D'ahir i d'abans d'ahir...

Ara que s'està acabant de reequipar les línies que quedaven amb spits a Cèllecs és un bon moment per deixar-vos un bon grapat de relíquies, que gràcies a uns quants amics, he anat recollint aquests últims anys.


El primer d'ells és un article aparegut a la revista Cingles de l'Agrupe de Mataró. L'escrit no sé datar-lo, ja que no he trobat a quin número de la revista pertany, però sembla ser que és de principis dels noranta. Està signat per en Manel Punsola, que molts coneixereu per haver obert una de les vies més repetides de Catalunya, o per haver estat director de l'ECAM. Es fa curiós llegir com una via oberta abans de l'any 1964, la Miti, esdevindria una línia esportiva 20 anys més tard, la Delirium Tremens.

Jesús R. a la Bicicleta, principis dels vuitanta

El següent article, també de la revista Cingles, el signa el descobridor de les roques més amagades del Maresme i actualment un dels màxims promotors de l'escola més de moda d'Europa: Margalef. En Jordi Pou ens fa una ràpida repassada de l'eclosió freeky a l'escola de Cèllecs.


No us perdeu la descripció de com van passant per l'escola els escaladors més forts d'aquells inicis dels vuitanta: en Joan Olivé, el David Tarragó, el Rosso, ...

Llorenç a Rèflex, principis dels noranta

A més no podem deixar de banda bona part dels locals, amb un altíssim nivell en aquell moment: l'avançat Pep Botey, el propi Jordi Pou, en Martí Montserrat, en Toti Valés, els germans Estrader, en Marçal Boquet, en Ricard Serra, l'Oriol Floriach, en Joan Amils, l'Emili López, en Lluís Galceran, en Lluís Varela, l'Oriol Majó i d'altres que segur que em deixo i han acabat passejant-se pel vuitè grau o per complicades i exposades vies a grans parets.


Menció especial a l'últim paràgraf a la persona que més ha mimat la muntanya de Cèllecs, i que encara ens el podrem trobar voltant per allí, en Mingo Nieto.

Una evolució paral·lela a la que han viscut els escaladors la trobem en les ressenyes. Tot seguit podeu veure un conjunt d'aquestes, recuperades per en Jesús R. i datades aproximadament d'abans del 1985.


Són de Roques Noves i Contravent. Algunes d'elles van ser colorejades a posteriori pel propi Jesús. Els graus no han canviat gaire de llavors ençà, o sí, bona senyal!

Marçal a la Ful d'Estambul, principis dels noranta

Llorenç al sector Semen-Up, principis dels noranta

La Bicileta, però ara a principis dels noranta

Ramon R. al Desplom del Marrón, principis dels noranta

Oriol al sector Semen-Up, principis dels noranta

Doncs apa, a gaudir de la muntanya! I si deixeu comentaris, intenteu ser respectuosos, que per bé o malament, això és part de la història i s'ha d'acceptar com ha estat!

Samfaina

Dissabte passat, desafiant al gèlid clima que imperava, ens acostem al bonic Balcó de Santaïna, prop del Malpas de Travill.


Podeu trobar les ressenyes aquí. Vies guapes sobre conglomerat de grans còdols i bons forats, creades principalment pels berguedans i alguna incursió manresana. No són tan llargues com al veí Malpàs, però n'hi ha de molt bones.

Vampiria

El solet que va fer durant el matí ens va permetre encadenar un bon grapat de vies. Jo portava al cap la Vampiria, ja que em vaig quedar amb les ganes en una primera visita, fa gairebé un any.

Aquest cop surt al segon pegue, i és que el pas per sortir del desplom em costa força. La via té dues seccions a bloc, una a l'entrada i l'altra al sostret. La resta és molt maca, sobre grans còdols i forats.

Vampiria

També va caure en un segon pegue la Mossen Gabarrou, molt més atlètica i amb els passos més durs concentrats al desplom d'entrada. L'inici es fa saltant cap a un bon forat que talla, així que o molt de callo a les mans o una miqueta d'esparadrap no fa mal. Després del desplom tornem a trobar un mur vertical de bons còdols i algun bidit.

