Aigües Cristallines

Aigües cristallines les de la riera Castellnou de Moià, no puc més que recomanar-vos un bon banyet. El sabó ja va inclòs en el producte, bé no sé si era sabó tota aquella escuma que hi surava. Després del bany, una olor afruitada-porcina s'estendrà per tota la vostra magnitud corporal i fins hi tot podeu haver perdut algun que altre quilet, per corrosió...

Part fácil de Lambrusco

Però quin femer de riera!, és l'única cosa que no ens ha agradat de la primera visita a aquest sector, La Falsia de Moià.

Acabant Marquès de Riscal

A la web de Can Romu hi podreu trobar les ressenyes. Nosaltres havíem sentit comentaris de que les vies de la part dreta no valien gaire la pena, però a un servidor i a en Jortx, ens han semblat prou bones. Aquestes vies tenen el nom i el grau pintat a l'inici.

Pas difícil de Marquès de Riscal

Per escalfar hem optat per la via de més a l'esquerra de la placa, de nom Lambrusco. L'entrada no és del tot evident i força bloquera, però la part de dalt és un bon passeig sobre grans cantells i roca excel·lent.

Acabant Marquès de Riscal

No hi comptàvem, però el sector està fortament insolat al matí, i hem anat a buscar la mica d'ombra que quedava a la part dreta de la placa, al desplomat esperó Marquès de Riscal. La via comença amb grans cantells, però un cop dintre del diedre té un pas de petites preses i equilibri, que li dóna el grau proposat a la via. Ens ha agradat força.

S'acaben els passos durs d'Atxanta't
i comença la pila

Aprofitant encara la mica d'ombra hem fet la via del costat, Crestarosa (aquest sector va de vins, eh!), força més tècnica, en diedre i placa. I finalment la Sangre de Toro, fent una mica de neteja de l'esbarzer inicial. Aquesta via té un pas tècnic i llarg a la part de dalt. Ens ha semblat un pèl més fàcil del grau indicat al peu, però molt bona.

I els passos llargs...

Ja excesivament rescalfats (pel sol i per les vies fetes) hem anat a provar la línia recomanada de dins de la bauma. Es veuen unes línies brutals i de grau alt...

Nosaltres hem optat per la Atxanta't. En el millor intent he fet dos reposos, la via no té uns passos excesivament complicats, però donat el desplom cal tenir resistència física i ahir no tenia el cos per a gaires lamentacions, ja hi tornarem i segur que cau. Molt recomanable, a condició de tenir l'envergadura per fer algun que altre pas llarg (o molt bloqueig, clar!)