Per a noies grans...

Fa anys corria el rumor de que "... Bagasses per als nens, Regina per als homes i Montrebei per als super-homes...". I avui, tornant d'escalar per la C-17, entre radar i radar, m'ha donat per recordar-la, i adonar-me que avui hem estat a un sector per a noies grans (parafrasejant la mítica via de St. Benet).

Jortx acaba el tram dur de l'Overloaded

Paranoies grans les que ens muntem nosaltres sobre aquest tipus de roca, que sempre ens procura una bona cura d'humilitat. El mite que rodeja a un dels seus aperturistes, l'equipament estrany a vegades, les fissures dolomítiques, la roca d'excel·lent a sorra en pocs metres, ... per a noies grans!

Fissura més relaxada...

A la paret esquerra del Folló hi hem accedit amb un llarg ràpel per la via L'Estreta, deixant la corda fixada per si de cas. Acte seguit hem anat a buscar el peu de via de Overloaded, que ja fa temps havia fet amb el Tranki.

Jortx a l'inici del segon llarg

Una bona via que ens ha escalfat en un moment. L'entrada a la fissura en baixada es fa estranya i el primer encastament et posa a lloc. Per sort, les dificultats desapareixen ràpid i deixen pas a una bonica fissura. Torna a sortir en lliure, però esbufegant...

Primer llarg de la Bavaresa, un gran corn flake...

El segon llarg té algun pas estrany per arribar a la gran llastra que ens deixa prop del cim de la paret. A per el segon objectiu, la via Bavaresa.

Aquesta es troba equipada amb spits vells i tres pitons. El primer llarg és molt curt, per una bavaresa de roca peculiar, on trobem un dels pitons i podem completar amb el C4. Reunió 5 estrelles...

Acabant la via Bavaresa

El segon llarg és espectacular, molt bo, però per anar amb el coco preparat. Comença per una espectacular bavaresa fina com el paper. Hem posat un C2 al sortir de la reunió i a la resta hi han dos spits i un pitó. Al final d'aquesta gran llastra cal flanquejar per sobre el sostre, bons peus però sense mans... quin patir!

Una fissura de dits et porta fins un sostre de grans cantells però volat de peus (possible Ae sobre spits). La resta del llarg és més relaxat, però no et deixa baixar la guàrdia ja que els passos no són gens evidents. No ens ha sortir en lliure a cap dels dos... encara hem de créixer!

Lloc molt recomanable per passar una estona "clàssica".

Barjaula

Divendres quedo amb en Jortx per encetar la temporada estival als Cingles del Folló. Tot segueix igual com ho vam deixar l'any passat.

Mohawk a la via Munalis

Donat que havia portat els catxarros per practicar una mica em decideixo a fer la versió non-expansion de la via Munalis. Després de passar la fissura inicial, que no em cansaré de repetir mai, ja m'he quedat sense friends mitjans, així que d'aquí fins la reunió he de xapar tres bolts.

Via Munalis

L'entrada a la reunió la protegeixo amb dos aliens en una petita fissura horitzontal rotllo hard-grit. Tot i això encara haurem d'estalviar per comprar uns quants camalots i poder-la fer íntegrament sense expansions.

No tinc més friends mitjans...

Acte seguit ens decidim a traure interrogants d'unes quantes vies. Provem Magnètics Frenètics. Una línia impressionant, amb un pas central d'apretar les dents i la resta de pura continuitat en desplom...

En Jortx l'aconsegueix fer sense cap parada, però no ens atrevim a fer-la de primer i és que els cañonazos són constants. També fem l'oblidada Titanium, a l'esquerra del sector. La roca de la part final no dóna gaire confiança...

Jortx molt content després de la Magnètics Frenètics

Per acabar de matar el dia o de matar-me a mi mateix, provo l'última via per la dreta del sector, que es diu Rèquiem per un ¿? (no sabem veure l'última paraula). Una via amb un pas a bloc al mig del sostre i després molt bruta. Algun dia ja la netejaré i la provaré en millors condicions.


Avui diumenge he enredat al Zombita per anar al Revolt del Drac (Font Soleia), amb la promesa de trobar un retall de St. Benet al bell mig de la Soleia.

Mohawk a la via Uff!, va dir ell...