Entrada de Mossen Gabarrou

Acabem el dia amb la magnífica Cim d'Estela, que deu ser una de les més repetides del sector. El sol marxa i nosaltres amb ell... fins a la pròxima.

On Fire

Ja fa força temps que no escalo per la zona del Maresme, massa prop de la ciutat i massa de tot corren per les muntanyes. Tot i això hi ha un conjunt de gent segueix traient-li suc a les parets d'aquestes contrades. Alguns ho fan públic i altres prefereixen mantenir la tranquilitat i l'encant del lloc, dues visions totalment respectables.

Hard Crit al Maresme

Gràcies a crítiques constructives, aportacions personals i treball d'un grapat de coneguts, m'he vist obligat a refer una mica la Guia del Maresme. Tot són petits retocs, ja que aquest projecte ja el vaig donar per tancat fa un temps. Així que ja la podeu baixar si us interessa.

Veureu que el fons del paper és blanc, per a una millor impressió, que s'han retocat molts graus gràcies al consens i a les repeticions, que hi apareix algun sector que s'ha ampliat amb noves vies, i en especial s'ha refet la numeració de vies a la zona de Cèllecs, que ja havia esdevingut un petit caos.

Com a aportacions en format de vies, el més destacat es situa al voltant de la Placa de Cèllecs. Aprofito per fer-vos cinc cèntims.

En Jose Mª Osuna i l'Esteve han estat un bon grapat de dies reequipant les vies que mancaven al sector del Quatre, aprofitant per fer algunes aportacions:
Llistat de vies del sector Quatre:

1. Namasté / Tati Nen (A1/A2): Vies per practicar l’artificial. Semiequipades amb algun parabolt i burils sense xapa. La Tati Nen marxa a l’esquerra sota el sostret.
2. Esperó (5c): Entrada desequilibrant i placa tècnica.
3. Del Quatre (5c):Fissura maca. Encara s’hi poden trobar els vells pitons de quan es va obrir la via.
4. Escupe Guadalupe (6a/6a+): Entrada tècnica de petites regletes.
5. Diedre (4b): Curt però maco diedre.
6. ¿? (5b): Placa molsosa que poc a poc s'anirà netejant
7. Trenca Esquenes (5c): Placa una mica molsosa que travessa dos petits sostrets.
8. Al Filo (5c): Via que resegueix l’esperó dret del sector. Roca amb algun cantell curiós a l’inici. Recomanable, tot i la molsa.

Podeu trobar més informació al blog del Makalu.

En Xesco Muñoz, en Toni Valls i l'Oriol Rull han netejat i equipat les plaques de la dreta de la via Lídia, deixant enllestit un petit sector de caire alpí, ben equipat amb parabolts i roca bastant sanejada. Són seves les vies 4 - 10, la resta són d'altres autors.
Llitat de vies del sector Lídia:

1. El verí de l'escurçó (6b+): Via oberta per baix en lliure i amb un sol parabolt, a completar amb friends i tascons. Pas explosiu per sortir del desplom inicial. Actualment algú ha aixafat el parabolt, cosa que la fa una línia exposada.
2. Lídia (5c): Petita joia que ressegueix bones fissures. Equipada amb spits sikats i algun pitó en bon estat. Nom a peu de via.
3. Desequipa't els ous, fill de puta (6c): Imponent placa de petites regletes, passos llargs i precaris equilibris sota un mar de verdet. Escalada obligada.
4. Diedre del Parot (4b): Diedre desequipat per buscar-se la vida.
5. Martí, baixa d'aquí (4b): Plaques tumbades amb bones llastres i algun pas d’adherència.
6. Adelaide (5c): Pas clau després de l’alsina.
7. Carai Bernat (6a): Entrada fina i superació de desploms amb bons cantells. Vigilar alguna llastra.
8. Petit diedre (6a+): Entrada a bloc i desplom fissurat. No es toca l’herba. Vigilar alguna llastra.
9. La Patata (6a+/6b): Entrada curiosa d’adherència i difícil pas d’entrada a la placa següent.
10. Zeronou (5c): Entrada curiosa i placa. Llastra perillosa abans del diedre final.

