dijous, 24 d’abril del 2008

I de regal... dues mandarines!

Aquesta tarda m'he escapat a Cèllecs a veure el sector equipat al 1991 per en Jesús Rodríguez i el Manuel Castillo, anomenat Can Bronx. Aquest sector poc divulgat en breu serà adecentat perquè tothom el pugui gaudir. De moment us presento algunes perles...

A la foto superior s'hi pot veure la via Fight The Power, 5c, via inicial del sector. Dedicada als enemics públics (Public Enemy). Diedre, xemeneia, via alpina...

Una altra joia que veurà el seu equipament aviat, fissura de dits i esperó desplomat a la part superior, The soul of a new machine.

A la dreta del sector s'hi troba una via desconeguda, equipada amb tres spits força nous, de la que no tinc dades. Però la bomba del sector serà aquesta placa. Similar a la mítica Ninota, però amb menys regletes i més cantells arrodonits. Un pèl més llarga, a la part inferior caldrà reforçar alguna llastreta però a la superior s'hi troba el millor granit que he vist mai al Maresme (no és conya!). Avui l'he provat amb la corda per dalt i sortirà sobre el 7c o més, però sortirà!

Espero que el propi Jesús li posi nom a la via...

Per arrodonir la tarda i després dels comentaris del Kueka, no podia marxar sense provar la Ris amb avarícia, al petit sector que rep el mateix nom. Gràcies a les marques de magnesi existents (d'en Kueka i en Bardi) m'ha sortit a vista. Forçant molt l'entrada, sense pujar a la pedra i agafat a la llastra deu rondar el 6c+. Com que jo sóc llarg arribava a les primeres regletes sense l'ajut de la pedra i m'ha semblat 6c, el temps ho confirmarà, però de 7c res de res. Llàstima perquè el relat d'en J. Pou a la revista Cingles era curiós:


Algú sap ben bé si no hem encertat la línia (just sota el spit)?, el spit existent és l'original?, com pot ser aquesta baixada de grau quan ja s'havia fet la Way (6c+)?

12 comentaris:

  1. mmmm. mes deures , cada cop es millor viure al maresma!!!

    ResponElimina
  2. Ets un currant incansable...vaja pila de regals que ens estàs deixant al costat de casa.

    Fins ara

    ResponElimina
  3. Em demana en Mohawk que li posi nom a la via. Uf! qui compromís, sobretot pensant que pot arribar a ser la més difícil de Cellecs.
    Potser si en Mohawk equipa les vies, neteja els camins, manté el blog amb les novetats i a sobre publica una guia, la via s'hauria de dir "Mohawk", no creieu?

    ResponElimina
  4. Potser si que ja seria hora que hi hagués una via Mohawk....

    ResponElimina
  5. jo voto for president MOHAWK!!!!
    un bon nom per una via india!!!!!!

    ResponElimina
  6. si..ja ho veig..via mohawk....amb les regletes mes petites del maresme...ja sem posen els tendons a lloc...kuan fem una jornada del caos per provar la via???????????k.

    ResponElimina
  7. como os mola chuparos las pollas eh xavales???

    ResponElimina
  8. Us recordo que a les Roques del Caçador hi ha un "Esperó Mohawk", però accepto el repte i ja li posaré el meu nom a la nova via!

    Per cert, per al sr. anònim, que sàpiga que ens encanta fer apologia al nostre membre viril i que si vol participar sols ens ho ha de dir... no som gelosos! (Ah! i que si no li interessa el tema, doncs que no entri al blog...)

    A tibar-li fieres!

    ResponElimina
  9. jo també m'apunto a això de xupar-nos les polles... Bona feina mohawk! Amb tota aquesta feinada potser un dia d'aquests hauré de tornar a agafar la corda...
    Salut

    ResponElimina
  10. Li pots dir al Tarragó que t'ajudi a arreglar el sector, de pas aprofitaria per provar les vies pendents, segur que estaria encantat de deixar-ho tot ple de xapes lluents...

    ResponElimina
  11. lo mismo que ha tu mujer anomimo...kueka

    ResponElimina
  12. Però després de xupar... tragueu o escupiu?

    Via Mohawk powah!

    ResponElimina