Cap de setmana pel Collsacabra, fent combinat turístic-vertical. Fa temps que en Jortx sent una certa remembrança per la terra dels seus progenitors, fins i tot ara va a escalar amb clàssics-esportius osonencs!
Esperó Belteguese i unes
formigues al primer llarg
Fa uns dies, aprofitant aquesta enyorança, vaig proposar-li canviar el tipus d'escalada que fem normalment: "podem anar d'excursió vertical per un dels paratges més famosos de la contrada, el Salt de Sallent". El terme d'excursió vertical és el que sempre ens imaginem els freekys quan veiem una ressenya on tots els llargs estan cotats d'Ae, ja, ja, ja...
Salt de Sallent des de la tercera reunió
La via escollida va ser l'Esperó Beltegeuse, que discorre per un espectacular esperó vora la cascada del Salt de Sallent. Com que no sabíem si la riera de Rupit estaria molt crescuda després de les últimes pluges, decidim deixar el cotxe al mateix poble i anar caminant, un agradable passeig de 25 minuts (un cop al salt descobrim que no baixa gaire aigua i que podríem haver deixat el cotxe a 5 minuts...)
Gatsaule al primer llarg
La baixada fins al peu de via es fa per la canal de la Donada i és molt ràpida. Llàstima, perquè veient els burils del primer llarg, potser valia més seguir caminant... (veure foto inferior)
Acabant el primer llarg.
Quins burils!
La resta de la via està equipada amb spits, però el primer llarg fa una mica de pànic. En Gatsaule el resol sense gaires miraments, i és que sobre aquesta roca i aquests punts d'assegurança, el millor és passar-hi ràpid i sense "brusquedades".
Jortx a l'inici del segon llarg
El segon llarg li endosem al Jortx. Aquí ja són spits amb placa de buril, però estan força allunyats i cal estirar-se. Estic segur que al ser artificial equipat i amb la confiança que donen els spits, pugem sense tècnica alguna, i ens cansem el doble. No tenim paciència!
Apunt de fer el pas en lliure...
Aquest segon llarg ronda els 35 metres i necessita 21 cintes si es vol deixar tot xapat. Al mig hi ha un pas de ganxo que també es pot resoldre mig en lliure mig apurant l'últim pedal. Les preses de mans són molt bones, però les de peus van desapareixent sota el pes d'una persona.
Acabant el segon llarg
De la segona reunió fem una travessia equipada amb cable d'acer sobre unes llastres curioses que ens deixen a l'altra banda de l'esperó, amb magnífiques vistes de la cascada. I passem a ser l'objectiu fotogràfic de bona part dels curiosos que han vingut a veure l'espectacle de l'aigua.
Entrant a la segona reunió, una mica més de lliure...
El tercer llarg és el més dur, ja que el desplom és molt acusat en la part central. La roca millora una mica i fins la meitat del llarg els spits tenen xapa estàndard. Bé, a algun spit li queden dos dies veient com apareix el casquet entre aquesta sorra compactada...
Gatsaule començant el tercer llarg
En Gatsaule s'hi està bona estona: fort desplom, xapes allunyades a la part final del llarg i en especial, la precària entrada a reunió entre argiles i branques. Per sort l'arribada a la reunió ja et deixa veure que el següent llarg no desploma, je, je, je...
Apunt de deixar les lumbars...
El quart llarg me l'havia reservat per a mi ja que ens havien avisat que s'havia de clavar algun pitó. Com que anava convençut del concepte abans explicat d'excursió vertical no m'havia ni mirat la ressenya, i em pensava que s'hauria de clavar algun pas en mig del desplom, aquests freekys, sempre pensant en desploms!
S'acaba l'artificial al quart llarg!
La realitat és una altra: sortida de la reunió amb dos passos d'artificial, una mica de placa en lliure, bosquet i un bombo sense gaires preses i amb l'última assegurança força lluny. Iep!, si veig en Paca a la barana del mirador!, savis consells els del qui va fer la via la setmana passada. Al petit desplom és on falta un pitó si es vol assegurar la sortida en lliure, o bé dos pitons si es vol passar amb estreps. La resta del llarg és fàcil i equipada amb un pitó i un buril fins a la barana del mirador. Si algú la vol repetir sense jugar-se el físic porteu una V mitjana o bé microfriends.
