Prou BOUS!

Aquesta setmaneta que hem estat pel Pirineu (explicació del viatge al blog de la Selene) m'ha fet reflexionar (cosa que no acostumo a fer sovint...). Tot gràcies a la barricada de vaques que vam trobar baixant del port de la Bonaigua (foto).

Aquesta reflexió profunda té el seu inici en la proliferació recent entre els bloggers de la paraula BOU. Amb aquest mot es pretén utilitzar el símil entre l'escalador fort i aquest animal. La definició del DIEC ens deixa molt clar a què ens referim:"Mamífer artiodàctil remugant domèstic de la família dels bòvids, de grans dimensions, cap gros armat de dues banyes, pell dura i pèl curt".

I jo em pregunto, és que els escaladors tenim un cap gros armat de dues banyes?

Però la cosa no acaba aquí, resulta que com bé sabem (sembla que els de l'IEC no posen la mà al foc), un BOU no és res més que un BRAU castrat! (amb aquesta operació es guanya en força i l'animal es torna més dòcil). Que estem castrats els escaladors? (Bé, llegint alguns fòrums ho sembla, però és un altre tipus de castració, je,je,je...)


Així, que amb tots els respectes pels pobres BOUS, a partir d'ara, deixant de banda les banyes que no depenen de nosaltres, tots serem BRAUS....

Mort al BOU i visca el BRAU!

Signa: Agrupació de Defensa Animal (ADA & Ironies varies)

Nino, nano, nino... Ninota

Aquesta tarda ha caigut la Ninota, un ex-7b+, consolidat ara com a 7c (sense tocar el diedre, eh!) de Cèllecs.

Clicka per ampliar

Diumenge a la tarda la vaig estar provant (fotos i video), però sempre em queia als últims passos, i com que l'esquena no perdona no li puc fer més de dos o tres pegues. Així que aquesta tarda hem pujat la Selene i jo a Roques Noves, en companyia sorpresa de la Sílvia i la Imma, i després d'un bon calentament de 6b+, al segon intent del dia ha caigut aquest 7c dur de granit.

De que va la via?, doncs bàsicament regletes petites, algun pas llarg i cantells arrodonits, gairebé es puja en apnea, un petit error en la col·locació dels peus i abaix ... (veure video)

Doncs res, un dels reptes de l'estiu ja ha mort, ara sols em queden dues vies (que jo sàpiga) per fer a Cèllecs, i si encara no les he fet per alguna cosa serà, ja,ja,ja...

Aquí teniu un petit video de l'acoso y derribo de la Ninota!

Reequipaments FEEC

Aquest matí hem començat els treballs de reequipament de la Placa Sibarit, a St. Llorenç. En principi la idea és canviar spits per químics, i arreglar la Solitude, per tal de que desaparegui el "triangle de perill" que algú ha pintat al seu inici...

De moment la feina es posposa fins a l'agost per diverses raons, però si hi aneu veureu que ja hi han dos químics i els forats fets a les dues vies de la dreta, i és que en algun lloc ens havien d'avaluar els de la FEEC com a reequipadors, no?, je,je,je,... (Gràcies Josep Mª pels consells!)

Simplement estigueu atents dels cartells al peu de via, que informaran sobre l'estat de sedimentació de la resina sintètica, i tingueu paciència. Poc a poc ja aniran caient totes les vies i netejant-les d'espits. I com ja he explicat alguna vegada, les assegurances de la zona estan bé, però cada cop més s'ha tornat un sector escola i els spits "caduquen" més aviat que els químics. Així que amb aquest reequipament el que fem és allargar la vida d'aquesta paret... Sigueu respectuosos amb la feina dels altres, siusplau!

Aprofito per direccionar-vos a una nova edició del diccionari escalador - gent normal de la Selene.

Petites coses...

Suposo que ja heu pogut llegir per altres blogs que el temps que ha fet a les Dolomites no ens ha permès fer gaire cosa, de fet si al temps li afegim els meus dolors lumbars ha estat un desastre, je,je,je. Però "al mal tiempo buena cara", què hi farem, les pedres no es mouran, o sí...

Aquests dies per tal de reestablir les meves pobres lumbars he estat fent una mica d'activitat light, que ara us comento:

Dimarts vaig anar a buscar les pedres més amagades de Cèllecs. La majoria no passen de ser un bloc, però hi vaig trobar tres petites joies. La primera d'elles és un petit sector en el qual he afegit un parabolt dalt de tot per poder probar tres línies, amb corda per dalt. Dues són fissures i l'altra és la de la foto superior. El sector l'he batejat com a Tutucà (dedicat als tabalers de Premià que ens han fet passar una bona festa major, a ritme de batucada), i la via en qüestió és l'Esperó dels Tabalers (V+).

El sector té força molsa i afegit al difícil accés sempre serà un lloc per a "col·leccionistes", com diu en Ballart.

Una altra petita joia amagada és la via Lídia, un V+ de fissures molt maco i lluny dels camins més transitats d'aquesta escola. A les fotos de dalt podeu veure en Mohawk a la Lídia i equipant el sector Tutucà. La tercera joia ja us la desvetllaré quan l'encadeni, que ara he de fer bondat...

