Welcome to the jungle...

Després d'un mes aturat per problemes de salut, retornem a la jungla, com deien els Guns'n'Roses. De moment una ràpida re-introducció a base d'escalada esportiva i una petita sortida a Targassone com a fotògraf.

Buscant companys...

No m'agrada gaire explicar històries d'esportiva al blog, però així el mantinc una mica viu, esperant noves aventures verticals que tenim en ment i que realitzarem pròximament.


Les sortides de re-iniciació ens han portat al Pis d'Abaix del Balcó de Santaïna, on en Jortx per fi ha acabat d'equipar i d'encadenar la Tret al cor. Per la meva part, era la primera sortida després d'un mes de sofà i amb la calor que feia i l'efecte mirall de la paret, va començar amb males vibracions.


Després de tres intents a la Vaques Magres i de gairebé deixar-la per impossible, decidim fer la siesta sota un arbre, a l'espera de l'ombra. Ja en aquestes condicions, pim-pam encadenament sense problemes... l'astre rei i els passos complicats no solen anar junts.


Per acabar un top-rope ràpid a Cara Cremada i surt "a vista", doncs al final serà que no estamos tan mal. Pocs dies després, i ben apresa la lliçó del sol, anem a Collsuspina.


Un bon escalfament amb Balbina versió directa, i dos pegues a Atracció Integral que em deixen sense pell als dits, i és que igual la força no l'hem perdut, però el tacte dels gots de cocktails als que em sotmet la Selene no és el mateix que el de l'abrasiva roca del sector...


Rematem amb la Ganímedes i Güesfillos de Bordillos, que donada la seva llarga aproximació, no les havia fet mai. I quin pas ens amaga al final la Güesfillos...


Per donar per acabada la re-introducció, ahir ens vam escapar a buscar l'ombra a Bermulandia, és a dir a Mediona. Realment m'ho vaig passar molt bé fent aquestes explosives vietes equipades i treballades pel company Bermu & Co.

Jortx a Triplet de Pitet
(Santaïna Inf.)

Festival d'escalada a vista, que ja tocava! Bones recomanacions del xef, forats francs, passos de bloc i assegurances properes...

Menció especial a dues bones línies Del dicho al hecho hay un Techo, l'única que es resisteix a vista, i Empacho de Gabacho, on un diedre desplomat de pinces farà les nostres delícies.

Jortx a Triplet de Pitet
(Santaïna Inf.)

Doncs res, que ja torno a estar on-line, pròxim post amb més metres, que s'acosta l'estiu i ens hem de posar forts per visitar altres límits.

Ens veiem!

Convé un llibre nou...

Fa uns quants anys, en Preky em va convèncer per anar a la Roca de St. Cugat, a fer no sé quina via del Picazo (Integral Puerta de la Roca). En aquell temps no existia la canal del Llorer, la via encara no tenia els bolts afegits que té ara, i les ressenyes eren un petit llibre autoeditat del propi Picazo.

Doncs això, que al llibre del cim el temps també se li acaba...

Recordo que vam pujar força i després entre agulles, fent el senglar en extrem, vam aconseguir arribar a peu de via.

Com que gairebé ningú hi pujava allí dalt, després del curt ràpel del cim ens vam trobar en un collet sobre dues canals, totalment taponades de vegetació. Vam ser incapaços de baixar: "... que si tu mira per aquesta banda, que si jo crec que per aquí...".

Després de moltes esgarrinxades i de pujar i baixar, vam decidir la jugada més sàvia, vam pujar a Gorros i vam donar tota la volta per St. Joan - Sta. Magdalena i cap al Clot de la Mònica.

La Presidenta a la dreta i la Roca de St. Cugat a l'esquerra...

El pitjor és que amb el temps, i amb la canal del Llorer ja oberta pels plantacionaires més incondicionals, vam anar tornant. Així vam fer la Integral St. Martí, el Perfil sud-est, la RataMorta i fins hi tot en Preky i el DJ van obrir la Galeta Galàctica, a la que ràpidament li vam fer la primera repetició...

