El passat dissabte ens vam reunir els quatre janets de l'apocalipsi (Jortx, Ozzy, K i jo mateix) per tal de descobrir el bon granit de les terres gironines. El destí escollit va ser El Bagís (ó Esqueis del Begís o com es digui...).
L'escola ens va agradar molt, l'equipament molt correcte i les vies complicades (com ens agrada als maresmenyos!). Hi podem trobar vies que oscil·len entre els 15 i els 35 metres, si ens acotem al terreny esportiu; amb parabolts i desequipades. El sector que vam escollir és el que més ombra tenia a peu de via, el Rock Ros. Tot i que vam fer una petita incursió a la imponent Paret Vermella.
Com que sé que algú està fent un petit recull de vies de la zona, passo a comentar-vos les vies que vaig fer jo. Respecte els graus, m'he basat en la línia més dura que vaig provar, que és la Sharon el carnisser, cotada com a 6c+. Per tant, si aquesta creieu que té el grau equivocat, doncs li heu d'aplicar la mateixa correcció a totes les de la llista :P
Bavaresa (5b): Molt bona via per escalfar. Té uns passos de bavaresa molt macos a la part de dalt i gairebé tota la via és de bons cantells, res a veure amb la via núm.5 de les ressenyes, que van fer la resta del grup i van flipar una mica.
Sharon the butcher (6c+): Comparteix l'entrada amb la via anterior i després es desvia cap a la dreta. Aquí comencen uns passos de petites regletes fins a un llançament obligat (o així ens ho va semblar a tots). Després de fer el llançament encara queda un pas curiós per deixar les dificultats enrera. Tot i que el llançament m'arribava a sortir, no vaig tenir ganes de perdre tota la pell dels dits tan aviat i la deixo estar amb dos pegues. Bona via, si senyor!
Per cert, assegurador atent al fer el llançament o possibilitat de caure sobre esbarzers, més emoció encara!
Mar de Verdet (6b): Aquesta via era el meu objectiu del dia, ja que havia vist alguna fotografia per la xarxa. Entrada molt contundent i amb dificultats per xapar el segon bolt. Desrpés la calma, i tornem-hi amb un pas delicat per xapar el bolt de després de la lleixa, pas tonto de peus i bonica bavaresa. La resta és fàcil fins a la reunió.
Desconeguda (6b+/6c): Vam fer aquesta via que no apareix a les ressenyes que corren per internet. És una variant de la Rock Ros, a l'alçada del sostre agafa una fissura en forma d'arc i s'ajunta a la via principal a la reunió. Personalment és una de les que més em va agradar, entrada per anar fent boca, pas d'equilibri per agafar la fissura que creua el sostre, encastament de dits i entrada a la reunió per grans cantells. Un altre 10!
Val a dir que crec que sols em va agradar a mi, je, je, je :P
Per acabar el dia, tempto al Jortx per fer la via més fàcil de la Paret Vermella, gran decisió!
Perfect Crack (5c): Perfecta fissura de dalt a baix. S'ha de fer, tot i l'aleje amb ambientillo que hi ha per entrar a la reunió. Baixant ens mirem la Powderfinger (7b), la placa del mig té fins hi tot fang del poc que es deu repetir, je, je, je... o bé és fa en Ae. Vaja passada de línia!

Petit Tresor (5b): Curta via de tres bolts amb la que rematem la jugada. Bons cantells i passos macos, però es fa curta després de fer les seves veïnes...
Doncs així hem passat una bona jornada en grata companyia, regada amb els èxits més sonats dels Heroes del Silencio, la Gossa Sorda i Def Con Dos... Pròxim objectiu: La Paret del Pi, però a l'hivern, eh!
L'escola ens va agradar molt, l'equipament molt correcte i les vies complicades (com ens agrada als maresmenyos!). Hi podem trobar vies que oscil·len entre els 15 i els 35 metres, si ens acotem al terreny esportiu; amb parabolts i desequipades. El sector que vam escollir és el que més ombra tenia a peu de via, el Rock Ros. Tot i que vam fer una petita incursió a la imponent Paret Vermella.
Afoto: K (Olé!)
Com que sé que algú està fent un petit recull de vies de la zona, passo a comentar-vos les vies que vaig fer jo. Respecte els graus, m'he basat en la línia més dura que vaig provar, que és la Sharon el carnisser, cotada com a 6c+. Per tant, si aquesta creieu que té el grau equivocat, doncs li heu d'aplicar la mateixa correcció a totes les de la llista :P
Bavaresa (5b): Molt bona via per escalfar. Té uns passos de bavaresa molt macos a la part de dalt i gairebé tota la via és de bons cantells, res a veure amb la via núm.5 de les ressenyes, que van fer la resta del grup i van flipar una mica.
