dimecres, 21 d’abril del 2010

Shunt Norris by Petzl

Oooohhhh!! Un dia sense pluja, increïble, s'ha d'aprofitar! Pugem a St. Benet amb un objectiu ben clar, avui toca fer història... no, no tranquils que no hem anat a fer la Kung-fú o similar, sinó que hem fet una via històrica, la Brown Sugar.

Primer llarg de la Yeti

Suposo que per a la gent forta és una via més, però per a mi era un repte que fins ahir no em vaig atrevir a fer, a sobre em va tocar la versió gayer (llargs senars), je, je, je.... En Jortx és el que es va menjar el temut segon llarg.

Acabant la Yeti

Per escalfar vam fer ràpidament els dos llargs de la Yeti al contrafort esquerra de la Mòmia. Una via recomanable però que es fa curta. Un primer llarg de 40 metres amb una part més vertical de llastres buides cap al final. El segon llarg passa per dintre del diedre superior i després trobem un tram força desprotegit fins a la reunió. Baixada ràpida per la canal de la Mòmia i ja som a peu del repte...

Jortx al primer llarg de la Brown Sugar

Comença el primer llarg un servidor, consta de 4 bolts inox a distàncies acceptables, fent sempre l'escalada molt obligada. El pas crític és per xapar l'últim bolt. Jo em sé d'un que va enllaçar els dos primers llargs, nosaltres som més conservadors i fem la primera reunió a 20 metres del terra. No sé quant de temps fa que està reequipada, però ens alegrem de no trobar ja els spits, je, je, je... Bona feina per St. Benet!

Segon llarg de la Brown Sugar

En Jortx comença el segon llarg. A la ressenya que portem ens diu que el pas més difícil es troba situat entre la primera i segona expansió, on un forat repicat no es veu. El que està clar és que el primer bolt a 3 metres de la reunió ens fa por, je, je, je...

Al final resulta que el pas no és difícil, però si una mica psico.

Pas mític del merlet a la Brown Sugar

El pas que ens va costar més el vam trobar a la meitat del llarg, on hi ha un còdol marró. La qüestió és que has d'acabar sobre aquesta pedra sense gaires preses de mans. Havíem sentit de gent que fins i tot havia fet un mantel. Al veure el còdol ja vaig entendre que el concepte no tenia gaire a veure amb el de Can Boquet, je, je, je... No us desvelo el secret, ja la fareu!


Tercer llarg de la Brown Sugar - Valor

El llarg fa uns 30 metres i té 7 bolts. No hi ha passos més difícils que els altres, és anar fent sempre obligat i amb grau constant. Molts picats no es veuen o bé estan tan ben fets que passen per naturals.

El següent llarg el fem sortir cap a la dreta per anar a buscar la primera reunió de la Valor. Un primer tram vertical més assequible que els anteriors llargs, un flanqueig amb roca crunxi i un bonic diedre que ens deixa a la vira de la Mòmia.

Jortx al primer llarg de la Valor

El primer llarg de la Valor és un diedre molt assequible i ben equipat, amb un pas curiós per entrar a la reunió, on el diedre s'acaba i cal fer un tram molt vertical de placa. Últim llarg per arribar al cim molt curt i amb sols un pas per superar un sostret.

Via històrica i recomanable, ens va agradar molt, però s'hi ha d'anar...

4 comentaris:

  1. bowwwww! felivcitats per aquesta "clássica"

    Et deixo un link a un post on apareix al LILA empalmant de segona no DOS sinó ELS TRES LLARGS de la BROWN ( la VAlor sortint a la dreta encara tenia tres seguros extra....)

    http://celiavern.blogspot.com/2009/05/somnis-interruptus.html

    UNA bona tirada de 69 metres i 6c+ almenys!!!! pila i tensiorl!!!

    El cruntx és el pas per arribar al bolo(incoreoagrfiable)...é d'"un d'aqui a badalona" que es va fer mal en caure en aquest pas!!!hehehe...

    Els alejes del darerr lalrg, arribant al lalvi, són de flipar...abans estava amb xapes "emilsa" de espele i spits del 8 ( el reequipament amb spits i xapa coeur només era fina a la R1 i de la convenció del 85 o 86...buahhhhhhh!

    Vinga bow...a mi em molaria la ESCÄNDALO público...aquesta tamb´ñe va sortir en un vídeo on el Rosso i el Batlle s'enfilaven pel llarg de 6b amb un pati al.lucinant!!!

    ResponElimina
  2. FELICITATS!!!
    jo la tinc pendent des del... 84? quan el company, avants de l'ultima xapa del L1 va caure i es va trencar l'estragolo: fi d'escalada. ara crec que pujaria de segón i amb un parell de shunts "porsiaca", jejeje.

    ResponElimina
  3. jo vai volar tambe a lúltim pas del primer llarg...uns cantos em van seduir en la direccio equivocada i em vai trobar fent un lance per pillar el canto per txapar la erre...no fa falta dir k vai fallar i al casco li va sortir una fractura forca guapa...

    despres parriva k no ha estat res...recordo trobar a faltar no haver dinat, esmorzat ni dormit...molta gana i son...i k em sobrava algo de ressaka i hores de feina acumulada..

    era tardor i ens hi haviem fotut a les 4 i mitja... evidentment el coco ens va pillar i vam acabar fent birres a St benet...


    akell segon llarg es la ostia...de txungo... i de guapo!!!!


    encara eren spitz i no en deu fer mes de 2 anys...la veritat em va sorpendre k máguantessin...

    mlta

    ResponElimina
  4. Finalment la teniu, enhorabona! Em sembla que a mi no m'hi veuran per aquí....

    ResponElimina