Xemeneia de la via Casal a l'Agullola Xica
La via és més espectacular i més contundent del que m'esperava, però sols per escalar en aquell paratge val la pena posar-la a l'agenda, però millor no anar amb el xip d'excursió vertical, ja, ja, ja...
Selene pujant a l'Agullola Xica
Al dia següent, la Selene i un servidor decidim anar a pujar l'Agullola Xica per la via normal, ja que fa un temps ens l'havíem estat mirant. Tot aquest tram està equipat amb bolts de mètrica 8. Sembla ser que abans no hi eren, però posar mètrica 8 sobre aquesta roca és una incitació a no caure. La reunió de la savina (no tan precària com diu a la guia) ha estat reforçada amb un bolt de mètrica 10.
Que tio más tonto!
Com que acabem molt ràpid el tema, decideixo despenjar-me i fer la xemeneia de la via Casal, que puja l'agulla per l'altra banda. Quan vam anar a fer l'Agullola de Rupit ens ho vam estar mirant, però el primer llarg d'artificial de cutre-buril tirava enrere.
Quan arribo a la primera reunió de la via em quedo amb un buril a la mà. Sort d'haver-me saltat el primer llarg. La xemeneia té una entrada vertical sobre sorra, però ràpidament arrampa i puges encastat però caminant pel seu interior... portar trepant per a pròximes repeticions!
Baixem a dinar al pantà de Sau i aprofitem per fotografiar pròxims objectius de la zona: el Barret d'en Vila, el Gep, etc.
Esperó Belteguese i unesformigues al primer llarg
Fa uns dies, aprofitant aquesta enyorança, vaig proposar-li canviar el tipus d'escalada que fem normalment: "podem anar d'excursió vertical per un dels paratges més famosos de la contrada, el Salt de Sallent". El terme d'excursió vertical és el que sempre ens imaginem els freekys quan veiem una ressenya on tots els llargs estan cotats d'Ae, ja, ja, ja...
Salt de Sallent des de la tercera reunió La via escollida va ser l'Esperó Beltegeuse, que discorre per un espectacular esperó vora la cascada del Salt de Sallent. Com que no sabíem si la riera de Rupit estaria molt crescuda després de les últimes pluges, decidim deixar el cotxe al mateix poble i anar caminant, un agradable passeig de 25 minuts (un cop al salt descobrim que no baixa gaire aigua i que podríem haver deixat el cotxe a 5 minuts...)
Gatsaule al primer llargLa baixada fins al peu de via es fa per la canal de la Donada i és molt ràpida. Llàstima, perquè veient els burils del primer llarg, potser valia més seguir caminant... (veure foto inferior)
Acabant el primer llarg.Quins burils!
La resta de la via està equipada amb spits, però el primer llarg fa una mica de pànic. En Gatsaule el resol sense gaires miraments, i és que sobre aquesta roca i aquests punts d'assegurança, el millor és passar-hi ràpid i sense "brusquedades".
Jortx a l'inici del segon llargEl segon llarg li endosem al Jortx. Aquí ja són spits amb placa de buril, però estan força allunyats i cal estirar-se. Estic segur que al ser artificial equipat i amb la confiança que donen els spits, pugem sense tècnica alguna, i ens cansem el doble. No tenim paciència!
Apunt de fer el pas en lliure... Aquest segon llarg ronda els 35 metres i necessita 21 cintes si es vol deixar tot xapat. Al mig hi ha un pas de ganxo que també es pot resoldre mig en lliure mig apurant l'últim pedal. Les preses de mans són molt bones, però les de peus van desapareixent sota el pes d'una persona.
Acabant el segon llarg De la segona reunió fem una travessia equipada amb cable d'acer sobre unes llastres curioses que ens deixen a l'altra banda de l'esperó, amb magnífiques vistes de la cascada. I passem a ser l'objectiu fotogràfic de bona part dels curiosos que han vingut a veure l'espectacle de l'aigua.
