dimecres, 23 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
Dame tu fuerza, Pegaso!
"Dame tu fuerza, Pegaso!", per pujar vies "sin protección alguna". Je, je, je... que més voldria jo que pujar vies sense protecció, com "susodicho individuo".
JM al segon llarg de l'Aresta Ribas a l'Albarda
Dissabte vaig quedar amb en José Manuel i en Gatsaule per pujar dues vies curtetes que feia temps que els hi tenia ganes: l'Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda i la Sonata & Blue al Trencabarrals.
Tercer llarg de la Sonata & Blue
L'Aresta Ribas és una boníssima línia d'aquelles que espera pacientment un reequipament encertat, i com que el risc de no encertar-la és alt, doncs vam anar abans que els burils facin més pena. També s'ha de dir que la pitjor part se l'emporta el primer llarg, on la gent tira d'A0 i les plaquetes es ressenteixen.
Tercer llarg de la Sonata & Blue
Corren molts comentaris sobre la dificultat en lliure del primer llarg. A mi em va semblar una mica més difícil del que es proposa en moltes ressenyes, i fent unes quantes esses.
Últimes llums...
En resum, una via a tenir en compte per bona roca i bonic lloc. Trobareu una descripció més detallada del dia al blog del Gatsaule. L'altra via triada tenia l'alicient de l'últim llarg, un desplom a l'estil St. Benet. A més, va resultar que els dos llargs anteriors també eren molt bons!
Dídac a Penya Roja, La Riba
L'últim llarg el vaig aconseguir encadenar fins sortir del desplom, però ja en la vertical el buril em quedava tan a l'esquerra que vaig tenir que destrepar fins l'anterior per poder xapar-lo. Està clar que no es va obrir pensant en l'escalada esportiva actual. La resta del llarg és una meravella de grans còdols...
Ozzy al Clot del Boixar
La resta de dies he anat fent esportiva per diferents racons: La Riba, Montserrat, ...
Aquí deixo unes quantes fotos.
JM al segon llarg de l'Aresta Ribas a l'AlbardaDissabte vaig quedar amb en José Manuel i en Gatsaule per pujar dues vies curtetes que feia temps que els hi tenia ganes: l'Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda i la Sonata & Blue al Trencabarrals.
Tercer llarg de la Sonata & BlueL'Aresta Ribas és una boníssima línia d'aquelles que espera pacientment un reequipament encertat, i com que el risc de no encertar-la és alt, doncs vam anar abans que els burils facin més pena. També s'ha de dir que la pitjor part se l'emporta el primer llarg, on la gent tira d'A0 i les plaquetes es ressenteixen.
Tercer llarg de la Sonata & BlueCorren molts comentaris sobre la dificultat en lliure del primer llarg. A mi em va semblar una mica més difícil del que es proposa en moltes ressenyes, i fent unes quantes esses.
Últimes llums...En resum, una via a tenir en compte per bona roca i bonic lloc. Trobareu una descripció més detallada del dia al blog del Gatsaule. L'altra via triada tenia l'alicient de l'últim llarg, un desplom a l'estil St. Benet. A més, va resultar que els dos llargs anteriors també eren molt bons!
Dídac a Penya Roja, La RibaL'últim llarg el vaig aconseguir encadenar fins sortir del desplom, però ja en la vertical el buril em quedava tan a l'esquerra que vaig tenir que destrepar fins l'anterior per poder xapar-lo. Està clar que no es va obrir pensant en l'escalada esportiva actual. La resta del llarg és una meravella de grans còdols...
Ozzy al Clot del BoixarAquí deixo unes quantes fotos.
Clot del Boixar
Jortx al Clot del Boixar
Clot del Boixar
Jortx al Clot del Boixardivendres, 28 de gener del 2011
Te repites más que el ajo...
"Este tio se repite más que el ajo..." és el que pensareu molts al veure la tercera part del mític Moretona mon amour. Però és que m'ha fet gràcia la situació, resulta que al gener del 2007 vaig escriure aquella entrada en plena baixa laboral per procés gripal, i a dia d'avui, també al gener, però quatre anys més tard estic en la mateixa situació, ja, ja, ja....
Carlota a El PassarellAquesta vegada no hi ha ressenyes, ja que en breu apareixeran al llibre de Calders que estan fent els locals de la zona, però si que faré un llistat de les vies i les seves característiques (dintre del meu nivell). Me'n queden poques per fer, però de les que queden poques estan al meu abast, així que possiblement en tercera part es quedarà el tema. Apa, a gaudir d'aquest sector colleja, com em deia algú l'altre dia...
