Can Boquet for dummies

Molts cops se'ns fa difícil als dummies com jo, trobar els sectors de Can Boquet que apareixen a la Guia de Can Boquet d'en Ferran i en Fèlix. Per això (i obviament perquè estic lesionat i no puc escalar) m'he dedicat algunes tardes a donar voltes per la muntanya. El resultat ha estat el plànol a escala i orientat al nord de la zona A de Can Boquet.

Plànol Zona A Can Boquet
(Descàrrega de 1.8MB!)

Us descric els accesos que personalment trobo millor, segons el plànol anterior. Aquí trobareu tot això en un únic document imprimible...


Accessos amb cotxe

Els accessos que descric són els més curts sense tenir en compte un cotxe 4x4. Hi ha moltes variants als camins descrits, especialment si disposem d'un 4x4, com ja he comentat. Però com que el nostre esport ha d’estar integrat amb el medi, camineu una mica i no abuseu del cotxe! Les pistes, els arbres i altres esportistes ens ho agrairan...

P1: De l’ajuntament de Premià de Dalt (accessible des de la N-II a la primera sortida de Premià de Mar) seguim la riera asfaltada en direcció a la muntanya (mirador de la Cadira del Bisbe). Just en el moment en que deixem la riera (tanca blanca), en una pronunciada corba a la dreta, podem deixar el cotxe en un aparcament entre les dues calçades de la carretera. Just enfront tenim una casa en runes que és l’antic escorxador de Premià.

P2: A la carretera de Premià de Mar a Premià de Dalt, just abans d’entrar al nucli d’aquest últim poble i davant d’un senyal de direcció prohibida (tenim un parc a la dreta), girem a la nostra esquerra i seguim, en forta pujada, pel C/Joan Maragall. Ràpidament entrem al C/Joan Bach (sempre en forta pujada) i anem realitzant corbes força tancades. Arribarem a la cruïlla amb la Rda. Santiago Rusiñol, just davant tenim una edificació amb totxanes vermelles. Agafem la ronda en pujada cap a la nostra dreta i a la següent cruïlla, sense deixar la Rda. Santiago Rusiñol, seguim pujant. Trobarem un carrer que és direcció prohibida i si seguim pujant arribarem a una plaça sense sortida on acaba l’asfalt, és el P2.

P3: Seguim el recorregut per arribar a P2, però a la cruïlla amb la Rda. Santiago Rusiñol, seguim recte en sentit descendent. Arribarem a un stop i girarem a la dreta, en pujada. Quan s’acaba l’asfalt podem seguir fins al dipòsit.

P4: Pujant per la carretera de Premià de Mar a Premià de Dalt, just després de creuar el pont sobre la C-32 girem a l’esquerra pel lateral de l’autopista. Quan arribem a una rotonda agafem el carrer de la nostra dreta en pujada i deixant el lateral de l’autopista (C/Torrent del Castell). Passarem 4 carrers a la nostra esquerra i arribarem a una cruïlla de quatre camins, agafem el de l’esquerra (Rda. Del Pirineu). Sense deixar aquest carrer haurem de girar a l’esquerra a la segona cruïlla per agafar la carretera del mirador (C/Parc Güell) i no deixar-lo fins a una rotonda en baixada. Aquí agafarem el carrer de la dreta (C/Lluís Companys). Aquest el deixem a la segona cruïlla a la dreta, pel C/Charles Darwin. Sense deixar aquest carrer i en pujada farem un tomb a la dreta. Finalment a la següent cruïlla deixem el C/C. Darwin per agafar el de la nostra dreta (C/Gregorio Mendel) que ens portarà fins una plaça tancada on aparcarem.

P5: Des del poble de Teià, pujarem per la riera (carrer central del poble) i estarem atents a les indicacions per agafar un estret carrer a la dreta que ens durà al cementiri, on aparquem.

P6: Des de la creu de Can Boquet agafarem la pista de l’esquerra (carretera vella d’Alella a St. Bartomeu). Just abans d’arribar al mirador de la Cornisa de Teià, a la nostra esquerra surt una pista en baixada (pal amb sageta plastificada verda a l’inici) que agafarem. La seguirem fins a la primera clariana, on aparcarem. Si anem al sector Sánchez-Guerrero podem seguir per aquesta pista fins a la següent clariana, just on trobem la cruïlla dels camins cap a les Roques de l’Ignasi o Teià.

P7: Des de la creu de Can Boquet agafarem la pista de l’esquerra (carretera vella d’Alella a St. Bartomeu), fins al mirador de la Cornisa de Teià.

P8: Des de P7 seguim per la mateixa pista. Deixarem una cruïlla a l’esquerra que porta una casa, una a la dreta (amb un dipòsit) que porta al restaurant Can Gurgui i a la següent cruïlla deixarem el cotxe (indicador Club Vallromanes i hivernacle a la nostra dreta).

Accessos als sectors

Roques de l’Ignasi: Des de l’aparcament P1 entrem a la riera. El costat dependrà dels blocs als que anem. Una altra opció és fer una corba més amb el cotxe i al final de la recta hi trobarem un indicador de fusta de l’escola d’escalada de les Roques de l’Ignasi. Podem aparcar allí i entrar a la riera més amunt.

Petit Paradís: Davant de l’aparcament P1 hi neix una pista que ràpidament deixem per un camí a la dreta. Aquest va pujant fent ziga-zagues fins que arribem a la cruïlla amb el camí de la canonada, just aquí comença el sector, cap amunt. Si volem anar als blocs de la part alta una altra opció és aparcar a P2, agafar la pista que baixa a la nostra dreta. Creuarem el sector Jonny Dawes i ens trobarem una pista que baixa a la dreta. Si l’agafem ens deixarà al Terrat del Petit Paradís. Aquesta segona opció és bona si tenim intenció d’anar també al sector Jonny Dawes, si no no surt a compte.

