Rèquiem per un pitroig

Amb el pronòstic d'un dia assolellat ens decidim per pujar a St. Benet. La Vall Mala està cristal·litzada per les baixes temperatures de la nit anterior, però el sol ja arriba al peu de la Panxa del Bisbe, així que ens decidim a escalfar una mica allí.

Jortx a la Gavilán Pollero

Avui som un grup ben nombrós: en Parias, en Còrpix, en Pere, en JMC, en Jortx, la Carlota i un servidor. Així que un cop aparellats escollim diverses vies de la Panxa. Uns a la Pesadilla de Verano, altres a les seves veïnes i jo em quedo a la Casanelles-Ludwing, amb la Carlota i el Pere.

JMC a la Sensalioli no mola

A mi em sonava que m'havien recomanat la inacabable Anthrax, així que quan ells acaben jo opto per fer aquesta via. Déu n'hi do, cal escalar tranquil i concentrat! Placa montserratina amb inquietuds clàssiques, je, je, je.

L1 d'Escòria Subversiva

Com que la via és molt llarga, deu rondar els 40-45 metres, mentre en Pere i la Carlota la gaudeixen, em canvio de grup i faig la Sensalioli no mola. D'aquesta part de la paret sols havia fet la Pesadilla de verano i la Mister Proper, fa uns quants anys. I és una llàstima que hagi tardat tant en tornar!

Jortx a la Hispano-Suecia

La sensealioli no mola és una línia molt bona, amb un pas una mica més dur per sortir del desplom, però la resta de la via té grans forats que fan una escalada força agradable. Amb aquesta ja em dono per escalfat i com que no vull passar al següent estat (el de reescalfat), decidim que ja és hora de pujar cap a la Roca d'en Barberà.

L1 d'Escòria Subversiva

Allí hi tenim feina tant en Jortx com jo, i per conèixer el sector s'hi afegeixen en JMC, en Pere i la Carlota. Gràcies a un petit làpsus de memòria (meu), en Jortx, munta la Fistropecador (variant del Cobarde).

Jortx a la Hispano-Suecia

Després de l'error rectifica i encadena el primer llarg de la Hispano-Suecia. Ja està a punt per donar-li uns tientos al famós tercer llarg o Gavilán Pollero.

La amiga de los perdedores...

Mentre la Carlota i en Pere proven també la Hispano-Suecia, jo deixo les cintes passades al primer llarg de la Escòria Subversiva, que fa temps que li tinc ganes. Aprofitant, en JMC també la prova. Em fa gràcia pujar per aquestes línies tan mítiques... a més no cal portar magnesi perquè resta posat, ja, ja, ja...

L1 d'Escòria Subversiva

Cap al final de la tarda, en un tercer intent, aconsegueixo encadenar-la. Als intents anteriors s'havien conjurat un bon grapat de factors negatius: peus mal controlats, bíceps tocat d'altres dies, l'ombra del Gorro Frigi, i un infinit munt d'excuses no excusables...

L1 d'Escòria Subversiva

Amb aquesta possible última sortida de l'any, deixo el bloc uns dies parat per anar a buscar destins més càlids. Fins a la tornada!