Babar a Òrrius

Aquesta tarda amb la Selene, ens hem apropat a l'elefant petri del Bosc Encantat d'Òrrius (tot i que jo diria que es troba al terme municipal de la Roca del Vallés). La idea era escalar-lo per la seva trompa, com apuntava en Ferran aquí.


Al primer intent he pagat els dos mesos sense escalar (i els 3 Kg de més) i m'ha semblat un 6b inhumà. Em costa horrors entrar a la trompa!, tot i això, superat aquest pas és anar tirant bé de biceps fins dalt, sols cal vigilar el liquen acumulat pels peus.



Segon intent, idem que l'anterior, no hi ha forma d'entrar bé a la trompa, em queden els peus massa amunt per poder fer força amb els braços, a més el dit lesionat comença a queixar-se.

Toca recollir i deixar-ho per un altre dia, no sense abans preguntar-nos per què els elefants als còmics sempre fan pweeeeeeeeeeeeeeet?

Maresme Rock Trip

Els passats dies 16 i 17 de Març, ens van fer la visita uns quants bloggers de fora de la comarca (Jortx i Laia, en K i en PGB), així que els maresmenys els hi vam organitzar un rock trip. Com que cadascun d'ells ja aportarà les seves sensacions als seus blogs propis, jo simplement us deixo amb unes quantes instantànies de les vies més recomanables. Els sectors visitats van ser: Cèllecs, Premià de Dalt i les Banyadores.

Jortx a Sobregan, 6a

Jortx a Sobregan, 6a

Laia a Sobregan, 6a

Jortx a Voy a Toda Hostia, 6b+

Jortx a Voy a Toda Hostia, 6b+

Laia a Squitx, 4c

Jortx a Minor, 6a

PGB a Espina Dorsal, 5c/6a

Mohawk a Fisura Soledad, 6c+

Laia a l'Abella, 5b

Laia a l'Abella, 5b

Jortx a The Fly, 6a+

Jortx a Pereira el Portugués, 5c

PGB a Pereira el Portugués, 5c

Esperem que el trip us hagi sentat bé!

Seguim mirant pedres...

Aquest matí, juntament amb la Selene, hem fet una excursioneta per conèixer més a fons els Cingles d'en Bertí (en breu trobareu al seu blog una descripció més irònica - personal de l'activitat). L'itinerari escollit el podrem trobar aquí.

Per la meva part, com sempre, m'he dedicat a mirar pedres, algunes conegudes (sols en fotos) i fins hi tot d'altres escalades. Tot l'inici del recorregut es realitza amb vistes a bona part dels cingles amb roca de qualitat excepcional... excepcionalment dolenta, clar!


Per sort, un cop arribem dalts dels cingles ja comencen les vistes a la Trona. Anem baixant cap al seu cim, no sense parar-nos a mirar el petit sector de la Corona (foto superior). Fa molt temps que hi vaig anar i no se si hi han vies noves. Les tres que he escalat són les que aparèixen ressenyades a la Guia de Barcelona del Luichy. Totes tres molt bones, dues perfectament equipades i la tercera (anomenada Clean Climbing) on vam posar un friend en el primer sostre, amb algun tram picant...


Si seguim baixant entrem de ple en el terreny de les fissures perfectes, els sostres retallats i la pedra discreta en algunes zones: La Trona de Bertí (foto superior [E] i inferior [O]).


Aquí hi tinc un repte pendent, a l'espera de recuperar el dit per encadenar-lo! Si seguim baixant en direcció al Figaró; de lluny podrem veure Els Castellets (foto inferior). Jo l'hi conec dues vies, però sols n'he fet una, el Pilar Valldeneu. Una altra joia més que recomanable...


Ben entrats al bosc descobreixo l'exhuberància del Sot del Bac, la meva primera visita a aquesta mítica i ara desconeguda zona. Podem trobar més informació aquí i ressenyes de vies velles aquí (merci Ramon!).


A la foto superior podem veure la impressionant Agulla del Salt (repleta de vies de tots els estils) i darrera seu l'impressionant Sostre Laietana (algú té ressenyes?). Desconec si hi han vies de caire esportiu, però si no és així, s'està desaprofitant un sector d'alt nivell (mireu quines xorreres!).