HandicapVies d'esquerra a dreta de la paret:
1.- Cacatua (6b+): Entrada de grans cantells però amb pocs peus que deixa pas a una placa de slabs a la dreta de l'últim bolt. Costa xapar la reunió.
2.- Porca misèria (6c): Via amb gran flanqueig lateral (preveure top rope per desmuntar-la) on a l'entrada trobem grans forats que ens permeten ignorar la poca distància a la que es troba el terra. Per entrar a la reunió trobarem un pas força fi que li dóna el grau a la línia.
3.- Monte de Venus (7a): Magnífica línia amb entrada fissurada atlètica, pas explosiu per superar el sostret i després d'un descans ens trobarem el pas més fi de la via, just abans de xapar la reunió.
Entre aquesta última via i la Burru hi han dos projectes del Nando Bustamante del que desconec el nom i el grau.
Burru6.- Burru (7b+): Complicada línia en gran part degut al poliment d'alguns dels seus cantells. Entrada desplomada de petites regletes, llançament a uns afilats bidits que cal agafar amb la seqüència correcta i un pas dur cap a un monodit invertit. La resta és seguir una magnífica fissura horitzontal molt foradada i un pas llarg cap a una regleta bona per sortir a la placa.
7.- Rasputín (7a/7a+): Entrada amb un forat invertit i regletes que ens porten cap a una gran aleta que ens permet xapar el tercer bolt. Agafem uns grans forats invertits i una bona pujada de cames ens permet assolir un cantell arrodonit al mig de la llisa placa. Sortida fàcil de cantells cap a l'esquerra. Si fem servir les regletes de la Burru per als peus no crec que passi de 7a.
7bis.- Obsolescència Programada (7c/7c+?): Pas complicat per agafar un monodit i després 4 llançaments seguits a forats cada cop més acceptables, pur campus. Sortida en placa fina de cantells arrodonits.
8.- Panxeta (7b+): Desplom inicial que ens ha de permetre fer un bon llançament per encastar en una vertical fissura que talla molt. Dura remuntada de peus i placa fina de 6c/7a per arrodonir la jugada. Preveure protecció per a les mans.
9.- Brut Natural (7a): La via més fàcil dels desploms. Bidits afilats i bones remuntades de peus. No la recordo gaire però no era excessivament dura...
10.- Gangós (7c+): Descomunal entrada de campus amb bons monodits i pujada de peus sobre bidits. La placa superior és un bany de molsa i cantells petits. Convé una bona raspallada per poder provar-la en condicions.
Vade RetroSeguint els desploms ens trobem amb la Sant Benet Connection (8a+) de la que no us puc dir gaire cosa a part de que l'entrada és un desplom de poca presa seguit d'una placa molt llisa.
Just a l'esquerra de la Guerrillera hi ha també un dura via nova, de la que no sé ni el nom ni el grau. Té una entrada molt complicada de cantells insignificants i tot un nervi arrodonit molt difícil d'agafar, serà contundent.
12.- Guerrillera (6a): Magnífica fissura de dalt a baix. De bons cantells.
13.- Galant (7a+): Petites regletes actualment sobades ens permeten abastar un bidit des d'on amb un pas llarg sortim a terreny més fàcil.
14.- Rata Sàvia (7a): Via fàcil fins situar-se sota el desplom on amb un pas llarg sobre cantells arrodonits cal anar a l'esquerra a caçar una fissura molt roma i pujar peus de forma precària.
15.- Malalts Manresans (6b): Via més complicada del que sembla. Llastres verticals en un petit puzle per sortir a la placa superior.
GuerrilleraA la dreta de la Malalts Manresans hi trobem la difícil Climbing Laden (7c/7c+) amb un pas molt llarg de presa petita a l'entrada i la Falta de Gan (8b), recentment encadenada per en Ramonet.
18.- Màgia Blanca (7b+): Una de les joies del sector però massa polida actualment. Entrada de regletes fins a una llastra vertical que ens ha de permetre pujar els peus suficientment per arribar a un cantell arrodonit. A partir d'allí anirem fent una S en busca dels millors forats fins a una sortida de desplom amb un pas llarg.
