar-se, je, je, je... Bé, no sé si el nom ve donat pel primer pas, ben llarg, seguint els picats de l'Esculpida o bé pel crux on cal estirar-se moooolt per abastar una petita punxa que en equilibri ens permetrà moure els peus i arribar a la regleta salvadora... final de pel·lícula.

Ojalá te caigas del mundo

F) Ojalá te Caigas del Mundo: Difícil i concentrada via de placa extremadament vertical. Costa molt xapar la tercera assegurança i cal afilar bé els dits per realitzar el pas central, jugant amb les petites preses de peu. A la part final hi trobarem algun pas llarg sobre bons cantells. Alguna presa clau comença a acusar el pas dels escaladors...

Jortx a Mata a tu padre y viola a tu madre

G) Quercus: Placa inicial de bons cantells que de sobte s'acaben a l'alçada del visible forat, que cal passar per l'esquerra. Treball de dits i bona vista...

H) Tarkus: La via d'escalfar del sector esquerra de La Bimba. Amb la mateixa entrada que l'anterior via, quan comença el desplom va a buscar els cantells més grans de la dreta. Alguna xapa allunyada.

Carlota volant a Tarkus

I) Mata a tu padre y Viola a tu madre: Amb aquest esperpèntic nom digne dels millors dies de La Banda Trapera del Rio, trobem aquesta petita joia ja un pèl polida pel pas dels escaladors. Placa molt vertical de pressa petita combinada amb algun bon forat. Moviments elegants que no podem deixar passar.

A tibar-li!