divendres, 6 de març del 2009

Mataparents Esgarriacries

Divendres em planto a Calders Sud, també conegut com el mirador. L'objectiu és provar una de les vies que ha equipat en Jortx, segons ell una de les bones.

Mohawk a Esgarriacries

Escalfem a Gàmbit de dama i l'Aprenent, que ja deixen entreveure de que va aquest "nou" sector. Vies curtes, de 3 ó 4 xapes força contundents i normalment amb entrada explosiva. Sols la part baixa de la paret és una mica crosta, amb molt bona roca un cop superats els primers metres.

Ràpidament hem anat a provar l'obra jortxiana, l'Esgarriacries, que ha caigut al segon intent, i és que a la zona central té uns passos gens evidents de regletes. Bona via!

Per acabar de matar el dia, abans que ell ens matés a nosaltres (calor extrem), hem decidit muntar la Mataparents. Tota la gràcia de la via en els primers 3 metres. Entrada força arrodonida i bloqueig llarg després del desplom. Surt al segon intent.

L'amfitrió decideix provar una via nova, però no ens acaba de convèncer la línia, i és que fer "primeres" a aquestes escoles del Bages té els seus riscos... I finalment, per anar-me'n content a casa, faig l'Alquimista, una brutal línia per una llastra fissurada, molt maca...

Bones vibracions en aquest sector, però millor ho deixem per a l'hivern vinent!
__________________________________________________________

Avui diumenge hem decidit anar a matar feina pendent als Esqueis del Bagís. En principi sols hi havíem de ser la Selene i un servidor, però ahir s'hi va afegir el Parias i aquest matí en Jortx, en Tati i l'Ignasi.

Mohawk a Bavaresa

Els manresans-avinyonencs-solsonins decideixen anar a catar l'espectacular Paret del Pi, mentre en Parias i jo ens quedem a la via més assequible del Roc Ros. Escalfem a la Bavaresa, amb uns passos molt macos a la part superior.

El Parias a Bavaresa

Acte seguit jo em dedico a fer-li un top rope al repte del dia, la contundent Powderfinger, a la Paret Vermella. Surt en lliure, i és que algú l'ha estat provant aquests dies i estaven totes les preses claus ben marcades.

Mohawk a Powderfinger

El Parias fa l'esperó de l'esquerra de la Bavaresa i anem a veure a la resta del grup i a reclutar al pobre Jortx perquè m'asseguri. I ja està!, un altre objectiu del curs al sarró...

Molt bona via la Powderfinger, un diedre d'entrada molt fina, als 5 metres una sortida amb poques preses, moltes adherències i una fissura molt maca per finalitzar aquests 15-20 metres. Hem fet bones fotos...

Tati a Powderfinger

En Jortx també li fa un top rope i l'Ignasi i el Tati directament per baix. Al segon pegue l'encadena en Tati-Huber i l'Ignasi cau en un passet després de fer el més difícil.

Ignasi a Powderfinger

Com que ja estem cansats, en Parias i jo ens dediquem a alguna cosa més assequible i fem la bonica i ben equipada Gollum, dalt de tot de la canal.

Noia alemana a Perfect Crack

Una bona jornada fanàtica amb bona companyia!

divendres, 27 de febrer del 2009

Ñapa y sigue

Divendres passat vaig obrir una petita perla del Maresme. Va caldre una desbroçada important sota el sòcol esquerra de Roca Riera (Teià). De moment és l'única via que hi puja, però és que les altres línies són gairebé d'espeleologia amb tanta vegetació com hi ha...

Mohawk equipant Ñapa y sigue

La setmana passada em va faltar un bolt per col·locar, i és que ja he perdut el costum de posar-ne més de tres en una mateixa línia. Així que avui he tornat per afegir-lo.

Últim bolt de Ñapa y sigue

En companyia del fill pròdig de Can Bruguera, ens hem endut la primera ascensió d'aquesta línia, que sembla ser que és força bona: Ñapa y sigue, 7a.