La següent via és la Xitxarra Assasina (7c+) d'aspecte llis i salvatge, que comparteix la part final amb la seva veïna de la dreta, de la que ja us puc dir que rellisca força.
Preky a Màgia BlancaAra entrem a la part més espectacular de la paret amb les vies més repetides, on algunes comencen a estar una mica sobades.
20.- El Crit del Garrí Guerrer (7b+): Entrada de llançaments a regletes, diedre tècnic i després d'un bon descans sota el desplom sortim a l'esquerra per forats arrodonits i petites regletes que ens permeten arribar a terreny menys inclinat. En aquesta última secció els peus rellisquen molt.
21.- Hàndicap (7b+): Llançament inicial que dóna pas a una secció relaxada de grans cantells. Placa on cada cop els forats són més petits i entrada a la reunió per cantells molt roms i passos molt llargs, tota la dificultat concentrada aquí i amb l'assegurança als peus.
22.- Sacapel·lo (7b+): Entrada comuna i ràpid anem cap a la dreta a agafar un diedre de cantells decents. Al final trobem una placa molt llisa amb un gran i afilat bidit del qual hem de pujar molt els peus de forma precària per abastar els roms de sortida, i amb l'assegurança als peus. El més difícil és invertir el bidit final.
23.- Sing-Sing (7c): Llançament d'entrada i pas complicat per agafar un petit cantell lateral molt lesiu del qual es fa un llançament. Després d'un descans secció de grans cantells i entrada a una llarga placa amb unes formacions molt curioses de bidits i regletes arrodonides. Pas llarg per abastar el cantell de sortida. Val la pena pujar per provar la morfologia de la placa superior...
BurruDesprés de la Sing-sing hi ha la Sex Pistols que resta sense encadenar i la Muts i a la Gàbia (8a), del que comenten que no és gaire bo.
26.- Sica-Pica (7b): Entrada de llançaments sobre una gran llastra i placa de regletes tècnica que ens deixa sota un petit desplom que hem de resoldre amb un bon treball de dits. Després la via es torna fàcil i amb grans cantells. Més bona del que sembla en el primer contacte...
27.- No-Pica (7a): Entrada comú amb l'anterior i flanqueig a la dreta per navegar entre aletes i regletes fins a superar el petit desplom. Després es torna fàcil i de grans cantells. Molt bona i de les poques que es fan bé a vista en aquesta escola...
28.- Antiparres (7b): Desplom de petits cantells amb un pas clau que costa força de veure. Llançament a bons cantells i després anar fent per un diedre vertical i una placa ja més fàcil fins a la reunió. Assegurances rares...
29.- Cutrelux (7b): Entrada desplomada de petites regletes (puzle) i pas llarg (amb taló inclòs) per sortir del desplom. Després s'acaba la via, una de les més curtes de l'escola, que no per això de les fàcils.
L'Ovella NegraDesprés de la Caput comença un seguit de vies més assequibles, amb alguna joia com la Rebentagorgs o El Passarell.
30.- Caput (6c+): Polida entrada desplomada i de petites regletes i punxes que ens deixa a un bon repòs. Diedre vertical i pas molt fi per arribar a la reunió. Una via molt completa i gens fàcil.
31.- El Preu de la Llibertat (6c): Entrada vertical de petits cantells i ràpidament la dificultat decreix. Massa aprop de la seva veïna. Bolts platejats.
32.- Directíssima Iugoslàvia (6c): Entrada amb pas de bloc per agafar unes llastres verticals a la dreta. Després la dificultat decreix ràpidament.
33.- El Repte del Semi-lolo (6b): Entrada fàcil de cantells i placa vertical de petits diedres que fan que no sigui gens fàcil xapar la reunió.
34.- La noia de les Bruquis (5c): Via de llastres verticals i un pas una mica més difícil per arribar a un cantell arrodonit.
35.- Mallorquina (5c): Similar a l'anterior via però encara amb alguna llastra precària al voltant de l'arbre. Vigilar!
Carlota a El Passarell35b.- El Passarell (6a+): Bonica línia on cal jugar amb els cantells arrodonits i les llastres verticals. A la part central costa veure el pas i pot ser convenient fer una mica de flanqueig.
36.- Panolieta (6b): Bona via on cada cop els cantells es van fent més petits fins a desaparèixer sota el desplom. Pas llarg o flanqueig a l'esquerra per abastar una fissura que baixa des de la reunió.
