Aquest matí hem anat a una de les parets més agradables del país, Canalda. Hem fet la via Diòptria, ja que com bé deia la iaia de l'APM, nosaltres no vemos ná!
Acabant les dificultats al primer llarg
La nostra història amb aquesta via va començar fa uns mesos, quan jo comptava les vies que havia fet a la paret i li deia al Jortx que en quedaven poques que m'interessessin. Dintre d'aquest grup hi va aparèixer la Diòptria, però li comentava que em feia mandra fer-la per l'última llarg, que és de la via Pascua (una de les dures de Canalda).
Flanqueig al primer llarg
En Jortx, no sé si molt conscient de les seves paraules, va contestar: "Ah!, doncs ja el faré jo...". I avui, amb aquesta premissa per endavant ens hem decidit a matar el tema...
Jortx al segon llarg
El primer llarg l'he començat jo. Recordava que a la Trobada d'Escaladors a Canalda, vam estar jugant amb l'entrada del llarg, i la recordava molt patinosa. Avui no li he trobat tant, i com a premi ha sortit en lliure. Els spits cada metre fan miracles per forçar sobre aquest rocam!
Per cert, si anem en lliure no cal portar la plaqueta recuperable. I al loro!, que algun còdol es mou força...
Acabant el quart llarg
El segon llarg fa un prolongat flanqueig a la dreta, fins a arribar a un petit desplom on hi ha els passos més durs. A la ressenya surt d'Ae, però es fa bé en lliure. El llarg està força ben equipat, però com sempre passa en aquesta escola: el segon també ha d'escalar!
Tònica general: baumes.
Aquí al cinquè llarg
El tercer llarg té una roca coralina brutal, cosa que fa que els punts d'assegurança allunyin més. Sortint de la reunió a la dreta hi ha un spit, uns quants passos de bauma de grans còdols i un precari pont de roca. Per sort el següent spit és aprop. El final del llarg es fa pel costat d'una gran llastra, equipada amb un pitó una mica sortit.
Homus Canaldensis
El quart i cinquè llarg són molt curts, els dos superen espectaculars baumes, mitjançant grans còdols. A destacar que el quart té un tram d'Ae, que es pot fer en lliure fins al segon spit, però després la roca està molt bruta. Si es netejés una mica, tota la via es podria fer en lliure.
Finalment, el sisè llarg, últim de la via, té una entrada explosiva i després placa tumbada, on la roca ja no és tan bona com en llargs anteriors.
Inici del sisè llarg
Després d'un flanqueig per una bona lleixa, ens situem sota l'últim llarg de la via Pascua. En Jortx es concentra i comença, xapant el primer pitó i evitant el desplom per l'esquerra... El següent pitó està força amunt, però es pot posar un C0,75. La roca és molt bona i els passos molt macos, llàstima de l'exposició. A meitat del llarg, on la roca ja no és tan bona, hi ha tres spits seguits.
Comença el patiment a la via de Pascua
Per acabar el llarg, hi ha un pas contundent assegurat per un pont de roca, força ronyós el cordino, però difícil de canviar amb el desplom que hi ha. En Jortx surt amb un pas de fe i ja tenim la via a la butxaca... Aquest siboc s'ha llicenciat a Canalda avui, felicitats!
La via ens ha semblat molt bona, força contínua i amb trams de roca espectacular... de les més recomanables que he fet, tenint en compte, per això, l'últim llarg.
Acabant les dificultats al primer llargLa nostra història amb aquesta via va començar fa uns mesos, quan jo comptava les vies que havia fet a la paret i li deia al Jortx que en quedaven poques que m'interessessin. Dintre d'aquest grup hi va aparèixer la Diòptria, però li comentava que em feia mandra fer-la per l'última llarg, que és de la via Pascua (una de les dures de Canalda).
Flanqueig al primer llargEn Jortx, no sé si molt conscient de les seves paraules, va contestar: "Ah!, doncs ja el faré jo...". I avui, amb aquesta premissa per endavant ens hem decidit a matar el tema...
Jortx al segon llargEl primer llarg l'he començat jo. Recordava que a la Trobada d'Escaladors a Canalda, vam estar jugant amb l'entrada del llarg, i la recordava molt patinosa. Avui no li he trobat tant, i com a premi ha sortit en lliure. Els spits cada metre fan miracles per forçar sobre aquest rocam!
Per cert, si anem en lliure no cal portar la plaqueta recuperable. I al loro!, que algun còdol es mou força...
Acabant el quart llargEl segon llarg fa un prolongat flanqueig a la dreta, fins a arribar a un petit desplom on hi ha els passos més durs. A la ressenya surt d'Ae, però es fa bé en lliure. El llarg està força ben equipat, però com sempre passa en aquesta escola: el segon també ha d'escalar!
Tònica general: baumes.Aquí al cinquè llarg
El tercer llarg té una roca coralina brutal, cosa que fa que els punts d'assegurança allunyin més. Sortint de la reunió a la dreta hi ha un spit, uns quants passos de bauma de grans còdols i un precari pont de roca. Per sort el següent spit és aprop. El final del llarg es fa pel costat d'una gran llastra, equipada amb un pitó una mica sortit.
