Treintitres Tristre Traños

Ahir a la tarda, en Gatsaule i un servidor vam profitar per fer una petita sortida montserratina, i és que hem d'entrenar per als projectes estivals!

Primer llarg de l'Esperó del Místic

Volíem una via relativament ràpida, i que fos tot el contrari de la de diumenge. I com que un dels components de la cordada és molt vago, doncs vam optar per l'Esperó del Místic (Vagos - Monterrat). He de dir que és una via que sempre m'havia atret i després de llegir tants bons comentaris a la blogsphere, doncs directes...

Final del tercer llarg de l'Esperó del Místic

Aprofito per definir un terme que vam gestar ahir, la via blogger. A partir d'ara definiré la via blogger com aquella que apareix a més de 3 blogs. Per a la via en qüestió he comptat un mínim de 9. Així que aquesta és extremadament blogger... És curiós que al món blogger (català, que és el meu àmbit de coneixement) hi ha un conjunt de vies que no les fa ni dèu (per difícils, exposades o rostolls) i un altre conjunt que les fa tothom...

Quart llarg de l'Esperó del Místic

No hi ha terme mig. Em refereixo a vies com la ja comentada Diedre Pericman, suposo que abans força repetida, faria pensar en que és una via blogger, però ara es fa difícil trobar informació en algun blog (Marsi i poca cosa més). I per al Camí de l'Alsina tot el contrari... proveu-ho al Google.

El sorprenent és que per a la via dels Increduls (Paret de Catalunya) també hi ha molta informació, i no la considero precisament fàcil... costa de creure, però la via dels Increduls és una via blogger, ja, ja, ja... Així s'ha de descartar que una via és blogger sols quan és fàcil, caldria fer un anàlisi més detallat dels "perquès"...

Top Rope

Tornant a l'Esperó del Místic, roca impressionant, que a vegades talla i tot de l'adherència que arriba a tenir. Graus assequibles i ben equipats als passos difícils, rapelable i molt ràpida. A l'ombra d'una tarda d'estiu...

Top Rope

Al baixar aconsegueixo enganyar al pobre Gatsaule perquè m'asseguri a una via que va recomanar en TR, la Top Rope a la Roca del Càmping. Com que no tenim ni idea d'on és la pedra en qüestió anem a petar al Totxo del Pepe, que també té molt bona pinta, però per a un altre dia...

Rope Tope

Després de creuar uns quants aritjols, feu cas al Luichy amb el tema dels corriols perduts, je, je, je... Poso les cintes a la via i acte seguit, una altra via al sac. Roca brutal de cara nord amb petits (i no tan petits) forats per bidits.

Una llàstima que aquests sectorets estiguin condenados, les vies dels voltants es veuen molt bones, però les reunions no conviden a pujar-hi...

PEque RICardo MANtecas

Diumenge en Jortx ens proposa anar d'excursió a la Paret d'Ecos (Montserrat), es veu que té ganes de caminar i prendre el sol. En Gatsaule i un servidor decidim acompanyar-lo, que així estirem les cames.

Primer llarg

Un cop allí ens atrau l'espectacular Diedre Pericman i ens decidim a pujar-hi, per casualitat hem portat les cordes i un bon grapat d'amics. El primer llarg és brutal, feia temps que no pujava per un lloc tan desagradable i mira que sóc un fan de St. Llorenç del Munt!

Segon llarg

Per sort, els tres llargs centrals són molt bons. El segon i tercer els fem en un de sol, la roca és bona i la fissura, quan no és taponada per les plantes es deixa equipar molt bé, predominantment amb aliens. Es van trobant burils, una mica tocats pel pas del temps i algún pitó mig amagat a la fissura.

Tercer llarg

El quart llarg és potser el millor de la via, el diedre es torna mantingut i les preses de peu es fan més petites, tot i això es passa prou bé, es xapa una ristra de 3 burils i s'arriba a una espècie de lleixa. Sortir d'aquí és la part més mantinguda, el diedre es torna molt vertical i cal equipar fins a la reunió, per sort la roca és força bona.