37.- Rebentagorgs (6c): Entrada de petites regletes fins a poder fer un llançament cap a la dreta, prop de l'arbre. Entrada curiosa a la reunió amb un flanqueig una mica psicològic. Més bona del que sembla...
38.- Vade Retro (7a+): Grans cantells i passos llargs fins sota del desplom. Pas llarg i dur per agafar un monodit i la llastra visible. Ball precari per entrar a la reunió. Calen repeticions per netejar-la.
RebentagorgsUna mica més airejades entre sí les següents vies, algunes injustament oblidades ja que posseeixen algunes de les millors plaques de l'escola.
39.- L'ovella negra (7a+): Entrada complicada en desplom, petites regletes i llançament al mig de la placa. Després apareixen cantells que ens permeten arribar a la reunió sense massa problemes.
40.- Bloqueig d'esfínter (7a+): Entrada en placa fins fins a un esperó molt arrodonit que ens ha de permetre pujar molt els peus per poder sortir a la placa de dalt. Més complicada del que sembla a simple vista.
Zombi a El Monte de Venus41.- Sin sosten (6c): Una joia del sector. Entrada fàcil que ens deixa sota un desplom que cal resoldre amb petites regletes i anar a caçar un bidit que marca el final de les dificultats. Cantells gegants per arribar a la reunió.
42.- Homo erectus (7a+/7b): Entrada fàcil fins agafar un bidit invertit. Tram de petites regletes i bidits fins abastar un gran cantell lateral que amb passos llargs i bons forats ens permetrà arribar a la reunió.
43.- La Marabunta (6c): Pas llarg d'entrada per agafar una bona llastra, flanqueig fàcil fins a un gran forat i pujada de peus per agafar el cantell arrodonit de sortida.
44.- Sensual i santa (6b, uff): Petita agonia de regletes i peus en adherència, per mi clarament 6b+ mínim.
45.- Desig (6b): Idèntica a la via anterior.
Ozzy a La PanolietaUna mica més a la dreta, però seguint la mateixa feixa hi ha un petit sectoret amb tres vies, intenses en el seu grau.
46.- Ninjes pudents (6b/6b+): Entrada explosiva amb una llastra invertida i una fissura punxeguda. Després grans cantells fins a la reunió.
47.- Cultisme (6a): Entrada a agafar un gran cantell i pujar peus. Després placa fàcil fins a unir-se amb la seva veïna per creuar el desplom amb passos llargs sobre bons cantells.
48.- Mort als ideals, visca els diners (6a+): Entrada amb unes llastres verticals de mal posicionar-se i placa fàcil fins al desplom final.
La curiosa Porca MisèriaJa situades molt més a la dreta, al sector de la Placa del Sol hi trobem bones vies amb molt de sol i gran esplanada a peu de via, ideal per anar amb la família. Fa temps que no hi vaig, i els records no són gaire clars, però la cosa anava així:
50.- Síndrome post-orgasme (7a+): Entrada desplomada de cantells bons i placa molt tècnica de petites regletes. La recordo molt bona...
53.- Pelleringa (6b): Pas de bloc per pujar a la lleixa i després placa de forats.
54.- Rudo alpinista (6b): Similar a l'anterior. No la recordo gaire...
55.- Sinequano (6c): Similar a les anteriors. No la recordo gaire...
El Crit del Garrí GuerrerLa resta de vies d'aquest sector i les de l'Enclusa no les he fet mai i no us puc dir gaire cosa. L'Enclusa crec recordar que costava de trobar.
dissabte, 15 de gener del 2011
Bolaquens
Des que vaig acabar les vacances de nadal he estat fent una mica d'activitat vertical, variada en llocs i tendències. Com que últimament estic fent força escalada esportiva no publico gaire cosa al blog. La veritat és que és poc interessant si m'agafo amb la dreta al bidit invertit o si em surt tal via, però se'm rebota tal altra...
Ombres
Però fa uns dies vam anar amb en Jortx a fer la via Unitat Coronària al Puntal de l'Albarda. Abans d'explicar quelcom de la via, una petita reflexió. En aquests temps de crítica fàcil i a vegades poc meditada, també és d'agrair la feina ben feta. El reequipament d'aquesta via m'ha semblat un exemple de feina ben feta i en silenci.