El segon cop que vam pujar a la Roca de St. Cugat, després de la Integral St. Martí, i escarmentats per l'anterior visita, vam seguir pujant per l'Àuria i després per una joia que encara no entenc com no apareix a tots els blogs, la Carisma a la Mamella.

Primer llarg del Tiempo se Acaba
(On és el següent?)

La gràcia de tota aquesta història és que aquella primera vegada a la Plantació, baixant pel camí de St. Joan, vam poder observar La Presidenta en tota la seva magnitud, i ahir, amb en Jortx, vam intentar fer totes les vies de la cara sud d'una tacada.

Com sempre les coses no són mai tan fàcils, i no vam saber trobar el camí de baixada des del mirador al peu de l'agulla. Vam acabar fent el senglar de nou entre les agulles del Rellotge i ves a saber per on més. Tot i això, amb cert retard, vam poder arribar a peu de via.

Fred acabant el segon llarg del Tiempo se Acaba

Vam començar amb El Tiempo se Acaba, amb una roca impressionant, però amb algun bolo expanding. A la primera reunió ja estàvem (molt) congelats. En Jortx va fer el segon llarg, amb alguna excursió de l'època i el meu intent d'alliberar la via es va acabar al quart burí sense cap mena de tacte als dits.

Per sort l'últim llarg és una rampa de tràmit, ara més fàcil amb un bolt de la Jerónimo.

Últim llarg del Tiempo se Acaba

Baixant per la canal de la Presidenta, ja decidim que amb aquell clima, la Barad-Dur haurà d'esperar a millors condicions. Entrem a la Jerónimo i just en aquell moment marxen els núvols, ara ja no tenim excusa! Ah!, sí, s'ha fet tard amb tot el temps que hem perdut en l'aproximació... ja, ja, ja...

Primer llarg de la Jerónimo

La Jerónimo és una via maca, molt equipada, que resolem en 30 minuts, però segueixo pensant que pujar fins allí dalt per sols fer aquesta via no compensa, que està molt amunt!

Finalment enfilem la baixada, ara ja sí per la canal de la Presidenta, que ens regala un ràpel extra per acabar a la canal del Llorer (i per aquí es pot pujar a peu de via també??)

Segon llarg de la Jerónimo

En resum, dues bones vies de caire molt diferent. És digne de menció la roca i l'estil del El Tiempo se Acaba, però a nosaltres ens van petar dos grans còdols, així que al lloro, que les assegurances no estan a tocar... el pròxim dia ja farem la que ens queda!

Torna el Kaos!!

http://www.camp4online.blogspot.com/

Dame tu fuerza, Pegaso!

"Dame tu fuerza, Pegaso!", per pujar vies "sin protección alguna". Je, je, je... que més voldria jo que pujar vies sense protecció, com "susodicho individuo".

JM al segon llarg de l'Aresta Ribas a l'Albarda

Dissabte vaig quedar amb en José Manuel i en Gatsaule per pujar dues vies curtetes que feia temps que els hi tenia ganes: l'Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda i la Sonata & Blue al Trencabarrals.

Tercer llarg de la Sonata & Blue

L'Aresta Ribas és una boníssima línia d'aquelles que espera pacientment un reequipament encertat, i com que el risc de no encertar-la és alt, doncs vam anar abans que els burils facin més pena. També s'ha de dir que la pitjor part se l'emporta el primer llarg, on la gent tira d'A0 i les plaquetes es ressenteixen.

Tercer llarg de la Sonata & Blue

Corren molts comentaris sobre la dificultat en lliure del primer llarg. A mi em va semblar una mica més difícil del que es proposa en moltes ressenyes, i fent unes quantes esses.

Últimes llums...

En resum, una via a tenir en compte per bona roca i bonic lloc. Trobareu una descripció més detallada del dia al blog del Gatsaule. L'altra via triada tenia l'alicient de l'últim llarg, un desplom a l'estil St. Benet. A més, va resultar que els dos llargs anteriors també eren molt bons!