Finalment, després de rebre crítiques i desequipaments, en Jose Mª Osuna i l'Esteve van rectificar algun a línia a la zona de l'Agulla de Cèllecs. La cosa queda així...
Llistat de vies de l'Agulla de Cèllecs:

21. Caciques (6b): Placa fissurada fàcil i sortida per un bonic esperó desplomat de bons cantells. Si sortim per la dreta, ja estava oberta i també trobem bons cantells. A la part superior de l’agulla, un metre a l’esquerra també hi puja alguna via antiga, sembla ser que amb restes d’alguna pitonissa. Per a uns bona i per a altres un rostoll...
22. ¿? (6a): Segueix la placa fissurada fins situar-se sota l’agulla, on un pas llarg i molt maco ens permet abastar el cim.
23. Red Bull II (A3e/5c; 7a?): Sostre a resoldre amb estreps o en lliure potent i placa més assequible fins dalt.
24. Red Bull (A2e; 6b+): Flanqueig aprofitant el cantell del sostre, ja sigui en artificial o lliure potent.
25. El Plomo (Artif. a equipar): Vies d’artificial amb sols la reunió equipada. La dificultat dependrà de la nostra habilitat emplaçant les assegurences. Vigilar l'ús de pitons.
    
26. Ni respires (Artif. a equipar): Vies d’artificial amb sols la reunió equipada. La dificultat dependrà de la nostra habilitat emplaçant les assegurences. Vigilar l'ús de pitons.
27. Don Dummy (Ae; 6b): Vies per practicar l’artificial equipat. Portar 4 xapes recuperables. Millor rapelar que la corda té molt fregament.
28. De primero (Ae): Vies per practicar l’artificial equipat. Portar 4 xapes recuperables. Millor rapelar que la corda té molt fregament.
29. ¿? (5b): Placa fissurada que porta fins l’Ae del desplom. Equipada amb una escarpia. Antiga línia.

Podeu trobar més informació al blog del Makalu.

Recordeu que ens trobem dintre d'un Parc Natural, que de moment encara no té un Pla d'Usos definit, però segurament en breu es farà públic.

Pajillas: Onanisme Vertical

" Hace algunos años oí algo que había de cambiar el curso de mi vida profesional y la vida de mis pacientes. Lo que oí quizá pueda cambiar la índole de la psicoterapia, tal como se la conoce hoy: un grito espeluznante nacido de las profundidades de un joven tendido en el suelo durante una sesión terapéutica. Sólo acierto a compararlo con el que puede proferir una persona a punto de ser asesinada..." (A. Janov)

La Plantació

Arthur Janov és un psiquiatre americà que postula una teoria (pel que un neòfit com jo entén) per explicar els casos de neurosis. Tot el que ens passa a la vida és conseqüència d’experiències traumàtiques viscudes anteriorment, i on més s’acumulen aquestes experiències és a l’embaràs i al part. Mitjançant una teràpia es pot tornar enrere per reviure aquestes experiències, una teràpia primal. L’últim efecte de reviure aquestes experiències és un crit desesperat, un crit primal.

Primer llarg de la Trempant t'empaito

No sé si inspirats en la teoria de Janov (i el seu llibre homòleg), o més aviat amb la cançó Primal Scream d’aquells Mötley Crüe a la “dècada de la decadència”, en J. Medina i en Pastes van obrir una d’aquelles petites obres magnes verticals: Grito Primal a la cara est de la Palleta.

Primer llarg de la Trempant t'empaito

Com a tota la paret, la via compta amb una de les roques més espectaculars de Montserrat, així que el crit primal no sé si realment va ser d’alegria després d’obrir aquella línia.

