Després de fagocitar el llibre de l'Òscar Masó sobre la Castellassa de Can Torras, i descobrir que s'han reequipat algunes vies emblemàtiques del monòlit, no vaig poder estar-me d'enganyar en Gatsaule i en Jortx per tal de fer-li una visita.
Del llibre us podria dir força coses, ja que l'ha escrit un enamorat de la zona. Descobrint la Castellassa de Can Torras i els seus voltants és un recull doble, per una banda d'excursions centrades als voltants de la Castellassa, i per l'altra una perfecta descripció de totes les seves vies d'escalada. Sobre les excursions, com a opinió personal, us puc dir que ja havia passat per bona part dels indrets que es descriuen, però la profusió de detalls que en fa l'Òscar fa que tingui ganes de tornar a repetir aquelles caminades.Respecte a les vies d'escalada, doncs m'imagino que és l'únic recull oficial que s'ha fet sobre aquesta roca, si hi afegim l'amistat de l'autor amb bona part dels aperturistes fa que a més d'únic, a dies d'ara sigui impecable... I que consti que no tinc comissió, ja, ja, ja!
La nostra elecció va ser la reequipada via Jacint Aguilar + Toni Sors. Aquesta ruta, que no deu sumar més de 60 metres en 4 llargs que ens van fer passar una estona agradable.
El primer llarg és una travessia de IIIº per tal d'anar a buscar la primera reunió en una lleixa de la cara est. Hi trobarem un parabolt, que com a la resta de la via són mimetitzats, respectant la normativa del parc.
El segon llarg és una pedalada sobre parabolts i roca de la zona. Basicament parabolts amb un spit intercalat i un buril original que no cal ni tocar. Existeix l'alternatica de 3 passos d'A0 per sortir de la reunió i continuar el llarg en lliure (diuen que 6b+/6c), reservat per a especialistes del fang...
El tercer llarg és el més curt. Una sortida sobre bona roca de la reunió amb algun passet de 6a per agafar el primer parabolt (recomanable protegir el factor 2 amb un alien vermell) i després rampa fins a l'última reunió.
El llarg final comença amb 4 metres de fissura desplomada equipada amb tacs de fusta (s'ha renovat algun cordino), on amb un alien vermell i dos de grocs passarem com uns senyors. Jo ho vaig intentar en lliure i vaig tenir que penjar-me en un dels tacs de fusta ja que els friends que portava eren massa grans i la cosa desploma força per anar provant. La sortida de la fissura és de grans cantells i molt recomanable. Un cop sota el sostre, la variant Toni Sors el creua en Ae reequipat amb parabolts i spits. Recomanable per donar una mica més d'emoció a l'ascensió...
En general, una via curta però agradable per a una tarda d'estiu, especialment amb els parabolts nous...








