Visionaris

Seguint amb aquest conjut d'entrades històrico-recreatives del Maresme, avui no puc més que dedicar-li l'entrada a un visionari de l'escalada, amb apertura i ascensions de vies pel Maresme que avui en dia encara són un referent de dificultat, com la que podeu veure a la foto...

Si mireu bé, apreciareu que la via és de picats, però estem als anys 80 i la cosa del freeky encara no està molt clara. No tinc la sort de conèixer aquest personatge, però val la pena recordar-lo per tota la feina feta a Premià, Cabrera i Cèllecs, entre altres... si llegeix això espero que no em posi un pleit, je,je,je....

I si no us ho creieu, veniu a provar alguna de les seves vies, a veure que opinen els tendons de les vostres falanges!

Pepe el Maresmeño

Acabant de recuperar l'estat del meu pobre peu, avui hem anat d'excursió a una zona del Maresme que tenia bastant oblidada. Podadora en mà, pensava barallar-me amb els esbarzers, però quina ha estat la meva sorpresa al descobrir que algú està arreglant els camins i condicionant les vies... aviat tindrem noticies sobre la zona!

He començat a fer gestions per veure si és viable obrir dues línies més, esportives, de grau elevadet i amb algun pas picant (fotos).

Per cert, no us perdeu l'última entrada de la Selene, ha aconseguit retratar una espècie animal ben rara, pròxim premi Pulitzer?

Women in red

Aquesta tarda les "Women in red" (Vicky i Lu) han fet una visita ràpida però intensa a la zona de les Roques de l'Ignasi, a Premià de Dalt.

Han pogut tastar les dificultats del granit i veure com pot ser d'aleatoria una via. Esperem que repeteixin! Aquí teniu les millors fotos de la jornada...

Vicky als passos fins de Espina Dorsal, V+/6a

Lu començant Espina Dorsal, V+/6a

Entrada explosiva de Espina Dorsal, V+/6a

... i passos d'equilibri,

que no perdonen fins al final.

Lu a la fisura Soledad, 6c+

Lu a la fisura Soledad, 6c+

Vicky a la mateixa via, 6c+

Objective 4 aborted

Un dels objectius de l'any era la dura via Barrufets, a la cara nord del Pedraforca. En principi ahir era el dia assenyalat, però aquest ja va començar de forma negativa per un conjunt d'esdeveniments "ajenos" a nosaltres...

Just començar la via, el primer llarg (foto) ja ens va ensenyar les dents, tot i que sabíem que era el més difícil de la via. Tot i això, el problema més greu sens dubte va ser la pedregada que ens va caure a la cinquena reunió. Així que entre trons i pluja vam sortir correns cap abaix, que la vida d'alpinista és molt dura!

Segurament tornarem a acabar la via, però com que ja hem fet els cinc primers llargs, no crec que els repetim (que el primer és molt cansat!), així que ja l'empalmarem des del Dit del Rimbau. Tècnicament podríem parlar d'una decotació de l'objectiu (je,je,je), però com que no tinc ni "ética ni moral", no crec que em suposi cap problema, ja,ja,ja...

(C) A.Ballart

Una visió menys egocèntrica de la història al blog d'en Gatsaule, company infatigable de penuries (ep! i alegries, eh!)

A tibar-li fieres!

Objective 3 deprecated

El diumenge passat vam anar a fer una matinal amb l'Ozzy al Clot del Boixar (Montserrat). És una zona que m'agrada força i no hi ha mai ni dèu (aquest diumenge no hi era ni l'habitant del clot!)

Hem estat fent un conjunt de vies per escalfar (a destacar dos 6a's que l'Ozzy ha fet de primer!), i acte seguit m'he decidit a intentar un dels 7a de la zona, sense nom però que a la guia ja avisa que és de bloc. I mira per on, primer 7a a vista, objective 3 deprecated! S'ha de dir que és la meva via ideal, desplom, bloquejos durs però de presa decent i 6 xapes... (Fotos inferiors)