Entrant a la segona reunió, una mica més de lliure... El tercer llarg és el més dur, ja que el desplom és molt acusat en la part central. La roca millora una mica i fins la meitat del llarg els spits tenen xapa estàndard. Bé, a algun spit li queden dos dies veient com apareix el casquet entre aquesta sorra compactada...
Gatsaule començant el tercer llargEn Gatsaule s'hi està bona estona: fort desplom, xapes allunyades a la part final del llarg i en especial, la precària entrada a reunió entre argiles i branques. Per sort l'arribada a la reunió ja et deixa veure que el següent llarg no desploma, je, je, je...
Apunt de deixar les lumbars...El quart llarg me l'havia reservat per a mi ja que ens havien avisat que s'havia de clavar algun pitó. Com que anava convençut del concepte abans explicat d'excursió vertical no m'havia ni mirat la ressenya, i em pensava que s'hauria de clavar algun pas en mig del desplom, aquests freekys, sempre pensant en desploms!
S'acaba l'artificial al quart llarg!La realitat és una altra: sortida de la reunió amb dos passos d'artificial, una mica de placa en lliure, bosquet i un bombo sense gaires preses i amb l'última assegurança força lluny. Iep!, si veig en Paca a la barana del mirador!, savis consells els del qui va fer la via la setmana passada. Al petit desplom és on falta un pitó si es vol assegurar la sortida en lliure, o bé dos pitons si es vol passar amb estreps. La resta del llarg és fàcil i equipada amb un pitó i un buril fins a la barana del mirador. Si algú la vol repetir sense jugar-se el físic porteu una V mitjana o bé microfriends.
Xemeneia de la via Casal a l'Agullola XicaLa via és més espectacular i més contundent del que m'esperava, però sols per escalar en aquell paratge val la pena posar-la a l'agenda, però millor no anar amb el xip d'excursió vertical, ja, ja, ja...
Selene pujant a l'Agullola XicaAl dia següent, la Selene i un servidor decidim anar a pujar l'Agullola Xica per la via normal, ja que fa un temps ens l'havíem estat mirant. Tot aquest tram està equipat amb bolts de mètrica 8. Sembla ser que abans no hi eren, però posar mètrica 8 sobre aquesta roca és una incitació a no caure. La reunió de la savina (no tan precària com diu a la guia) ha estat reforçada amb un bolt de mètrica 10.
Que tio más tonto!Com que acabem molt ràpid el tema, decideixo despenjar-me i fer la xemeneia de la via Casal, que puja l'agulla per l'altra banda. Quan vam anar a fer l'Agullola de Rupit ens ho vam estar mirant, però el primer llarg d'artificial de cutre-buril tirava enrere.
Quan arribo a la primera reunió de la via em quedo amb un buril a la mà. Sort d'haver-me saltat el primer llarg. La xemeneia té una entrada vertical sobre sorra, però ràpidament arrampa i puges encastat però caminant pel seu interior... portar trepant per a pròximes repeticions!
Baixem a dinar al pantà de Sau i aprofitem per fotografiar pròxims objectius de la zona: el Barret d'en Vila, el Gep, etc.
"em quedo amb un buril a la mà" That's stealing y luego quieres que no te quiten a tí los parabolts !!! ;-)
ResponEliminaSe ven unas paredes impresionantes pero mucho cuidadito, que esos seguros dan miedo.
Felicidades por la actividad.
El buril aquest de la foto dóna una gran confiança. Em sembla que no aguantaria ni el pes d'un cuadro.
ResponEliminaUna bona sortida, durilla pels que ja tenim una edat, però almenys ens vam poder retrobar. Que quan aneu en lliure no hi ha qui us segueixi....
ResponEliminaI els burils tampoc vaig trobar que estiguessin tan malament, el què era emprenyador era posar-hi les xapes!
com que et vas quedar amb un buril a la ma? ens estas desequipant les vies o k? jeje
ResponEliminam'ha agradat molt veure que heu fet aquestes vies i que us haguin agradat, amb la mala fama que tenim per aquí es agradable veure que algú et ven bé el bacallá...
el salt de sallent baixa guapo no? fins aviat nano i no pareu de fer-nos aquestes visites. Per cert heu fet la Tirabous? si no us la recomano...