Dídac a Penya Roja, La Riba

L'últim llarg el vaig aconseguir encadenar fins sortir del desplom, però ja en la vertical el buril em quedava tan a l'esquerra que vaig tenir que destrepar fins l'anterior per poder xapar-lo. Està clar que no es va obrir pensant en l'escalada esportiva actual. La resta del llarg és una meravella de grans còdols...

Ozzy al Clot del Boixar

La resta de dies he anat fent esportiva per diferents racons: La Riba, Montserrat, ...

Aquí deixo unes quantes fotos.

Clot del Boixar

Jortx al Clot del Boixar

Clot del Boixar

Jortx al Clot del Boixar

Te repites más que el ajo...

"Este tio se repite más que el ajo..." és el que pensareu molts al veure la tercera part del mític Moretona mon amour. Però és que m'ha fet gràcia la situació, resulta que al gener del 2007 vaig escriure aquella entrada en plena baixa laboral per procés gripal, i a dia d'avui, també al gener, però quatre anys més tard estic en la mateixa situació, ja, ja, ja....

Carlota a El Passarell

Aquesta vegada no hi ha ressenyes, ja que en breu apareixeran al llibre de Calders que estan fent els locals de la zona, però si que faré un llistat de les vies i les seves característiques (dintre del meu nivell). Me'n queden poques per fer, però de les que queden poques estan al meu abast, així que possiblement en tercera part es quedarà el tema. Apa, a gaudir d'aquest sector colleja, com em deia algú l'altre dia...

Handicap

Vies d'esquerra a dreta de la paret:

1.- Cacatua (6b+): Entrada de grans cantells però amb pocs peus que deixa pas a una placa de slabs a la dreta de l'últim bolt. Costa xapar la reunió.

2.- Porca misèria (6c): Via amb gran flanqueig lateral (preveure top rope per desmuntar-la) on a l'entrada trobem grans forats que ens permeten ignorar la poca distància a la que es troba el terra. Per entrar a la reunió trobarem un pas força fi que li dóna el grau a la línia.

3.- Monte de Venus (7a): Magnífica línia amb entrada fissurada atlètica, pas explosiu per superar el sostret i després d'un descans ens trobarem el pas més fi de la via, just abans de xapar la reunió.

Entre aquesta última via i la Burru hi han dos projectes del Nando Bustamante del que desconec el nom i el grau.

Burru

6.- Burru (7b+): Complicada línia en gran part degut al poliment d'alguns dels seus cantells. Entrada desplomada de petites regletes, llançament a uns afilats bidits que cal agafar amb la seqüència correcta i un pas dur cap a un monodit invertit. La resta és seguir una magnífica fissura horitzontal molt foradada i un pas llarg cap a una regleta bona per sortir a la placa.

7.- Rasputín (7a/7a+): Entrada amb un forat invertit i regletes que ens porten cap a una gran aleta que ens permet xapar el tercer bolt. Agafem uns grans forats invertits i una bona pujada de cames ens permet assolir un cantell arrodonit al mig de la llisa placa. Sortida fàcil de cantells cap a l'esquerra. Si fem servir les regletes de la Burru per als peus no crec que passi de 7a.

7bis.- Obsolescència Programada (7c/7c+?): Pas complicat per agafar un monodit i després 4 llançaments seguits a forats cada cop més acceptables, pur campus. Sortida en placa fina de cantells arrodonits.

8.- Panxeta (7b+): Desplom inicial que ens ha de permetre fer un bon llançament per encastar en una vertical fissura que talla molt. Dura remuntada de peus i placa fina de 6c/7a per arrodonir la jugada. Preveure protecció per a les mans.

9.- Brut Natural (7a): La via més fàcil dels desploms. Bidits afilats i bones remuntades de peus. No la recordo gaire però no era excessivament dura...

10.- Gangós (7c+): Descomunal entrada de campus amb bons monodits i pujada de peus sobre bidits. La placa superior és un bany de molsa i cantells petits. Convé una bona raspallada per poder provar-la en condicions.