A la foto superior una altra vista de l'Agulla del Salt i darrera seu l'Agulla de la Papallona. Sota la Paret de la Bauma.


A veure quan m'hi puc passar per aquí, que això té molt bona pinta... I no us perdeu la història de la Castanya del Sot del Bac, recollida a la Guia de Barcelona...

Bruticia

Fent-me ressò d'una entrada recent d'en Guillem, aquesta tarda m'he acostat a les Banyadores a penjar uns quants cartells. A veure quan duren...


Dia esplèndid amb vistes impressionants fins que arribes a peu de via. En especial al sector Amazònia hi podem trobar una combinació de deixalles (foto inferior), ganando por goleada les burilles de tabac.

En aquest sector concretament no hi ha cap via que no tingui una punta de cigarret al seu peu. Per aquesta raó als sectors més freqüentats hi han aparegut aquests cartells...


Són intimidatoris i alarmistes, a veure si així tenen algun efecte...


Així que ja sabeu, a tibar-li, però la merda cap a casa!!

Les parets prohibides de l'Obac

Ahir al matí, juntament amb la Selenita, vam decidir conèixer aquest indret que he ignorat durant molts anys. A l'ombra de St. Llorenç del Munt i actualment amb gairebé totes les seves parets prohibides pels escaladors, no trobava el moment per acostar-m'hi. Aprofitant la lesió hi hem anat a fer un cop d'ull. Com sempre trobareu uns comentaris més personals de la caminada aquí.

Paller de Tot l'Any i Montserrat de fons

Moltes han estat les parets vistes i les ressenyes que tenia voltant pel cap reconegudes a l'instant. Serveixi aquesta entrada com a petit homenatge a tots aquells que van obrir vies per aquestes contrades i que el pes de la burocràcia ha deixat orfes d'escaladors:

El Morral del Llop, de les poques parets on encara es
pot escalar de forma no furtiva.

En Joan Armengol, l'Amadeu Pagés, els germans Masó i molta més gent que es perd per la meva memòria.

De nou el Paller de Tot l'Any, on una petita via de IIIº
permetia accedir al seu cim.

Diuen que un estudi d'impacte de la UB va decidir quines parets es podríen ascendir i quines no. Com que no hi entenc de temes ecològics no puc opinar, però donat el caire que tenen les vies de la regió (clàssica - rustikorum, com defineix en algunes ressenyes l'Amadeu), no sé fins a quin punt era necessari una restricció tan dràstica.

El Queixal del Porc, sota el Castellsapera

Potser una restricció temporal hagués solucionat el problema amb els ocellets i la fauna rupícola, si és que algun cop n'hi ha hagut algun...

Al fons la Placa Sibarit, on encara s'hi pot escalar.
Tot i el recent reequipament amb químics del sector
la gent se segueix acumulant a les mateixes vies...

Us deixo aquí amb un recull de ressenyes de vies a les que gairebé els hi hem donat l'extremaunció i torno a recordar que està prohibida l'escalada en totes elles. Una llàstima...

La paret que havia de completar la Placa Sibarit (Requiescat in pace)

L'Eiger de l'Obac. No us perdeu els comentaris irònics d'en Jordi Turull a la ressenya. Perles del tipus: "...Ni els alpinistes més acèrrims ni els frikis més audaços s'atreveixen a enfilar-se per on s'enfilen els yayus ...", o "... Bagues llargues, 1/2 litre d'adrenalina i ganes de caure...". (Requiescat in pace)

El Castellsapera, amb una amurallada cara oest, on s'amaguen algunes vies clàssiques i unes quantes d'esportiva sobre roca excel·lent (Requiescat in pace). En aquest cas la primera via que li van dedicar els germans Masó a en J. Andreví, escalador pioner manresà.

Quan passes per sota la paret est del Castellsapera no pots deixar de mirar aquesta impressionant línia (Requiescat in pace).

El camí a la font de la Pola, sota el turó del mateix nom era un laboratori d'apertura de curioses vies que segur que valdria molt la pena poder repetir (Escalada permesa!).