NenI!
ResponEliminaJa veus, des de que em desequipen les vies a mi, que estic enrabiat i vaig desequipant jo també, ja, ja, ja...
De la guia d'Osona he fet les següents:
- Tirabous
- Beltegeuse
- Casal a l'Agullola xica
- Normal a l'Agullola
- Diedre al Plec del Llibre (Centelles)
- Viatge a l'Infern (Roca Gironella)
- Despertaferro i Valldeneu
- AEG i Overload al Folló
- CADE, Badalona i Cerdà a la Trona
Que tingui en ment:
- CEB al Gep
- Esperó del Far
- Mare de Dèu dels Cingles
- Aresta N al Castell Ample
- Fissura Trencadits
- Morro del Quer
- Serrallonga, si em deixo enganyar pel Paca
Em deixo alguna recomanable?, ja està reequipada la del Castell Ample?
Fiera, a veure si ens veiem!!
Visca la terra!!
ResponEliminaI mai millor dit...
Hola roooque, gracies per la info. M'has confirmat el que m'imaginava. El que no sabia era que habien reequipat la Salvador-Àlava. Hi tornarem.
ResponEliminaPer cert, veig que a les vies que vols fer per Osona t'has deixat la "Volta al Món" a la Roca Gironella.. No em diguis que et fa mandra.
Records
joder nano si que has voltat, no et puc recomanar res que no hagis fet... la CEB del Gep no estava reequipada pero crec haver sentit que en Pep Vila la ha reequipat o la vol reequipar en breu (fet molt important en aquest tipus de vies perque encara hi havia els llapissos originals), la mare de Deu dels cingles també es molt maca i es pot fer bé i l'aresta nord del Castell Ample encara la tinc pendent, la varem provar un dia amb en Xevi i pel fet de reequipar-la havien netejat totes les fisures de ferralla i fustes varies que t'ajudaven a trampejar l'asuntu (gran paraula catalana) i havies d'anar pujant enfonsant els friends a la sorra, ens va agafar per sorpresa i varem baixar. Quan hi vulguis anar m'ho dius i quedem...
ResponEliminaLa serrallonga del salt de Sallent flipes... em sembla que no té cap repetició, ojú amb els graus que en amb aquesta roca el tema canvia (bé de fet ja ho saps...) i en Pep es molt bó i obre el que vol. Ja m'aniras dient el que aneu fent... fins aviat
Ah, i el Morro del Quer...pero aixó es amor de padre i no podria ser objectiu.
Yep.
ResponEliminaNO toca en esta entrada pero.
Si vuelves a rehacer la guía del Maresme...
quita el color azul de las hojas, ¡toda ella consume un cartucho de azul enterito!.
Hola. Celebro que hi hagi qui s'animi a escalar per aquesta contrada tan magnètica i que m'ha donat molt.
ResponEliminaL'aresta nord del Castell Ample la vam reequipar fa dos o tres anys en Pep Vila i jo, i va quedar molt digna i forçada en lliure (6a+ a l'entrada i crec recordar que fins a 6b+ el 2on llarg). És una via recomanable per a gent aventurera i amant dels llocs tranquils. El ràpel és just al darrer metre de la via, des d'una argolla amb dues peces.
La Mare de Déu dels Cingles és més tranquil·la, de roca molt decent i és pot apurar tota en lliure (tot i que no em va sortir el darrer llarg per poc). Se'n pot baixar a peu (senyals de pintura per una drecera molt dreta) o rapelant per la canal de l'esquerra de la via).
Potser val la pena que t'animis amb la 1000 homes del Castell Bernat perquè, tot i que difícil en lliure està bastant domesticada per anar-la trampejant.
Hem obert més vies per la zona i algun dia tocarà divulgar-les, tot i que n'hi ha moltes no aptes per als rondinaires de la qualitat del rocam.
La roca és sorrenca i s'ha d'apretar més del compte per quedar-t'hi, però no té llastres perilloses ni blocs dubtosos com en d'altres llocs més inquietants però igual d'encisadors.
Ricard