Vade Retro

Seguint els desploms ens trobem amb la Sant Benet Connection (8a+) de la que no us puc dir gaire cosa a part de que l'entrada és un desplom de poca presa seguit d'una placa molt llisa.

Just a l'esquerra de la Guerrillera hi ha també un dura via nova, de la que no sé ni el nom ni el grau. Té una entrada molt complicada de cantells insignificants i tot un nervi arrodonit molt difícil d'agafar, serà contundent.

12.- Guerrillera (6a): Magnífica fissura de dalt a baix. De bons cantells.

13.- Galant (7a+): Petites regletes actualment sobades ens permeten abastar un bidit des d'on amb un pas llarg sortim a terreny més fàcil.

14.- Rata Sàvia (7a): Via fàcil fins situar-se sota el desplom on amb un pas llarg sobre cantells arrodonits cal anar a l'esquerra a caçar una fissura molt roma i pujar peus de forma precària.

15.- Malalts Manresans (6b): Via més complicada del que sembla. Llastres verticals en un petit puzle per sortir a la placa superior.

Guerrillera

A la dreta de la Malalts Manresans hi trobem la difícil Climbing Laden (7c/7c+) amb un pas molt llarg de presa petita a l'entrada i la Falta de Gan (8b), recentment encadenada per en Ramonet.

18.- Màgia Blanca (7b+): Una de les joies del sector però massa polida actualment. Entrada de regletes fins a una llastra vertical que ens ha de permetre pujar els peus suficientment per arribar a un cantell arrodonit. A partir d'allí anirem fent una S en busca dels millors forats fins a una sortida de desplom amb un pas llarg.

La següent via és la Xitxarra Assasina (7c+) d'aspecte llis i salvatge, que comparteix la part final amb la seva veïna de la dreta, de la que ja us puc dir que rellisca força.

Preky a Màgia Blanca

Ara entrem a la part més espectacular de la paret amb les vies més repetides, on algunes comencen a estar una mica sobades.

20.- El Crit del Garrí Guerrer (7b+): Entrada de llançaments a regletes, diedre tècnic i després d'un bon descans sota el desplom sortim a l'esquerra per forats arrodonits i petites regletes que ens permeten arribar a terreny menys inclinat. En aquesta última secció els peus rellisquen molt.

21.- Hàndicap (7b+): Llançament inicial que dóna pas a una secció relaxada de grans cantells. Placa on cada cop els forats són més petits i entrada a la reunió per cantells molt roms i passos molt llargs, tota la dificultat concentrada aquí i amb l'assegurança als peus.

22.- Sacapel·lo (7b+): Entrada comuna i ràpid anem cap a la dreta a agafar un diedre de cantells decents. Al final trobem una placa molt llisa amb un gran i afilat bidit del qual hem de pujar molt els peus de forma precària per abastar els roms de sortida, i amb l'assegurança als peus. El més difícil és invertir el bidit final.

23.- Sing-Sing (7c): Llançament d'entrada i pas complicat per agafar un petit cantell lateral molt lesiu del qual es fa un llançament. Després d'un descans secció de grans cantells i entrada a una llarga placa amb unes formacions molt curioses de bidits i regletes arrodonides. Pas llarg per abastar el cantell de sortida. Val la pena pujar per provar la morfologia de la placa superior...

Burru

Després de la Sing-sing hi ha la Sex Pistols que resta sense encadenar i la Muts i a la Gàbia (8a), del que comenten que no és gaire bo.

26.- Sica-Pica (7b): Entrada de llançaments sobre una gran llastra i placa de regletes tècnica que ens deixa sota un petit desplom que hem de resoldre amb un bon treball de dits. Després la via es torna fàcil i amb grans cantells. Més bona del que sembla en el primer contacte...

27.- No-Pica (7a): Entrada comú amb l'anterior i flanqueig a la dreta per navegar entre aletes i regletes fins a superar el petit desplom. Després es torna fàcil i de grans cantells. Molt bona i de les poques que es fan bé a vista en aquesta escola...