Sharon the butcher (6c+): Comparteix l'entrada amb la via anterior i després es desvia cap a la dreta. Aquí comencen uns passos de petites regletes fins a un llançament obligat (o així ens ho va semblar a tots). Després de fer el llançament encara queda un pas curiós per deixar les dificultats enrera. Tot i que el llançament m'arribava a sortir, no vaig tenir ganes de perdre tota la pell dels dits tan aviat i la deixo estar amb dos pegues. Bona via, si senyor!
Per cert, assegurador atent al fer el llançament o possibilitat de caure sobre esbarzers, més emoció encara!
Mar de Verdet (6b): Aquesta via era el meu objectiu del dia, ja que havia vist alguna fotografia per la xarxa. Entrada molt contundent i amb dificultats per xapar el segon bolt. Desrpés la calma, i tornem-hi amb un pas delicat per xapar el bolt de després de la lleixa, pas tonto de peus i bonica bavaresa. La resta és fàcil fins a la reunió.
Desconeguda (6b+/6c): Vam fer aquesta via que no apareix a les ressenyes que corren per internet. És una variant de la Rock Ros, a l'alçada del sostre agafa una fissura en forma d'arc i s'ajunta a la via principal a la reunió. Personalment és una de les que més em va agradar, entrada per anar fent boca, pas d'equilibri per agafar la fissura que creua el sostre, encastament de dits i entrada a la reunió per grans cantells. Un altre 10!
Val a dir que crec que sols em va agradar a mi, je, je, je :P
Per acabar el dia, tempto al Jortx per fer la via més fàcil de la Paret Vermella, gran decisió!
Perfect Crack (5c): Perfecta fissura de dalt a baix. S'ha de fer, tot i l'aleje amb ambientillo que hi ha per entrar a la reunió. Baixant ens mirem la Powderfinger (7b), la placa del mig té fins hi tot fang del poc que es deu repetir, je, je, je... o bé és fa en Ae. Vaja passada de línia!
Petit Tresor (5b): Curta via de tres bolts amb la que rematem la jugada. Bons cantells i passos macos, però es fa curta després de fer les seves veïnes...
Doncs així hem passat una bona jornada en grata companyia, regada amb els èxits més sonats dels Heroes del Silencio, la Gossa Sorda i Def Con Dos... Pròxim objectiu: La Paret del Pi, però a l'hivern, eh!



Bona zona si senyor!
ResponEliminaLa foto dels quatre de l'apocalipsi amb aquest marc sembla feta d'abans de la guerra. I no ho dic per l'edat d'alguns.
Ja farem una altra visita, a la planxa!!!
ooooooo!!!!!!!!molt macu,mes escoles per l´hivern!!!!felicitats per els encadenes amb plus de kalorrrrrrrr!!!!!!!!!lokos...akestes muntanyetes granitikes recorden a Solius.....
ResponEliminafins ara a tots!!!!!!!!!!!!
salut i roka!!!
Decotatooor!
ResponEliminaAmb la conya encara estic sense "iemes"!!
Prohibit tocar granit amb altes temperatures (excepte el matí que anem al Bronx).
hi ha fotos que em sonen... jeje
ResponEliminaSi aquests són els quatre "janets", més val que l'apocalipsi no arribi....
ResponEliminaMohawk, si quan vas estar a les Dolomites et va nevar, has de tornar-hi! Es el paradís de l'escalada!!! I tot és molt bonic...
ResponEliminaA nosaltres ens va ploure cada dia, però vam tenir sort i ens vam mullar poc: o eren quatre gotes, o passàvem per davant d'un refugi o per sota una cova... i fent via llarga no ens va ploure mai! Genial, tenint en com`pte el temps que acosutma a fer per allà, vam estar molt de sort!
De tornada vam parar a l'Ariege a fer la Dent d'Orlú... amb el que t'agrada el granit, segur que hi has estat, oi? 400m d'adherència granítica... ja t'imagino flipant per alguna via de la Dent! :)
Anda que no vau disfrutar, penques! ;)
ResponEliminaAixi que és ideal per l'estiu? Els graus van forts? Equipament correcte?
Tinc ganes d'anar a treure-hi el cap :P
Sempre acotat al Rock Ros + Paret Vermella, si les vies són esportives equipament molt bo, en alguns punts aprop i en altres no tant, però de qualitat...
ResponEliminaRespecte el tema hivern/estiu, és complicat, peu de via amb molta ombra i la meitat de la via també, després hi toca el sol, segons orientacions. Cap a les 17h al Rock Ros no hi tocava...
Personalment els graus els trobo correctes, amb algun desfase, com al 5c que van fer ells i el 6c+, força apretat...
A mi em va agradar el lloc, i per a l'hivern la Paret del Pi es veu brutal...
A tibar-li!