Niño, deja de joder con la pelota - VI

Seguint amb la secció de "Grandes Joyas Benedictinas", avui us presento una bona i ràpida combinació de vies, a la part més propera al monestir, el que últimament es coneix com el Sub-Benet.

Ángel a la SaKim

Just abans d'arribar al Pas dels Francesos neix un corriol a la dreta que ens porta fins a peus de l'Elefantet. Abans d'arribar-hi a sobre dels nostres caps s'alça imponent l'Agulla dels Retornats, per on hi discorre la reequipada via Sa-Kim. L'equipament és a base de bolts M8 i en els passos més durs M10.

Si la feu amb estreps és una entretinguda pedalada amb l'al·licient d'algun pas acrobàtic al sostre. Si la intenteu en lliure, el primer llarg té una roca bona, però amb formes "rares", que el fa difícil d'escalar. Quan més prop del sostre més difícil es torna i abans d'entrar a la primera reunió hi ha algun pas de fe sobre arrodonits cantells. La reunió és poc recomanable de fer, ja que estàs a 15 metres del terra i totalment penjat. Amb 30-35 metres sou a la segona reunió.

Agulla dels Retornats i monestir al fons
(i píxels deformes a les cantonades)

El pas del sostre és un espectacular estirament fins un invertit d'espatlla dreta per abastar una regleta i poder llançar a un profund bidit. Pas totalment horitzontal que un servidor ha descobert quan ja s'havia agafat a la xapa. Fet aquest pas un brutal diedre amb una roca impressionant i de no més de 6a/6b ens deixarà prop de la reunió. D'aquí es pot rapelar o fer cim, amb un curt llarg de cinquè grau.

Un ràpel de 30 metres ens deixa molt aprop, uns 10 metres, de l'inici de la segona via del dia, La Broma de Satán.

Ángel al segon llarg de la Broma de Satán

Via més coneguda i perfectament equipada. Un primer llarg finet i molt curt ens permet arribar a una feixa abrada (millor fer la reunió en un arbre a la dreta). I ara ve el xou: tres ressenyes, tres graus diferents... Jo sols us dic que si ignoreu l'arbre i pugeu en lliure des de la feixa... hi han vies al Mac-Cana més fàcils. Compteu que alguns dels graus proposats a les ressenyes són a partir d'enfilar-se per l'arbre... Tot i això, val molt la pena el llarg. Desplom de forats allunyats i una mica a desmà de les xapes.

El tercer llarg és una placa amb roca molt bona fins abans d'entrar a la reunió i el quart i últim, més curt, ens deixarà sense complicacions a la barana del mirador dels ermitants.

Bona combinació per apurar els últims dies al sol.