28.- Antiparres (7b): Desplom de petits cantells amb un pas clau que costa força de veure. Llançament a bons cantells i després anar fent per un diedre vertical i una placa ja més fàcil fins a la reunió. Assegurances rares...

29.- Cutrelux (7b): Entrada desplomada de petites regletes (puzle) i pas llarg (amb taló inclòs) per sortir del desplom. Després s'acaba la via, una de les més curtes de l'escola, que no per això de les fàcils.

L'Ovella Negra

Després de la Caput comença un seguit de vies més assequibles, amb alguna joia com la Rebentagorgs o El Passarell.

30.- Caput (6c+): Polida entrada desplomada i de petites regletes i punxes que ens deixa a un bon repòs. Diedre vertical i pas molt fi per arribar a la reunió. Una via molt completa i gens fàcil.

31.- El Preu de la Llibertat (6c): Entrada vertical de petits cantells i ràpidament la dificultat decreix. Massa aprop de la seva veïna. Bolts platejats.

32.- Directíssima Iugoslàvia (6c): Entrada amb pas de bloc per agafar unes llastres verticals a la dreta. Després la dificultat decreix ràpidament.

33.- El Repte del Semi-lolo (6b): Entrada fàcil de cantells i placa vertical de petits diedres que fan que no sigui gens fàcil xapar la reunió.

34.- La noia de les Bruquis (5c): Via de llastres verticals i un pas una mica més difícil per arribar a un cantell arrodonit.

35.- Mallorquina (5c): Similar a l'anterior via però encara amb alguna llastra precària al voltant de l'arbre. Vigilar!

Carlota a El Passarell

35b.- El Passarell (6a+): Bonica línia on cal jugar amb els cantells arrodonits i les llastres verticals. A la part central costa veure el pas i pot ser convenient fer una mica de flanqueig.

36.- Panolieta (6b): Bona via on cada cop els cantells es van fent més petits fins a desaparèixer sota el desplom. Pas llarg o flanqueig a l'esquerra per abastar una fissura que baixa des de la reunió.

37.- Rebentagorgs (6c): Entrada de petites regletes fins a poder fer un llançament cap a la dreta, prop de l'arbre. Entrada curiosa a la reunió amb un flanqueig una mica psicològic. Més bona del que sembla...

38.- Vade Retro (7a+): Grans cantells i passos llargs fins sota del desplom. Pas llarg i dur per agafar un monodit i la llastra visible. Ball precari per entrar a la reunió. Calen repeticions per netejar-la.

Rebentagorgs

Una mica més airejades entre sí les següents vies, algunes injustament oblidades ja que posseeixen algunes de les millors plaques de l'escola.

39.- L'ovella negra (7a+): Entrada complicada en desplom, petites regletes i llançament al mig de la placa. Després apareixen cantells que ens permeten arribar a la reunió sense massa problemes.

40.- Bloqueig d'esfínter (7a+): Entrada en placa fins fins a un esperó molt arrodonit que ens ha de permetre pujar molt els peus per poder sortir a la placa de dalt. Més complicada del que sembla a simple vista.

Zombi a El Monte de Venus

41.- Sin sosten (6c): Una joia del sector. Entrada fàcil que ens deixa sota un desplom que cal resoldre amb petites regletes i anar a caçar un bidit que marca el final de les dificultats. Cantells gegants per arribar a la reunió.

42.- Homo erectus (7a+/7b): Entrada fàcil fins agafar un bidit invertit. Tram de petites regletes i bidits fins abastar un gran cantell lateral que amb passos llargs i bons forats ens permetrà arribar a la reunió.

43.- La Marabunta (6c): Pas llarg d'entrada per agafar una bona llastra, flanqueig fàcil fins a un gran forat i pujada de peus per agafar el cantell arrodonit de sortida.

44.- Sensual i santa (6b, uff): Petita agonia de regletes i peus en adherència, per mi clarament 6b+ mínim.

45.- Desig (6b): Idèntica a la via anterior.

Ozzy a La Panolieta

Una mica més a la dreta, però seguint la mateixa feixa hi ha un petit sectoret amb tres vies, intenses en el seu grau.