En Jortx i un servidor varem decidir escalfar una mica amb la seva veïna, la Trempant t’empaito, que al final va resultar tenir el llarg més contundent de tot el dia. Aquest primer llarg agafa molt fred i és pura continuïtat, així que arribes ben tocat a la reunió. Potser hagués estat millor escalfar amb la Tomaquets o la Tuareg.

Jortx al segon llarg de la Trempant t'empaito

El segon llarg és molt bo i es deixa fer, bona roca i no tan desplomat. Com a tota la via l’equipament és molt bo amb spits i bolts, que sempre obliguen a escalar, però no tens la sensació de perillar. Vigilar l’últim tram de no entrar a alguna via veïna, totes tenen el seu spit propi.

Jortx al tercer llarg de la Trempant t'empaito

Tercer llarg, pertanyent a la Pere Segura, força més fàcil i empalmable amb el curt últim llarg, per fer cim.

Rapelem a terra i comencem el primer llarg de la Grito Primal. Havíem sentit rumors sobre l’exposició d’aquest llarg que no deixa de ser la normal en aquest tipus de vies (Tormenta de Verano, Caida Libre, ...) Això sí, impressionant la qualitat de la roca i l’elegància dels passos, bons forats, grans còdols, ziga-zagues i entrada a la reunió de mirar-s’ho bé. Magnífic!

Primer llarg de la Grito Primal

El segon llarg si que té un tram una mica compromès després de la tercera xapa, quan cal virar a l’esquerra. El pas és fi i la xapa queda lluny, però les formes capritxoses de la paret ajuden a pujar amb calma. A la part menys vertical els punts d’assegurança allunyen una mica.

Primer llarg de la Grito Primal

L’últim llarg fa una travessa per sota el niu dels falcons i amb un pas de bombo arribem a la rampa final (sense assegurances, però fàcil). Nosaltres decidim tornar a repetir l’últim llarg de la Pere Segura per tornar a fer cim.

Segon llarg de la Grito Primal

Vies super recomanables on el crit primal ens l’haurem de guardar per a una altra experiència més traumàtica, perquè aquesta ha estat de pur plaer.

Per cert, algú ha fet la Kontiki?

Give Me Fai

A l'encreuament dels rius Tenes i Rossinyol, a l'any 997 s'hi construí l'abadia de St. Miquel del Fai (five!, que bonito es Sant Miquel del Fai), priorat benedictí. Aquest paratge natural es troba enclavat dintre dels termes de Riells del Fai i St. Quirze Safaja.

Vistes de St. Miquel del Fai

Cap al s.XV s'hi contruí les edificacions que avui coneixem i s'habilità l'accés a les coves i a les cascades que l'envolten. No fa excessius anys es començà a cobrar entrada per la seva visita i a dia d'avui hem de pagar el peatge per veure les seves interioritats. Però això no és problema, perquè amb el temps he anat descobrint diverses activitats en aquests paratges que ens sortiran gratis.

Cingleres prop de Riells del Fai

Bonica excursió la que enllaça la població de Riells del Fai amb la part baixa de l'abadia de St. Miquel. Paratges frondosos que trobarem seguint el curs del riu Tenes, avui reserva natural.

Entorn aquàtic prop de la central del Fai

Podem gaudir de la tranquil·litat aquàtica de l'entorn pròxim a la central elèctrica del Fai, avui ja en runes. Aquesta central (1910 - 1964) abastia d'energia el poble de St. Feliu de Codines, i encara manté totes les canonades amb les que donava pressió a l'aigua.

Riu Tenes

Balma sota St. Miquel del Fai

Saltant entre cadolles i bassals del riu arribarem a la balma roja, molt a prop de les caigudes d'aigua de St. Miquel. Un entorn molt agradable que cal respectar.

Primer ràpel del Gat Menjat

Una de les altres opcions gratuïtes de la contrada és el descens del barranc del Gat Menjat. Es troba molt ben equipat amb parabolts inox i tot i ser molt obert i vestit de vegetació, té algun punt on les vistes compensen.