UFO: Idèntica aproximació que l’anterior sector, però cap a baix.

Dream Team: Des de l’inici del Petit Paradís agafem el camí de la canonada cap a l’esquerra. Quan creuem el segon pont, sobre nostre tenim els grans blocs d’aquest sector. Una altra opció és pujar tot el Petit Paradís (sagetes blaves) fins que naix una pista a la nostra esquerra. L’agafem i ens trobarem sobre el sector.

Jonny Dawes: Des de P2 agafem la pista que baixa a la nostra dreta, als 70 metres, ignorem el camí que baixa a la dreta i fem un petit tram de pujada que ens deixarà a aquest sector.

X: Al mateix P2 ja comença el sector. Per anar a la zona de l’esquerra (casa en runes), el més ràpid és agafar el corriol que surt del dipòsit i ens deixa a la casa en runes.

Anestèsia: O bé deixem el cotxe a P3 i caminem 5 minuts, cal entrar a la pista amb cadena (camí vell a Teià), o bé deixem el cotxe a P4, punt on comença el sector (personalment aquesta opció no m’agrada gaire ja que el cotxe el deixem en un lloc força lleig...

Sánchez-Guerrero: Seguim la recomanació de l’explicació per arribar a P6. Un cop deixem el cotxe agafem la pista que baixa a la dreta. Després de creuar-nos amb la pista tancada que baixa a Teià, en 2 minuts anirem a parar al sector, enganxat a la pista.

Halley de Dalt: Des de P6, retrocedim 25 metres per la pista (ignorem la pista tancada que baixa al cementiri de Teià!) i entrem al bosc (a l’esquerra en sentit muntanya) Si busquem entre els arbres podrem veure el cartell de fusta que indica l’inici del sector.

Halley de Baix: Des de P6 retrocedim 25 metres i agafem la pista tancada que baixa al cementiri de Teià. Quan veiem els primers blocs a la nostra dreta cal entrar al bosc, força embrossat. També podem entrar per dalt, per la pista que porta al sector de La Font.

El Miracle: Seguim l’aproximació de l’anterior sector i seguim baixant per la pista. Trobarem una cruïlla d'on surten dos corriols, el de la dreta va al sector de la Font i el de l’esquerra a les vies d’escalada de Roca Riera. Si seguim baixant a la nostra esquerra trobarem el bloc del Submarí i l’inici del sector.

La Font: Des de darrera del mirador (P7) neix una pista tancada que ens porta al centre del sector i al crist de Teià.

Revolució: De P7 seguim caminant per la pista direcció Teià. A la nostra dreta veurem el bloc de l’aparador, i sota nostre a l’esquerra hi queda un altre bloc. Seguim caminant fins a la primera corba. Just en aquest punt, a la nostra dreta hi trobarem una planxa de granit negre (pas d’aigua per sota la pista) amb una antiga corda per accedir-hi. Aquí comença el sector. Preveure podadora...

Pajillas: De P8 caminem en direcció a la tanca metàl·lica. Al segon pal de la conducció de corrent, a la dreta de la pista trobarem els primers blocs. D’aquests el camí surt per la dreta (hi ha indicador de fusta) fins al centre del sector.


Qualsevol aportació o crítica serà ben rebuda!

Article al Vèrtex...

Com alguns ja sabeu, al Vèrtex de Gener - Febrer hi apareix un petit article sobre l'escalada al Maresme. Per als que no teniu accés a aquetsa publicació, us deixo aquí l'article en la versió inicial. El que apareix al Vèrtex està millorat gràcies a la bona feina de la redacció d'aquesta revista...

El Maresme, la baula perduda

- ... buf!, com apreta aquí el grau, eh?
- És que són vies a bloc!
- ... no, home!, el que passa és que aquesta escalada ja no està de moda!

El Maresme, comarca situada sobre el Barcelonès, encerclada per un extens litoral mediterrani, pel Vallès Oriental i la Selva. Coneguda pels escaladors com la comarca de les 3 xapes, que és la mitjana d’equipament d’una via. Coneguda per tenir dintre del seu territori una de les zones de bloc més importants de Catalunya. Aquí no existeix l’escalada de continuïtat i les vies són de 8 metres. Aquí es troba la baula perduda de l’escalada...

Marta a la via Caciques (Agulla de Cèllecs), 6b

El Maresme és una comarca situada entre la Serralada Litoral i el mar, amb un fort desnivell i un recorregut curt, cosa que provoca que no hi hagi cap riu d'aigua permanent sinó tot de rieres que porten, amb força, l'aigua de pluja directament al mar. En aquesta zona, la Serralada Litoral és un gran batòlit granític que s'estén fins al nord de les Gavarres. L'erosió del granit en aquest clima humit i càlid tan típic del Maresme provoca l'alteració química de la roca desfent-se en una sorra, anomenada sauló, que omple la plana fins la mateixa línia costanera. Per tant, per trobar roques escalables cal anar a cercar els blocs granítics menys alterats de les parts més altes de les serres.


