No siguis Xavi Masdeu...

Versió botiflera de Llunàtics (Skatalà)

La de veritat aquí

Feia temps que teníem ganes de pujar a St. Benet a matar un projecte pendent, així que diumenge passat ens vam decidir a fer-ho.

Semen de perro viejo

No vam encertar gaire el dia, així que sols ens va donar temps d'escalar al Tocho del Nacho, amb les magnífiques línies de Semen de perro viejo i Mastúrbate en el metro, méate en la acera (noms irreverents de l'època).

En breu vam haver de sortir corrents per la nevada incipient que va començar a caure, llàstima de malaguanyada pujada per la canal del Gat! Però volveremos!

Durant la setmana una escapadeta gèlida a Calders, on ens trobem un bon grapat de berguedans. Tot i el fred, podem fer algunes bones línies, com Bèstia Parda, la Tinya, Gitano de Balaguer o Ànsia per pujar.

Ànsia per pujar
(feina pendent per encadenar)

Com ja vam prometre, el dissabte tornem a pujar a St. Benet, aquesta vegada amb una temperatura de -3ºC al monestir, però amb un bon sol, que ens acompanya una altra vegada al Tocho del Nacho, on fem totes les vies per escalfar (Al loro amb el 6b+!)

Bon solet al Tocho del Nacho

Amb els tendons al punt, baixem cap a l'Agulla del Pas de la Burra, on afinem les forces amb la via de l'esquerra del tot (no sé el nom). Una petita obra d'art que al pas difícil combina monodits, bidits i bons cantells... molt guapa!

Via de l'esquerra del Pas de la Burra

I cadascú als seus projectes! En Jortx amb la Bastardo i jo a la Poker d'Asos. Tot molt bé fins que la Gorra Marinera ens traeix i amaga el sol, maldición! Escalada a 0ºC ...

Jortx provant els primers passos de la Bastardo

Poso una cinta ben llarga al tercer bolt de la Poker d'Asos i al primer intent del dia me l'emporto al sac. En Jortx té menys sort i a l'intent bo a la Bastardo la temperatura li congela els dits i s'ha de penjar sense notar les preses... Cap problema, el pròxim dia se l'emporta...

Per cert, avui he descobert que també els Decibelios es van apuntar al carro de dedicar cançons a l'ambient alternatiu benedictí, una petita joia...

Aquesta no és d'escalada...

Hi ha gent a la que fa temps (o molt de temps) que no veus, però et segueixes sentint aprop. Un petit homenatge a tots els que han fet que siguem el que som!

La baska que más kaska

Mari Carmen y sus muñecos

Oh! Grigri, te alabamos...

MiquelAngelo y MonoLiso

Neo!, debes elegir una de las pastillas...

Arena Party (Sala Madre)

Por Dios!, no les dejeis cantar más!!

Moda punk en Galerías... muy punk!

Como Camarón!

El maromo de las RayBan

Danza Vertical

Pantrocrator

El increible ataque de los hombres rana!

Pedro, Sílvia, Erni, Martí, Vidi, Richi, Jordi, Quico, Xarli, Isa, Ivan, Marquitus i a tots els que em deixo al tinter...

Per a noies grans...

Fa anys corria el rumor de que "... Bagasses per als nens, Regina per als homes i Montrebei per als super-homes...". I avui, tornant d'escalar per la C-17, entre radar i radar, m'ha donat per recordar-la, i adonar-me que avui hem estat a un sector per a noies grans (parafrasejant la mítica via de St. Benet).

Jortx acaba el tram dur de l'Overloaded

Paranoies grans les que ens muntem nosaltres sobre aquest tipus de roca, que sempre ens procura una bona cura d'humilitat. El mite que rodeja a un dels seus aperturistes, l'equipament estrany a vegades, les fissures dolomítiques, la roca d'excel·lent a sorra en pocs metres, ... per a noies grans!

Fissura més relaxada...

A la paret esquerra del Folló hi hem accedit amb un llarg ràpel per la via L'Estreta, deixant la corda fixada per si de cas. Acte seguit hem anat a buscar el peu de via de Overloaded, que ja fa temps havia fet amb el Tranki.

Jortx a l'inici del segon llarg

Una bona via que ens ha escalfat en un moment. L'entrada a la fissura en baixada es fa estranya i el primer encastament et posa a lloc. Per sort, les dificultats desapareixen ràpid i deixen pas a una bonica fissura. Torna a sortir en lliure, però esbufegant...

Primer llarg de la Bavaresa, un gran corn flake...

El segon llarg té algun pas estrany per arribar a la gran llastra que ens deixa prop del cim de la paret. A per el segon objectiu, la via Bavaresa.

Aquesta es troba equipada amb spits vells i tres pitons. El primer llarg és molt curt, per una bavaresa de roca peculiar, on trobem un dels pitons i podem completar amb el C4. Reunió 5 estrelles...