Primer llarg de la Unitat Coronària
La via en qüestió va ser oberta per dalt, pel que tinc entès. Amb material "bo" del moment i amb clara tendència esportiva. El reequipament ha substituït burils per parabolts inox M10, assegurança per assegurança, sense variar res. Destacant la total eliminació de la ferralla i la bona col·locació dels parabolts. No m'hi poso en si són al lloc adient, això és cosa dels aperturistes, però és que últimament n'he vist molts de torçats, fent palanca, xapes ballant, etc.
Tercer llarg de la Unitat Coronària
La via és bona i millora amb l'alçada. Obligada però mai exposada. Els dos primers llargs són força finets, finura montserratina i van creixent en dificultat. El tercer té un pas curiós per sortir de la reunió i un final apoteòsic de bolos montserratins, tipus Espolón Mágico o Esperó Ribes.
Tercer llarg de la Unitat Coronària
Nosaltres vam rapelar la via amb una corda simple, amb 70m ja arriba, ja que les reunions tenen anelles, i amb 5 minuts de camí ja tornàvem a ser al camí de St. Jeroni direcció St. Benet. Val a dir que aquests ràpels són una molt bona opció per baixar de l'agulla i poder fer la Mas-Guasch i altres sense motxilla. Amb cordes dobles, ets a baix amb dos ràpels... A tenir en compte!
Vade Retro a la Moretona
De la resta de dies, aquí us deixo algunes fotos: tatxant l'última via que em quedava a la part dreta de la Moretona, sortides per St. Llorenç del Munt, fent algunes clàssiques pendents, redescobrint Corones, o fins i tot descobrint una via desconeguda a Cèllecs.
Sant Llorenç del Munt, Soleia
Neofatxes Globals a Corones
Sant Llorenç del Munt, Soleia
Jortx a As de Bastos, St. Benet
OmbresPerò fa uns dies vam anar amb en Jortx a fer la via Unitat Coronària al Puntal de l'Albarda. Abans d'explicar quelcom de la via, una petita reflexió. En aquests temps de crítica fàcil i a vegades poc meditada, també és d'agrair la feina ben feta. El reequipament d'aquesta via m'ha semblat un exemple de feina ben feta i en silenci.
Primer llarg de la Unitat CoronàriaLa via en qüestió va ser oberta per dalt, pel que tinc entès. Amb material "bo" del moment i amb clara tendència esportiva. El reequipament ha substituït burils per parabolts inox M10, assegurança per assegurança, sense variar res. Destacant la total eliminació de la ferralla i la bona col·locació dels parabolts. No m'hi poso en si són al lloc adient, això és cosa dels aperturistes, però és que últimament n'he vist molts de torçats, fent palanca, xapes ballant, etc.
Tercer llarg de la Unitat CoronàriaLa via és bona i millora amb l'alçada. Obligada però mai exposada. Els dos primers llargs són força finets, finura montserratina i van creixent en dificultat. El tercer té un pas curiós per sortir de la reunió i un final apoteòsic de bolos montserratins, tipus Espolón Mágico o Esperó Ribes.
Tercer llarg de la Unitat CoronàriaNosaltres vam rapelar la via amb una corda simple, amb 70m ja arriba, ja que les reunions tenen anelles, i amb 5 minuts de camí ja tornàvem a ser al camí de St. Jeroni direcció St. Benet. Val a dir que aquests ràpels són una molt bona opció per baixar de l'agulla i poder fer la Mas-Guasch i altres sense motxilla. Amb cordes dobles, ets a baix amb dos ràpels... A tenir en compte!
Vade Retro a la MoretonaDe la resta de dies, aquí us deixo algunes fotos: tatxant l'última via que em quedava a la part dreta de la Moretona, sortides per St. Llorenç del Munt, fent algunes clàssiques pendents, redescobrint Corones, o fins i tot descobrint una via desconeguda a Cèllecs.
Sant Llorenç del Munt, Soleia
Neofatxes Globals a Corones
Sant Llorenç del Munt, Soleia
Jortx a As de Bastos, St. Benet
divendres, 7 de gener del 2011
Transmutació
Ja fa gairebé quatre anys que vam "descobrir" el sector situat entre Can Bronx i la Placa, a Cèllecs. Vam estar provant algunes línies i quan ens vam decidir a obrir-hi alguna cosa, vam descobrir, no ens enganyem, amb certa alegria, que uns companys de Parets i Montornés se'ns havien avançat. Un dia vaig anar a fer les vies i em van agradar força, a excepció d'algun cantell picat...
