Vamos pa'aquí, vamos pa'allá, vamos de excursión...

Ese sherpa viene de Tafalla, si te jode corre y calla. Vamos pa'aquí, pa'allá, vamos de excursión (BSO Tijuana in Blue). Avui el maresme team estava força mandrós, tant que ens hem dedicat a donar voltes per St. Llorenç del Munt. Presents:

• Ozzy (aka Estic molt bé, estic molt content, anem al bar, ...)
• Zombi (aka Aquest cafè no serveix per a res...)
• Crespo (aka Roger of flower)
• Mohawk (aka Daian-go, azúcar o sacarina?)

Per començar el dia volíem anar a Font Soleia, però ens han fet mandra les seves interminables vies i hem optat per un sector més allunyat (si les vies llargues no se'ns donen bé, doncs almenys les aproximacions llargues sí), el Roc Culom esquerra. A la foto podeu veure al Zombi abans de rallar-se amb Tubular Bells.

De fet, gairebé sols he escalat jo, ja que encara que fes sol el vent era força fred. Així que he pujat la Tubular Bells i després la de la seva esquerra. Tot i que els spits estan una mica ronyosos és una via molt bona. Bons cantells i passos llargs, ideal per anar posant a prova el meu dit. Aprofito per retocar la ressenya que li vaig passar a en PGB fa més d'un any.

1. ¿?
   
2. Tubular Bells
3. No cal Le Menestrel
4. El vuelo del ícaro
5. Goig de boig
6. Colocao exprés
7. Vol i dol
8. Spectrum
   
9. Hagan sus apuestas
10. Bombero (no se si té reunió)

Cal destacar que la via 9 sembla que s'ajunta amb la 8 a mitja alçada, però no l'he feta i no es veu bé des del terra. A les ressenyes originals indica que arriba fins a dalt.

Com que no hi havia gaires ganes hem decidit baixar a recer i hem escollit les Agonies com a nou sector per ahogar nuestras frustaciones. I què millor per aquesta tasca que fer la Coraje (som incongruents fins al moll de l'ós). A sota podeu veure el Roger arrossegant-se per aquesta infernal placa on tot és petit, petit, petit...

Com que l'equip del Maresme seguia sense trobar la seva zona de comfort, hem acabat fent bloc als totxos de les Agonies (això és l'únic que sabem fer bé els maresmeños...). A sota podeu veure al Zombi en un 6b bloquero i dur.

Mentrestant m'he dedicat a tasques menys estressants pel meu dit i he anat a veure la que serà la propera víctima dels reequipaments: 7a+ i 7c+ de bons forats amb força desplom, actualment en estat precari i molt poc repetits.

El llibre de les bèsties...

Aquest matí hem anat a descobrir el bosc encantat d'Òrrius, trobareu una descripció detallada de l'excursió i uns quants comentaris esotèrics al blog de la Selene, us deixo amb algunes imatges...

Com un nen petit...

Piquete de ojos!

Blokando...

Postals de Nadal

Per felicitar-vos l'any nou a tots els que passeu una estoneta mirant aquest blog us deixo una petita collita de postals maresmenques. Donar-vos les gràcies a tots per la bona acollida que ha tingut la Guia del Maresme, ja que gairebé s'ha exhaurit la primera edició i en breu farem la segona.

Bon any nou a tots, que tibeu molt i deixeu enrera totes les lesions i altres monstres!

Ja existeix la Guia del Maresme

Avui ha sortit a la venta la Guia del Maresme, fruit de la feina realitzada aquest estiu a nivell d'investigació i de reequipaments d'un bon grapat de companys.


La guia és un modest recull històric i de ressenyes d'escalada de la comarca del Maresme, editada en format barat (blanc i negre amb enquadernació d'anelles, tamany cuartilla). La guia no té cap afany de lucre i els diners que costa sols serveixen per pagar l'edició i un 30% per al reequipament / manteniment de la zona. El preu és de 7€ i són unes 120 pàgines amb les ressenyes més actuals de la comarca, fotografies, comentaris de cada via i una mica d'història de cada zona.


Val a dir que expressament s'han deixat al marge zones emblemàtiques de bloc, donat que en breu hem d'esperar que aparegui l'actualizació de la guia de Can Boquet. Així les zones tractades són les següents:

• Montgat: Les Guixeres
  
• Teià: Pedrera, Dinosaure, Roca Riera, Cantera de Roca Riera
  
• Premià de Dalt: Roques de l'Ignasi, Roques del Caçador, Jonhy Dawes, Cantera del Remei
  
• Cabrils: Montcabrer
  
• Cabrera de Mar: Les Banyadores
  
• Argentona: Bosc del Gitano
  
• Cèllecs: Quatre, Placa, Agulla, Tutucà, Roques Noves, Contravent
  
• Caldetes: La Cantera
  
• Calella: Paret del Far
  
• Pineda de Mar: Can Pallofa
  

Podeu trobar més informació a la Web de la guia, i sols afegir que la distribució es realitza a:


Espero que us serveixi per alguna cosa! Jo m'ho he passat molt bé fent i provant gairebé totes les vies de la guia...

Agraïment especial als companys del DOM per la seva distribució, tot i que si algú està interessat i no pot desplaçar-se fins a les tendes que m'envii un mail.

