Les Banyadores

Aquest matí hem anat a passejar per aquesta escola en Tinkpor i jo. Feia un dia xafogós i el sol anava i venia, cosa que ens ha deixat sense gaire adherència, però hem fet i provat un munt de vies...

Per escalfar ens hem enganxat els dits en una via nova al sector Clàssic, a la dreta de Cri-Crox, deu sortir sobre el 6b/6b+ (foto superior). Està una mica forçada ja que costa no sortir del desplom i escaquejar-se per la seva propera veïna.

Acte seguit ens hem anat al costat a provar els reptes del dia. En salva encadena The Fly, un potent 6a+. També hem provat Le Mosquit, 6b+, amb les seves doloroses regletes, (Tinkpor a la foto superior) i hem encadenat la cotitzada Industria Argentina, 6c.

Com que el sol ja començava a picar hem decidit pujar a la placa Yosemite, on hem pogut "patinar" a la Indiana Pou, 7a, buff! quins tres metres més infernals d'entrada... Per sort, totes les altres vies si que s'han deixat. Passos tècnics d'adherència i petites regletes, a la foto superior en Tinkpor a la Fissureta DOM, 6b.

Per matar la probre pell que quedava als dits, com que ens ha cridat l'atenció, ens hem dedicat al marginat Totxo del Sika, on hem fet la via del Sika (Tinkpor en versió tsunami i amb corda a les fotos superiors) i hem tantejat sense gaire èxit la seva veïna, un possible 6c/c+ al més pur estil Whisky el pato de Cèllecs...

De totes mides i tamanys...

La Selene espera que afegiu nous tipus de cantells al seu diccionari....

Per ara podeu veure la versió beta!

A tibar-li!

Tarda satànica...

Aquesta tarda, la Selene i jo hem decidit anar a donar una volta per les muntanyes properes a casa. La previsió del temps pel Maresme era de quatre gotes cap al tard, així que cap problema.

Deixem el cotxe a la carretera de la Cadira del Bisbe i pugem cap a les Roques de l'Ignasi. Seguim la pista fins al turó de Baldiri i un cop a l'esplanada de la carena ens sorprèn aquest conill, no li veieu un aspecte una mica satànic?

És el primer conill que veig que no surt correns quan t'apropes, segur que és una bruixa del Maresme en el seu aspecte dïurn.

Seguim per la carena i comencem a baixar cap a Teià, ja que la nostra missió era anar a trobar-nos el miracle del sector Miracle (Guia Can Boquet). Just passada la "mansión pirata", hem pogut ser redimits de les nostres culpes...

A l'hora que començava a ploure. Però cap problema, no sembla que hagi d'haver-hi tormenta. Al tornar a la carena del turó del Baldiri un espectacular llamp (no el de la foto) cau aprop i ens recorda que més val que correm...

Una ràpida baixada sota llamps, trons i molta aigua ens ha recordat el que el conill satànic ens ha dit amb la mirada:"...cada gota que plou té on caure, cada gota de pluja fa el seu fang, de les gotes s'ajusten els rius, d'aquí no marxareu sense llamps a l'aire..."

I aquest ha estat el resultat de la tarda satànica....

Prou BOUS!

Aquesta setmaneta que hem estat pel Pirineu (explicació del viatge al blog de la Selene) m'ha fet reflexionar (cosa que no acostumo a fer sovint...). Tot gràcies a la barricada de vaques que vam trobar baixant del port de la Bonaigua (foto).

Aquesta reflexió profunda té el seu inici en la proliferació recent entre els bloggers de la paraula BOU. Amb aquest mot es pretén utilitzar el símil entre l'escalador fort i aquest animal. La definició del DIEC ens deixa molt clar a què ens referim:"Mamífer artiodàctil remugant domèstic de la família dels bòvids, de grans dimensions, cap gros armat de dues banyes, pell dura i pèl curt".

I jo em pregunto, és que els escaladors tenim un cap gros armat de dues banyes?

Però la cosa no acaba aquí, resulta que com bé sabem (sembla que els de l'IEC no posen la mà al foc), un BOU no és res més que un BRAU castrat! (amb aquesta operació es guanya en força i l'animal es torna més dòcil). Que estem castrats els escaladors? (Bé, llegint alguns fòrums ho sembla, però és un altre tipus de castració, je,je,je...)


Així, que amb tots els respectes pels pobres BOUS, a partir d'ara, deixant de banda les banyes que no depenen de nosaltres, tots serem BRAUS....

Mort al BOU i visca el BRAU!

Signa: Agrupació de Defensa Animal (ADA & Ironies varies)

Nino, nano, nino... Ninota

Aquesta tarda ha caigut la Ninota, un ex-7b+, consolidat ara com a 7c (sense tocar el diedre, eh!) de Cèllecs.