A la segona edició de la guia hi vaig posar unes ressenyes cutres del sector, ja que a hores d'ara encara no he pogut contactar amb els aperturistes, però avui he anat passejant fins allí i he vist els noms a peu de via. Així que els afegeixo a les ressenyes que vaig fer en aquell moment.
Estaria molt content de poder parlar amb els aperturistes, ja que els graus són la meva opinió personal i estaria bé contrastar-los, així com corregir totes les possibles errades en el croquis. Al perfil del blog hi ha el meu mail...
Estaria molt content de poder parlar amb els aperturistes, ja que els graus són la meva opinió personal i estaria bé contrastar-los, així com corregir totes les possibles errades en el croquis. Al perfil del blog hi ha el meu mail...
El que deia la guia
Potent sector descobert fa uns quants anys però arreglat i equipat per uns companys de Montornés i Parets del Vallés, al 2009. Varietat de vies de grau mitjà amb un equipament excel·lent, allunyat de tots els sectors. Tranquil·litat assegurada amb l’única pega d’algun cantell picat.
Orientació: Sud-oest. A peu de via hi ha força ombra.
Equipament: Perfectament equipades amb parabolts, reunions i noms a peu de via.Tipus d’escalada: Plaques i fissures, alguna via una mica discontínua i terrosa per falta de pas.
1.- ???: 4b, Pas vertical a l'entrada i rampa fins la reunió.
2.- Variant Garby: 3b, Petita variant per entrar a la via anterior des de la canal, té un sol bolt.
3.- Estat Inortal: ?, No l'he feta...
4.- "Forces ...": 6b/6b+, Entrada amb peus difícils i pas brutal per agafar la fissura. Encastament de dits i peus en adherència, sols per aquests 2 metres ja val la pena la visita al sector.
5.- Meditació Silenciosa: 6a+, Placa gairebé vertical amb presa petita. Molt maca.
6.- Essència sutil: 6b [6c], En aquesta línia hi trobem dos cantells picats a la sortida de l'esperó. Si no els toquem cal fer un llançament des d'un bon cantell invertit fins a la part superior de l'esperó, surt sobre el 6c. Maca en aquesta versió...
7.- Lliure circulació: 5c, Cantells arrodonits i anar fent per placa vertical, bona.
8.- "Respecte humà": 6a/6a+, Entrada molt fina de placa per anar a l'esquerra a agafar la fissura. La part superior és força alpina amb creuament de xemeneia inclós per arribar a la reunió. Inici molt bo.
9.- "Iniciació veritable": 5c, Esperó d'entrada i fissura bona. Cal vigilar l'últim pas abans de la reunió, doncs no és fàcil i la xapa està als peus.
11.- Ordre arquitectònic: 6a, Fissura d'entrada i continuació vertical sobre bons forats. Força terrosa de moment...
12.- Don altruista: 5a, Esperó dret del sector, força fregament de corda.
2.- Variant Garby: 3b, Petita variant per entrar a la via anterior des de la canal, té un sol bolt.
3.- Estat Inortal: ?, No l'he feta...
4.- "Forces ...": 6b/6b+, Entrada amb peus difícils i pas brutal per agafar la fissura. Encastament de dits i peus en adherència, sols per aquests 2 metres ja val la pena la visita al sector.
5.- Meditació Silenciosa: 6a+, Placa gairebé vertical amb presa petita. Molt maca.
6.- Essència sutil: 6b [6c], En aquesta línia hi trobem dos cantells picats a la sortida de l'esperó. Si no els toquem cal fer un llançament des d'un bon cantell invertit fins a la part superior de l'esperó, surt sobre el 6c. Maca en aquesta versió...
7.- Lliure circulació: 5c, Cantells arrodonits i anar fent per placa vertical, bona.
8.- "Respecte humà": 6a/6a+, Entrada molt fina de placa per anar a l'esquerra a agafar la fissura. La part superior és força alpina amb creuament de xemeneia inclós per arribar a la reunió. Inici molt bo.
9.- "Iniciació veritable": 5c, Esperó d'entrada i fissura bona. Cal vigilar l'últim pas abans de la reunió, doncs no és fàcil i la xapa està als peus.
11.- Ordre arquitectònic: 6a, Fissura d'entrada i continuació vertical sobre bons forats. Força terrosa de moment...
12.- Don altruista: 5a, Esperó dret del sector, força fregament de corda.
