Niño, deja de joder con la pelota - X

Uns diran que és l'edat, els altres que és l'astènia primaveral (no confondre amb abstemi/a primaveral!), però jo el que sé és que cada cop arribo als "dijous verticals" més cansat. Com es pot comprovar al darrer post, dijous passat va ser un dia per oblidar, "escalatoriament" parlant, clar!

Ángel a l'última reunió de la Pany a la Porra

Així que aquest dijous li proposo a l'Àngel alguna cosa més suau. Sembla ser que la Pany de La Porra ens ve de gust a tots dos, doncs dit i fet. Gràcies al reequipamet de la seva veïna GEEB el camí està molt fresat i és fàcil arribar a peu de via. Allí trobem una vegetal canal que en 60 metres clavats ens deixa a una gran alzina, a 10 metres per sota del collet. Nosaltres muntem una reunió tipus el que ara anomenem trad a una bauma a la dreta (uns 20 metres sota del collet) amb aliens i camalots.

 

Ángel al primer llarg de la Pany a la Porra

Uns 5 metres sota el coll comença pròpiament la via. Una fissura molt pitonada de cinquè grau (gràcies als perfectes bidits fabricats pels claus) ens deixa just sota la vertical del cim. L'Àngel resol aquest llarg magistralment amb tres aliens (el semàfor), gràcies a una petita fissura amagada a la dreta d'un còdol (activar sensor de raig-x).

Ángel acabant la Pany a la Porra

L'últim llarg el començo recte des de l'espit que hem utilitzat com a reunió, quan porto uns metres i estic molt aprop de caçar la primera expansió un exposat pas em fa pensar que allò no té res d'Ae, així que ràpidament entenc que la via entra per l'esquerra (massa freeky per fer-me gran). Des de la canal de l'esquerra, pujant per un gran arbre s'abasten dos nous i lluents spits. La veritat és que no he estat capaç de saber si els spits substitueixen vells burins o bé és que abans ens pujava molt per l'arbre (ara en estat decrèpit a la part superior) i es caçava el primer buril de la tirada. 

Barallant-se amb la seva ombra a la Porra

Bona paradoxa per als reequipadors si fos aquest el cas: posar expansions noves ja que l'arbre ja no permet arribar al primer buril o bé passar la via de A1 a A3?

Fem un pas complicat de petites regletes per passar de l'arbre a la paret i ràpidament agafem la magnífica fissura que gairebé ens durà al cim. Aquesta està força equipada amb pitons i és d'una magnífica escalada lliure. Nosaltres vam fer reunió a la primera tirolina per evitar fregaments. Crec que vaig utilitzar l'alien vermell i groc en el llarg.

Perfil dels Flautats per on hi discorre l'Escurçó Negre

Un ràpel de 40 metres volat ens retorna al coll i amb un altre ràpel de 60 metres baixarem per la canal fins a peu de via. 

La via m'ha encantat, passos molts bonics a la fissura i espectaculars vistes cap a Parets i la Catalunya central. Més que recomanable!

I per favor, que algú desmunti les tirolines (ferralla vertical). Si es vol fer una travessa complerta s'ha de pujar al cim de tots els agulles i rapelar pel vessant contrari, je, je, je...