Aprofitant aquestes zones on el granit és més bo, es van crear un conjunt d’escoles d’escalada amb denominadors comuns: escassa alçada (rarament alguna via té més de 20 metres, sent la mitja d’entre 5 i 10 metres) i equipament de tot tipus (tot i que rarament es fa ús de l’autoassegurament). També la proximitat a Barcelona va fer que moltes d’aquestes escoles sorgissin de la necessitat d’entrenar, donant peu a pràctiques actualment en desús, com pot ser l’ús dels tallats o de la resina per enganxar preses, i alhora fossin “saquejades” constantment a nivell d’assegurances, una llàstima. Tot i això, aquests handicaps no impedeixen que un cap de setmana puguem trobar gran quantitat d’escaladors a les escoles més conegudes, en part gràcies a la proximitat de l’àrea metropolitana, en part també gràcies al clima benigne del litoral, especialment a l’hivern.

Zombi a Spit Hortera, 7b

Aquest article neix amb la idea de donar a conèixer diferents zones del Maresme que havien caigut en l’oblit, ja sigui pel deteriorament de les seves assegurances, per la manca d’informació, en molts casos ja antiquada (veure referències), o bé eclipsades per altres escoles de la mateixa comarca.

Les escoles del Maresme

Al croquis adjunt hi podem trobar el llistat de les escoles d’escalada del Maresme. En ell sols hi apareixen les que tenen més de 10 vies, però val a dir que existeix una gran quantitat de blocs i velles pedreres amb dues o tres vies, on s’amaga alguna joia, que vosaltres mateixos haureu de descobrir.


L’escola reina de la comarca és Cèllecs, la més freqüentada, tan per escaladors del Vallès, com per gent del Maresme i del Barcelonès. Actualment es troba en un estat excel·lent d’equipament, gràcies a la bona feina realitzada per escaladors de Granollers i Mataró, tot i que la informació existent està obsoleta (veure referències). En quant a afluència, la segueix de prop l’escola de Cabrera de Mar, Les Banyadores, que gràcies als nous equipaments realitzats, viu un moment d’esplendor. Fora d’aquestes dues escoles, la resta sempre ha tingut penjada l’etiqueta d’interès local. Veiem un petit recull d’aquestes últimes.


Blocs de Teià

Sota el nom de blocs de Teià s’hi amaguen un conjunt de blocs granítics de petita alçada escampats per un agradable bosc mediterrani. Els tres que ara es presenten (Roques del Dinosaure, la Pedrera i Roca Riera) són els que més vies acumulen, tots força insolats, cosa que els fa idonis per matins d’hivern o tardes d’estiu. L’alçada oscil·la entre els 5 metres de les Roques del Dinosaure i els 10 metres de Roca Riera. Totes les vies aquí descrites es troben perfectament equipades amb parabolts, gràcies a la gent d’Esports DOM amb subvenció del Centre Excursionista de Teià. El tipus d’escalada en aquesta zona està marcat per l’aprofitament de les fissures i les plaques de petites regletes, destacant especialment la bonica “Esperó dels maresmeños”.

Zombi a les Urpes del Gat, 7a/7b

Accés: Arribarem al poble de Teià des de la C-32 o la N-II, i anirem pujant per l’avinguda principal del poble. Caldrà seguir els indicadors que ens porten al cementiri i un cop allí aparcar el cotxe. De darrere el cementiri agafarem la pista de la nostra esquerra tancada amb una cadena. Als 10 minuts de forta pujada trobarem una font a la nostra dreta. Seguirem pujant i després d’una pronunciada corba el camí deixarà de pujar. A la nostra dreta queda el sector de la Pedrera, amagat sota els arbres (15 minuts) i un xic més endavant, a la nostra esquerra, les Roques del Dinosaure. Per arribar a Roca Riera caldrà seguir pujant per la pista; a la nostra esquerra podrem veure el Crist de Teià (peculiar estàtua que ens recorda el Corcovat de Rio de Janeiro). En 5 minuts un bon corriol surt a la nostra dreta i ens deixarà sobre el sector (veure el croquis per accedir a peu de via). Normalment els peus de via són agradables per anar amb nens, però prèviament han de suportar els 15 minuts d’intensa pujada.



Roques del Dinosaure:

1.- Directa Talón, 6c/6c+
2.- No te olvides el talón, 6a/6a+
3.- Empotramientos, 6a/6a+
4.- Ráscame la barriga, 6a
5.- Calla Hobbo, 6b
6.- Prabhupada, 5c
7.- ¿?, 6a+

Roca Riera:

1.- Ese es mi Fary!, 7c+/8a
2.- Catalunya, Ae/6a (Portar plaquetes recuperables)
3.- La gran chochada, 5b
4.- Esperó dels “maresmeños”, 7a/7a+

La Pedrera:

1.- Diedre cantera màgic, 5a
2.- Les urpes del gat, 7a/7b

Placa de la Locura

La Placa de la Locura forma part d’un conjunt de petits sectors de Premià de Dalt conegut com les Roques de l’Ignasi. Els blocs que formen aquests sectors són d’alçada diversa, entre els 4 i els 15 metres, en un entorn agradable i que permet l’escalada tant a l’hivern com a l’estiu. Gairebé totes les vies d’aquesta zona van ser obertes per la gent del Centre Exc. de Premià.

David a la Fisura de la Soledad, 6c+

Actualment la majoria de vies resten reequipades amb bons parabolts, tot i que algun spit esporàdic podem trobar. El tipus d’escalada, en especial a la Placa de la Locura, està basat en l’adherència i les petites fissures, amb excepció de l’off-width que forma la via “M-31”. Aquest tipus d’escalada fa que els graus ens puguin semblar durs en les primeres visites.

