Pilar Valldeneu

Aquesta tarda he aconseguit enganyar al DJ Rename per anar a fer una via que feia molt de temps que li tenia ganes, el Pilar Valldeneu als Castellets (Centelles). Impressionant per la fotografia que apareix a la guia d’escalada Osona Vertical (M. Pérez i P. Vila) d’en J.M. Parareda a l’inici de la via (en aquest cas la podeu veure aquí mateix), i amb ganes de practicar tot tipus de fissures, aconsegueixo realitzar la via, ja que dos intents anteriors havien estats frustrats per la pluja. En aquest aspecte avui ens hem semi-salvat, ja que a l’acabar la via d’hora hem anat a veure la Trona de Bertí, i al pujar cap al cotxe ens ha caigut una tromba d’aigua que ens ha deixat ben dutxats. Però parlem d’aquesta via una mica més...

L’aproximació a la via cal fer-la des del parking de la Trona de Bertí, però no anem a agafar el PR, si no que agafem una petita pista que en 2 minuts ens deixa sota la torre de guaita dels Castellets. D’aquí cal seguir una carena, on trobarem uns esglaons de ferro que ens ajudaran a passar el primer ressalt. Acte seguir baixem per la dreta fins un corriol que ens porta a la punta de la cinglera. Al contrari del que diu la guia, no hi ha cap corda fixa per arribar al ràpel. Des d’un arbre en bon estat del cim, hem rapelat mirant els cingles del Folló (Tagamanent) i als 4 metres ha aparegut l’última reunió de la via (dos parabolt i cadena al costat d’un arbre, cara est). D’aquí amb 50 metres arribem a la primera reunió de la via, perfectament equipada amb parabolts vermells i anelles a les reunions.

El primer llarg (a la foto podeu veure just l’inici) és una magnífica fissura d’arenisca, entrem en diedre i ràpidament ens agafem amb bavaresa de bons cantells i peus comptats. La fissura queda tancada per un petit sostret que exigirà que ens encastem una mica. Arribem a un replà i d’aquí per una fissura més ampla i amb bons cantells arribem al final del pilar, on s’hi troba la reunió.

L’inici del segon llarg, assegurat amb un pitó i un parabolt, és un sostret de bons cantells a l’inici i que es tornen arrodonits de cop, per fer una potent sortida en lliure. La resta una placa amb bona (i curiosa) roca.

En resum, una via força agradable per passar la tarda i molt ben equipada per no passar gens de por. A la seva dreta hi va la via Despertaferro, amb una bavaresa més intimidant... roca molt bona pel que hi ha al sector.