Kueka extasiat després del pas de bloc

La via consisteix en una entrada desplomada amb una bona presa, per donar pas a la ñapa i poder prosseguir cap a una bona patata. Aquest és el pas de bloc clau de la via, que ens ha costat uns quants intents.

Kueka encarant la part final de la placa

L'entrada queda una mica comprimida amb els arbres que l'envolten, però he tret les branques més perilloses i sembla ser que no hi ha perill. Després del pas de bloc, la via es relaxa i tenim 6 o 7 metres de placa tumbada de petites regletes.


Entrant a reunió

La placa final no deu passar del V/V+, però és molt estètica i agraïda. Així que ja sabeu, una altra línia perquè la gent la gaudeixi...

Maresme Power

La nova via és la 10, la informació de la resta de vies la podeu trobar a la Guia del Maresme. I per cert, algú s'ha fixat amb el bloc que hi ha a la dreta del sòcol dret?, té bona pinta... per a futures exploracions...


PD: I si jo faig la foto, qui assegura al Kueka? :P

dissabte, 21 de febrer del 2009

Gibraltar, Gibraltar, sin ira, Gibraltar...

Maig del 1992, any olímpic. A l'Extrem 54 en Luichy publica un reportatge sobre les escoles d'escalada de la tant de moda (en aquell moment) serra de Prades. En ell hi apareixen unes espectaculars fotos d'un sector de la Mussara, les Campanilles.


Issac Martínez a Visual Persuasion
(C) Luis Alfonso

Darrera de fer la via de les fotos, que no és altra que la Visual Persuasion, en Jortx, l'Ozzy, l'Espi i un servidor, baixem divendres a la nit a dormir al poble de la Mussara. Festival de furgonetes i altres éssers.

Arribada a les Campanilles

Al matí següent, amb força fred i un desgradable vent, fem dos grups, el primer marxa cap a Arbolí a fer bloc i el segon, fem un ràpid descens cap al sector de les Campanilles, barranc avall.

Jortx a Anda-Lui

Després de 30 minuts de camí ens sorprèn aquest magnífic sector, on en tot el dia no veurem ni sentirem ningú. Segurament l'aproximació i especialment el retorn (40 minuts d'intensa pujada) fan que la gent no hi vagi.

Però a nosaltres ja ens va bé. A més, les vies no estan gens polides i per la nostra alegria ho hem trobat sense perdre'ns. El camí està molt marcat, més del que esperàvem, amb petites sagetes vermelles, més que suficients.

Mohawk a Animal Ferotge

Per escalfar fem una fissura que ens sembla increïble des de sota, l'Anda-Lui. I acte seguit ens passem a la seva veïna, que a mi em sonava de les fotos de l'esmentat reportatge, és l'Animal Ferotge. A cap dels dos ens acaba de sortir, i és que amaga un pas terrorífic per entrar a la reunió... Una via 10, però sols apte per a persones amb força envergadura, oi Jortx?


Jortx a Visual Persuasion

Mohawk a Visual Persuasion

Ràpidament passem al nostre objectiu, que ens emportem al segon pegue. És una línia complicada a vista, ja que vas a cavall d'un esperó i mai acabes de saber per quin costat tirar. Això s, li donem la raó al seu aperturista: imprescindible!

Espi fent bloc a Arbolí

Per acabar la jornada, rematem amb la via més assequible del sector, Sipegotimato. I encarem la pujada cap al refugi de la Mussara. Un cop allí ens retrobem amb la resta de l'equip...

Ozzy fent bloc a Arbolí

Un altre mite de joventut al sac, je, je, je... Per cert, us he dit que he obert una via boníssima al Maresme?

diumenge, 15 de febrer del 2009

Frodo 9 dedos

En el meu estat actual de letargia per l'incident del dit, he pogut retornar a l'antiga afició de redescobrir contrades maresmenques, aquest cop assessorat per un gran coneixedor de la nostra geografia, amant de les roques i millor comunicador, en Girbén.