Quart llarg

El cinquè llarg torna a ser un rostoll, la fissura està molt tapada per matolls i les savines on assegurar-se estan mig mortes. El llarg no és difícil, però en algun pas es torna una mica expo i cal mirar-so amb tranquilitat. La part final del llarg si que és bona, amb grans còdols on progressar ràpidament (2 burils)

Quart llarg

Per sortir de la paret l'últim llarg és assequible, tot i que a la part de dalt la roca és molt dolenta. Nosaltres vam sortir flanquejant cap a l'esquerra fins als arbres de la canal, on vam fer l'última reunió.

Llarg final

Suposo que és una via per a clàssics, a mi ni fú ni fà, però sobre gustos no hi ha res escrit. Això si, és una d'aquelles vies que caldria discutir si canviar burils per bolts o eliminar-los i netejar la fissura, o millor la deixem com està i així ningú s'enfada, ja, ja, ja...

Roques del Salt de la Nina

Blood & Fire

Entre pluja i altres indecisions, finalment aconseguim quedar un grup nombrós al Bruc. La idea és anar al Vermell. A mi ja em va bé, que deu fer gairebé 10 anys que no hi he estat...

Escaladores con cara de atracadores

El grup escull la zona més propera a la Cova de l'Arcada, al costat de l'Ecològica. Sens dubte el millor lloc del Vermell per sortir correns en cas de pluja... sort de la protecció solar de la Carlota que actua a mode de talismà i podem escalar fins a les 17h sense cap problema. Fins i tot amb alguna ullada de sol.

Amor Brujo

Després d'escalfar a Bomberos con cara de atracadores i Técnica Ninja, en Jortx i un servidor ens deixem endur per les línies que anem trobant, ja que no portem ressenyes.

Los Picapiedras

Continuem per les veïens vies Placa Paco, Amor Brujo i m'emporto la bufetada a Los Picapiedras, una via amb molt bona pinta, però amb cantells picats per superar el sostre, que després de tants dies de pluja són una combinació d'aigua i fang... hi deixo mitja bosa de magnesi!

Los Picapiedras

Ens anem acostant a la gran bauma del sector, ja que des de petit hi tinc pendent la Te de roca, però a l'arribar-hi descobreixo que la que tenia pendent no era aquesta si no l'Arc. Al segon intent aconsegueixo encadenar-la...

L'Arc

Grau apretadet per una via concentrada a les 4 primeres xapes. De l'estil d'abans... Per arrodonir la jornada fem la pròxima Variant Juanillo i cap al bar, que hi falta gent!

Creus que les ACL's passen per sobre de les VLAN's?

Si dimecres arribàvem dalt del cim de la Mòmia per una de les grans clàssiques montserratines, aquest diumenge fèiem cim a la Paret de l'Aeri mitjançant una altra gran clàssica. Segur que per les fotos ja la reconeixereu... bonica via però un pèl sobada.

Shunt Norris by Petzl

Oooohhhh!! Un dia sense pluja, increïble, s'ha d'aprofitar! Pugem a St. Benet amb un objectiu ben clar, avui toca fer història... no, no tranquils que no hem anat a fer la Kung-fú o similar, sinó que hem fet una via històrica, la Brown Sugar.

Primer llarg de la Yeti

Suposo que per a la gent forta és una via més, però per a mi era un repte que fins ahir no em vaig atrevir a fer, a sobre em va tocar la versió gayer (llargs senars), je, je, je.... En Jortx és el que es va menjar el temut segon llarg.

Acabant la Yeti

Per escalfar vam fer ràpidament els dos llargs de la Yeti al contrafort esquerra de la Mòmia. Una via recomanable però que es fa curta. Un primer llarg de 40 metres amb una part més vertical de llastres buides cap al final. El segon llarg passa per dintre del diedre superior i després trobem un tram força desprotegit fins a la reunió. Baixada ràpida per la canal de la Mòmia i ja som a peu del repte...

Jortx al primer llarg de la Brown Sugar

Comença el primer llarg un servidor, consta de 4 bolts inox a distàncies acceptables, fent sempre l'escalada molt obligada. El pas crític és per xapar l'últim bolt. Jo em sé d'un que va enllaçar els dos primers llargs, nosaltres som més conservadors i fem la primera reunió a 20 metres del terra. No sé quant de temps fa que està reequipada, però ens alegrem de no trobar ja els spits, je, je, je... Bona feina per St. Benet!