Clicka per ampliar

Diumenge a la tarda la vaig estar provant (fotos i video), però sempre em queia als últims passos, i com que l'esquena no perdona no li puc fer més de dos o tres pegues. Així que aquesta tarda hem pujat la Selene i jo a Roques Noves, en companyia sorpresa de la Sílvia i la Imma, i després d'un bon calentament de 6b+, al segon intent del dia ha caigut aquest 7c dur de granit.

De que va la via?, doncs bàsicament regletes petites, algun pas llarg i cantells arrodonits, gairebé es puja en apnea, un petit error en la col·locació dels peus i abaix ... (veure video)

Doncs res, un dels reptes de l'estiu ja ha mort, ara sols em queden dues vies (que jo sàpiga) per fer a Cèllecs, i si encara no les he fet per alguna cosa serà, ja,ja,ja...

Aquí teniu un petit video de l'acoso y derribo de la Ninota!

Reequipaments FEEC

Aquest matí hem començat els treballs de reequipament de la Placa Sibarit, a St. Llorenç. En principi la idea és canviar spits per químics, i arreglar la Solitude, per tal de que desaparegui el "triangle de perill" que algú ha pintat al seu inici...

De moment la feina es posposa fins a l'agost per diverses raons, però si hi aneu veureu que ja hi han dos químics i els forats fets a les dues vies de la dreta, i és que en algun lloc ens havien d'avaluar els de la FEEC com a reequipadors, no?, je,je,je,... (Gràcies Josep Mª pels consells!)

Simplement estigueu atents dels cartells al peu de via, que informaran sobre l'estat de sedimentació de la resina sintètica, i tingueu paciència. Poc a poc ja aniran caient totes les vies i netejant-les d'espits. I com ja he explicat alguna vegada, les assegurances de la zona estan bé, però cada cop més s'ha tornat un sector escola i els spits "caduquen" més aviat que els químics. Així que amb aquest reequipament el que fem és allargar la vida d'aquesta paret... Sigueu respectuosos amb la feina dels altres, siusplau!

Aprofito per direccionar-vos a una nova edició del diccionari escalador - gent normal de la Selene.

Petites coses...

Suposo que ja heu pogut llegir per altres blogs que el temps que ha fet a les Dolomites no ens ha permès fer gaire cosa, de fet si al temps li afegim els meus dolors lumbars ha estat un desastre, je,je,je. Però "al mal tiempo buena cara", què hi farem, les pedres no es mouran, o sí...

Aquests dies per tal de reestablir les meves pobres lumbars he estat fent una mica d'activitat light, que ara us comento:

Dimarts vaig anar a buscar les pedres més amagades de Cèllecs. La majoria no passen de ser un bloc, però hi vaig trobar tres petites joies. La primera d'elles és un petit sector en el qual he afegit un parabolt dalt de tot per poder probar tres línies, amb corda per dalt. Dues són fissures i l'altra és la de la foto superior. El sector l'he batejat com a Tutucà (dedicat als tabalers de Premià que ens han fet passar una bona festa major, a ritme de batucada), i la via en qüestió és l'Esperó dels Tabalers (V+).

El sector té força molsa i afegit al difícil accés sempre serà un lloc per a "col·leccionistes", com diu en Ballart.

Una altra petita joia amagada és la via Lídia, un V+ de fissures molt maco i lluny dels camins més transitats d'aquesta escola. A les fotos de dalt podeu veure en Mohawk a la Lídia i equipant el sector Tutucà. La tercera joia ja us la desvetllaré quan l'encadeni, que ara he de fer bondat...

Aprofitant l'excursioneta per Cèllecs, vaig anar al poblat ibèric, el qual mai m'havia parat a mirar (coses del fanatisme), i després vaig probar l'última via que em quedava per fer al sector de la Placa, la Kortatu. Cotada inicialment de 6c+, trobo que 6c seria més real. La via sols té una xapa i supera un sostre dalt de tot de la placa. El pas simplement consisteix en aguantar el cos d'un monodit (qui va picar un monodit aquí!, hi ha possibilitats sense ell!) i superar el sostre. A les fotos de dalt podeu veure en Mohawk "y su amigo el croll..."

Per acabar la crònica, el dimecres vaig anar a les Roques del Caçador, i al quart intent va caure una de les vies del mestre Estrader, la Spit Hortera. Personalment recotada a 7b, amb un pas crític de llançament a monodit de primera falange.

Simplement que sapigueu que segueixo treballant amb la guia del Maresme, i que està quedant una cosa força presentable...

Nos vemos en el fisio! (ja,ja,ja...)

[Fotos by Selene]