Sector esportiu amb quatre vies ben equipades i excel·lent roca. Entrades desplomades i plaques de forats, això té molt bona pinta...

Vies de diferents èpoques neixen al mateix camí, a l'esquerra les més modernes, obra dels incombustibles germans Masó i a la dreta la clàssica Estambul, oberta per clàssics (79) que més tard es reconvertirien al freeky.

A l'ombra del Turó de la Pola trobem l'agulla del Càntir, amb una curiosa forma i una clàssica ascensió per la via M. Comas.

Més obres dels germans Masó a aquesta peculiar agulla que ens dóna la benvinguda al Coll de les Tres Creus.

I per acabar, el Setrill que ens saluda des del mateix camí de la Pola. Curta però amb pinta de contundent la seva via d'ascensió, de la mà de dos masters d'aquesta serralada.

Per consultar la normativa del parc, mireu aquesta adreça!

Les últimes línies...

Gràcies a la feina feta pels ADF, a la zona de les Roques de l'Ignasi hem pogut obrir alguna línia nova, així com recuperar dues velles línies menjades per la vegetació.

El dissabte, juntament amb l'Ozzy, vam obrir una petita línia a la Placa de la Locura (Roques de l'Ignasi - Premià de Dalt). A l'esquerra de l'Estrella Polar.

Aquí teniu la ressenya:

Destacar que la via segueix la tendència dels últims comentaris que hem anat llegint en algun foro, curta, contundent i perillosa (en especial en top rope), vamus un recital de bones maneres, ja, ja, ja... A la dreta d'aquesta línia segurament hi apareixerà en breu una altra línia, amb les mateixes idees que la seva veïna.

Aquesta tarda he acabat d'espurgar un arbre (feina començada pels ADF) sota el segon bloc dels Blocs del Camí (Roques de l'Ignasi - Premià de Dalt). I he pogut accedir al peu de dues petites línies menjades per la vegetació. Després d'una hora de donar-li a la podadora ha quedat un peu de via decent.

Recordo que totes les línies d'aquest bloc no estan equipades (es poden pujar amb xapes recuperables sobre spits sense xapa, sols els cargols). La millor opció és pujar al bloc per darrera (camí netejat) i muntar un top rope sobre tres ferms spits, aquest cop amb placa (en breu posaré un parabolt a la reunió de la dreta que sols té un spit).

Actualitzacions de la Guia del Maresme, aquí.

Hay que estar muy Dawes...

Abans de començar l'article, i amb una encesa al braç important, no puc més que recomanar-vos la lectura d'aquest impecable treball. I no és que tingui el braç molt cansat, perquè ja sabeu que estic de baixa, és que em pica moooooooolt...

Seguint amb l'estela dels últims articles, ens tornem a centrar en un petit sector de Can Boquet, el sector Jonny Dawes (ho escric tal i com surt a la guia d'en Ferran i en Fèlix).


Aquest simpàtic sector permet combinar la corda amb el crashpad, ja que existeixen dues línies velles de burils i una reunió dalt de la roca principal del sector (Roca Jonny Dawes - Guia d'escalada del Maresme).


Ens trobarem línies espectaculars com la Oso Yogui o la Oso Yonki; adherències de les de tenir molta fe a Red Bull o Johnny Dawes; tsunamis impossibles a Los Cuadrados o Lanzallemas i sostres laberíntics a Yokemese.

Com sempre la referència numèrica que acompanya les fotografies fa referència a la Guia de Can Boquet.

L'accés el trobareu perfectament explicat a aquí. I per acabar sols citar que el bloc anomenat El gran slab actualment té davant una planxa experimental de control de plagues per la nostra amiga processionària... jo de vosaltres el deixaria per futures jornades, tot i que dubto de la seva efectivitat a jutjar pel meu braç, je,je,je...

En l'ambit personal, avui hem anat d'excursió pel Montseny amb la Selene. Per cert, en Fèlix comentava que hi ha una zona de bloc pel Montseny, algú en sap alguna cosa?

A tibar-li!