Ja fa uns anyets, juntament amb en David i la Núria, vam decidir anar a donar una volta per l'Orient Mitjà (Síria, Líban i Jordània). Un viatge llarg i impressionant, fet quan encara era "estrany" anar a Síria o al Líban.
" Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas más allá de Orión..."
(Palmyra - Blade Runner)
Arribant a les ruines romanes de la ciutat de Palmyra, al bell mig del desert siri, vam decidir que allò era tan gran que per veure-ho tot necessitaríem dues excursions. La primera a la zona més pròxima, que la faríem aquella mateixa tarda i a les zones més allunyades ja hi aniriem ben d'hora al matí següent.
Ojú, que caló...
Cap a les 19h sortim del nostre "hotel" per endinsar-nos al desert, entre columnes i temples mig ensorrats. A la mitja hora, a 42ºC i amb el vent àrid, ja estàvem asseguts a la primera ombra que vam trobar (evidentment darrera d'una columna...).
Al cap d'una estona va apareixer per allí un "morador de las arenas" (StarWars dixit) oferint-nos pa! En aquell moment en David va sentenciar una metafrase que m'ha perseguit fins al dia d'avui: "... ya lo dijo el Señor: ' Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos ' ... "
Seqüència a Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos
(clickar a sobre)
Fa uns dos anys vaig reequipar i adreçar una línia de tres xapes, a Roques Noves (Cèllecs), just sota la Ninota. Restava sense encadenar i sense nom conegut. Així que va passar a ser la "Dad pan..."
Penúltim dinàmic...
Inicialment la vam estar provant saltant-nos els primers passos, ajudats per una gran roca que té al darrera. Però entre que es troba una mica amagada i que és força lesiva per als dits, encara ningú s'havia atrevit amb la versió des del terra.
Pas d'equilibri, llançament a regletes ínfimes, remuntada de peus, llançament a regleta decent, xapar, peus en adherència, gran llançament, s'acaba l'apnea, repòs, penúltim llançament a cantell arrodonit, pujada de peus, llançament lateral (to the void) i xapar reunió. Una altra joia del Maresme que avui ha caigut.
Ascensió patrocinada per Camp Base, volem un C5...
" Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais... atacar naves en llamas más allá de Orión..."
(Palmyra - Blade Runner)
Arribant a les ruines romanes de la ciutat de Palmyra, al bell mig del desert siri, vam decidir que allò era tan gran que per veure-ho tot necessitaríem dues excursions. La primera a la zona més pròxima, que la faríem aquella mateixa tarda i a les zones més allunyades ja hi aniriem ben d'hora al matí següent.
Ojú, que caló...Cap a les 19h sortim del nostre "hotel" per endinsar-nos al desert, entre columnes i temples mig ensorrats. A la mitja hora, a 42ºC i amb el vent àrid, ja estàvem asseguts a la primera ombra que vam trobar (evidentment darrera d'una columna...).
Al cap d'una estona va apareixer per allí un "morador de las arenas" (StarWars dixit) oferint-nos pa! En aquell moment en David va sentenciar una metafrase que m'ha perseguit fins al dia d'avui: "... ya lo dijo el Señor: ' Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos ' ... "
Seqüència a Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos(clickar a sobre)
Fa uns dos anys vaig reequipar i adreçar una línia de tres xapes, a Roques Noves (Cèllecs), just sota la Ninota. Restava sense encadenar i sense nom conegut. Així que va passar a ser la "Dad pan..."
Penúltim dinàmic...Inicialment la vam estar provant saltant-nos els primers passos, ajudats per una gran roca que té al darrera. Però entre que es troba una mica amagada i que és força lesiva per als dits, encara ningú s'havia atrevit amb la versió des del terra.
Pas d'equilibri, llançament a regletes ínfimes, remuntada de peus, llançament a regleta decent, xapar, peus en adherència, gran llançament, s'acaba l'apnea, repòs, penúltim llançament a cantell arrodonit, pujada de peus, llançament lateral (to the void) i xapar reunió. Una altra joia del Maresme que avui ha caigut.
Ascensió patrocinada per Camp Base, volem un C5...
Quan tinguis el C5 ja anirem a la Regalèssia!!!
ResponEliminaMoltes, moltes felicitats!!! Si, senyor...pues no es dura ni na la Dad pan...a los que tiene sed ... y agua a los que tiene hambre.
ResponEliminaFins ara
JOer Mohawk...sempre que et llegeixo em donen ganes de venir als teus "lars"...
ResponEliminaJa miroi de fer-te un toke que aquesta e veu molt guapa...
Oriol
Joer... enhorabona bou!!!
ResponEliminaPercert, i els tenaya masai on estàn? T'has passat al món LaSportiva, vull dir Quechua Vuarde Tech? De rebaixes al Decathlon! :D
Uri! Tu no pots venir que amb lo fort que estàs em rebentaràs les regletes, que són molt petites, ja, ja, ja... Aquesta via és la germana petita de la Ninota, molt més dinàmica però amb dues xapes menys... com diu l'Ozzy, a Fontenebleu això es fa amb crashpad, je, je, je...
ResponEliminaI sí, els peus de gat són els Quechua, 29€ a les rebaixes... i van de PM! (em vaig pillar dos parells, així que ara tenim Quechua per dies...)
A tibar-li!!
fills del maresma!!!!! tindreu al C5!!!!!
ResponEliminamoltes felicitats makina!!!!!no te atreves a cotar....jajajaja,faltan les fotos des de el terra.....com tu as resolt????vaya apretadaaaa!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaLa primera foto no lo parece pero es el segundo paso de la via, aunque con el efecto que toma parece que esté a media via, ja, ja, ja...
ResponEliminaCon mano derecha en el filo y izquierda en las regletas centrales, hasta la tercera foto, que ya enlaza con el método de encima la piedra...
Pruébala que es de las tuyas....
Visca les rebaixes!! :-D
ResponEliminamolt bona mini va 7a+ maxim, el maresme ja esta explotat, hi han bones vies, pero NO SIKA SEMPRE i NO SOBREEQUIPAMENT, intenta viatjar-moure't mes per fer el teu super blog, merci.
ResponElimina