Niño, deja de joder con la pelota - I

Quants cops he sentit la frase: "Sant Benet no necessita propaganda!". Propaganda potser no però igual caldria diversificar l'oferta per tal de que no tothom es quedés al pobre Mac-Cana. Amb aquesta idea neix la secció "Niño, deja de joder con la pelota", on aniré presentant petites joies oblidades per la majoria i que valen molt la pena. 100% lliures de magnesi!

Ahir vaig poder gaudir d'un magnífic dia de sol per catar dues excel·lents línies recomanades pels locals. Situades en una lleixa a mitja alçada de la cara sud de la Trumfa, a tocar del refugi. Hi podrem accedir des de la segona xapa de la Trinxats (IIIº, però millor encordat) o bé rapelant des de la primera reunió d'aquesta. Hi trobarem dos parabolts per assegurar (marcats en blau a la imatge, sota les vies).

Vigileu les pedres que cauen directament sobre la Entre las cejas, situada just a sota.

Cram-Cram

Les dues vies tenen trams obligats però estan perfectament equipades amb parabolts. L'única pega és que la segona sols té un únic punt d'assegurança com a reunió, però amb un flanqueig fàcil (5b) es pot anar a la reunió de la Trinxats des de l'última assegurança (així ho vaig fer jo). Les dues tenen segell Endika...

Ni Te Cases Ni Te Embarques

Cram-Cram: Magnífica via on trobarem de tot. S'inicia amb un invertit i un gran cantell que ens permet abastar els característics forats de la paret. Si piqueu amb la mà al de la dreta veureu quin soroll més místic fa! Sortirem dels grans forats amb un característic còdol groc fins a un bon forat que caldrà invertir. Ara comença una segona part de finura sobre bons bidits i amb un bon cantell amagat a l'esquerra que ens permetrà xapar l'última assegurança i agafar aire fins la reunió. Imprescindible!

Ni Te Cases Ni Te Embarques: Més assequible que la seva veïna però amb una entrada molt explosiva. Haurem d'anar a agafar el forat gran de la nostra esquerra i no el deixarem fins que tinguem els peus ben amunt (havent-lo invertit prèviament). Des d'un gran forat (cantell amagat dintre) reposarem perquè fins l'última assegurança tenim passos llargs de preses acceptables que van esgotant de mica en mica. Bona.

Vot de Pobresa

Una altra de les joies poc repetides i més que recomanable la trobarem a la part alta de l'Elefantet, la Vot de Pobresa. Famosa per la seva aparició al mític vídeo del Al Filo de lo Imposible, a partir del minut 7. Amb segell Josep Maria...

La via fa cert respecte ja que comença sobre l'abisme absolut i cal fer una aproximació verdoniana. Des del camí dels totxos accedirem amb una fàcil grimpada al cim de l'Elefantet. Allí hi trobarem un parabolt que ens permetrà rapelar en direcció al monestir per una gran llastra. A la nostra dreta veurem un petit matoll en un llavi i allí mateix es troba la reunió, amb dos parabolts amb xapes TAK. Amb 25 metres de ràpel ens trobarem en una petita lleixa penjats, amb tres parabolts i uns quants burils.

Potser sigui una de les millors roques que he vist per la zona. Gens polida i amb molta adherència. Via ben equipada, de forats, molt vertical i que arriba a desplomar a la part final. Una sortida de la reunió amb forats més petits dóna pas a una placa de pura continuïtat on cap pas és difícil, però desgasta. Imprescindible.