Acabant la via Bavaresa

El segon llarg és espectacular, molt bo, però per anar amb el coco preparat. Comença per una espectacular bavaresa fina com el paper. Hem posat un C2 al sortir de la reunió i a la resta hi han dos spits i un pitó. Al final d'aquesta gran llastra cal flanquejar per sobre el sostre, bons peus però sense mans... quin patir!

Una fissura de dits et porta fins un sostre de grans cantells però volat de peus (possible Ae sobre spits). La resta del llarg és més relaxat, però no et deixa baixar la guàrdia ja que els passos no són gens evidents. No ens ha sortir en lliure a cap dels dos... encara hem de créixer!

Lloc molt recomanable per passar una estona "clàssica".

Pim, Pam a pam

"... L'Operació Montserrat va concloure el 12 de novembre de 1972, a Can Jorba. Aquesta masia va acollir a tots els assistents a aquell acte memorable. De bon matí començaren a pujar pel camí -que prèviament s'havia netejat i marcat- de la Coma d'en Pastor cap al serrat del Faraó fins arribar al peu de l'agulla Zanini. Dita agulla fou dedicada a l'amic i company de cordada de Josep Barberà que havia iniciat amb ell l'Operació. Fou la darrera agulla que s'escalà en l'Operació i, al cim s'hi col·locaren les ensenyes de les entitats que hi havien participat i el signe de la pau. Al mateix temps, es va fer una escalada col·lectiva a l'agulla de la Benedicció, on també es posà una creu ..." (Història de l'escalada a Montserrat, J. Fatjó i Gené)

Cim de l'Ag. Zanini el 12/11/72
V. Soto, M. Garrell, J. Barberà i L. Baró
(C) V. Soto

Així comença una petita obsessió per escalar aquestes dues agulles, veïnes de l'imponent Faraó, i de poder contemplar les esmentades creus. Diumenge aconsegueixo enredar al RoqueTony i enfilem la Coma d'en Pastor fins al peu de l'Ag. de la Benedicció.

El Faraó i al costat esquerra, l'Ag. de la Benedcció i l'Ag. Zanini

Per pujar aquesta petita agulla escollim una via d'en P. Forts & Co.: Un Tall de Lluna. És una aresta molt maca, amb roca excel·lent i perfectament equipada amb 10 spits i dos burils a la part de dalt. Surt tota en lliure, encara que a les ressenyes hi marqui un pas d'Ae. El grau proposat ja és el correcte...

RoqueTony iniciant Un Tall de Lluna

Al cim trobem la petita creu que es va afegir per a commemorar l'efemèride de l'Operació Montserrat i just al seu costat una reunió amb dos spits amb xapa de burí des d'on podrem rapelar (40 metres). Hem canviat els cordinos, però millor preveure navalla.

Al cim de l'Ag. de la Benedicció

Acte seguit hem enfilat una mica més la canal per trobar la via Traficant de Silenci de l'Armand. Aquesta via de dos llargs és com una Aresta Arcarons en petit. Té 5 spits per llarg i en algun tram s'ha de vigilar la roca.

RoqueTony al primer llarg de Traficant de Silenci

Hi ha un lloc especialment exposat passat el tercer spit al segon llarg, ull! A la reunió (rapelable i ben equipada) hi hem trobat una petita agulla (de les que jo anomeno Dits de Fàtima) on no ens hem pogut estar de pujar-hi.

Creus de les agulles, reunió d'època i dit de fàtima

Foto de la creu del cim de l'agulla Zanini, on encara es veuen les sigles del Centre Muntanyenc de Sant Cugat, però no la barra central de la creu. És curiós perquè tal com està ara la creu representa el símbol de la guerra que fa anys portaven els punkys per provocar els pobres hippies...

Al més pur estil Eddie sobre la Conca de Barberà
(Ja veieu que en aquest post tot va de Barberà)

Aquest matí, amb la Selene, hem aprofitat per baixar a Montblanc i de pas fer una petita ferrada que teníem pendent de fa un temps, la de la Feixa dels Coloms.


De ben segur que ella ja farà una explicació més realista al seu blog, perquè com podeu veure a la foto superior, jo sols estava preocupat per mi tesoooroooooo!

El comunisme s'ha rendit a la falange (dels meus dits)...

Matinal a Les Gaites de St. Llorenç del Munt. En Jortx, els companys del GEAM (Carla i Jaume) i un servidor ens hem plantat amb un tres i no res al peu de la part dreta de la paret , per escalfar una mica. Per cert, crec que el GEAM ja té himne: aquí! (i a més canta el Toni Albà, no?)

La foto de la victòria

Bé, a part del bon rotllo i l'alegria que nos caracteriza, volia deixar constància al blog que ja he encadenat la Perestroika + Boris Nikolaièvitx Ieltsin (extensió que va néixer d'un petit projecte personal).

En Jortx ha fet la primera ascensió d'aquesta extensió, ideal per tensar els nervis. I un servidor l'ha encadenat des del terra. Estic força content perquè la Perestroika és un tipus de via que no se'm dóna gaire bé... estarem canviant?, serà l'edat?. El que està clar és que és una via 10...

Respecte al grau, tot queda més o menys igual...

Matí de relax

Tinc un Handicap...