Vicky a Espina Dorsal, 5c/6a

Accés: De l’ajuntament de Premià de Dalt (accessible des de la N-II a la primera sortida de Premià de Mar) seguim la riera asfaltada en direcció a la muntanya (mirador de la Cadira del Bisbe). Ràpidament deixarem la riera i la carretera s’enfilarà amb dues corbes pronunciades. A la nostra dreta hi queda l’accés al jardí arqueològic de la Cadira del Bisbe. A la següent corba, si mirem a la nostra esquerra, veurem un indicador de les Roques de l’Ignasi, on caldrà deixar el cotxe. Seguirem per la pista forestal a peu i ens trobem amb una forta pendent. Als 200 metres veurem el petit sector dels blocs del camí. És aquí on deixrem la pista per entrar al bosc, a l’esquerra. Ens trobarem sota la Placa de la Locura (3 minuts). Per la seva dreta es pot accedir a la part superior i a les reunions. Sector apte per nens sols a les vies de la part nord-oest (no ressenyades).

1.- Estrella Polar, 6b
2.- Fissura de la soletat, 6c+
3.- Principio y fin, 6b+/6c
4.- Entrada directa, 6c/6c+
5.- M-31, 5c
6.- ¿?, 6a
7.- Espina dorsal, 5c/6a
8.- GOT, 5b/c
9.- Master of puppets, 7a/7a+

Roques del Caçador

Proper al sector anterior, les Roques del Caçador són un amuntegament de grans blocs, situats sota el mirador de la Cadira del Bisbe, a Premià de Dalt. Un entorn acollidor dintre d’un espès bosc típicament mediterrani. I unes vies que ens deparen autèntiques dificultats, entre elles unes quantes vies dels anys 80, obertes pels forts escaladors de Mataró: els germans Estrader. Aquí hi predominen les vies amb passos concentrats, d’una alçada que oscil·la entre els 5 i 10 metres i algunes amb l’ús de cantells picats. L’equipament és bo, basat en parabolts i ferms spits, tot i que per la morfologia de la roca és aconsellable preveure una baga llarga per a la reunió i així evitar el fregament de la corda.

Phoebe a Dimarts 13, 5c/6a

Accés: Seguirem el mateix accés que per al sector anterior, però no deixarem el cotxe fins que no s’acabi l’asfalt, al mirador de la Cadira del Bisbe. Pujarem al mirador i sense anar a la zona més elevada intuirem un camí que baixa en forta pendent, direcció Vilassar / Argentona, l’agafarem i al passar la carena aquest davalla cap a la vall (esquerra). Després de passar una petita cova trobarem un trencall. Agafarem el camí que planeja i deixarem el que segueix baixant. Creuarem un torrent i als 50 metres veurem una pedra a la nostra esquerra. Aquí caldrà deixar el camí per saltar-la i estarem davant les roques del Caçador, a 10 minuts del mirador. Lloc molt apte per nens ja que queda força tancat.

1.- Si Miquel, si!, 7a
2.- ¿?, (sense encadenar)
3.- ¿?, (sense encadenar)
4.- La Gorja, 6b+
5.- ¿?, 5c
6.- ¿?, 5c
7.- Spit Hortera, 7b
8.- Punky de postal, 7a+/7b
9.- Posa-li tu, 6b+
10.- Dimarts 13, 5c/6a
11.- Suicidi, 6a/6a+ (sense equipar)
12.- Mandrosa, 5a
13.- Esperó del Mohawk, 7a/7a+
14.- Payasin Ping-pong, 6c+
15.- Tiburcio Huertas Calvo (THC), 7b

Actualització de les Banyadores

Com ja he comentat anteriorment, l’escola de Les Banyadores (Cabrera de Mar) és actualment força coneguda i fins i tot s’han publicat ressenyes al mateix Vèrtex (Núm. 193, abril 2004). Però aprofitem l’article per actualitzar la informació de dos sectors: el sector Amazònia, on el nombre de vies ha passat de 9 a 23, i el sector Mongo, on totes les vies s’han reequipat, tot i que la dura “Bux Teni” ja compta amb la seva primera ascensió sense corda, és a dir com un bloc. Tota aquesta feina, reiniciada als anys 80 pels germans Estrader i en Lluis Galceran (Ludo), ha estat continuada per la gent d’Esports DOM.

Santi i Zombi a Fissureta DOM, 6b

Accés: Arribarem a Cabrera de Mar des de l’autopista C-32 o bé des de la N-II pujant per Vilassar de Mar. A l’entrada de Cabrera trobarem a la nostra esquerra el començament de la riera (asfaltat). Pujarem per la riera fins que passem per sota un arc de pedra i es perdi l’asfalt. Aquesta pista l’hem de recórrer fins al pàrquing de la Font Picant (1.5 Km). A l’arribar-hi hi ha un trencall a l’esquerra que no agafarem, una forta pujada de la dreta ens deixarà al pàrquing. Del pàrquing seguirem pujant per la pista, tancada amb una cadena. Al primer trencall agafarem la pista que surt a la nostra esquerra, direcció Cabrils (la de la dreta ens pujaria al castell de Burriac). Als 50 metres trobarem un corriol a la nostra dreta (fita i marques blanques) que en forta pujada ens deixarà als peus del sector Clàssic en uns 10 minuts. Per arribar als altres sectors podeu veure el croquis adjunt. En general, als sectors més grans els peus de via són aptes per a nens.