Escalfem a les plaques de la dreta i déu n'hi do com patim en alguna, però tot això es veu recompensat per lo sensacional del lloc. I és que 45 minuts de camí allunyen a molts escaladors, no a tots per això...

Zombi a Corona

Després d'uns quants intents, de premi m'emporto la comprimida i desplomada Uff!, va dir ell...

Extasiat amb el pas de bloc final...

En Zombi prova la mítica i dura Corona i me la fa provar a mi també, per sort amb la corda per dalt. Fins a l'última xapa es va fent, però el pas de després encara no he vist ni com es deu resoldre... quin paio el Comino i tots els forts que han estat capaços de repetir-la!

Doneu-me un fulcre i un alçaprem i mourem el món...

Aquests dies del final de la setmana els he dedicat a fer una mica de recuperació després de la lesió. I com portem fent a les últimes sortides hem tornat a escollir la vall del Congost.

Ahir al matí en Jortx i un servidor, després de fer un canvi de pla d'última hora, ens decidim per repetir visita als Cingles del Folló, i és que a mi em va encantar aquesta petita escola.

Jortx a Decapitació, 7a+/7b

Vam començar amb la Moby Dick, un magnífic 6b de fissura per escalfar. Acte seguit vam passar a avançar deures del curs que ve. Intento la Extremaunció per baix i al tercer spit veig que no puc més, Jortx pilla que em deixo anar! Però un dels dits està tan encastat a la fissura que es nega a deixar-se anar... Després de un forcejeo entre mi dedo y yo aconsegueixo penjar-me del spit... Segon intent millor en top rope, no?

Mohawk a Extremaunció, 7a+

El segon intent va molt millor, però a veure qui es treu la paranoia per fer-la de primer! La via és superba, un cop passes el sostre és un encastament de dits fins gairebé l'última xapa, amb una mica de desplom i pocs peus, cosa que et deixa sense pulmons, ja que no pots relaxar-te en cap moment... Segurament deu rondar el 7a+, però com que sóc un aprenent d'això dels empotraments, igual em va semblar més dura del que realment és, un bon repte!

Després provem la seva veïna, Decapitació. De baix no sembla gaire dura, però un cop hi ets et trobes amb tres metres de placa vermella, una mica crocanti a la part inicial, i amb una remontada de peus sobre cantells roms força dura. No l'encadenem, però la veiem factible en properes visites...

Jortx a Saligarda, 6c

Dijous a la tarda vam estar amb en K, en Jordi, la Buchi, el Jortx i la Selene al Grau dels Matxos, just enfront del Folló. En Jortx i jo vam començar per escalfar a la Saligarda, un 6c d'aquells tipus rocòdrom. Entrada vertical, tram de relax i diedre desplomat de bons cantells. Tot condimentat amb la peculiar roca i les curioses formes de la part central d'aquest sector.

Mohawk a Saligarda, 6c

Com que no teníem ganes de tibar massa ens vam decidir per la segona via fàcil del sector, l'Arrels. Un 6c/6c+ que ens va causar una profunda impressió, especialment al Jortx, que un servidor, amb l'excusa de la recuperació, la va fer en top rope, je, je, je...

Jortx a Arrels, 6c+/6c

Entrada per uns degotalls amb pas llarg i diedre on ens trobem les arrels de dos grans arbres, que cal utilitzar per poder progressar. Després el diedre desploma força i cal encastar-se dins d'ell. Però el millor és que a una xapa per a la reunió hi ha un explosiu pas de bloc per superar un desplom, i aquí és on més es pilla...

K a Saligarda, 6c i Jortx a Svetlana, 6c

Per acabar la tarda, en Jortx es decideix per la Svetlana, una bona via d'anar pujant per lleixes invertides amb un desplomet a la part central. Mentre que jo prefereixo repetir un 6c/6c+ que trobem abans d'arribar al sector central, i on la resta del grup estan barallant-s'hi.

Mohawk a Arrels, 6c/6c+ i un altre 6c/6c+ de nom desconegut---

Aquesta és una via molt concentrada en una xapa, on la part inferior i superior a aquesta no és gaire complicada. És molt recomanable i està al costat d'un bon 6b de diedre que va molt bé per escalfar motors.

I així entre berberechos, predictors i altres tonteries passem unes bones jornades congostonianes.