46.- Ninjes pudents (6b/6b+): Entrada explosiva amb una llastra invertida i una fissura punxeguda. Després grans cantells fins a la reunió.

47.- Cultisme (6a): Entrada a agafar un gran cantell i pujar peus. Després placa fàcil fins a unir-se amb la seva veïna per creuar el desplom amb passos llargs sobre bons cantells.

48.- Mort als ideals, visca els diners (6a+): Entrada amb unes llastres verticals de mal posicionar-se i placa fàcil fins al desplom final.

La curiosa Porca Misèria

Ja situades molt més a la dreta, al sector de la Placa del Sol hi trobem bones vies amb molt de sol i gran esplanada a peu de via, ideal per anar amb la família. Fa temps que no hi vaig, i els records no són gaire clars, però la cosa anava així:

50.- Síndrome post-orgasme (7a+): Entrada desplomada de cantells bons i placa molt tècnica de petites regletes. La recordo molt bona...

53.- Pelleringa (6b): Pas de bloc per pujar a la lleixa i després placa de forats.

54.- Rudo alpinista (6b): Similar a l'anterior. No la recordo gaire...

55.- Sinequano (6c): Similar a les anteriors. No la recordo gaire...

El Crit del Garrí Guerrer

La resta de vies d'aquest sector i les de l'Enclusa no les he fet mai i no us puc dir gaire cosa. L'Enclusa crec recordar que costava de trobar.

Bolaquens

Des que vaig acabar les vacances de nadal he estat fent una mica d'activitat vertical, variada en llocs i tendències. Com que últimament estic fent força escalada esportiva no publico gaire cosa al blog. La veritat és que és poc interessant si m'agafo amb la dreta al bidit invertit o si em surt tal via, però se'm rebota tal altra...

Ombres

Però fa uns dies vam anar amb en Jortx a fer la via Unitat Coronària al Puntal de l'Albarda. Abans d'explicar quelcom de la via, una petita reflexió. En aquests temps de crítica fàcil i a vegades poc meditada, també és d'agrair la feina ben feta. El reequipament d'aquesta via m'ha semblat un exemple de feina ben feta i en silenci.

Primer llarg de la Unitat Coronària

La via en qüestió va ser oberta per dalt, pel que tinc entès. Amb material "bo" del moment i amb clara tendència esportiva. El reequipament ha substituït burils per parabolts inox M10, assegurança per assegurança, sense variar res. Destacant la total eliminació de la ferralla i la bona col·locació dels parabolts. No m'hi poso en si són al lloc adient, això és cosa dels aperturistes, però és que últimament n'he vist molts de torçats, fent palanca, xapes ballant, etc.

Tercer llarg de la Unitat Coronària

La via és bona i millora amb l'alçada. Obligada però mai exposada. Els dos primers llargs són força finets, finura montserratina i van creixent en dificultat. El tercer té un pas curiós per sortir de la reunió i un final apoteòsic de bolos montserratins, tipus Espolón Mágico o Esperó Ribes.

Tercer llarg de la Unitat Coronària

Nosaltres vam rapelar la via amb una corda simple, amb 70m ja arriba, ja que les reunions tenen anelles, i amb 5 minuts de camí ja tornàvem a ser al camí de St. Jeroni direcció St. Benet. Val a dir que aquests ràpels són una molt bona opció per baixar de l'agulla i poder fer la Mas-Guasch i altres sense motxilla. Amb cordes dobles, ets a baix amb dos ràpels... A tenir en compte!

Vade Retro a la Moretona

De la resta de dies, aquí us deixo algunes fotos: tatxant l'última via que em quedava a la part dreta de la Moretona, sortides per St. Llorenç del Munt, fent algunes clàssiques pendents, redescobrint Corones, o fins i tot descobrint una via desconeguda a Cèllecs.

Sant Llorenç del Munt, Soleia

Neofatxes Globals a Corones

Sant Llorenç del Munt, Soleia

Jortx a As de Bastos, St. Benet