Entre Blanes i Cadaqués

Aquest petit pont, la Selene i un servidor han estat tres dies entre Blanes i Cadaqués. Excursionetes, passejos i quan s'ha pogut, una mica d'escalada. Respecte a això últim he conegut dos petits sectors, ara com ara poc difosos, però amb el seu encant.

El Cau del Duc

El primer día d'escalada, acompanyat pel Tranki, vaig conèixer alguna de les noves línies del sector del Cau del Duc a Torroella de Montgrí. En especial un 6b maco de la dreta del sector i l'explosiu Tren Petit d'en PGB. Aquesta última sols se l'emporta el Tranki, i és que els meus moments de fanatisme no estan en su máximo esplendor, però la via no deixa de ser una bofetada, a més, difícil de cotar... Atòmic PGB, com sempre!

Un 6a+ de Romanyà

Diumenge fem una excursioneta per Sta. Caterina, el Castell de Torroella, les muntanyes d'Ullà, on un paraís de roca espera als ansioso equipadors, je, je, je.

Idem

I dilluns la joia de la corona, un petit sector de granit de gra gros prop del poble de Romanyà de la Selva. Les vies majoritàriament equipades / reequipades pel Tranki, que ens torna a fer de guia.

Tranki al 6c+/7a de Romanyà
(ja em diràs el nom que no el recordo)

Línies molt bones, com ja he dit, el granit recorda al de Tuolumne Meadows (per les fotos, perquè jo no hi he estat, clar!), llàstima que el sector és a l'ombra i no hi ha forma d'escalfar motors.

Idem

El guia es fa amb una antiga línia però sense tocar ni un sol dels antics picats, passos d'equilibri i petits cigrons per aquesta via que espero no trigar gaire en encadenar. Aprofito per veure d'aprop la dura línia de Petita Roser...

Intentant la mateixa via

Angela Channing

El cap de setmana passat, en Lluís havia organitzat una trobada d'escaladors a Canalda. Força gent hi va pujar el dissabte, com podeu veure al blog de l'Edu. Nosaltres teníem algun que altre embolic familiar i sols vam poder pujar diumenge.

Mohawk al quart llarg de la Dinastia

Tal i com anàvem apropant-nos al Port del Compte veiem que no escalaríem ja que estava tot enfarinat. A l'arribar a Canalda hi vam trobar els incondicionals que havíen resistit el vivac, je, je, je. Sols en Pelut i en Paca estàven a la paret i desmuntant part de la via K36 per tornar-hi amb millors condicions.

Triki G. Palma al segon llarg, 6b.

Nosaltres volíem anar a Le Patron Bunny, però entre el fred, la neu i que a l'esquerra de la paret tindríem més hores de sol vam canviar l'objectiu i ens vam dirigir a la Dinastia. La via em va semblar molt bona, llàstima de que no arribi al cim i s'hagi de fer el canvi a la via Falcon Crest per fer l'últim llarg. Més que res que és un canvi de concepte, la primera molt ben equipada i la segona de navegar força.

Últim llarg de la Falcon Crest, brutal!

De la via Dinastia, a part d'estar molt ben equipada amb spits M8, cal destacar que té llargs molt bons. El primer, amb tendència a la dreta, va sortejant baumetes i sempre sobre bons cantells. Vam intentar fer en lliure el primer Ae, ja que ens havíen dit que rondava el 6c, però entre el fred que feia i així de sopetón al tercer pas d'artifo ja estava ben agafat a la cinta.

El segon llarg té una sortida de la reunió molt bona, un passet de 6b i després a navegar. Abans d'entrar a la reunió hi ha una placa amb foradets que vam passar amb A0 però es veu molt factible en lliure. L'entrada a la reunió d'infart ja que hi havia verglass (qui ho diria que apareixeria aquesta paraula al meu blog algun dia, ja, ja, ja...), però en superpreki és un tot terreny!

Al cim...

Després d'un flanqueig a l'esquerra i d'un llarg de "consolació" hi ha un llarg molt curt amb sortida complicada de la reunió (sobre el 6a/6a+) i l'enllaç amb la Falcon Crest. Sols vam fer l'últim llarg d'aquesta, però quina obra magna! Roca coralina, spits justos i entrada a la reunió sobre placa de foradets amb un micro força lluny...