Segon llarg de la Brown Sugar

En Jortx comença el segon llarg. A la ressenya que portem ens diu que el pas més difícil es troba situat entre la primera i segona expansió, on un forat repicat no es veu. El que està clar és que el primer bolt a 3 metres de la reunió ens fa por, je, je, je...

Al final resulta que el pas no és difícil, però si una mica psico.

Pas mític del merlet a la Brown Sugar

El pas que ens va costar més el vam trobar a la meitat del llarg, on hi ha un còdol marró. La qüestió és que has d'acabar sobre aquesta pedra sense gaires preses de mans. Havíem sentit de gent que fins i tot havia fet un mantel. Al veure el còdol ja vaig entendre que el concepte no tenia gaire a veure amb el de Can Boquet, je, je, je... No us desvelo el secret, ja la fareu!

Tercer llarg de la Brown Sugar - Valor

El llarg fa uns 30 metres i té 7 bolts. No hi ha passos més difícils que els altres, és anar fent sempre obligat i amb grau constant. Molts picats no es veuen o bé estan tan ben fets que passen per naturals.

El següent llarg el fem sortir cap a la dreta per anar a buscar la primera reunió de la Valor. Un primer tram vertical més assequible que els anteriors llargs, un flanqueig amb roca crunxi i un bonic diedre que ens deixa a la vira de la Mòmia.

Jortx al primer llarg de la Valor

El primer llarg de la Valor és un diedre molt assequible i ben equipat, amb un pas curiós per entrar a la reunió, on el diedre s'acaba i cal fer un tram molt vertical de placa. Últim llarg per arribar al cim molt curt i amb sols un pas per superar un sostret.

Via històrica i recomanable, ens va agradar molt, però s'hi ha d'anar...

Papa, jo de gran vull ser Tribunal Constitucional!

Ahir dissabte, un altre cop ens toca lidiar amb la desconeixença de quin temps farà i pensant-nos que estarà tot el dia ennuvolat ens decidim per un sector d'ombra. Total, si no fa sol què més dóna, no?

Ens apropem en Jortx, en K, en JD, la Carlota i un servidor a un dels sectors esportius de grau mitjà amb més bona roca de Montserrat: l'Odio Africano de Can Jorba.

JD a l'Aresta

De les vies poca cosa a dir que no se sàpiga ja: llargues, tècniques i un pèl desplomades. Ben equipades, tot i que els spits 10M d'algunes comencen a ballar. Jo hi havia estat feia 12 anys i no hi havia tornat perquè el vaig trobar un sector massa concorregut tenint en compte l'estretor del peu de via.

Pegaso, Vehículos fracaso

Avui hem estat gairebé sols tot el matí (a l'ombra, clar!), però a partir de les 15h s'ha tornat a omplir de gent, recordant aquells temps. Així que, tot i que les vies m'han agradat molt, em sembla que tornaran a passar uns anyets més...

De la gent res a dir, tots molt cordials i sense problemes, però aquella estretor que comentava abans... deu ser la meva vessant misàntropa, ja, ja, ja!

És Meva

Respecte les vies que hem fet, per la meva part m'enduc l'Aresta, És Meva (que bàsicament és la via que volia fer, pensant-me que era més fissura), Pegaso, Vehículos fracaso i Odio Africano.

Jortx a Odio Africano

També hem provat la Veneno en los ojos, que a part de l'entrada no té gaire complicació més. Això ha deixat el dia acabat i en el punt just per anar al bar a petar la xerrada...

Odio Africano

A veure que ens depara climatològicament la semana que comença. Si podem esquivar les pluges aleatòries tindrem més activitat, així que a tibar-li!

K provant de començar Veneno en los ojos

Over The Hills

Dijous per la tarda, entre gota i gota...

Camel al Cap del Mort

Matiné al Cap del Mort

Matiné al Cap del Mort

Cicciolina #1 al Cap del Mort

Ozzy a punt per Figaró Free al Sot del Bac

Ozzy a Figaró Free al Sot del Bac

Sostre Laietana - Sot del Bac