Sector Mongo:

1.- Cocaine, 6a
2.- Quinto x quinto = 25, 6b
3.- Cap de porc, 6a+
4.- Mongo amb hongus, 6c+/7a
5.- Capricorn, 6a+
6.- Hong amb fongs, 7a+
7.- Ferum de fems, 6b+
8.- Bux Teni, 7c

Sector Amazònia:

1.- De les nenes, 4c
2.- De la vespino, 6a+
3.- Amazònia, 6a
4.- L’Eudald i la Violant, 4b
5.- Julito Tocateclas, 4b
6.- La petita Laura, 5c
7.- Martí o Martina, 5c
8.- Esperó Laia, 5b
9.- Ondina, 5b
10.- Guifré – Gala, 5b
11.- Raquel i Mireia, 4a
12.- ¿?
13.- El fanàtic de l’Hospi, 6a+
14.- Bi guote mai fren, 6a/6a+
15.- RIP, 6a
16.- Placa Burriac, 5b
17.- Diedre DOM, 4c
18.- La puerti, 5b
19.- Desplom de l’erudit, 6b+
20.- Quina potra si t’empotres, 6b+
21.- Glòria, 5b
22.- La placa Maleïda, 6a
23.- Gomina, 5c

Les més difícils...

Per als ja bons coneixedors del Maresme, i pels fanàtics de les vies impossibles, acabarem l’article citant on es troben les vies més dures d’aquesta comarca:

- Ese es mi Fary!: Resta sense encadenar, possible 7c+/8a, a Roca Riera (Teià)
- La dansa de la pluja: Resta sense encadenar, al Sostre de l’Ignasi (Roques de l’Ignasi – Premià de Dalt)
- Fissura de la soledat: 6c+ amb pas aleatori, a la Placa de la Locura (Roques de l’Ignasi – Premià de Dalt)
- Sí, Miquel, sí!: Resta sense encadenar, Roques del Caçador (Premià de Dalt)
- Spit Hortera: 7b de cantells picats, Roques del Caçador (Premià de Dalt)
- Punky de postal: Encadenada recentment, té cantells picats, Roques del Caçador (Premià de Dalt)
- THC: 7b de cantells picats, Roques del Caçador (Premià de Dalt)
- Bux Teni: Actualment resta encadenat com un bloc, 7c de via amb cantells picats (Sector Mongo – Les Banyadores).
- Indiana Pou a la recerca de l’últim burí: 7a d’adherència, una bona prova pel nostre equilibri. (Sector Yosemite – Les Banyadores)
- Ninota: 7c de referència a Roques Noves (Cèllecs)
- Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos: 7b/7c de llançaments a Roques Noves (Cèllecs)

Esperem deixar contents als escaladors més exigents amb aquest recull de complicades vies.


Nota per a equipadors

Molts cops es fa difícil decidir si un bloc de granit, tipus els que podem trobar pel Maresme, de certa alçada, ha de ser resolt com un bloc o equipat com una via. De moment el sentit comú ens ha guiat als que equipem per aquestes contrades i hem optat per seguir el criteri de la zona més pròxima: si aquesta és de bloc, doncs no es posen xapes, i a l’inrevés. Amb diàleg i respecte tots ens entendrem millor.

Ara sols ens queda fruir d’aquestes petites vies que busquen la dificultat pura. I com sempre amb el màxim respecte pel medi on desenvolupem la nostra activitat. Com diem per aquí: “Endavant amb l’estil maresmeño!”


Referències
- “Barcelona y alrededores”, Luis Alfonso i Xavi Buxó, 2000
- Esports DOM, www.esportsdom.com
- “Guia d’escalada al Maresme”, J. Escoda, autoedició distribuïda per Esports DOM

Article al Vèrtex...

El Maresme, la baula perduda

- ... buf!, com apreta aquí el grau, eh?

- És que són vies a bloc!

- ... no, home!, el que passa és que aquesta escalada ja no està de moda!

El Maresme, comarca situada sobre el Barcelonès, encerclada per un extens litoral mediterrani, pel Vallès Oriental i la Selva. Coneguda pels escaladors com la comarca de les 3 xapes, que és la mitjana d’equipament d’una via. Coneguda per tenir dintre del seu territori una de les zones de bloc més importants de Catalunya. Aquí no existeix l’escalada de continuïtat i les vies són de 8 metres. Aquí es troba la baula perduda de l’escalada...

El Maresme és una comarca situada entre la Serralada Litoral i el mar, amb un fort desnivell i un recorregut curt, cosa que provoca que no hi hagi cap riu d'aigua permanent sinó tot de rieres que porten, amb força, l'aigua de pluja directament al mar. En aquesta zona, la Serralada Litoral és un gran batòlit granític que s'estén fins al nord de les Gavarres. L'erosió del granit en aquest clima humit i càlid tan típic del Maresme provoca l'alteració química de la roca desfent-se en una sorra, anomenada sauló, que omple la plana fins la mateixa línia costanera. Per tant, per trobar roques escalables cal anar a cercar els blocs granítics menys alterats de les parts més altes de les serres.

Aprofitant aquestes zones on el granit és més bo, es van crear un conjunt d’escoles d’escalada amb denominadors comuns: escassa alçada (rarament alguna via té més de 20 metres, sent la mitja d’entre 5 i 10 metres) i equipament de tot tipus (tot i que rarament es fa ús de l’autoassegurament). També la proximitat a Barcelona va fer que moltes d’aquestes escoles sorgissin de la necessitat d’entrenar, donant peu a pràctiques actualment en desús, com pot ser l’ús dels tallats o de la resina per enganxar preses, i alhora fossin “saquejades” constantment a nivell d’assegurances, una llàstima. Tot i això, aquests handicaps no impedeixen que un cap de setmana puguem trobar gran quantitat d’escaladors a les escoles més conegudes, en part gràcies a la proximitat de l’àrea metropolitana, en part també gràcies al clima benigne del litoral, especialment a l’hivern.

Aquest article neix amb la idea de donar a conèixer diferents zones del Maresme que havien caigut en l’oblit, ja sigui pel deteriorament de les seves assegurances, per la manca d’informació, en molts casos ja antiquada (veure referències), o bé eclipsades per altres escoles de la mateixa comarca.