Baixada rebossada en neu i cervessetes al bar, ja que quan arribem a baix sols queden en Lluís i la family Pelut. A la següent trobada intentarem tornar-hi, quin gran lloc Canalda!

Preki! quan vulguis t'acompanyo a fer tota la Falcon Crest, quina pinta que té!

Nova via tropikal

Ja tenim un nou projecte maresmeny:

Maresme, lliure i tropical, 7c?

"Arraultz bat pinu batean", un dels més festius temes dels Hertzainak, amb frases tan surrealistes com: "Euskadi será libre y tropical, sin militares, soberana... O por que no mejor? ", "Y los caseros plantaran cocoteros en vez de pinos, los pescadores se pasarán al contrabando y la piratería y para acabar, el arbol de Gernika se convertirá en una hermosa palmera", " Coco loco de kilo, de la Habana lo han traido. Aguanta los de euskadi lo duro que pegan!"

Tirant alguna llastra

Algunes de les idees que expressa aquesta cançó, així com la idea del lliure i tropical, han esdevingut una forma de pensar i de viure la vida. Ahir, en Jortx i un servidor ho vam plasmar en una recòndita i amagada paret del Maresme, prop de tot i alhora lluny de tots...

Comprovant la línia

Ha sortit una línia d'uns 10 metres i quatre xapes, amb passos macos fins al tercer bolt i 2 metres infernals de cantells petits, arrodonits i de molta envergadura. La via aprofita part d'una antiga (molt antiga) línia d'Ae, d'on algun buril va saltar sols de posar la cinta.

En plena feina...

Hem aprofitat per deixar-hi una corda fixa que facilita l'accés a peu de via, ja que el lloc és una mica salvatge, això si, com podeu veure a les fotos, bones vistes i tranquilitat assegurada. La via està rodejada d'un esperó més assequible que en breu serà equipat, un parell de línies noves entre el 5c i el 6a+ i un altre antic Ae que en breu serà restaurat i surt sobre el 7a/7a+.

Això sortirà dur, eh!, 7c?

Aquest petit sector està rodejat d'altres petits sectors que també tenen una o dues línies, força disperses. Cal caminar entre 20 minuts i mitja hora des del cotxe, amb uns 500 metres finals del tot salvatges (fitats). Per aquesta raó si algú està interessat en conèixer la zona, el millor és que em faci un mail...

Primers passos, 6b? ó 6c?

Com ja deia, hi ha un conjunt de petits sectors rodejant el que aquí es presenta. Un d'ells és el totxo del Mixet Murri, on vaig obrir una via fa gairebé un any i mig. Avui s'ha fet la segona repetició per part de l'avinyonenc volador.

Com ja he comentat alguna vegada, he obert poques vies bones, però aquesta és una d'elles i val la pena repetir-la (tot i la seva modesta alçada). D'altres bones són: Cúmulo de Sensaciones (Premià de Dalt), Action Mohawk (Cèllecs) i alguna altra de Can Bronx.

Batòlit B-lask Ponsà

Aquest cap de setmana hem tingut activitat doble. Ja feia temps que anàvem darrera de fer un cap de setmana complert i com que la setmana passada no vem triomfar gaire, doncs aquest volíem recuperar-nos / me animicament. Per aquesta raó les activitats triades van ser més ligth que l'última vegada.

Primer llarg de la PostMortem, 6a

Dissabte, amb en Jortx, vam pujar a Roca Regina amb intenció de fer la via PostMortem a l'estil patagònic, donat el fred pronosticat. La realitat va ser una altra, per bé, i va anar d'un xic que no acabo deshidratat, de la calor que feia i la quantitat de roba que portava.

Tercer llarg de la PostMortem, 6c

La via és molt guapa, i després de les escollides el cap de setmana passat, aquesta ens ha semblat que estava cosida (i ben bé que ens ha anat!). La via discorre pel pany dret de Roca Regina, a partir de la feixa. És una via clarament esportiva de 200 metres, directa i sense contemplacions.

L'equipament és força bo, algun pitó i en la majoria spits placa jungfrau en perfecte estat. A les reunions hi ha algun spit amb xapa TAK per donar més confiança.

