Baliga - balaga

Ahir em vaig ajuntar amb els piris (Zombi i Tinkpor) i l'Ozzy, per anar a fer una matinal a les Agonies de St. Llorenç del Munt. Vam començar escalfant una mica als sisens de la Canal de les Bruixes. Em va agradar força la nova i sinuosa Lebaska, un 6b amb uns bidits curiosos...

Però l'objectiu del dia era la visita a la Paret del Meló, petit però impressionant desplom de bons forats. Allí en Zombi va fulminar la Intent Fallide. Aquesta via, que comença amb un bon salt per agafar els primers cantells és una petita obra d'art, al més pur estil St. Benet.

És curiós com aquest modest totxo té un estil totalment contrari al de la paret de Capablanca (la d'enfront), on la continuitat sobre forats (i foradets) és la tònica dominant. En Tinkpor i l'Ozzy també proven la mateixa via, però la deixen com a deures pendents... A destacar l'aplicació dels més rebuscats mètodes de Can Buquet per part d'en Salva (foto superior).

1, 2, 3 .... uff!!

Després d'una bona estona mirant i remirant l'entrada de la Tendones de Acero entre en Zombi i un servidor aconseguim trobar una bona seqüència i al final del dia sols manca una mica més de power per poder endur-se el premi!

Crux!

Seguirem provant aquest projecte, digne de l'escalada esportiva de fa dues dècades, la dels pioners... tendons d'acer!

Perseguint la meva ombra

Osona vertical

Cap de setmana d'Osona en vertical, en pla, en cotxe, en hotel, en pont penjat, en Fira del Llibre de Muntanya i en múltiples variants... i és que l'Osona mola! La qualitat de la pedra pel que fa al nostre estimat esport no és gaire bona; a part de Sorralta no hi ha gaire varietat de graus, però que us puc dir dels paisatges d'aquestes contrades (aaaahhhh! [suspiro])...

Mohawk a la magnífica V.Munalis, 6a+

Divendres al matí vam fer una escapadeta amb el DJ i l'Ozzy als Cingles del Folló. Em sembla que en anteriors entrades ja us he explicat moltes coses d'aquesta petita escola i és que tenia alguna feina a mig fer i abans de que vingui el fred la volia enllestir.

L'objectiu del dia era la dura Extremaunció un 7a+/7b de fissura de dits, amb un petit sostret d'entrada. Al segon pegue la vaig fer en top rope, i així es quedarà de moment (almenys fins la primavera que ve). La vaig trobar molt física, i és que això d'encastar dits no dóna tregua. Ara, per fer-la de primer necessitaré alguna cosa més que pila, perquè segueixo amb la paranoia de que cauré i els dits seguiran encastats a la fissura... por!

Amb la Selene volíem aprofitar el cap de setmana per anar a la Fira del Llibre de Muntanya i a l'hora passar la nit al poble de Rupit, que era un tema que teníem pendent de feia uns anyets, i així ho vam fer. Com sempre la Selene us donarà una descripció més detallada al seu blog.

Abans de passar per la fira vam decidir pujar a l'Agullola de Rupit per la via Normal. Una vieta assequible i plena de matolls, però que puja a un cim amb molt bona vista.

Des del cim podem veure la foto superior, en primer pla el Salt de Sallent i a sobre el poble de Rupit. Més enllà els cingles del pla d'Aiats, de fons el PuigSacalm i finalment el Pirineu.

De la via poca cosa a dir, a sota podeu veure la Selene a punt d'arribar al cim de l'Agullola on trobarem un químic en una rampa...

Però de camí a l'Agullola no li vaig poder traure la vista de sobre a l'Agulla Xica del Grau de Saltabocs (foto inferior).

Per ella hi puja una vieta de tres llargs que creua tota la xemeneia en lliure, llàstima del rostoll del primer llarg. Vam poder veure l'Anna i el Benji acabant l'últim llarg d'aquesta via, que quan enganyi algú intentaré anar-la a fer...

Pel que he llegit al llibre d'Osona Vertical (d'on he robat la ressenya), el primer llarg està força equipat amb material añejo, però res que no s'arregli amb uns micros, tascons i un parell de claus. La resta amb autoprotecció i el llarg final està arreglat amb quatre bolts i reunió per rapelar.

Detall del primer llarg amb els burins de l'any de la picor...

Visita als Perineus

Ahir vam passar tot el matí al desconegut sector de Calders/Avinyó anomenat Vista Pirineu. Trobareu les ressenyes a la web de Can Romu. Es tracta d'un petit sector de roca calderiana-moretonenca arreglada i mimada per les mans del Tati.

Matafaluga, 7a+/7b

Bé val una visita!

