En un altre post ja havia parlat del descobriment d'aquesta petita escola del Maresme. Després de contactar amb els seus apreturistes (Òscar Aleman i l'Àlex Castro) i donar el seu permís, en un rampell elèctric (ja que la lesió al dit encara no em deixa escalar), he anat a reequipar aquest sector. L'aproximació la teniu descrita en el croquis de sota. Cal arribar al pàrking inferior de les Banyadores i agafar la pista de l'esquerra, fins trobar l'asfalt, allí deixarem el cotxe.
Una altra opció és agafar la carretera de Cabrils i abans d'arribar-hi entrar a la urbanització Tolrà (Sector Esquirol). Cal anar pujant en direcció a les antenes més interiors fins que s'acabi l'asfalt, lloc on deixem el cotxe. Un cop al cim del Montcabrer, baixem pel bosc cremat en direcció Barcelona, fins al sector, tal i com mostra la fotografia inferior (2 minuts).
Avui he vist que abans d'arribar al sector hi ha tota una franja de roca on hi han passos de bloc marcats amb una sageta blanca, no semblen excesivament interessants... Pel que fa a la zona d'escalada, al final han quedat cinc vies, molt maques i de grau baix. Val a dir que estan equipades a l'estil St. Benet, els parabolts sols on fan falta, però en cap cas hi ha cap via perillosa i en molts llocs estan cada metre. Les reunions són accessibles per dalt i no hi he posat anella, a excepció de la via 4, que té cadena i anella, ja que no s'hi arriba fàcilment.
Una altra opció és agafar la carretera de Cabrils i abans d'arribar-hi entrar a la urbanització Tolrà (Sector Esquirol). Cal anar pujant en direcció a les antenes més interiors fins que s'acabi l'asfalt, lloc on deixem el cotxe. Un cop al cim del Montcabrer, baixem pel bosc cremat en direcció Barcelona, fins al sector, tal i com mostra la fotografia inferior (2 minuts).
Avui he vist que abans d'arribar al sector hi ha tota una franja de roca on hi han passos de bloc marcats amb una sageta blanca, no semblen excesivament interessants... Pel que fa a la zona d'escalada, al final han quedat cinc vies, molt maques i de grau baix. Val a dir que estan equipades a l'estil St. Benet, els parabolts sols on fan falta, però en cap cas hi ha cap via perillosa i en molts llocs estan cada metre. Les reunions són accessibles per dalt i no hi he posat anella, a excepció de la via 4, que té cadena i anella, ja que no s'hi arriba fàcilment.
- ¿?: (5c) Recorda la mítica via Sobregan, de Roques Noves (Cèllecs), però en petit.
- ¿?: (6b/6b+) Desplom amb un pas de cantells roms.
- Mireia: (4c) Diedre final perfecte, llàstima que curt. L'arbre té una baga posada per tal de fer d'assegurança.
- Mariona: (6a) Pas fi per sortir de la placa i diedre desplomat.
- ¿?: (4b) Bonica placa que comença sobre la cova i acaba per l'esperó més fàcil del sector.
A la via 4 he reequipat amb dynabolts, ja que hi ha un tram on el sauló no deixava expansionar al parabolt. Us deixo una foto amb la situació de les vies i aprofito per emplaçar-vos a fer una visita, ja que totes les vies valen la pena i tenen passos variats: fissura, desplom, placa...
A tibar-li! I si algú roba les xapes li tallaré la cabellera.... paraula de Mohawk!
