Vies Mito-il·lògiques d'avui - I

Hi ha vies de les que sempre has sentit a parlar, donat tot el pes de la història que arrosseguen al seu darrera. Una d'elles és l'Atmósfera Chunga a la Momieta.

Escrivia un dels seus aperturistes, en J. Batlle, al seu blog:"... Per bé que el primer setè a Montserrat sobre el paper va ser el primer llarg de l'Atmosfera Chunga a la Momieta (avui dia 6c+) al setembre del 82, fins un any després i a mans del vingut del "Foro" Txavo Valés, no apreniem el significat del Rotpunkt i s'oblidava allò tan ambigu dels punts de repòs [....] Em ve al record la coïssor que va causar a alguns el 7è graduat al primer llarg de l'Atmósfera". Després de la tercera ascensió a càrrec del nostre amic Armand i en J. Olmo, ens va regalar al llibre de piades de Sant Benet un dels seus acurats dibuixos on deixava de V/V+ el primer llarg. Més tard publicaria a l'Extrem aquesta ressenya fent encara apologia del VI- i fins i tot del pas d'esqueneta! ..."

Ja fa uns anys, amb esperit més esportiu i menys "espiritual" vaig fer el primer llarg d'aquesta via. Un petit totxet de dos parabolts actualment. Una bona arrancada per aixecar-se de terra i una placa fina fins a la feixa. Grans sensacions. Essent un llarg relativament fàcil a dia d'avui, requereix l'esforç d'imaginar-se el que va suposar al 1982.

Tot i això sentia que encara tenia feina pendent, calia fer la resta de la via! I avui ha estat el dia, gràcies a la col·laboració de l'Ángel, que de moment encara es deixa enganyar amb aquestes mogudes mito-clàssiques.

Segon llarg de l'Atmósfera Chunga
(C)J.Batlle

I en aquesta segona aproximació, he de ser sincer, la via no m'ha aportat tot el que esperava. L'he trobat força il·lògica, ja que sempre busca el més difícil a qualsevol preu. Entenc que a dia d'avui no m'he sabut posar en la pell dels seus aperturistes, ni he estat capaç de traslladar-me 32 anys endarrere.

El segon llarg està reequipat amb parabolts (i en el tram comú amb la Bellmunt hi han vells burils intercalats). Amb tres passos d'estrep es pot arribar a la primera balma (la via no sembla gaire feta en lliure... ni en artificial, je, je, je... la roca no és excel·lent en aquest tram). A la balma trobem un flanqueig a la dreta que ben bé no saps per on agafar-lo ja que el bolt està molt abaix...  Un cop tornats a la vertical trobem el tram més maco, passos obligats i de petites regletes (foto superior), però que poc a poc va perdent verticalitat fins a la reunió (7 burils o parabolts uns metres per sobre les vies esportives). Sense haver fet l'entrada d'aquest llarg en lliure, sembla més maca la versió directa, anomenada Natimuk.

Primer llarg de l'Atmósfera Chunga

El tercer llarg és més maco, però cal vigilar la roca, que està poc "utilitzada". L'equipament és vell (burils), però sols té un petit tram difícil. És en aquest llarg on tens constantment la sensació de que "un metre a la dreta és més fàcil". El tram cotat de V a la ressenya, possiblement cubiqui una mica més.

I finalment l'últim llarg consta d'un pas d'esqueneta per poder xapar el primer buril, força amunt. Com que l'Ángel no tenia ganes de que el trepitgés i jo no volia provar el pas sense xapar prèviament (que els meniscos estan molt cotitzats) hem passat la balma per l'esquerra (Normal de la Momieta). Ràpidament es poden anar a cercar la resta de burils de l'Atmósfera Xunga. Llarg més fàcil (en la versió escaqueig) però també a controlar una mica la roca.

Com a opinió personal, feu el primer llarg, la Natimuk i després la Pastel de Buitre, que és més maca!

PD: Com podeu comprovar, m'he deixat la càmera...