I alguna cosa més hem fet aquest cap de setmana...

La feina ben feta no té futur...

Després de començar fa dos anys la feina de reequipament de les Roques de l'Ignasi (Premià de Dalt), aquest matí he pogut enllestir-la...  lento pero sin pausa!

Els tres sectors queden reequipats amb parabolts 10x10 i les reunions de la Placa de la Locura amb inox. Cal esmentar que la via M-31 d'aquest mateix sector no va ser reequipada per mi. De fet, no fa gaire es va ascendir com segurament s'havia fet fa força temps, sense utilitzar les expansions.

En aquest període de temps també s'ha recuperat la via Estrella Polar, que dormia sota un mar de molsa, així com la Orion i Escarcha, que havien perdut el peu de via. S'ha obert un camí per ascendir al cim del segon bloc del camí i poder muntar el top rope. Val a dir que les vies d'aquests blocs, tot i tenir casquets d'espits no les restauraré, ja que actualment entren dins de la modalitat del bloc, així que en top rope o amb crashpad.

Hem aprofitat aquest parell d'anys per apurar el poc espai que li quedava a cada pedra, en alguns casos fins i tot massa apurat (asumo la culpa!). S'han obert un bon conjunt de vies, la majoria de dificultat elevada (i és que per alguna cosa no estaven ja obertes, no?). Repassem-les: Master of puppets, La dansa de la pluja, Pirats 2.0, Cúmulo de sensaciones i Acaronant la lluna.

La feina es podria haver fet millor, però el resultat final no ha estat dolent, així que sols us puc recomanar que gaudiu d'aquest microsector del Maresme, amb un tipus d'escalada peculiar i que alguns anomenen mal graduada...

A tibar-li i no em robeu les xapes o us tallaré la cabellera, paraula de Mohawk!

Sota el nòrdic...

Ahir vam estar sota el nòrdic...

Goig Foll, 7b

Bona companyia!

Que hem fet aquest estiu?

Doncs res millor que les instantànies que més m'han agradat...

Ferrades:

• Tram nou de la ferrada de les Baumes Corcades (Centelles), força dur en comparació amb la resta de la ferrada.
• Ferrada de l'Empalomar al Berguedà, ens vas fer gràcia conèixer el lloc i la ferrada, tot i que curta, ens va semblar de manual.

Escalada clàssica:

• Ishi a l'Ag. Jordi Solé-Massip, bona via per anar en lliure.
• Esperó Delator al Cingle de la To, primera repetició i una maledicció pels aperturistes (alguns més que altres, clar!)
• Aresta Brucs a l'Ànec, love climbing...
• Cigrons amb xampinyons al Pic de la Colomina, bona via, curta i ràpida, però encara busquem els cigrons i els xampinyons...
• La Nit de St. Joan a l'Ag. de Trencabarrals, que ens serveix d'excusa per pujar aquesta visible agulla de col·leccionista.
• El Exorcista al Faraó. Poc repetida, segurament per l'aproximació, assegurances properes però grau apretat a vista. Necessito un segon pegue per encadenar el segon llarg i el quart el deixo amb un descans. Passem força fred en ple setembre.

Escalada esportiva:

• Encadenem i obrim les últimes vies a Can Bronx (Cèllecs)
• Descobrim el Grau dels Matxos, al llarg de l'estiu van sortint força vies guapes entre el 6b i el 7b.
• Descobrim els Cingles del Folló, un lloc espectacular per als cercadors de línies i no de graus. Al llarg de l'estiu fem tres visites i defineixo projectes per al nou curs.
• Stage Collsuspina. Cauen totes les vies fins a 7b+. La que més em costa, amb diferència, és la Grimpomaniac! Fem algunes a les que els hi hem de traure les lianes que les cobreixen...
• Ens porten a conèixer els Esqueis del Bagís, bon granit i grau apretat. Em quedo impressionat amb una línia que serà projecte del nou curs.
• Per fi puc provar en condicions les línies que vam reequipar a la Paret del Meló, aquí també deixo un nou projecte per al curs que ara comença.
• Fem la jornada de fissures del Maresme, on tot i la calda canicular fem totes les línies proposades.
• Equipo la Cúmulo de Sensaciones i l'Acaronant la Lluna a les Roques de l'Ignasi. La primera d'elles ja està encadenada i esdevé una de les millors línies del sector.

I el més important, veiem un bon grapat d'amics amb els que sempre hem d'esperar a aquestes dates per poder coincidir...

Ah!, i ens hem estrenat en l'art culinari de la paella!

Ressenyes de Collsuspina

Algú s'ha avançat al treball de camp que portava a terme aquest estiu...

Ressenyes de Collsuspina

Sector Creu de Castellar

O en PDF, aquí...