Durant aquests dies marcats pel triomf de la sang i no de la raó hem anat fent coses per la vertical. No tantes com voldríem però cercant les que feia temps que volíem.
 |
| "Il·lustradora il·lustració" a joc amb el títol de l'entrada... (C) P. Kuczynski |
Un suposat dia plujós, amb en Jortx, avortem una pujada fins al Botijo (per cert, quin va ser primer el de la Placa Roof o el dels Degotalls?). Bé, comencem la frase de nou per ser toponòmicament correctes.
Un suposat dia plujós, amb en Jortx, avortem una pujada fins a la Sallona (així no acabarem mai, què és una Sallona?, paraula no registrada en cap de les dues llengües majoritàries al territori... el més pròxim que he trobat és un ésser misteriós de la cultura veneçolana, que amb cos femení d'exultant bellesa castiga als homes infidels).
 |
| Jortx a la Sa-Kim a l'Ag. dels Retornats |
Total, que davant de tanta confusió, i ni una gota de pluja, ens refugiem sota l'Agulla dels Retornats, on amb un parell d'intents ens emportem la versió en lliure de la magnífica Sa-Kim. D'aquesta via ja vaig parlar en un anterior entrada, quan la vaig fer en versió clàssica...
 |
| Jortx a la Sa-Kim a l'Ag. dels Retornats (Sky-Runner) |
Un primer llarg curt i molt tècnic a la part final ens deixa sota un bon sostre que gràcies als capritxosos cantells no es fa difícil de passar. La resta és un magnífic diedre de roca impecable amb un final de placa. Compteu uns 30 metres per baixar al terra (no es toca paret).
 |
| Terrible Alpha-Blondy a Collsuspina |
Pels matins ja hem començat a refugiar-nos del sol a la concorreguda zona de les Antenes a Collsuspina. Em queden poques línies per fer, però n'hi ha unes quantes que mai vaig fer estrictament en punt vermell, així que és el nou objectiu d'aquests dies.
 |
| La poc repetida Paulino Gamba a Collsuspina |
Gràcies a alguna ànima caritativa s'ha netejat i reequipat la menjada per les heures Paulino Gamba. Un bonic diedre (més maco del que sembla a primera vista) i amb un grau més baix del proposat a les ressenyes underground. Una bona opció per escalfar si fugim de l'Ocellets, Albert-Fede o Ying's. També aprofito per provar el Diedre Marrà... un nom més que adequat!
 |
| La menys repetida Derrapa Freeky a Collsuspina |
El pas final de l'Alpha-Blondy es segueix resistint, però cada cop està més aprop i pot convertir-se en un dels objectius estivals. També aprofito per traure la pols i les teranyines a les crispants plaques de la dreta, així realitzem la Halley, la Derrapa Freeky i la Directa de l'Albert-Fede, no tan difícil com m'havia semblat en anteriors intents.
 |
| Primer llarg de l'Aresta Arcarons |
I després de tanta placa, i complint els meus deures adquirits amb en Joan Pera, l'acompanyo a l'Aresta Arcarons. Què es pot dir que no s'hagi dit ja d'aquesta línia?, "... sobredosis de quinto grado...", com ja va dir un dels seus aperturistes...
 |
| Joan Pera a l'Aresta Arcarons |
Aquest cop surt tota en lliure, i em deixa a una "aresta" de fer tots els Plecs sense agafar-me a res que no sigui la roca... Algun voluntari per a l'Aresta Bellver?, je, je, je...
 |
| Aresta Arcarons |
Així que com ja veieu anem conjugant estils diferents adaptant-nos a les regles de cadascun d'ells sense voler canviar el joc al nostre favor. Això ja ho fan els "polítics" (verticals i horitzontals).
 |
| Joan Pera a l'Aresta Arcarons |
Enhorabona, l'Arcarons tota en lliure? deu n'hi dó.
ResponElimina