Quart llarg de la PostMortem, 6c

El primer llarg és un diedre que escalfa els braços de cop, a l'estil la Trona de Bertí. Per sort tots els llargs són força curts, fins hi tot n'hi ha un de 15 metres (i sort que sols té 15 metres!)

El segon llarg és el primer dels llargs “complicats”. En Jortx el resol de primer, flipant amb la llargada d'algun pas. Com que jo sóc més llarg tinc menys problemes i em surt en lliure. És un llarg d'anar fent amb algun pas sobre picats al mig del desplom.

Cinquè llarg de la PostMortem, 6b

Sisè llarg de la PostMortem, 6a

El tercer llarg és una placa de roca grisa molt adherent que fem flotant, és el llarg més assequible de la via, i a més molt ben equipat.

Ens situem sota el quart llarg, del que m'havien comentat que hi havia un pas de bloc xungo. En Jortx no es ratlla gaire i fa un A0. Com que més o menys he vist com anava la cosa, doncs jugo amb avantatge i també aconsegueixo fer-lo en lliure.

Últim llarg de la PostMortem, 5c

Cinquè llarg, el dels 15 metres. A l'arribar a la reunió ja entenc perquè té sols 15 metres. És un desplom continu de forats molt bons, però que acaba petant de mala manera, es lo que tiene ser débil!

La resta de llargs són de placa grisa amb algun pas tècnic, tipus Bagasses però més adherent. La via no dóna treva fins a l'última reunió. En resum una via molt recomanable que no obliga més de 6a i la roca és força bona.

Diumenge, torno a enganyar al Jortx, per fer una Jornada de fissures a Cèllecs (Maresme). El dia es presenta gèlid, però per contra gaudirem tot el dia d'una bona adherència. La jornada ha anat guanyant en intensitat a mesura que fèiem més vies, agafàvem més pràctica amb els catxarros i encastàvem millor els dits.

Al final hem fet 11 vies (recordem que a Cèllecs no passen dels 12 metres), us deixo el llistat i alguns comentaris per si algú ho vol repetir:

Jortx a Diedre Manel, 4c

Sector del Quatre:

• Diedre (IV)
• Del Quatre (5c)
  

Jortx a Mini-crack, 5c/6a

Contravent:

• Diedre Manel (IV+)
• Mini-crack (6a/5c): Al lloro amb l'encastament per sortir del desplom. S'equipa molt bé!
  

Jortx a Formiguera, 5c

• Memento Mori (5c): Utilitzem el primer bolt ja que no tenim micros tan petits.
• Juanito Janomes (6a): Fissura desplomada d'escàndol a dalt de tot.
• Formiguera (5c): Diedre desequipat. Un clàssic del sector... Té un pitó.
  

Mini-crack, 6a/5c

• Sóbala Sobon (6a): Deuria fer anys que no es feia aquesta via, ja que no té reunió... ens vam buscar la vida per poder baixar.
• Zurullade (7a+): Fem servir les expansions, donat el fred i la falta de temps. Queda com a repte pendent fer-la a l'estil saxó, ja que pre-equipant es pot fer...
  

Juanito Jamones, 6a

Roques Noves:

• Estic fet de regalèssia per si em vosl xupar (6b): Agònic off-width que hem fer amb les expansions perquè no tenim peces tan grans.
• Fissureta (6b): Acabem xapant alguna expansió perquè la fissura és molt cega...
  

Estic fet de regalèssi..., 6b bufff!

Una bona jornada per tancar el cap de setmana. Vam gaudir com uns nens en algunes vies, i és que el granit s'equipa molt bé i si a sobre no tenen un grau molt elevat, doncs a triomfar!

Tocant de peus a terra...

Rellegint aquest post m'adono de que sembla més aviat un fotolog dels meus alumnes que una piada tècnica, esteu avisats!

La gent que em coneix ja sap que sóc un cap quadrat amb els meus objectius personals, i pel que fa als meus hobbys (o vicis, segons alguns) no ho sóc menys. Cada any em fixo un conjunt d'objectius / activitats que m'agradaria assolir en aquest període, i em faig força il·lusions amb ells.