Entre cometes els noms que no tinc clars...
dijous, 30 de desembre del 2010
Guacimara Experience
Fugint del fred d'aquests dies, una Selenita i un servidor aprofitem per fer turisme i escalar una mica a una de les illes afortunades: Tenerife.
Penya-segats d'Acentejo
La idea no era fer un tour vertical, més aviat tot el contrari, és a dir, vacances i sol. Tot i això, vam agafar la corda i la resta d'utensilis freekys per a conèixer el tacte volcànic. Com a font d'inspiració, el número 73 de Desnivel, amb grans fotos de l'Anna Ibáñez.
Anna Ibáñez al Camión de la Basura
Òbviament les coses han canviat força des del 1992, per sort em van deixar la guia d'escalada de la zona del Teide, del 2004. Més tard vaig poder adquirir la recent guia d'escalada esportiva, i el regal va ser doble, perquè gairebé totes les vies que ja havia fet, a la nova guia estaven graduades més alt, je, je, je...
El sector escollit inicialment van ser les mítiques i conegudes Cañadas del Capricho, bressol de l'escalada esportiva canària. Paisatge impressionant, sols per observar les grans llengües de lava sota l'atenta mirada del Teide ja val la pena la pujada.
Llanos de Ucanca, sota el Teide
Esperava trobar un sector super sobat pel pas d'escaladors i extremadament àrid. Doncs no és així, la roca és especialment abrasiva, com bé denoten els forats que encara tinc a la pell dels dits, i bona part dels sectors tenen un peu de via amb una capa vegetal arbustiva.
Com punxa la roca i quin fred fa a l'ombra...
El sol el vam haver d'anar a buscar ràpidament perquè vam començar a escalar a l'ombra sense tenir en compte l'alçada del lloc, sobre els 2100m. Les vies que vaig fer eren de les curtes, al sector Aureola.
Espolón del sol
Espolón del Sol, amb una sortida al bolet somital digna dels millors mantels de Can Buquet. O l'espectacular entrada de Aureola, no me toques la pirola. Però el repte era la via Camión de la Basura, a la foto inicial protagonitzada per l'Anna.
Aureola, no me toques la pirola
I déu n'hi do quina placa, sort que sols eren tres spits! Pas molt concentrat de petits bidits molt i molt afilats. Entre la temperatura i el desgast de la pell vaig pensar força en aquesta noticia que vaig llegir fa poc.
El Camión de la Basura,
òbviament amb menys plàstica que l'Anna
Com que ja no tenia ganes de fer patir més a la meva soferta asseguradora, vaig dedicar la resta del dia als blocs de la zona. El més elegant és el de la Tortuga, a la zona de la Sexta Dimensión, on s'aprecia el perquè es diu "del capricho".
Bulder a la Tortuga
Sense pell, una mica congelats i seguint el rastre del sol, canviem la paret pels torrons i anem cap a l'hotel. Bones sensacions a les cañadas...
Bulder a la Tortuga
Un altre dia vam decidir fer cas a les recomanacions de molts companys i dedicar-nos a caminar per l'impressionant barranc de Masca. Grans parets de lava treballades pel riu, paisatge a l'estil Cabo Verde i un bon rierol que no parava de rajar.
Barranc de Masca
La totalitat del barranc fins a la platja no la vam poder recórrer, ja que el cel estava força amenaçador i no paràvem de pensar en el que costaria pujar tot aquell desnivell, així que quan portàvem dos terços vam decidir fer mitja volta. Ens vam perdre la platja final, però ja vam quedar ben impressionats per l'entorn.
Barranc de Masca
Arribant al poblet de Masca va començar a ploure i ens vam dedicar a fer turisme per la zona...
Després d'encadenar El Lance
L'última incursió a la vertical la vam fer als penya-segats d'Acentejo, prop de Puerto de la Cruz. El sector escollit va ser Vistamar. Una zona molt recomanable amb vies curtes i contundents, sobre una peculiar roca basàltica i on gairebé tot desploma...
Vista des de Vsitamar
El lloc és molt maco, però el sol de la tarda ens va fer plegar abans del que voldríem, i és que la calor era bastant insuportable pels que venim del fred.
Vam poder gaudir de vies com La Mudita, Cardonal, La Negra, El Lance i Puchéala pa'rriba, totes perfectament equipades i força maques.
