Nothing Crashpad

Ahir a la tarda, tornant del dentista, em vaig decidir per donar-li una segona oportunitat a un dels problemes de bloc més estètics (diuen, jo d'això no hi entenc...) de Can Boquet.

Dilluns m'ho vaig estar mirant amb l'Ozzy, intentant-ho com ho feia el Ferran a les fotos de la guia, però l'adherència d'una de les preses no és la mateixa en aquesta època de xafogor. El resultat és que cada cop que feia la porta una de les mans s'escapava de la roca...

Fa ja uns anyets, quan va sortir l'esmentada guia de Can Boquet, en PGB i jo ens vam demanar un crashpad a Anglaterra, ja que eren més barats i així dividiem els impostos. Crec que en tres anys hi vaig dormir a sobre unes quatre o cinc vegades i el vaig fer servir per fer bloc una. I és que a mi això del bloc no m'acaba de convencer... els blocs petits se'm fan curts i els grans em fan por, ja, ja, ja...

Total, que al final li vaig regalar el crashpad a l'Ozzy, que li treu molt més rendiment que un servidor. I com ahir l'Ozzy tenia sessió fútbol televisat vaig tenir que improvitzar algun mètode per no fer-me mal, que el dentista ja s'havia posat les botes... Així que lligo una corda vella a un arbre i m'autoasseguro, un dia d'aquests ja ho repetiré sense corda.

El Arte de la Guerra, versió gayer (Petit Paradís, Can Boquet)

Després de descartar el mètode d'en Ferran i el poder contorsionista d'en Kueka, faig la meva variant. Com que una de les mans em rellisca, doncs farem servir el peu...

Nothing dit kamal

Llarg cap de setmana amb un dia de regal! Divendres comença amb pluja per la costa, "si a la tarda surt el sol ja m'acostaré a Cèllecs a escalar una mica..." Al final em fa mandra i m'acabo autoenganyant per anar a fer bloc amb l'Ozzy, l'Espi i el Juli.

Mohawk a Ponte Nivea (Halley de Dalt - Can Boquet)

Després d'escalfar en algun bloc fàcil del sector Halley de Dalt (Can Boquet) i de recordar els passos, aconsegueixo fer la línia Ponte Nivea, a la petita roca del Bronceador. Després d'uns quants trons, el sol fa acte de presència i acabem la tarda i la pell dels dits a la Tortuga.

Salt de la Barra de Ferro (Torrent de les Gorgues - L'Esquirol)

Dissabte vam sortir, amb la colla, de passejada per les terres d'Osona, i és que ara amb el que ha plogut, tot està verd i viu... per a més detalls podeu consultar el blog de la Selenita.



I finalment diumenge, en Jortx i un servidor, quedem a Solsona amb un dels xèrifs de Canalda, en Parce. La idea és anar a fer una via tranquil·la, sense estressar-nos gaire, però que a l'hora ens faci tibar una mica. L'escollida és l'espectacular Tirant pel dret, oberta pel mateix Parce.

Mohawk al pas clau del primer llarg (Tirant pel dret - Canalda)

I com hem xalat, com a criatures... El primer llarg té una entrada fineta de roca bona fins a sota un primer desplom (primer bolt). Un pas sobre roca a tenir en compte i bonica entrada a una bauma.

El xèrif al primer llarg (Tirant pel dret - Canalda)

Al sortir de la bauma hi trobem uns passos molt fins i desplomats. Jo m'he hagut de parar per poder xapar l'últim spit del llarg, una llàstima, perquè amb una mica més de pila hagués sortit tot en lliure. No obstant el regust de boca és força bo...

Mohawk acabant el segon llarg (Tirant pel dret - Canalda)

El següent llarg surt per unes lleixes grises i ràpidament fa un gran flanqueig fins una curiosa banya de roca. A partir d'aquí ve un desplom continuat on s'alternen bones preses amb cantells arrodonits. Un altre llarg dels bons de Canalda, equipat amb parabolts i spits per poder anar en lliure sense preocupacions...

El xèrif acabant el segon llarg (Tirant pel dret - Canalda)

El tercer llarg és força curt. Surt de la reunió cap a la dreta per superar una petita panxa i després entra a un diedre que ens porta a la següent reunió.

Jortx 6-2 iniciant el segon llarg (Tirant pel dret - Canalda)

El llarg final de la via també és molt bo. S'ha de navegar per unes lleixes que ens porten cap a un diedre desplomat amb grans forats. I aquí acaba la via, però no som dalt de la paret encara. Per finalitzar l'ascensió hi ha un bon tros de llarg per rampes de matolls amb algun pas aïllat de roca, que alguns poden evitar i altres no, je, je, je...