La Roca Dreta de les Valls,
esperó per on discorre la Secreta Vida

A vegades (força vegades) les expectatives personals ens traeixen. Són massa elevades i la realitat és una altra. Pel que fa a l'escalada, molts cops em veig superat a dues bandes: físicament i psicològicament.

Primer llarg de la Secreta Vida, 7a

Aquest cap de setmana he viscut les dues situacions. La primera d'elles va ser dissabte, on la via escollida tenia un llarg d'un grau pròxim (massa pròxim) al meu grau a vista. S'ha de dir, al meu favor, que feia força fred (6ºC) i que un primer llarg dur sempre t'agafa fora de joc. La qüestió és que a la sisena xapa ja estava penjat d'ella. Va ser una fallada mental, ja que segurament podria haver lluitat més.

Primer llarg de la Secreta Vida, 7a

Pels handicaps que he comentat encadenar-lo segur que no, però una mica més de guerra si que li podria haver donat... La qüestió és que el cervell va sucumbir sota la incertesa: si anava al màxim al primer llarg potser patiria en excés als llargs exposats de dalt.

Segon llarg de la Secreta Vida, 6a+

De la via del diumenge, després de fer de segon el llarg que magistralment havia resolt en Jortx, sols us puc dir que no vaig ser capaç ni de sortir de la reunió. Molt difícil?, us preguntareu, doncs no ho sé, no ho vaig ni provar... La incertesa d'un llarg desequipat amb un grau força elevat (per mi) i sense cap lloc des d'on poder baixar en cas de no veure-ho clar, em va superar... vagància mental! (altrament dit pànic escènic).

Tercer llarg de la Secreta Vida, 6a+/6b

Je, je, je, la incertidumbre me vence! Això deu ser falta de pràctica, ja que feia força temps que no feia cap llarg sense expansions. Però ara com ara anar a fer vies per patir (descontroladament) no m'acaba de convèncer com a activitat, així que de moment seguirem amb vies equipadetes i quan ho tingui més clar ja hi tornaré... o no. Estic fet un yayu!

Jortx al quart llarg de la Secreta Vida, 6a+

Respecte a les vies, poca cosa a dir: obres magnes. A la Secreta Vida (Roca dreta, Arnes) vam trobar que el primer llarg t'agafa molt fred i és de pura continuïtat sobre forats, des de bidits a gandes increïbles. Els primers metres una mica trencats però molt ben equipats, igual que la resta del llarg. Pels que anem justets, estaria bé assajar-lo abans de fer la temptativa final a tota la via, val la pena...

El segon llarg té uns alejes importants, però sempre a les zones més fàcils del llarg. La sortida de la reunió és fina i l'entrada a la segona també, però com a molt tens el parabolt als peus. En Jortx va pujar com un brau!

Cim de la Roca Dreta de les Valls,
al fons les Roques de Benet

El tercer llarg enganya, ja aixeca sospites que estigui tan ben equipat (spits i bolts) respecte l'anterior. La placa final no dóna treva i em penjo a l'últim parabolt, just abans de sortir a la lleixa.

Quart llarg amb les assegurances alegres, però amb molt bona roca. Un passet de panxa al segon bolt i placa fins dalt. 55 metres d'anar fent.

La Perla dels Ports

El llarg final, és més fàcil, la roca no és tan bona, però està cosit. La sorpresa està a l'arribada al cim, je, je, je...

El Morral de Pena Roja, a Tivissa

El diumenge vam intentar la via Missamantdell al Morral de Pena Roja (Tivissa). En Jortx resol l'impressionant primer llarg. Combinant bolts i tascons sobre una roca brutal i grau apretadet. El segon llarg no el vam ni tastar...

Jortx al primer llarg de Missamantdell, 6a

The Crespo Power Show

Diumenge, jornada fanàtica a la Paret del Meló (Agonies - St. Llorenç), en Roger s'emporta la Tendones de Acero, felicitats!!!

Igualment al Jortx i al Salva que encadenen també el seu projecte del dia!

La resta seguirem lluitant... never surrender!

Al video la patètica actuació del meu peu esquerra:

A oidos sordos pocas palabras bastan

No es pot dir més clar:



I si tenim més temps, aquí!