Hi ha dies en que estàs destinat a pillar, facis el que facis. I ahir era un d'aquells dies... mig trencat d'altres escalades faig la peregrinació dels dijous cap a Sant Benet. Pujo sense cap pla en concret, però amb algunes vies a la ment: Animal de Ciudad, Ángel de Cuero, Dejad al Chico en Paz... sort que a l'arribar a l'ermita, el solet ens fa canviar d'opcions.
 |
| Ingrid al segon llarg de la Scaffold al Gat |
Amb l'Efren i l'Ingrid optem per escalfar una mica a la Scaffold al Gat. Una bona via que es fa curta, comença just al final de la canal que separa el Gat del Contrafort de la Prenyada i on segur que els seus dos llargs són empalmables, deixant una bona tirada de 50 metres.
La línia està perfectament equipada amb parabolts i té un primer llarg amb uns metres inicials finets i bons forats després. El segon llarg comença rampós i poc a poc es va fent més vertical fins arribar a desplomar a l'última assegurança. És aquí on ens debatim si cal anar a agafar un gran còdol vermellós (la tele) o bé seguir recte. Pillada 1: no aneu a buscar la tele, recte surt el grau ressenyat i són passos molt macos. Amb un ràpel llarg tornem a peu de via.
 |
| Efren al primer llarg de la Obstáculo Impertinente / Tarit-Tarot |
Com a segona opció ens decantem per la Obstáculo Impertinente, però no encertem l'inici i fem la tirada inicial de la seva veïna, la Tarit-Tarot. Una placa de passos fins però amb força crosta. Cap al final del llarg veig els spits finals de la Obstáculo i acabo entrant a la reunió per on toca. Actualment la Obstáculo té les primeres assegurances restaurades, però resten dos spits en perfecte estat abans d'entrar a la reunió. El segon llarg són spits M10, però les reunions estan canviades i són inox.
El segon llarg té una entrada desplomada de bons forats i espectaculars còdols, tot i que el ciment que els sustenta no acaba de donar confiança. La veritat és que aquest tram no es deu fer gaire. De l'últim bolt cal anar recte amb tendència dreta per trobar la reunió. Aquesta està pensada com a reunió de via esportiva i per tant no te cap lleixa i es veu força incòmode. L'Efren directament tira a l'esquerra i munta la reunió de l'Escorpí.
 |
| Efren al primer llarg de la Obstáculo Impertinente |
L'últim llarg té 3 spits M10 i comença amb una petita baumeta i rampa fins al desplom final. Pillada 2: A l'arribar sota el desplom veig un buril sobre el meu cap i pujo per allí, però és més difícil del que esperava i me'n vaig avall (resulta que allò era el final de la Tasi-Espele). L'Efren des de la reunió veu un spit a la meva esquerra, je, je, je... el que jo no he vist a 2 metres ell ho ha vist 20 metres per sota. Pillada 3: la sortida real amaga un pas de remuntada de peus infernal... els llargs patim i a mi em costa no sé quants intents. Quin dia que porto!
Recollim a l'Ingrid al cim, ja que ha pujat en solo per la Normal i per rematar el dia, anem a la Xirimoia a tatxar un altre clàssic: Somnis Humits amb la Destivelle, aprofitant que dimarts veuré a la protagonista. Quina via més complicada de llegir a vista, aconsegueixo arribar fins el penúltim bolt, però la sobamenta dels últims passos acaba amb el meu intent a vista (Pillada 4). Entenc que les presses humides són les que comparteix amb la seva veïna (Del Txavo) perquè fins la quarta assegurança el tacte era bo.
En un segon intent si que aconsegueixo fer-la en lliure i és que ja ho deia el Rosendo: "Combinado de ingredientes sinuosos de aventuras de las obras continentes reflejos de la locura..." (Lletra de Obstáculo Impertinente).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada