Degeneració Cerebral

El dissabte passat vam fer la “Degeneració Expansiva” al Bisbe, bé la va fer en Preky perquè jo em vaig arrossegar una mica (je,je, no era el meu dia). Una gran obra del binomi aperturista Hita – Palma, tot i així s’ha de dir que és una via curiosa, amb dos parts ben diferenciades. Freekys absteniu-vos dels dos primers llargs!

L1: Fissura crostosa amb algun que altre arbret a esquivar. Té un pitó a l’inici, un al mig i dos concentrats al pas difícil per entrar a la reunió, on cal tenir fe de la roca. Tot i així es pot cosir força bé amb friends variats.

L2: Sortida per placa de bona roca fins a un spit i entrada a una fissura ample de roca blanca (que mai saps quan es bona o no). Final de la fissura molt trencat i no és un passeig en quan a dificultat. Reunió a l’arbre de la llastra de la GAM.

L3: Sortida de la reunió obligada i amb caiguda sobre arbret. A tenir en compte. Dificultat concentrada en les 3 primeres xapes (spits). A part de la primera les altres estan a distàncies prudencials (i és que la primera xapa te la seva gràcia). La resta del llarg té bons cantells i anar fent. Equipat amb 7 spits, alguns una miqueta sortits, però és que obrir de baix és molt dur!

L4: Llarg similar a l’anterior però sense la picantor de la primera xapa. En aquest cas es va fent bé fins a 3 xapes de la reunió, on els cantos desapareixen i comença la finura. Equipat amb 9 spits. La gent forta sol empalmar el L3 + L4 per tenir un mega llarg de 40m de pura pila.

L5: Olé! pels aperturistes, xapes distanciades i passos fins no sempre amb l’assegurança aprop. Roca bona però de cara nord, a vigilar a l’entrada de la reunió. Equipat amb 8 spits.

L6: Últim llarg de la Heinz. Dos sostrets de bons cantells i ben equipats i fissura desplomada final, equipada amb spits i pitons. Llarg excel·lent!

Per mi més dura que l’Esperó de la Llum (Talaia), tot i seguir el mateix estil.

La foto és de la via Barrufets al Frare Gros, una via força més dura que la Degeneració Expansiva, en concret la foto és al final d'un llarg de 6b+ on tot és aleatori. Dèu n'hi do els Barrufets com se la jugaven. Com es pot comprovar hi ha un nodrit grup de gent que no deixa perdre les tendències aventureres obrint noves vies a l'èstil de tota la vida, tot i que algun purista opini el contrari...

Aprofintat el post; el diumenge vam fer una matinal a Roques Noves (Cèllecs), i és que aquest cap de setmana he tingut a la pacient Selene una mica abandonada, i destacar que gràcies als nous scellments la via Capitán Tupé és una passada. I com no, caiguda just abans d'entrar a la reunió de la Way, 6c+ de granet, si és que les reunions i jo ens repelim...ja,ja,ja! Llàstima perquè si hagués sortit seria la via més dura que he fet en granet...un altre dia!

Sort i a tibar-li forts!