Que desgraciada vida la del que huye del mundanal ruido...

"Que desgraciada vida la del que limpia de musgo los cantos de una vía, los marca, hace el paso de bloque y cuando se dispone al punto rojo empieza a llover". Com deia el Juanito de la Creu, bé, ben bé tampoc ho deia així, però quina ràbia ahir a la tarda!

Feia molt temps que no anava a la Cadira del Bisbe o Roques de l'Ignasi, Premià de Dalt, i com que ahir li tenia que ensenyar a un company de que va això de pujar pedres, ens hi vam apropar. Granet idèntic a Can Buquet però en via i amb una adherència no tan bona com altres racons del Maresme (Cèllecs o Les Banyadores). L'únic problema d'aquesta zona és que les vies més complicades no es fan i al trobar-se situat en una zona força humida hi creix la molsa i els liquens.

El sector té poques vies, però per als locals està força bé. Consta de tres sectors, avui sols us presentaré un: Les Plaques de la Bogeria, els totxos del Camí i el Sostre de l'Ignasi. Cal destacar que abans d'arribar hi ha un mur de pedra (tipus Park Güell) amb dos recorreguts de boulder marcats (i gens sobats), sembla ser que els punts negres estan sobre el 7a i els vermells sobre el 6b.

Al cutre foto muntatge podeu veure la cara S de la Placa de la Bogeria, a destacar la via 1, que és impressionant, molt pedricera, vas pujant per una fissura fins que s'acava, pas d'adherència i cantell arrodonit fins a un bloc que penja sobre la paret, entrada a la reunió per l'esperò d'aquest. La part d'abaix està totalment neta, però a la part de dalt, després del pas difícil, es nota que no hi passa aire gent. Jo vaig estar netejant (amb raspall) les petites presses i marcant-les. Al final va sortir el pas amb corda per dalt i quan anava a pel rot punk .... oooohhhh!

L'equipament de totes les vies a excepció de la 4 i la 5 són spits en bon estat. Aquestes dues tenen parabolts molt nous, destacant que la 4 és força expo a la sortida. Les reunions són de dos spits sikats, i cal desmuntar-les pujant caminant per darrera la placa.

1. Fisura Soledad: 6c
2. Principio y Fin: 6a (Impracticable per molsa)
3. ?
4. M-31: V+ (expo)
5. ?
6. Espina Dorsal: V+ (Recomanable)
7. G.O.T: V
8. Boreal: V
9. Minor: V
10. Squitx: IV (A mi m'agrada...)
    
11. Galàctica: V
12. Esta bien: V
    

Graus durillos de l'època, sols dir que la 1 es pot situar entre dues vies mítiques de Cèllecs (Whisky el Pato i Gallina Blanca). Destacar que la 2 i la 3 creuen una banyera plena de molsa a meitat de paret, cosa que les fa força impracticables. No descarto una neteja profunda d'aquí uns mesos, quan em traslladi a viure per la zona.


A l'esquerra hi podem trobar 5 vies força més assequibles, totes amb spits a excepció de la 10 que conserva els burils. Al llibre del Luichy hi marca més vies, però jo crec que la pedra ja no dona per més i he col·locat (no sense errors segurament) les que jo vaig veure. Cal vigilar al muntar la reunió, ja que als er força rampos els mosquetons freguen amb la pedra, indispensable rosca de seguretat i baques. A destacar la llastra de la 9, que no!, que no cau! Entre les vies 12 i 1 hi ha una altra via també impracticable per la molsa i equipada amb spits.

Destacar la bona neteja que s'ha fet del bosc en aquesta zona i recomanar també una visita al Sotre de l'Ignasi, ressenya próximament!