Divendres quedo amb en Jortx per encetar la temporada estival als Cingles del Folló. Tot segueix igual com ho vam deixar l'any passat.
Mohawk a la via Munalis
Donat que havia portat els catxarros per practicar una mica em decideixo a fer la versió non-expansion de la via Munalis. Després de passar la fissura inicial, que no em cansaré de repetir mai, ja m'he quedat sense friends mitjans, així que d'aquí fins la reunió he de xapar tres bolts.
Via Munalis
L'entrada a la reunió la protegeixo amb dos aliens en una petita fissura horitzontal rotllo hard-grit. Tot i això encara haurem d'estalviar per comprar uns quants camalots i poder-la fer íntegrament sense expansions.
No tinc més friends mitjans...
Acte seguit ens decidim a traure interrogants d'unes quantes vies. Provem Magnètics Frenètics. Una línia impressionant, amb un pas central d'apretar les dents i la resta de pura continuitat en desplom...
En Jortx l'aconsegueix fer sense cap parada, però no ens atrevim a fer-la de primer i és que els cañonazos són constants. També fem l'oblidada Titanium, a l'esquerra del sector. La roca de la part final no dóna gaire confiança...
Jortx molt content després de la Magnètics Frenètics
Per acabar de matar el dia o de matar-me a mi mateix, provo l'última via per la dreta del sector, que es diu Rèquiem per un ¿? (no sabem veure l'última paraula). Una via amb un pas a bloc al mig del sostre i després molt bruta. Algun dia ja la netejaré i la provaré en millors condicions.
Avui diumenge he enredat al Zombita per anar al Revolt del Drac (Font Soleia), amb la promesa de trobar un retall de St. Benet al bell mig de la Soleia.
Mohawk a la via Uff!, va dir ell...
Escalfem a les plaques de la dreta i déu n'hi do com patim en alguna, però tot això es veu recompensat per lo sensacional del lloc. I és que 45 minuts de camí allunyen a molts escaladors, no a tots per això...
Zombi a Corona
Després d'uns quants intents, de premi m'emporto la comprimida i desplomada Uff!, va dir ell...
Extasiat amb el pas de bloc final...
En Zombi prova la mítica i dura Corona i me la fa provar a mi també, per sort amb la corda per dalt. Fins a l'última xapa es va fent, però el pas de després encara no he vist ni com es deu resoldre... quin paio el Comino i tots els forts que han estat capaços de repetir-la!
Mohawk a la via MunalisDonat que havia portat els catxarros per practicar una mica em decideixo a fer la versió non-expansion de la via Munalis. Després de passar la fissura inicial, que no em cansaré de repetir mai, ja m'he quedat sense friends mitjans, així que d'aquí fins la reunió he de xapar tres bolts.
Via MunalisL'entrada a la reunió la protegeixo amb dos aliens en una petita fissura horitzontal rotllo hard-grit. Tot i això encara haurem d'estalviar per comprar uns quants camalots i poder-la fer íntegrament sense expansions.
No tinc més friends mitjans...En Jortx l'aconsegueix fer sense cap parada, però no ens atrevim a fer-la de primer i és que els cañonazos són constants. També fem l'oblidada Titanium, a l'esquerra del sector. La roca de la part final no dóna gaire confiança...
Jortx molt content després de la Magnètics FrenèticsPer acabar de matar el dia o de matar-me a mi mateix, provo l'última via per la dreta del sector, que es diu Rèquiem per un ¿? (no sabem veure l'última paraula). Una via amb un pas a bloc al mig del sostre i després molt bruta. Algun dia ja la netejaré i la provaré en millors condicions.
Avui diumenge he enredat al Zombita per anar al Revolt del Drac (Font Soleia), amb la promesa de trobar un retall de St. Benet al bell mig de la Soleia.
Mohawk a la via Uff!, va dir ell...Escalfem a les plaques de la dreta i déu n'hi do com patim en alguna, però tot això es veu recompensat per lo sensacional del lloc. I és que 45 minuts de camí allunyen a molts escaladors, no a tots per això...
Zombi a CoronaDesprés d'uns quants intents, de premi m'emporto la comprimida i desplomada Uff!, va dir ell...
Extasiat amb el pas de bloc final...En Zombi prova la mítica i dura Corona i me la fa provar a mi també, per sort amb la corda per dalt. Fins a l'última xapa es va fent, però el pas de després encara no he vist ni com es deu resoldre... quin paio el Comino i tots els forts que han estat capaços de repetir-la!