Puchéale pa'arriba
Doncs fins aquí l'experiència canària d'aquest any que demà acaba, així que res més que desitjar-vos un bon any nou ple de rot punks i sense lesions!
A tibar-li!
Penya-segats d'AcentejoLa idea no era fer un tour vertical, més aviat tot el contrari, és a dir, vacances i sol. Tot i això, vam agafar la corda i la resta d'utensilis freekys per a conèixer el tacte volcànic. Com a font d'inspiració, el número 73 de Desnivel, amb grans fotos de l'Anna Ibáñez.
Anna Ibáñez al Camión de la BasuraÒbviament les coses han canviat força des del 1992, per sort em van deixar la guia d'escalada de la zona del Teide, del 2004. Més tard vaig poder adquirir la recent guia d'escalada esportiva, i el regal va ser doble, perquè gairebé totes les vies que ja havia fet, a la nova guia estaven graduades més alt, je, je, je...
El sector escollit inicialment van ser les mítiques i conegudes Cañadas del Capricho, bressol de l'escalada esportiva canària. Paisatge impressionant, sols per observar les grans llengües de lava sota l'atenta mirada del Teide ja val la pena la pujada.
Llanos de Ucanca, sota el TeideEsperava trobar un sector super sobat pel pas d'escaladors i extremadament àrid. Doncs no és així, la roca és especialment abrasiva, com bé denoten els forats que encara tinc a la pell dels dits, i bona part dels sectors tenen un peu de via amb una capa vegetal arbustiva.
Com punxa la roca i quin fred fa a l'ombra...El sol el vam haver d'anar a buscar ràpidament perquè vam començar a escalar a l'ombra sense tenir en compte l'alçada del lloc, sobre els 2100m. Les vies que vaig fer eren de les curtes, al sector Aureola.
Espolón del solEspolón del Sol, amb una sortida al bolet somital digna dels millors mantels de Can Buquet. O l'espectacular entrada de Aureola, no me toques la pirola. Però el repte era la via Camión de la Basura, a la foto inicial protagonitzada per l'Anna.
Aureola, no me toques la pirolaI déu n'hi do quina placa, sort que sols eren tres spits! Pas molt concentrat de petits bidits molt i molt afilats. Entre la temperatura i el desgast de la pell vaig pensar força en aquesta noticia que vaig llegir fa poc.
El Camión de la Basura,òbviament amb menys plàstica que l'Anna
Com que ja no tenia ganes de fer patir més a la meva soferta asseguradora, vaig dedicar la resta del dia als blocs de la zona. El més elegant és el de la Tortuga, a la zona de la Sexta Dimensión, on s'aprecia el perquè es diu "del capricho".
Bulder a la TortugaSense pell, una mica congelats i seguint el rastre del sol, canviem la paret pels torrons i anem cap a l'hotel. Bones sensacions a les cañadas...
Bulder a la TortugaUn altre dia vam decidir fer cas a les recomanacions de molts companys i dedicar-nos a caminar per l'impressionant barranc de Masca. Grans parets de lava treballades pel riu, paisatge a l'estil Cabo Verde i un bon rierol que no parava de rajar.
Barranc de MascaLa totalitat del barranc fins a la platja no la vam poder recórrer, ja que el cel estava força amenaçador i no paràvem de pensar en el que costaria pujar tot aquell desnivell, així que quan portàvem dos terços vam decidir fer mitja volta. Ens vam perdre la platja final, però ja vam quedar ben impressionats per l'entorn.
Barranc de MascaArribant al poblet de Masca va començar a ploure i ens vam dedicar a fer turisme per la zona...
Després d'encadenar El LanceL'última incursió a la vertical la vam fer als penya-segats d'Acentejo, prop de Puerto de la Cruz. El sector escollit va ser Vistamar. Una zona molt recomanable amb vies curtes i contundents, sobre una peculiar roca basàltica i on gairebé tot desploma...
Vista des de VsitamarEl lloc és molt maco, però el sol de la tarda ens va fer plegar abans del que voldríem, i és que la calor era bastant insuportable pels que venim del fred.
Vam poder gaudir de vies com La Mudita, Cardonal, La Negra, El Lance i Puchéala pa'rriba, totes perfectament equipades i força maques.
Puchéale pa'arribaDoncs fins aquí l'experiència canària d'aquest any que demà acaba, així que res més que desitjar-vos un bon any nou ple de rot punks i sense lesions!
A tibar-li!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)