Vies Mito-il·lògiques d'avui - II

Hi ha vies de les que sempre has sentit a parlar, donat tot el pes de la història que arrosseguen al seu darrera. Una d'elles és la Villaverde a la Paret de les Bagasses (Terradets).

JP a la mítica Placa Charter

Primera via oberta per dalt (parcialment) de la paret i segurament de les primeres de Catalunya, pels enfants terribles del primer free del país: Jesús Gálvez i Félix de Pablos, al 1980.

JP al primer llarg de la Villaverde

Com passa amb aquestes vies que en el seu moment disposaven de gairebé tota la paret verge, a dia d'avui resulta força il·lògica i sinuosa. Més valia que haguessin seguit obrint per dalt perquè la part inferior de la ruta és lletja, lletja... això sí, roca en perfecte estat, ni rastre del poliment de les seves veïnes, perquè serà?

JP al segon llarg de la Villaverde

A dia d'avui segueix sent una via poc equipada on un joc de tascons, i algun camalot petit-mitjà ens poden ajudar. Totes les reunions estan reequipades amb bolts i els pocs burils dels llargs també han estat substituïts. La via disposa de força pitons.

De la primera part podríem destacar la dificultat a l'hora de seguir l'itinerari correcte i la roca amb alguna que altra llastra a controlar.

El Tren dels Llacs

D'aquesta part inferior no hem de menysprear el segon llarg que és força obligat amb algun pas maco de placa. Totes les ressenyes marquen que acabant el llarg, després de xapar l'única expansió de la tirada cal flanquejar un sostre cap a la dreta. No us enganyeu, aneu en diagonal cap a la savina (on es troba la reunió). Bons cantells i vuelo més curt...

A partir del quart llarg la cosa millora, suposo que és on van començar a obrir per dalt. El cinquè llarg és molt maco, sempre amb lleuger flanqueig ascendent cap a la dreta fins a una magnífica bavaresa. Ara ja ens trobarem sota la mítica placa charter... expliquen les llegendes que en ella s'hi trobava un dels burils que més vols havia aguantat (d'aquí el nom de la tirada).

JP al tercer llarg de la Villaverde

El llarg comença amb grans cantells i roca espectacular fins situar-se sota el sostre de la placa, uns passos una mica més tècnics ajudats d'una curiosa llastreta ens deixaran a l'última assegurança. Ara cal afilar les ungles (dels peus) i intentar no caure fins a la reunió (aerolinias charter operando...)

El següent llarg és molt maco, amb feixes horitzontals tipus Vilanova de Meià... el que jo deia, valdria la pena pujar fins al cinquè llarg per l'Aqualung i fer el tram final de la Villaverde.

El Sr. Jorro a Gipsy Of Rock (Collsuspina)

Afegeixo una foto del nostre entrenament intra-setmanal amb el Sr. Jorro, que aviat se'n durà aquesta desplomada línia.