Bona via per apurar en lliure, felicitats Parce!

Hay que estar muy Dawes...

Abans de començar l'article, i amb una encesa al braç important, no puc més que recomanar-vos la lectura d'aquest impecable treball. I no és que tingui el braç molt cansat, perquè ja sabeu que estic de baixa, és que em pica moooooooolt...

Seguint amb l'estela dels últims articles, ens tornem a centrar en un petit sector de Can Boquet, el sector Jonny Dawes (ho escric tal i com surt a la guia d'en Ferran i en Fèlix).


Aquest simpàtic sector permet combinar la corda amb el crashpad, ja que existeixen dues línies velles de burils i una reunió dalt de la roca principal del sector (Roca Jonny Dawes - Guia d'escalada del Maresme).


Ens trobarem línies espectaculars com la Oso Yogui o la Oso Yonki; adherències de les de tenir molta fe a Red Bull o Johnny Dawes; tsunamis impossibles a Los Cuadrados o Lanzallemas i sostres laberíntics a Yokemese.

Com sempre la referència numèrica que acompanya les fotografies fa referència a la Guia de Can Boquet.

L'accés el trobareu perfectament explicat a aquí. I per acabar sols citar que el bloc anomenat El gran slab actualment té davant una planxa experimental de control de plagues per la nostra amiga processionària... jo de vosaltres el deixaria per futures jornades, tot i que dubto de la seva efectivitat a jutjar pel meu braç, je,je,je...

En l'ambit personal, avui hem anat d'excursió pel Montseny amb la Selene. Per cert, en Fèlix comentava que hi ha una zona de bloc pel Montseny, algú en sap alguna cosa?

A tibar-li!

Can Boquet for dummies

Molts cops se'ns fa difícil als dummies com jo, trobar els sectors de Can Boquet que apareixen a la Guia de Can Boquet d'en Ferran i en Fèlix. Per això (i obviament perquè estic lesionat i no puc escalar) m'he dedicat algunes tardes a donar voltes per la muntanya. El resultat ha estat el plànol a escala i orientat al nord de la zona A de Can Boquet.

Plànol Zona A Can Boquet
(Descàrrega de 1.8MB!)

Us descric els accesos que personalment trobo millor, segons el plànol anterior. Aquí trobareu tot això en un únic document imprimible...


Accessos amb cotxe

Els accessos que descric són els més curts sense tenir en compte un cotxe 4x4. Hi ha moltes variants als camins descrits, especialment si disposem d'un 4x4, com ja he comentat. Però com que el nostre esport ha d’estar integrat amb el medi, camineu una mica i no abuseu del cotxe! Les pistes, els arbres i altres esportistes ens ho agrairan...

P1: De l’ajuntament de Premià de Dalt (accessible des de la N-II a la primera sortida de Premià de Mar) seguim la riera asfaltada en direcció a la muntanya (mirador de la Cadira del Bisbe). Just en el moment en que deixem la riera (tanca blanca), en una pronunciada corba a la dreta, podem deixar el cotxe en un aparcament entre les dues calçades de la carretera. Just enfront tenim una casa en runes que és l’antic escorxador de Premià.

P2: A la carretera de Premià de Mar a Premià de Dalt, just abans d’entrar al nucli d’aquest últim poble i davant d’un senyal de direcció prohibida (tenim un parc a la dreta), girem a la nostra esquerra i seguim, en forta pujada, pel C/Joan Maragall. Ràpidament entrem al C/Joan Bach (sempre en forta pujada) i anem realitzant corbes força tancades. Arribarem a la cruïlla amb la Rda. Santiago Rusiñol, just davant tenim una edificació amb totxanes vermelles. Agafem la ronda en pujada cap a la nostra dreta i a la següent cruïlla, sense deixar la Rda. Santiago Rusiñol, seguim pujant. Trobarem un carrer que és direcció prohibida i si seguim pujant arribarem a una plaça sense sortida on acaba l’asfalt, és el P2.

P3: Seguim el recorregut per arribar a P2, però a la cruïlla amb la Rda. Santiago Rusiñol, seguim recte en sentit descendent. Arribarem a un stop i girarem a la dreta, en pujada. Quan s’acaba l’asfalt podem seguir fins al dipòsit.