Però com que no m'ho he acabat de creure, he decidit fer un 7a més consolidat, i ha tornat a caure, segon 7a a vista i el mateix dia! En aquest cas és una via amb un nom lleig "Te quiero puta", just sobre la cova del Clot del Boixar, i que té una presa artificial a l'inici. Aquest ja no és tan del meu pal, perquè després d'un pas dur s'ha d'aguantar una mica, tot i això no es pot dir que sigui de continuitat. (Fotos inferiors)

Queda pendent el repte de fer un 7a a vista de continuitat (que se'm dona fatal), i aprofito per preguntar si algú sap quin grau tenen la resta de vies de sobre la cova, ja que a la guia surten com a projectes. Jo he provat una amb corda per dalt i no crec que sigui més de 7a+/7b

Can Pallofa

La tarda de dissabte l'hem aprofitat per anar a conèixer aquesta petita paret, que ara com ara té l'honor de ser l'única amb vies de l'alt Maresme. Podem trobar més informació a Madteam. La zona es troba situada davant una àrea de pícnic de Pineda de Mar, per sort els arbres et tapen de la multitud. Aproximació nul·la, uns 10 metres, i ombra a peu de via.


El sector té una roca força més ferma del que sembla a primer cop d'ull, un calcari semblant a l'arenisca que podem trobar pel Figaró. Les preses amb més mala pinta han estat sicades (poquetes). Un dels petits problemes del sector és que és utilitzat per fer pràctiques d'espeologia i per tant hi ha un conjunt de xapes pensades per aquest ús que es confonen amb les vies.

Ozzy a la primera via de la dreta

Pel que fa a l'equipament de les vies, podem trobar spits sicats i parabolts (alguns més ben posats que altres). Les reunions solen ser d'un parabolt amb anella i un altre parabolt sense, per tant l'últim acaba baixant d'un sol parabolt (que a l'espeologia no es doblen els parabolts dels ràpels?). Cal remarcar que la reunió de la via de més a l'esquerra (1) és en un bloc força inestable, millor anar a la reunió del costat.

Mohawk en un bonic 6b de fissura

Sobre els graus de les vies, la nostra opinió personal queda reflexada en color vermell a la ressenya original. Ens va agradar molt la via 4, que puja per una fissura desplomada (foto superior) amb textura montrebeiana, però amb xapes cada metre, je,je,je... També és força recomanable la via 1, on es supera un desplomet mitjançant un bon invertit i un pany de dits (com és tradueix cerrojo?)

Mohawk a la primera via, núm. 1

Zona ideal per passar una agradable tarda d'estiu, això si, amb una visita ja feu totes les vies...

Clot del Cargol

Apurant els últims dies de permís a la feina, amb en Roger i l'Albert, hem anat a fer el barranc del Clot del Cargol, a Montserrat. La veritat és que és una bona patejada per lo curt que és el barranc, però val la pena per realirtzar els últims ràpels, en un entorn pròxim i a l'hora lluny, ara ho explicaré millor, je,je,je...


Per pujar fins a la capçalera del barranc hem fet servir el camí del Vermell al Coll de Pallers i d'allí fins al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi cal passar la canal Ampla, i al final de la pujada del camí cap al coll de Porc, hi trobem una fita. Aquí cal deixar el camí i començar a baixar pel bosc, pels llocs menys emboscats. Quan passem una roca abalmada, comença el barranc (hi ha alguna fita pel llit del torrent)

Durant el descens tindrem bones pespectives sobre la cova de l'Arcada, com s'aprecia a les primeres fotografies.



Els primers ràpels són curts (equipats amb un parabolt amb anella) i es poden desgrimpar. A la foto superior podeu veure el primer ràpel llarg, on amb dues cordes de 60 metres ens podrem saltar un ràpel intermig. Heu vist aquests nous parabolts amb doble xapa?, ja,ja,ja...


Després d'aquest ràpel comença el tram més maco. Mitjançant un ràpel i un pasamà entrarem en una especie d'avenc obert, com s'aprecia a les fotos superiors i amb un ràpel més anirem a sortir a un lloc molt conegut, us sona? (foto inferior de les tres)

Com que així a "ojo" és una mica difícil, afegeixo una foto per ajudar-vos, però aquesta és d'un altre dia, eh!


Excursió agradable per conèixer una mica més els racons amagats d'aquesta muntanya màgica...