Les escoles del Maresme

Al croquis adjunt hi podem trobar el llistat de les escoles d’escalada del Maresme. En ell sols hi apareixen les que tenen més de 10 vies, però val a dir que existeix una gran quantitat de blocs i velles pedreres amb dues o tres vies, on s’amaga alguna joia, que vosaltres mateixos haureu de descobrir.

L’escola reina de la comarca és Cèllecs, la més freqüentada, tan per escaladors del Vallès, com per gent del Maresme i del Barcelonès. Actualment es troba en un estat excel·lent d’equipament, gràcies a la bona feina realitzada per escaladors de Granollers i Mataró, tot i que la informació existent està obsoleta (veure referències). En quant a afluència, la segueix de prop l’escola de Cabrera de Mar, Les Banyadores, que gràcies als nous equipaments realitzats, viu un moment d’esplendor. Fora d’aquestes dues escoles, la resta sempre ha tingut penjada l’etiqueta d’interès local. Veiem un petit recull d’aquestes últimes.

Blocs de Teià

Sota el nom de blocs de Teià s’hi amaguen un conjunt de blocs granítics de petita alçada escampats per un agradable bosc mediterrani. Els tres que ara es presenten (Roques del Dinosaure, la Pedrera i Roca Riera) són els que més vies acumulen, tots força insolats, cosa que els fa idonis per matins d’hivern o tardes d’estiu. L’alçada oscil·la entre els 5 metres de les Roques del Dinosaure i els 10 metres de Roca Riera. Totes les vies aquí descrites es troben perfectament equipades amb parabolts, gràcies a la gent d’Esports DOM amb subvenció del Centre Excursionista de Teià. El tipus d’escalada en aquesta zona està marcat per l’aprofitament de les fissures i les plaques de petites regletes, destacant especialment la bonica “Esperó dels maresmeños”.

Accés: Arribarem al poble de Teià des de la C-32 o la N-II, i anirem pujant per l’avinguda principal del poble. Caldrà seguir els indicadors que ens porten al cementiri i un cop allí aparcar el cotxe. De darrere el cementiri agafarem la pista de la nostra esquerra tancada amb una cadena. Als 10 minuts de forta pujada trobarem una font a la nostra dreta. Seguirem pujant i després d’una pronunciada corba el camí deixarà de pujar. A la nostra dreta queda el sector de la Pedrera, amagat sota els arbres (15 minuts) i un xic més endavant, a la nostra esquerra, les Roques del Dinosaure. Per arribar a Roca Riera caldrà seguir pujant per la pista; a la nostra esquerra podrem veure el Crist de Teià (peculiar estàtua que ens recorda el Corcovat de Rio de Janeiro). En 5 minuts un bon corriol surt a la nostra dreta i ens deixarà sobre el sector (veure el croquis per accedir a peu de via). Normalment els peus de via són agradables per anar amb nens, però prèviament han de suportar els 15 minuts d’intensa pujada.

Placa de la Locura

La Placa de la Locura forma part d’un conjunt de petits sectors de Premià de Dalt conegut com les Roques de l’Ignasi. Els blocs que formen aquests sectors són d’alçada diversa, entre els 4 i els 15 metres, en un entorn agradable i que permet l’escalada tant a l’hivern com a l’estiu. Gairebé totes les vies d’aquesta zona van ser obertes per la gent del Centre Exc. de Premià. Actualment la majoria de vies resten reequipades amb bons parabolts, tot i que algun spit esporàdic podem trobar. El tipus d’escalada, en especial a la Placa de la Locura, està basat en l’adherència i les petites fissures, amb excepció de l’off-width que forma la via “M-31”. Aquest tipus d’escalada fa que els graus ens puguin semblar durs en les primeres visites.

Accés: De l’ajuntament de Premià de Dalt (accessible des de la N-II a la primera sortida de Premià de Mar) seguim la riera asfaltada en direcció a la muntanya (mirador de la Cadira del Bisbe). Ràpidament deixarem la riera i la carretera s’enfilarà amb dues corbes pronunciades. A la nostra dreta hi queda l’accés al jardí arqueològic de la Cadira del Bisbe. A la següent corba, si mirem a la nostra esquerra, veurem un indicador de les Roques de l’Ignasi, on caldrà deixar el cotxe. Seguirem per la pista forestal a peu i ens trobem amb una forta pendent. Als 200 metres veurem el petit sector dels blocs del camí. És aquí on deixrem la pista per entrar al bosc, a l’esquerra. Ens trobarem sota la Placa de la Locura (3 minuts). Per la seva dreta es pot accedir a la part superior i a les reunions. Sector apte per nens sols a les vies de la part nord-oest (no ressenyades).

Roques del Caçador

Proper al sector anterior, les Roques del Caçador són un amuntegament de grans blocs, situats sota el mirador de la Cadira del Bisbe, a Premià de Dalt. Un entorn acollidor dintre d’un espès bosc típicament mediterrani. I unes vies que ens deparen autèntiques dificultats, entre elles unes quantes vies dels anys 80, obertes pels forts escaladors de Mataró: els germans Estrader. Aquí hi predominen les vies amb passos concentrats, d’una alçada que oscil·la entre els 5 i 10 metres i algunes amb l’ús de cantells picats. L’equipament és bo, basat en parabolts i ferms spits, tot i que per la morfologia de la roca és aconsellable preveure una baga llarga per a la reunió i així evitar el fregament de la corda.