Aprofitant l'excursioneta per Cèllecs, vaig anar al poblat ibèric, el qual mai m'havia parat a mirar (coses del fanatisme), i després vaig probar l'última via que em quedava per fer al sector de la Placa, la Kortatu. Cotada inicialment de 6c+, trobo que 6c seria més real. La via sols té una xapa i supera un sostre dalt de tot de la placa. El pas simplement consisteix en aguantar el cos d'un monodit (qui va picar un monodit aquí!, hi ha possibilitats sense ell!) i superar el sostre. A les fotos de dalt podeu veure en Mohawk "y su amigo el croll..."

Per acabar la crònica, el dimecres vaig anar a les Roques del Caçador, i al quart intent va caure una de les vies del mestre Estrader, la Spit Hortera. Personalment recotada a 7b, amb un pas crític de llançament a monodit de primera falange.

Simplement que sapigueu que segueixo treballant amb la guia del Maresme, i que està quedant una cosa força presentable...

Nos vemos en el fisio! (ja,ja,ja...)

[Fotos by Selene]

Tranki que és fàcil...

El dijous a la tarda, vaig anar amb en TR a que provés la via "Ese es mi Fary!". L'última escalada abans d'anar a a les Dolomites havia de ser puro bloque, per contrarestar, i així va ser.

A la Roca del Dinousare vam poder disfrutar d'alguna via reequipada per la gent del DOM i d'alguna altra línia amb burils de l'any de la picor, que ens va fer decantar pel top rope. Per començar vam fer la magnífica fissura per empotrar ben anomenada Empotramientos, V+.

TR i Mohawk a Empotramientos, V+.

La cosa va seguir per la variant directe, és a dir començant per l'esperó, de la No te olvides el talón, 6b+/6c. Actualment està amb burils sense xapa a la part d'abaix i burils amb xapa a la part de dalt, li caldria un reequipament per disfrutar del rot punt real.

TR a l'inici i al final de la No te olvides el Talón, 6b+/6c

Un cop curtits en aquest particular granit ens decidim a pujar a Roca Riera, on esperava el repte del dia, Ese es mi Fary!.

Mohawk a la seqüència de No te olvides el Talón, 6b+/6c.

Je,je,je... aquí vam veure que la via no és 7b+, segurament força més... a veure si encara seré un visionari! La veritat és que quan torni sikaré dos petites regletes terrosses i vitals que amenacen en convertir la via en un Ae. D'aquesta forma segurament baixarà el grau, però permetrem que la via es pugui seguir pujant en lliure... Donat l'ètica de l'escola, plena de llastres sikades, no crec que sikar dues regletes sigui traumàtic...

TR buscant cantells on no n'hi ha i Mohawk intentant la via...

Fins d'aquí uns dies!!

BlogDGranit

El treball realitzat pel JordiAT m'ha permés descobrir aquesta tarda unes quantes "perles de granit" prop de casa meva. Al seu blog hi podreu trobar les ressenyes exactes, jo us deixo amb algunes instantànies de mà de la Selene i altres comentaris, tot i que ja sabeu que jo no sóc gaire bloquero...

A la foto podem veure en Mohawk a l'entrada de No a la MAT, uns bonics passos per escalfar les articulacions i afrontar el millor bloc que he provat avui: EasyJet, un 6b+ amb un llançament i una sortida espectacular sobre un cantell que s'ha creat per ser agafat, fotos inferiors.

Les piles s'han carregat a la complicada Ioda (foto inferior), una típica aresta de mal colocar-se (6a+), després de dos intents ha caigut, però els dits han patit i ja no m'han permés encadenar l'altre repte, el 6b+ de Sultans of Swing.

Després de pujar per la Granodiorita en les seves versions diverses, la Força i l'Empotragenoll, ha caigut una altra guapa, Aquí i ara, un 6b d'aquells de palmejar, fotos inferiors.

Felicitats Jordi per la feina feta!

Ese es mi Fary...

Nova via a Roca Riera (Teià), dedicada al mestre de la cançó "aflamencada-lleugera". La via creua una burilada vella horitzontal que anava a juntar-se amb la via Catalunya (Ae/6a). Resta equipada amb parabolts (dues anelles dalt per despenjar-se) i per a la versió Ae pot anar bé una plaqueta recuperable per escurçar els passos entre parabolts.

A la versió free ens trobarem una entrada per bavaressa, seguida d'una microfissura de dits i el pas difícil de la via, entrada el desplom amb cantells arrodonits. Sota el sostre tenim un bon invertit per descansar, cosa que ens permet seguir per una fissura de dits i un bon llançament a una orella lateral, dalt de tot. Encara l'he d'encadenar, però el grau deu rondar el proposat.

Esmentar que en Manuel Plaza i qui us parla hem arreglat les reunions de la "Gran chochada", una magnífica fissura de V, i hem afegit dues anelles per fer el top-rope del 7a del costat.

Espero que la forta pujada de 20 minuts fins la roca faci que perdurin totes les xapes col·locades. Si algú les roba li tallaré la cabellera, paraula de Mohawk, ja,ja,ja....

A disfrutar-la!