P4: Pujant per la carretera de Premià de Mar a Premià de Dalt, just després de creuar el pont sobre la C-32 girem a l’esquerra pel lateral de l’autopista. Quan arribem a una rotonda agafem el carrer de la nostra dreta en pujada i deixant el lateral de l’autopista (C/Torrent del Castell). Passarem 4 carrers a la nostra esquerra i arribarem a una cruïlla de quatre camins, agafem el de l’esquerra (Rda. Del Pirineu). Sense deixar aquest carrer haurem de girar a l’esquerra a la segona cruïlla per agafar la carretera del mirador (C/Parc Güell) i no deixar-lo fins a una rotonda en baixada. Aquí agafarem el carrer de la dreta (C/Lluís Companys). Aquest el deixem a la segona cruïlla a la dreta, pel C/Charles Darwin. Sense deixar aquest carrer i en pujada farem un tomb a la dreta. Finalment a la següent cruïlla deixem el C/C. Darwin per agafar el de la nostra dreta (C/Gregorio Mendel) que ens portarà fins una plaça tancada on aparcarem.

P5: Des del poble de Teià, pujarem per la riera (carrer central del poble) i estarem atents a les indicacions per agafar un estret carrer a la dreta que ens durà al cementiri, on aparquem.

P6: Des de la creu de Can Boquet agafarem la pista de l’esquerra (carretera vella d’Alella a St. Bartomeu). Just abans d’arribar al mirador de la Cornisa de Teià, a la nostra esquerra surt una pista en baixada (pal amb sageta plastificada verda a l’inici) que agafarem. La seguirem fins a la primera clariana, on aparcarem. Si anem al sector Sánchez-Guerrero podem seguir per aquesta pista fins a la següent clariana, just on trobem la cruïlla dels camins cap a les Roques de l’Ignasi o Teià.

P7: Des de la creu de Can Boquet agafarem la pista de l’esquerra (carretera vella d’Alella a St. Bartomeu), fins al mirador de la Cornisa de Teià.

P8: Des de P7 seguim per la mateixa pista. Deixarem una cruïlla a l’esquerra que porta una casa, una a la dreta (amb un dipòsit) que porta al restaurant Can Gurgui i a la següent cruïlla deixarem el cotxe (indicador Club Vallromanes i hivernacle a la nostra dreta).

Accessos als sectors

Roques de l’Ignasi: Des de l’aparcament P1 entrem a la riera. El costat dependrà dels blocs als que anem. Una altra opció és fer una corba més amb el cotxe i al final de la recta hi trobarem un indicador de fusta de l’escola d’escalada de les Roques de l’Ignasi. Podem aparcar allí i entrar a la riera més amunt.

Petit Paradís: Davant de l’aparcament P1 hi neix una pista que ràpidament deixem per un camí a la dreta. Aquest va pujant fent ziga-zagues fins que arribem a la cruïlla amb el camí de la canonada, just aquí comença el sector, cap amunt. Si volem anar als blocs de la part alta una altra opció és aparcar a P2, agafar la pista que baixa a la nostra dreta. Creuarem el sector Jonny Dawes i ens trobarem una pista que baixa a la dreta. Si l’agafem ens deixarà al Terrat del Petit Paradís. Aquesta segona opció és bona si tenim intenció d’anar també al sector Jonny Dawes, si no no surt a compte.

UFO: Idèntica aproximació que l’anterior sector, però cap a baix.

Dream Team: Des de l’inici del Petit Paradís agafem el camí de la canonada cap a l’esquerra. Quan creuem el segon pont, sobre nostre tenim els grans blocs d’aquest sector. Una altra opció és pujar tot el Petit Paradís (sagetes blaves) fins que naix una pista a la nostra esquerra. L’agafem i ens trobarem sobre el sector.

Jonny Dawes: Des de P2 agafem la pista que baixa a la nostra dreta, als 70 metres, ignorem el camí que baixa a la dreta i fem un petit tram de pujada que ens deixarà a aquest sector.

X: Al mateix P2 ja comença el sector. Per anar a la zona de l’esquerra (casa en runes), el més ràpid és agafar el corriol que surt del dipòsit i ens deixa a la casa en runes.

Anestèsia: O bé deixem el cotxe a P3 i caminem 5 minuts, cal entrar a la pista amb cadena (camí vell a Teià), o bé deixem el cotxe a P4, punt on comença el sector (personalment aquesta opció no m’agrada gaire ja que el cotxe el deixem en un lloc força lleig...

Sánchez-Guerrero: Seguim la recomanació de l’explicació per arribar a P6. Un cop deixem el cotxe agafem la pista que baixa a la dreta. Després de creuar-nos amb la pista tancada que baixa a Teià, en 2 minuts anirem a parar al sector, enganxat a la pista.

Halley de Dalt: Des de P6, retrocedim 25 metres per la pista (ignorem la pista tancada que baixa al cementiri de Teià!) i entrem al bosc (a l’esquerra en sentit muntanya) Si busquem entre els arbres podrem veure el cartell de fusta que indica l’inici del sector.