Accés: Seguirem el mateix accés que per al sector anterior, però no deixarem el cotxe fins que no s’acabi l’asfalt, al mirador de la Cadira del Bisbe. Pujarem al mirador i sense anar a la zona més elevada intuirem un camí que baixa en forta pendent, direcció Vilassar / Argentona, l’agafarem i al passar la carena aquest davalla cap a la vall (esquerra). Després de passar una petita cova trobarem un trencall. Agafarem el camí que planeja i deixarem el que segueix baixant. Creuarem un torrent i als 50 metres veurem una pedra a la nostra esquerra. Aquí caldrà deixar el camí per saltar-la i estarem davant les roques del Caçador, a 10 minuts del mirador. Lloc molt apte per nens ja que queda força tancat.

Actualització de Les Banyadores

Com ja he comentat anteriorment, l’escola de Les Banyadores (Cabrera de Mar) és actualment força coneguda i fins i tot s’han publicat ressenyes al mateix Vèrtex (Núm. 193, abril 2004). Però aprofitem l’article per actualitzar la informació de dos sectors: el sector Amazònia, on el nombre de vies ha passat de 9 a 23, i el sector Mongo, on totes les vies s’han reequipat, tot i que la dura “Bux Teni” ja compta amb la seva primera ascensió sense corda, és a dir com un bloc. Tota aquesta feina, reiniciada als anys 80 pels germans Estrader i en Lluis Galceran (Ludo), ha estat continuada per la gent d’Esports DOM.

Accés: Arribarem a Cabrera de Mar des de l’autopista C-32 o bé des de la N-II pujant per Vilassar de Mar. A l’entrada de Cabrera trobarem a la nostra esquerra el començament de la riera (asfaltat). Pujarem per la riera fins que passem per sota un arc de pedra i es perdi l’asfalt. Aquesta pista l’hem de recórrer fins al pàrquing de la Font Picant (1.5 Km). A l’arribar-hi hi ha un trencall a l’esquerra que no agafarem, una forta pujada de la dreta ens deixarà al pàrquing. Del pàrquing seguirem pujant per la pista, tancada amb una cadena. Al primer trencall agafarem la pista que surt a la nostra esquerra, direcció Cabrils (la de la dreta ens pujaria al castell de Burriac). Als 50 metres trobarem un corriol a la nostra dreta (fita i marques blanques) que en forta pujada ens deixarà als peus del sector Clàssic en uns 10 minuts. Per arribar als altres sectors podeu veure el croquis adjunt. En general, als sectors més grans els peus de via són aptes per a nens.

Les més difícils

Per als ja bons coneixedors del Maresme, i pels fanàtics de les vies impossibles, acabarem l’article citant on es troben les vies més dures d’aquesta comarca:

- Ese es mi Fary!: Resta sense encadenar, possible 7c+/8a, a Roca Riera (Teià)

- La dansa de la pluja: Resta sense encadenar, al Sostre de l’Ignasi (Roques de l’Ignasi – Premià de Dalt)

- Fissura de la soledat: 6c+ amb pas aleatori, a la Placa de la Locura (Roques de l’Ignasi – Premià de Dalt)

- Sí, Miquel, sí!: Resta sense encadenar, Roques del Caçador (Premià de Dalt)

- Spit Hortera: 7b de cantells picats, Roques del Caçador (Premià de Dalt)

- Punky de postal: Resta sense encadenar i té cantells picats, Roques del Caçador (Premià de Dalt)

- THC: 7b de cantells picats, Roques del Caçador (Premià de Dalt)

- Bux Teni: Actualment resta encadenat com un bloc, 7c de via amb cantells picats (Sector Mongo – Les Banyadores).

- Indiana Pou a la recerca de l’últim burí: 7a d’adherència, una bona prova pel nostre equilibri. (Sector Yosemite – Les Banyadores)

- Ninota: 7c de referència a Roques Noves (Cèllecs)

- Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos: 7b/7c de llançaments a Roques Noves (Cèllecs)

Esperem deixar contents als escaladors més exigents amb aquest recull de complicades vies.

Nota per a equipadors

Molts cops es fa difícil decidir si un bloc de granit, tipus els que podem trobar pel Maresme, de certa alçada, ha de ser resolt com un bloc o equipat com una via. De moment el sentit comú ens ha guiat als que equipem per aquestes contrades i hem optat per seguir el criteri de la zona més pròxima: si aquesta és de bloc, doncs no es posen xapes, i a l’inrevés. Amb diàleg i respecte tots ens entendrem millor.

Ara sols ens queda fruir d’aquestes petites vies que busquen la dificultat pura. I com sempre amb el màxim respecte pel medi on desenvolupem la nostra activitat. Com diem per aquí: “Endavant amb l’estil maresmeño!”

Referències

- “Barcelona y alrededores”, Luis Alfonso i Xavi Buxó, 2000

- Esports DOM, www.esportsdom.com

- “Guia d’escalada al Maresme”, J. Escoda, autoedició distribuïda per Esports DOM

Nos hacemos unas ....

Amb aquesta entrada inicio un petit projecte personal, motivat per aquests dies de descans en que no puc pujar per les pedres. He canviat d'activitat i ara em dedico (temporalment, és clar!) a caminar pels voltants de casa i a anar descobrint el que en Ferran anomena les Perles del granit.

Molts cops ens queixem de que costa trobar un sector no dispers per fer bloc on els graus no siguin gaire elevats, almenys per la zona del Maresme. Avui, jo he trobat el sector anomenat Pajillas a la Guia de Can Boquet (d'en Ferran i el Fèlix), pàgines 63-66. En ell es concentren un conjunt de blocs poc dispersos, a uns 3 minuts del cotxe i en un entorn agradable, tot i tenir una pista forestal i terreny de conreu a tocar.