A tibar-li!

Cese temporal de la relación...

De la relació amb la paret, eh! No penseu malament!!

Doncs si, els tres intents a la via Bux Teni (foto) em van passar factura a un dels dits de la mà esquerra, i al no fer repòs la cosa s'ha agreujat, així que deixo les roques unes setmanetes... snif, snif!


Dedicaré el temps a acabar de pulir la Guia del Maresme, que surt a meitat de desembre i a caminar per la muntanya. L'experiència amb altres lesions m'ha ensenyat que més val prendre-s'ho amb calma que no arrossegar dolors i no escalar a gust. En fi, que les parets no es mouen i les vies no canvien els cantells (o si, je,je,je...)

Fins la propera, gent!!

Rodamons

Aques matí m'he retrobat amb la paret. Ja feia molt de temps que no feia més de dos o tres llargs. Tot i les meves dolències, el cos s'ha comportat i és que la via escollida i el lloc hi han acompanyat. En Preky, el Sibucot volador i jo hem fet la Rodamons a la magnífica paret de Canalda.


La via ens ha agradat força, a l'alçada de la impressionant Somni Pirata, tot i que amb caigudes menys perilloses. A les fotos superiors, a part d'una vista parcial de la paret, podeu veure en Jortx i el Preky al primer llarg (6b/6b+ perfectament equipat amb parabolts) i en Preky començant el segon (6a+ amb parabolts més airejats).



Al tercer llarg (6c ó 6a/A0 amb tres parabolts) ja hem pogut veure que els parabolts estan posats per una persona molt alta (Darder?), ja que en tots ens hem vist obligats a fer un pas "extra" per poder xapar. Aquest llarg a tots ens ha costat una caiguda al pas de 6c, i és que és difícil a vista. A la foto superior en Preky realitza l'espectacular sortida de la tercera reunió.

El quart llarg apreta i trobem tres panxes força explosives (6a+ amb 4 parabolts), una amb sortida crocanti que desperta el cervell de cop. Però la gràcia està situada al cinquè llarg (5c i A0), on per entrar a la reunió hi trobem uns passos de ramping segons el gran jefe Bunny. Podeu veure a les fotos superiors la cara de patir dels segons de corda. Val a dir que el flanqueig es pot equipar millor, però el capcigrany que anava de primer no ha vist el forat per a l'alien al mig de la feixa!


El sisé llarg és tot de flanqueig canaldero (5c/6a). Té una entrada molt fina i a partir del mig està equipat amb un passamà per si la cascada té aigua, tot i que alguns s'entesten en fer-lo en lliure, foto superior.

A l'últim llarg no hem estat capaços de trobar l'escapament al segon ràpel i hem acabat al final de la paret, fent els espectaculars cinc ràpels (foto superior) que ens han retornat al peu de via.

En resum, una via molt maca que hem gaudit força i amb molt bona temperatura, sols ens ha cridat l'atenció un cantell del segon llarg que té una sospitosa i massa perfecta forma de tres dits (foto inferior), però que hi fa això a Canalda?

Parabolator

Avui he batut un nou rècord! En 2,5h he posat 23 parabolts de 10x90 mm i he tret 18 spits vells, em sembla que anant sol és el cop que més he treballat. Sols he deixat alguns burils, que són més difícils de traure, per un altre dia.


I és que estic fet un parabolator, però no patiu que això sols ho faig en zones esportives i a més on no em cal pensar gaire on van les assegurances, ja que les que he substituit ja estàven en bon lloc. Bé, si ho admeto, he canviat alguna i n'he afegit alguna altra, però és que arribar a la primera xapa era suicida en algunes vies!

I on és això?, doncs al meu lloc maresmeny predilecte, les Roques de l'Ignasi, en especial, la Placa de la Locura (Premià de Dalt).


Així la cosa queda de la següent forma:

1. Estrella Polar (6b): Tres parabolts. Respectada la posició de les assegurances originals.
   
2. Fisura Soledad (6c/6c+): Cinc parabolts (un ja hi era). S'han baixat els tres primers. Entre el tercer i el quart ha quedat airejat, però és la part més fàcil de la via i la caiguda és neta.
3. Principio y fin (6b+/6c): Sis parabolts. S'ha afegit un a l'entrada, la resta respecten les assegurances originals.
4. Entrada directa (6c/6c+): Dos parabolts. Afegit un parabolt a l'entrada.
5. M-31 (5c): 2 parabolts i un spit. Reequipada per gent del Centre Exc. de Premià.
6. ¿? (6a): Tres parabolts. Comparteix assegurances amb l'anterior via.
7. Espina Dorsal (5c/6a): Quatre parabolts. Afegit un parabolt a l'entrada, tot i així no es pot xapar des del terra, precaució.
8. G.O.T (5b/c): Comparteix assegurances amb l'anterior via.
   
9. Master of Puppets (7a/7a+) Tres parabolts. Equipada fa un any.

També he reequipat el IV de l'escola, la Squitx (a la cara NNO) que fins ara tenia dos burils rancis, així com la seva veïna Está Bien.

A gaudir del reequipament i com ja sabeu, si algú roba les xapes s'exposa a patir "alopecia súbita", paraula de Mohawk...

PD: Les fotos són de l'estiu, je,je,je...