Finalitzant el barranc

El barranc és totalment sec i és apte per a qualsevol època de l'any. Hi podem anar amb dues cordes de 50 metres per als ràpels més llargs i una més curta per a algun ressalt.

Últim ràpel

Quan acabem el barranc agafarem el camí que puja a l'abadia des de Riells del Fai, excursió curta i agradable, per un camí molt ben cuidat i amb bones vistes sobre la vall i els cingles.

Pujant cap a l'abadia

Però si volem tenir millors vistes, haurem d'agafar el GR-5 des del pàrking de St. Miquel. Aquest s'enfila per la cinglera i ens permetrà veure bé les cascades. El camí ens porta fins a la masia de l'Ullar on podem decidir baixar a Riells o bé donar la volta i anar a Roca Gironella.

Masia de l'Ullar

Això s'ha escalat mai?

A Roca Gironella també hi trobem agosarades opcions gratuïtes per descarregar adrenalina. Vies d'escalada de caire artificial per un dels sostres més grans de Catalunya. Si creuar-lo per la part més ampla mitjançant la via Viatge a l'Infern no us satisfà, podeu intentar creuar tota la balma amb quatre lumbàlgics llargs d'Ae (La volta al món).

Viatge a l'Infern

Viatge a l'Infern

Gràcies també al M. Iglesies & Co., aquest sostre també disposa de vies esportives d'alta graduació, com El supermón al revés (8c), Super Passeig (8b+) Oxígen (8b), ...

Sortint de l'infern...

En resum, una contrada a descobrir, prop de la gran ciutat i sense necessitat de pagar entrada....

Éldelgas, hijo de Éldelbar

Dissabte vam pujar al temple sagrat de Montserrat, St. Benet. Com que tots teníem feina per fer vam optar per La Bimba, on també van concórrer un gran ramat de cabres i uns pobres nois americans que van poder conèixer en primera persona allò de l'Intrepid Ibex.

El temple

Es vigilen...

El matí allí dalt ens regalava un temps esplèndid mentre a la terra mitja la boira ho cobria i mullava tot. Com que vam preferir pujar per Minas Thirith (aka Pou del Gat) evitant el pas per Mordor (i el seus impostos) les relliscades van ser freqüents, però l'arribada a Trinitats ho compensa tot.

Jortx a Jackson's Five

Quercus

Vam escalfar amb Carracañaca, Tropotrónika i Quercus, i després cadascú a per els seus objectius. En Jortx amb Mata a tu padre, viola a tu madre, la Carlota amb Jackson's Five i un servidor amb Ojalá te caigas del Mundo!

Mata a tu padre, viola a tu madre...

Entrada a Blues Brothers

The show must go on a

Ojalá te caigas del mundo!

Tots apliquem el mateix mètode, pugem mirant-nos la via o bé deixem les cintes passades des d'alguna via veïna. En aquest impàs la Carlota decideix canviar d'objectiu i es decanta per Blues Brothers.

Ojalá te caigas del mundo!

En Jortx arrasa ràpidament amb Mata a tu padre... i això que havia vingut fluix del Canadà. En dos dies ens tornarà a passar la mà per la cara, quin siboc! Jo aconsegueixo la Ojalá te caigas del mundo al primer intent, però patint força al tercer xapatge, que dur! La via és maca, però de presa petita i ja una mica polida.

Mata a tu padre, viola a tu madre...

La Carlota en un intent desesperat ja acabant el dia, pam!, també aconsegueix el seu objectiu. I amb la feina feta ja ens dediquem a estirar una mica les contracturades espatlles. Uns a En Vegeta, i altres a Gallo Vallecano.

Cara Gallo a Gallo Vallecano
(Cunyaoooooó)

I com cada cop que pujo per aquestes contrades me'n recordo d'un petit article del Raúl Sauco en un Desnivel que parlava de St. Benet: "... aquí no se equipa, es escala..."

Tornem a Mordor que al dia següent sembla ser que Sauron navega per BCN, quina por!

Per cert, suposo que després d'aquest post ja sabeu com es diu "butanero" en èlfic, no?