Però la Zoe tenia un "Caballo Blanco" o la pell bruna?

El Faraó és una de les agulles de Montserrat que més m'agraden. Havent fet la mítica Anglada de l'esperó sud, i les més modernes de la cara oest (Mirall Llunar i Exorcista), em quedava una visita pendent a la seva cara est.

Imponent Faraó

Convèncer a dos esperits inquiets com són el Sr. Jorro i el Sr. Gat no va ser difícil i dimarts ens vam acostar a aquesta roca: és la nostra penitència de setmana santa. La primera de les línies que volíem fer era la Zoe del Mecanoscrit, reequipada ara farà uns anyets per un dels seus aperturistes.

El Sr. Jorro intentant córrer més que l'home invisible
al primer llarg de la Zoe del Mecanoscrit

Un primer llarg fi, però on van apareixent forats allò on cal, ens deixen en uns 45 metres a la balma que talla la paret pel bell mig. La roca és excel·lent i la temperatura agradable, sort d'una mica d'aire que puja per la Coma del Pastor... ja comença a ser temps d'anar cercant vessants menys soleies.

El Sr. Gatsaule arribant a la primera reunió de la Zoe del Mecanoscrit

El segon llarg comença amb uns bons bloquejos de presa petita sobre un desplom pronunciat, però a partir de la tercera assegurança la cosa es relaxa. A meitat de llarg torna la verticalitat, però ara amb una seqüència de bons i allunyats forats que recorda el més pur estil de St. Benet. L'entrada a la reunió torna a ser fina, però perdent verticalitat... un llarg impressionant!

Si cal no respirar per fer el llarg en lliure, doncs ni es respira...

El tercer es pot dividir en dos trams ben diferenciats, abans i després de la quarta assegurança. Se surt de la balma per la dreta i ràpidament encarem una placa que tot i no ser vertical és molt escassa de preses per als peus. Les mans s'aguanten sobre petites regletes (més fàcil per l'esquerra dels bolts). De la tercera assegurança cal sortir un pèl a la dreta i quan puguem ja xaparem el següent bolt.

Inici complicat del tercer llarg de la Zoe del Mecanoscrit

La resta del llarg és una gran placa vertical plena de grans còdols... d'aquells llargs de deixar caure la babeta i de maleir als aperturistes per no haver estat mai capaç d'obrir un llarg tan bo en tota la vida... enveja sana!

El Sr. Jorro al tercer llarg de la Zoe del Mecanoscrit

L'últim llarg és un curt diedre que en uns 10 metres ens deixen al cim de l'egipci personatge. Just davant nostre veurem l'última reunió de la Hussein, el Lluna, que ara reforçada amb un bolt ens servirà per baixar d'allí. El ràpel, d'uns 15 metres ens deixa a una lleixa que cal seguir cap al nord. Just a l'aresta trobarem una anella per si volem rapelar. Si no podem baixar per l'aresta amb algun pas de III / IV.

El Sr. Gatsaule al mateix lloc...

Com que no tenim ganes de passar més calor a la Hussein, el Lluna, ens decidim per una línia més curta i a l'ombra ja. És la Negra Cornella, de l'Indi. Una via que fèiem per acabar d'omplir el dia i que ens ha deixat molt bon sabor de boca. Línia ben trobada i ideal per completar la jornada...

Primer llarg de la Negra Cornella

El primer llarg és un diedre obert molt ben equipat amb bolts i pitons a la part final. La roca de la paret esquerra és acceptable, però queda compensada per la increïble roca de la paret dreta. Després dels pitons, cal deixar el diedre cap a una balma a l'esquerra. Poseu-hi ganes que surt tot en lliure sense grans dificultats. De la balma una fissura diagonal molt agradable ens porta a la reunió.

Últim llarg de la Hussein, el lluna

El segon llarg és curt, però ple de grans còdols, cosa que el fa molt agradable. I finalment tenim l'últim llarg de la Hussein, el Lluna, un petit totxo a l'estil del Mac-Cana, on uns bons forats ens permeten abastar un còdol perfectament quadrat que ens trinxarà els dits... és el preu a pagar pel rotpunkt...

La resta del llarg és de placa fina, però molt ben equipada... així que més contents que uns caputxins en processó, tornem a baixar la canal del Faraó i enfilem cap a la Palomera per fer una mica més tranquil el descens.