Detall dels passos marcats i
Santuari del Corredor

Divendres al matí m'acosto aprop del santuari del Corredor, a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme. Després de buscar una mica, camí amunt, rierol avall, apareix amagada entre la bardissa, la Roca del Diable.

Ozzy a la 6

Me la miro una estona, faig alguna cutre foto, ja que el vent ha fet caure un pi important al davant i no hi ha forma d'enquadrar-la decentment i decideixo que quan tingui el dit bé ja li faré alguna visita, que les petites línies valen la pena. És curiós que als passos més evidents s'hi troben unes sagetes marcades amb pintura blanca. Aquí ja s'havia fet bloc fa anys, potser quan encara en dèiem anar a entrenar...

Manel encastant a la 6

Aprofito que he sortit de casa per acostar-me al santuari del Corredor, on feia anys i panys que no hi ha anava. Tot està força domesticat per l'esperit del Parc Natural, fins i tot un ramat d'ovelles al mig de la pista s'aparta tranquil·lament quan veu aparèixer el meu cotxe, però qui es pot queixar de domesticació quan jo vaig dintre d'un enginy mecànic, je, je, je...


Mohawk a la 5

Avui he aconseguit enganyar a l'Ozzy i al Manel per netejar la pedra i el seu voltant, i de pas a veure si ells provaven alguna línia per posar-li el grau i afegir-ho a la Guia del Maresme.

Mohawk començant la 4

Però després de donar-li a les tissores he decidit que si el dit no em feia mal per podar, podia intentar escalar una mica, sense fer-lo servir, al pur estil Frodo 9 dedos. Així que hem deixat unes 9 línies netes, de grau baix i en un entorn força agradable, llàstima d'estar lluny de les escoles més famoses del Maresme. Per a col·leccionistes i per a passar un matí agradable...

1.- III; 2.- 5(sit); 3.- ?; 4.- 6a/6a+; 5.- 6a/6a+ (sit);
6.- 5/5+; 7.- 4+; 8.- 4+; 9.- III

diumenge, 8 de febrer del 2009

El Sr. de la llambordines

El Señor de los Bordillos (Roca dels Arcs - Vilanova de Meià). Últim llarg, últim spit... i ara a més un troset del meu dit petit...


Res greu però la ferida és força espectacular. El metge m'ha donat un mes de vacances verticals... així que fins d'aquí uns dies!

A tibar-li! (vosaltres que podeu, je, je, je)

dijous, 29 de gener del 2009

Guia del Maresme - Creative Commons

Ara si! Ja la teniu aquí, la versió definitiva de la Guia d'Escalada al Maresme, amb la seva llicència i tot... Com alguns ja sabeu, l'edició lliure de la guia és el treball original que vaig fer. Però per poder reduir el preu dels exemplars va haver de patir algunes modificacions, a nivell de fotografies i especialment de colors, en la seva primera "edició".

Ara la podeu trobar actualitzada a 20/1/09, així que si algú té una versió vella ara pot tenir la definitiva.



Que la gaudiu tots i feu un ús responsable.

La regleta es vuestra amiga!

dissabte, 24 de gener del 2009

Ha mort el Fary...

Si, si, ja sé que és una realitat, però jo em refereixo a una de les vies més dures del Maresme: "Ese es mi Fary!", Roca Riera - Teià.

Avui ha caigut al quart pegue sota els dits de ferro (que s'han de tenir per fer aquesta via) d'en Jordi Ciller de Vilassar de Mar. La seva proposta és de 7c, el temps ja ho confirmarà...

Ja fa gairebé dos anyets que es va obrir i seguia resistint els atacs d'un bon nombre de forts, així que Jordi:

Felicitats pel rot punk!