Halley de Baix: Des de P6 retrocedim 25 metres i agafem la pista tancada que baixa al cementiri de Teià. Quan veiem els primers blocs a la nostra dreta cal entrar al bosc, força embrossat. També podem entrar per dalt, per la pista que porta al sector de La Font.

El Miracle: Seguim l’aproximació de l’anterior sector i seguim baixant per la pista. Trobarem una cruïlla d'on surten dos corriols, el de la dreta va al sector de la Font i el de l’esquerra a les vies d’escalada de Roca Riera. Si seguim baixant a la nostra esquerra trobarem el bloc del Submarí i l’inici del sector.

La Font: Des de darrera del mirador (P7) neix una pista tancada que ens porta al centre del sector i al crist de Teià.

Revolució: De P7 seguim caminant per la pista direcció Teià. A la nostra dreta veurem el bloc de l’aparador, i sota nostre a l’esquerra hi queda un altre bloc. Seguim caminant fins a la primera corba. Just en aquest punt, a la nostra dreta hi trobarem una planxa de granit negre (pas d’aigua per sota la pista) amb una antiga corda per accedir-hi. Aquí comença el sector. Preveure podadora...

Pajillas: De P8 caminem en direcció a la tanca metàl·lica. Al segon pal de la conducció de corrent, a la dreta de la pista trobarem els primers blocs. D’aquests el camí surt per la dreta (hi ha indicador de fusta) fins al centre del sector.


Qualsevol aportació o crítica serà ben rebuda!

Nos hacemos unas ....

Amb aquesta entrada inicio un petit projecte personal, motivat per aquests dies de descans en que no puc pujar per les pedres. He canviat d'activitat i ara em dedico (temporalment, és clar!) a caminar pels voltants de casa i a anar descobrint el que en Ferran anomena les Perles del granit.

Molts cops ens queixem de que costa trobar un sector no dispers per fer bloc on els graus no siguin gaire elevats, almenys per la zona del Maresme. Avui, jo he trobat el sector anomenat Pajillas a la Guia de Can Boquet (d'en Ferran i el Fèlix), pàgines 63-66. En ell es concentren un conjunt de blocs poc dispersos, a uns 3 minuts del cotxe i en un entorn agradable, tot i tenir una pista forestal i terreny de conreu a tocar.

Quan hem arribat ens hem trobat el cartell indicador (fotografia superior) tirat en mig d'una canal, l'hem tornat a enganxar a l'arbre per fer més clar el punt d'entrada al bosc.


Accés: Per tal d'arribar als blocs cal anar fins el mirador de la Cornisa de Teià (pista des de la Creu de Can Boquet). Aquest el passem de llarg. Trobarem una pista tancada a la nostra esquerra que ignorem. Més endavant a la nostra dreta hi surt la pista que va al restaurant de Can Gurgui, que també ignorem. Passem per davant d'un dipòsit d'aigua i tornem a trobar una pista a la dreta que porta cap a Vallromanes. Enfront tenim un hivernacle i terreny de conreu vallat. Aparquem el cotxe en aquesta cruïlla. Seguim caminant per la pista principal i davant nostre a l'esquerra trobem una tanca metàl·lica, quan aquesta s'acaba i just davant de la segona torreta de transport d'electricitat, tenim el primer bloc del sector.



Tot els nombres que apareixen marcant els passos fan referència a la Guia de Can Boquet. A la guia també podreu trobar el croquis del sector i un parell de petits blocs que no tenen fotografia.

Al sector hi ha un total de 35 passos oberts, encara hi ha lloc per alguns més, però és un sector limitat. Els graus predominants són el 5+, però podrem trobar passos entre el 4 i el 6c, amb un 7a+ de travessia (15) recomanat pels autors de la guia. Personalment encara no l'he pogut probar (coses de les lesions), però té molt bona pinta. Els blocs no són gaire alts, a excepció dels de la zona central que deuen arribar als 3 metres.


Com ja s'explica a la guia, el sector és força apte per anar en familia, té ombra gairebé tot el dia i el nom li ve donat perquè els autors es van trobar un grapat de material de caire eròtic no pensat precisament per a l'escalada.... potser algú pensava en el Nivea Team mentre feia bloc? Per contra, tot i que els peus de via siguin bons, la poca freqüentació del lloc fa que la vegetació creixi ràpid, així com la molsa que ja es deixa entreveure en algunes línies.

En resum, feu-li una visita, que com bé comenten en algun altre bloc, no és el millor sector de Can Boquet, però "...qui es massifica, és perquè vol..."

A tibar-li (els que podeu)!