Astènia borbònica

Dimarts a la tarda, per fer gana per la coca de St. Joan, en Jortx i un servidor ens vam acostar a l'escola Osonenca dels Graus dels Matxos.

Senglar Estimbat

Vam estar provant les vies que no sol fer gaire gent, és a dir les de més a la dreta del sector central. Per començar a escalfar ens enfilem per la recent acabada Senglar Estimbat, un bonic diedre a la part final, llàstima que abans d'entrar a la reunió hi ha algun tram una mica vegetal.

Jortx a Bon Nadal

La següent línia la teníem clavada com una espina, ja que a l'última visita no vam ser capaços d'encadenar-la. La via Bon Nadal és de les últimes del sector i és una fissura sorrenca (tipus Osona) amb una entrada desplomada de grans cantells i un pas molt psicològic després de la segona assegurança.

Mohawk a Bon Nadal

L'anterior vegada aquest pas ens va tirar pel terra el rot punk, però avui veníem armados hasta los dientes i amb un C3 solucionem la papereta. Com canvia la via així, fins hi tot en Jortx s'atreveix a sentenciar que l'ha trobat fàcil. Avui ja hem triomfat...

Diedre dur d'Anxeneta

Seguim amb les vies marginades i acte seguit ens posem a l'Anxeneta. Un diedre d'entrada amb uns passos molt tècnics (pas dur de la via) et deixen a una zona intermitja crunxi. La part final de la via passa un desplom amb grans però contats cantells. Bona via però per agafar amb els músculs ben estirats...

Tranques i barranques

Seguim amb la ruta cap al sector central i ens posem a la Mat 2009, que també ens deixa molt bon gust de boca, amb exigents passos de diedre estret. Ja al sector central provem la contundent Tranques i barranques. Via impressionant però que hem de fer amb alguna parada, ja que estem més que cuits. Entrada i sortida de via a bloc i part central de diedre desplomat i fissurat, com totes les vies de grau mig de la part central...

Abans de marxar fem la recent via Xirimiri, que deu ser la via més fàcil de tot el sector.

Doneu-me un fulcre i un alçaprem i mourem el món...

Aquests dies del final de la setmana els he dedicat a fer una mica de recuperació després de la lesió. I com portem fent a les últimes sortides hem tornat a escollir la vall del Congost.

Ahir al matí en Jortx i un servidor, després de fer un canvi de pla d'última hora, ens decidim per repetir visita als Cingles del Folló, i és que a mi em va encantar aquesta petita escola.

Jortx a Decapitació, 7a+/7b

Vam començar amb la Moby Dick, un magnífic 6b de fissura per escalfar. Acte seguit vam passar a avançar deures del curs que ve. Intento la Extremaunció per baix i al tercer spit veig que no puc més, Jortx pilla que em deixo anar! Però un dels dits està tan encastat a la fissura que es nega a deixar-se anar... Després de un forcejeo entre mi dedo y yo aconsegueixo penjar-me del spit... Segon intent millor en top rope, no?

Mohawk a Extremaunció, 7a+

El segon intent va molt millor, però a veure qui es treu la paranoia per fer-la de primer! La via és superba, un cop passes el sostre és un encastament de dits fins gairebé l'última xapa, amb una mica de desplom i pocs peus, cosa que et deixa sense pulmons, ja que no pots relaxar-te en cap moment... Segurament deu rondar el 7a+, però com que sóc un aprenent d'això dels empotraments, igual em va semblar més dura del que realment és, un bon repte!

Després provem la seva veïna, Decapitació. De baix no sembla gaire dura, però un cop hi ets et trobes amb tres metres de placa vermella, una mica crocanti a la part inicial, i amb una remontada de peus sobre cantells roms força dura. No l'encadenem, però la veiem factible en properes visites...

Jortx a Saligarda, 6c

Dijous a la tarda vam estar amb en K, en Jordi, la Buchi, el Jortx i la Selene al Grau dels Matxos, just enfront del Folló. En Jortx i jo vam començar per escalfar a la Saligarda, un 6c d'aquells tipus rocòdrom. Entrada vertical, tram de relax i diedre desplomat de bons cantells. Tot condimentat amb la peculiar roca i les curioses formes de la part central d'aquest sector.

Mohawk a Saligarda, 6c

Com que no teníem ganes de tibar massa ens vam decidir per la segona via fàcil del sector, l'Arrels. Un 6c/6c+ que ens va causar una profunda impressió, especialment al Jortx, que un servidor, amb l'excusa de la recuperació, la va fer en top rope, je, je, je...

Jortx a Arrels, 6c+/6c

Entrada per uns degotalls amb pas llarg i diedre on ens trobem les arrels de dos grans arbres, que cal utilitzar per poder progressar. Després el diedre desploma força i cal encastar-se dins d'ell. Però el millor és que a una xapa per a la reunió hi ha un explosiu pas de bloc per superar un desplom, i aquí és on més es pilla...

K a Saligarda, 6c i Jortx a Svetlana, 6c

Per acabar la tarda, en Jortx es decideix per la Svetlana, una bona via d'anar pujant per lleixes invertides amb un desplomet a la part central. Mentre que jo prefereixo repetir un 6c/6c+ que trobem abans d'arribar al sector central, i on la resta del grup estan barallant-s'hi.

Mohawk a Arrels, 6c/6c+ i un altre 6c/6c+ de nom desconegut---

Aquesta és una via molt concentrada en una xapa, on la part inferior i superior a aquesta no és gaire complicada. És molt recomanable i està al costat d'un bon 6b de diedre que va molt bé per escalfar motors.

I així entre berberechos, predictors i altres tonteries passem unes bones jornades congostonianes.