Quan hem arribat ens hem trobat el cartell indicador (fotografia superior) tirat en mig d'una canal, l'hem tornat a enganxar a l'arbre per fer més clar el punt d'entrada al bosc.


Accés: Per tal d'arribar als blocs cal anar fins el mirador de la Cornisa de Teià (pista des de la Creu de Can Boquet). Aquest el passem de llarg. Trobarem una pista tancada a la nostra esquerra que ignorem. Més endavant a la nostra dreta hi surt la pista que va al restaurant de Can Gurgui, que també ignorem. Passem per davant d'un dipòsit d'aigua i tornem a trobar una pista a la dreta que porta cap a Vallromanes. Enfront tenim un hivernacle i terreny de conreu vallat. Aparquem el cotxe en aquesta cruïlla. Seguim caminant per la pista principal i davant nostre a l'esquerra trobem una tanca metàl·lica, quan aquesta s'acaba i just davant de la segona torreta de transport d'electricitat, tenim el primer bloc del sector.



Tot els nombres que apareixen marcant els passos fan referència a la Guia de Can Boquet. A la guia també podreu trobar el croquis del sector i un parell de petits blocs que no tenen fotografia.

Al sector hi ha un total de 35 passos oberts, encara hi ha lloc per alguns més, però és un sector limitat. Els graus predominants són el 5+, però podrem trobar passos entre el 4 i el 6c, amb un 7a+ de travessia (15) recomanat pels autors de la guia. Personalment encara no l'he pogut probar (coses de les lesions), però té molt bona pinta. Els blocs no són gaire alts, a excepció dels de la zona central que deuen arribar als 3 metres.


Com ja s'explica a la guia, el sector és força apte per anar en familia, té ombra gairebé tot el dia i el nom li ve donat perquè els autors es van trobar un grapat de material de caire eròtic no pensat precisament per a l'escalada.... potser algú pensava en el Nivea Team mentre feia bloc? Per contra, tot i que els peus de via siguin bons, la poca freqüentació del lloc fa que la vegetació creixi ràpid, així com la molsa que ja es deixa entreveure en algunes línies.

En resum, feu-li una visita, que com bé comenten en algun altre bloc, no és el millor sector de Can Boquet, però "...qui es massifica, és perquè vol..."

A tibar-li (els que podeu)!

Pedres...

Aquest matí hem anat d'excursió per St. Llorenç del Munt. Trobareu una explicació detallada al blog de la Selene, jo simplement he fet fotos de les parets mítiques d'aquest massís:

El Burret (clàssica), les Gaites (clàssica / esportiva),
l'Esquirol(clàssica) i la Diagonal (clàssica / esportiva).

Paret de les Onze Hores (clàssica)


Els Plecs del Llibre (clàssica)


Paret de la Carda (clàssica)


Paret de l'Hemisferi Nord (clàssica)


La Castellassa (clàssica)



La primera via del Paca, a la Canal Gentil
(Paca!, esborra ja el grafitti!)


La paret gran i a sobre el Roc Culom (esportiva)


La tètrica Siberia (esportiva)


El Morral del Drac (clàssica furtiva)


El Turó de les 9 cabres (clàssica furtiva)


Sescorts (esportiva /clàssica)


Futur esperançador...


Miranda dels Cavalls (clàssica)


Aresta dels Cavalls (clàssica)


Punta Serreta (clàssica)


Els Dipòsits (esportiva)


Pròxims reptes...

Instantànies d'un trinxat

Aquests dies, el que té el dit trinxat, com que no pot escalar s'ha dedicat a seguir als més fanàtics maresmenys per aquestes contrades. Han sortit bones instantànies, de bloc i de via, i és que aquest jovent pot amb tot. Ja poden ser microscòpiques o inexistents les regletes que en un dia de fred s'enganxen pels llocs més llisos imaginables.

Zombi escalfant i Marc en un 7c de la Tortuga
(Halley de Dalt - Can boquet)

Un dels reptes de la setmana era el bloc del Broncejador, situat al sector Halley de Dalt de Can Boquet. L'objectiu: la línia Ponte Nivea. A la composició de sota podeu veure als fanàtics intentant els passos, com podeu veure ben acompanyats per les noites del Nivea Team. Al blog d'en Zombi teniu el video de com es fan aquestes coses... les noies no surten perquè no els hi vam poder pagar els drets d'imatge... som pobres!

Aquests dies també ens han portat la primera ascensió de Les Urpes del Gat (7a+/7b) a la Pedrera de Teià, a càrrec del Killer del Maresme, en Zombi.

Zombi a les Urpes del Gat, 7a+/7b

Sembla ser que la via, un cop arreglats els desperfectes dels meus intents anteriors, es consolida com una bona línia amb una fissura de dits i un pas explosiu per sortir d'ella. Clar! que no hi ha bona via si no hi ha bon assegurador, com aquest que vam arreplegar d'alguna àrea de descans de l'A-7...

I encara que no sembli possible hem tret al més power del Maresme de su letargo, gairebé el fem matinar i tot, i l'hem lligat a una corda.

Kueka a la Gran Chochada, 5c

Per arrodonir aquestes sessions de dur treball per a les pobres articulacions i els cotitzats tendons dels nostres dits, unes fotografies al fotogènic Esperó Maresmeño, 7a+. Una de les millors vies de les que tenim per aquí...

Zombi a l'Esperó Maresmeño, 7a+

Kueka a l'Esperó Maresmeño, 7a+

I els trinxats fent l'única cosa que ens queda, indicar com es fan les vies des del terra, que així sempre s'encadena!

Aquest tio sembla el Pujol donant ordres... catalans, agggeeeeeeee!