Homus CanaldensisEl quart i cinquè llarg són molt curts, els dos superen espectaculars baumes, mitjançant grans còdols. A destacar que el quart té un tram d'Ae, que es pot fer en lliure fins al segon spit, però després la roca està molt bruta. Si es netejés una mica, tota la via es podria fer en lliure.
Finalment, el sisè llarg, últim de la via, té una entrada explosiva i després placa tumbada, on la roca ja no és tan bona com en llargs anteriors.
Inici del sisè llargDesprés d'un flanqueig per una bona lleixa, ens situem sota l'últim llarg de la via Pascua. En Jortx es concentra i comença, xapant el primer pitó i evitant el desplom per l'esquerra... El següent pitó està força amunt, però es pot posar un C0,75. La roca és molt bona i els passos molt macos, llàstima de l'exposició. A meitat del llarg, on la roca ja no és tan bona, hi ha tres spits seguits.
Comença el patiment a la via de PascuaPer acabar el llarg, hi ha un pas contundent assegurat per un pont de roca, força ronyós el cordino, però difícil de canviar amb el desplom que hi ha. En Jortx surt amb un pas de fe i ja tenim la via a la butxaca... Aquest siboc s'ha llicenciat a Canalda avui, felicitats!
La via ens ha semblat molt bona, força contínua i amb trams de roca espectacular... de les més recomanables que he fet, tenint en compte, per això, l'últim llarg.
Ei folls felicitats!!!
ResponEliminaCoses que et vull demanar:
1) Heu apurat força trams en lliure, diguem els graus. Que alguns no sabien apurat mai (crec).
2) A l'últim llarg (propi de la via), hem sembla que marquen un pitó, encara hi es?
3) Com esta la sabina on muntes la reunió per fer el llarg de la via de Pasqua, viva o morta?
Doncs res. Ja quedarem algun dia.
Cuidat.
Parce
Xèrif!
ResponEliminaJa t'he constestat al mail. Aprofito per posar les que ja he fet i les que m'agradaria fer, per si em deixo alguna joia (però per mortals, eh!)
Fetes:
------
-Dinastia
-Diòptria
-Víctimes del 92
-Dimensió Aproximada
-Feria de las Vanidades
-Somni Pirata
-Rodamons
-Kobolds
-Directa Estel
-De la Rita
-De l'Ignasi
-Tirant pel dret
Per fer:
---------
- Falcon Crest
- Nivea
- Le Patron Bunny
- Yogurt Ungüea
- Visibilitat reduïda
- Fot-li gas
Ondia!! Si ja en portes un munt!!! Ja et pots considerar un canaldero consagrat!!! Crec que no has de tenir cap por per fer vies a Canalda, però encara t'en falta alguna: l'Orient Mitjà (ideal per convinar amb alguna de la zona), La Farinelli (però de les últimes aquesta), l'Esperó Lluís Parcerisa (posible fer-la en lliure) i la Blau Vellutat (primer i últim llarg sobretot). Crec que n'hi han algunes com l'Atlanta i la Tangram que també han de ser molt xules però encara no les he fet i per això no les puc afegir a la llista.
ResponEliminaEncara tens feina, jejeje!!!!
Parce. (PD tens un mail)
Cagun dena que forts fisica i psiquicament que esteu!!!!
ResponEliminaEnhorabona J's!
Ja m'agradaria a mi estar fort, Pere!! ;)
ResponEliminaVeient les vies que portes, diria que l'homus canaldensis deus ser més aviat tu.... Felicita al Jortx pel bateig!
ResponEliminauei uei, canyita canaldera!
ResponEliminai el dia que vulguis relax la Raspinell també està bé, i la fills del vent, per històrica
de la teva llista em falta la yougurt i la nivea, quan vulguis ja ho saps!
Ostres com m'agrada veure que hi ha qui escala a Canalda amb freqüència i no rondina gens ni per la roca, ni per les xapes. Felicitats!
ResponEliminaSeguint amb les batalletes, es bo de dir que quan l'Armand va afrontar el darrer llarg de la via de Pasqua (i darrer de la Diòptria), és de les poques vegades que he patit per la seva integritat física (i ell també). Va pujar el llarg a pèl i va tenir la gran fortuna de gratar en una concavitat amb terra i vegetació, en un moment ja bastant crític, per poder pitonar. Amb fe i sort, va veure com aquella concavitat anava agafant profunditat... i es convertia en un pont de roca magnífic!!. Pels seus comentaris del moment no em vull ni imaginar què hagués passat si hagués fallat en aquesta maniobra.
Després, en Fredi i jo, de segons, vam col·locar les xapes que ara hi ha. Aquest llarg va quedar més domesticat i així ara només resta solucionar el monstre del final del primer llarg on cal decisió, sang freda i on és recomanable fitar endavant i no pas mirar enrera. Són un parell de remades que no són extremes (potser 6a+), però hi ha molt aire cap a la darrera xapa.
Fins a la propera.
Ricard Darder
El pitó de lúltim llarg propi de la via s´hem va quedar a les mans.El terreny es IV pero has d´anar de peus i es un lloc que acostuma a estar mullat i tens l´últim seguro lluny.Aixo va passar als 90 i potser ara ja hi torna a ser.Jo si l´hagues de repetir portaria el martell per afegir-l´ho.Dons alló mullat es molt mes de IV.Salut a topts!
ResponEliminaAmadeu Pagès