Diumenge en Jortx ens proposa anar d'excursió a la Paret d'Ecos (Montserrat), es veu que té ganes de caminar i prendre el sol. En Gatsaule i un servidor decidim acompanyar-lo, que així estirem les cames.
Primer llarg
Un cop allí ens atrau l'espectacular Diedre Pericman i ens decidim a pujar-hi, per casualitat hem portat les cordes i un bon grapat d'amics. El primer llarg és brutal, feia temps que no pujava per un lloc tan desagradable i mira que sóc un fan de St. Llorenç del Munt!
Segon llarg
Per sort, els tres llargs centrals són molt bons. El segon i tercer els fem en un de sol, la roca és bona i la fissura, quan no és taponada per les plantes es deixa equipar molt bé, predominantment amb aliens. Es van trobant burils, una mica tocats pel pas del temps i algún pitó mig amagat a la fissura.
Tercer llarg
El quart llarg és potser el millor de la via, el diedre es torna mantingut i les preses de peu es fan més petites, tot i això es passa prou bé, es xapa una ristra de 3 burils i s'arriba a una espècie de lleixa. Sortir d'aquí és la part més mantinguda, el diedre es torna molt vertical i cal equipar fins a la reunió, per sort la roca és força bona.
Quart llarg
El cinquè llarg torna a ser un rostoll, la fissura està molt tapada per matolls i les savines on assegurar-se estan mig mortes. El llarg no és difícil, però en algun pas es torna una mica expo i cal mirar-so amb tranquilitat. La part final del llarg si que és bona, amb grans còdols on progressar ràpidament (2 burils)
Quart llarg
Per sortir de la paret l'últim llarg és assequible, tot i que a la part de dalt la roca és molt dolenta. Nosaltres vam sortir flanquejant cap a l'esquerra fins als arbres de la canal, on vam fer l'última reunió.
Llarg final
Suposo que és una via per a clàssics, a mi ni fú ni fà, però sobre gustos no hi ha res escrit. Això si, és una d'aquelles vies que caldria discutir si canviar burils per bolts o eliminar-los i netejar la fissura, o millor la deixem com està i així ningú s'enfada, ja, ja, ja...
Primer llargUn cop allí ens atrau l'espectacular Diedre Pericman i ens decidim a pujar-hi, per casualitat hem portat les cordes i un bon grapat d'amics. El primer llarg és brutal, feia temps que no pujava per un lloc tan desagradable i mira que sóc un fan de St. Llorenç del Munt!
Segon llargPer sort, els tres llargs centrals són molt bons. El segon i tercer els fem en un de sol, la roca és bona i la fissura, quan no és taponada per les plantes es deixa equipar molt bé, predominantment amb aliens. Es van trobant burils, una mica tocats pel pas del temps i algún pitó mig amagat a la fissura.
Tercer llargEl quart llarg és potser el millor de la via, el diedre es torna mantingut i les preses de peu es fan més petites, tot i això es passa prou bé, es xapa una ristra de 3 burils i s'arriba a una espècie de lleixa. Sortir d'aquí és la part més mantinguda, el diedre es torna molt vertical i cal equipar fins a la reunió, per sort la roca és força bona.
Quart llargEl cinquè llarg torna a ser un rostoll, la fissura està molt tapada per matolls i les savines on assegurar-se estan mig mortes. El llarg no és difícil, però en algun pas es torna una mica expo i cal mirar-so amb tranquilitat. La part final del llarg si que és bona, amb grans còdols on progressar ràpidament (2 burils)
Quart llargPer sortir de la paret l'últim llarg és assequible, tot i que a la part de dalt la roca és molt dolenta. Nosaltres vam sortir flanquejant cap a l'esquerra fins als arbres de la canal, on vam fer l'última reunió.
Llarg finalSuposo que és una via per a clàssics, a mi ni fú ni fà, però sobre gustos no hi ha res escrit. Això si, és una d'aquelles vies que caldria discutir si canviar burils per bolts o eliminar-los i netejar la fissura, o millor la deixem com està i així ningú s'enfada, ja, ja, ja...
Roques del Salt de la Nina
