Niño, deja de joder con la pelota- V

A finals del 2011, deambulant entre el Mac-Cana i el Totxo del Nacho, vaig veure el Quiste. Aquella petita bola pètria situada al llom que uneix el Pla de Trinitats amb l'ermita de Sant Dimes.

Ermita de Sant Dimes i El Quiste a l'esquerra

El cap de setmana següent ja hi estàvem intentant arribar. Grata sorpresa al veure que l'accés era molt senzill i còmode i que a més algú havia esporgat el peu de via. Això últim és una d'aquelles coses "màgiques" que sols passen per Sant Benet i "alrededores", sempre hi ha algú que hi ha anat abans que tu i ha adecentat una mica el lloc... Uns dies més tard vaig descobrir que la setmana anterior hi havien estat en Guille i el Fernando.

L'Ozzy amb la via 4 muntada, a El Quiste

El Quiste és un petit totxo d'uns 8 metres d'alçada que concentra quatre vies de dues xapes sobre roca excel·lent i que recorda molt al Totxo Manolito, però sense l'overbooking habitual d'aquest últim. S'hi arriba fàcilment des del camí de l'Arrel, a l'alçada de la cruïlla amb el camí del Pla de Trinitats, el deixem cap a l'esquerra, direcció Sant Dimes. Quan passem just per sobre del sector, desgrimpem una petita rampa i en descens per la seva esquerra arribem a les vies.

Les tres primeres vies tenen ombra fins al migdia, mentre que la quarta està pràcticament insolada tot el dia.

Ressenyes del Quiste

La tònica (schweppes) de les vies són els passos explosius sobre forats en lleuger desplom. Quant més grans siguin els forats o més quantitat de passos hi trobem serà el que farà variar el grau de els vies.

Totes les reunions són d'un únic parabolt M12 amb anella. Les vies resten equipades amb spits inox M10 a excepció de la quarta, que està reequipada amb parabolts.

Vies:

1.- Del Nene: Via d'una sola xapa, on hi trobarem 5 passos llargs comptats. Després de l'assegurança cal anar un pèl cap a l'esquerra, des d'un curiós còdol punxegut. Bona per escalfar si coneixem els passos, ja que els cantells no són evidents. Sobre el grau, he vist ressenyes que van del 6a+ al 6c, per mi una mica més difícil que la Direcció Obligatòria.

2.- Nacido pal marrón: Bonica via encadenada per primer cop pel suís pròdig de Sant Benet, en M. Scheel. Bons forats d'entrada i pas molt concentrat de regletes per poder sortir de la segona xapa. Molt bona.

3.- Agonías: La joia del sector. Inici del desplom amb un gran cantell invertit (aprofiteu-lo que fins a la reunió no n'hi han més...). Forats arrodonits i petita regleta per arribar a la primera xapa. Una combinació encertada de mans ens portarà a una lleixa arrodonida a la dreta on ajudats amb petits cantells i forats dolents podrem llançar a un bon bidit. De la segona xapa, algun pas llarg ens traurà del desplom. En algunes ressenyes el grau marcat és més alt, però en comparació amb altres línies més contínues (Sesión, Kin Ghersen, Lucky) jo diria que el proposat a la ressenya és correcte i potser, com diu el jovent d'ara, soft...

4.- Kul de la Marrana: Equipada per maresmenys com en Martí Montserrat, ideal per escalfar al sol. Successió de bons forats i pas més fi per sortir del desplom.

Ozzy a Kul de la Marrana

Destacar que a tota la part dreta de la bola hi trobarem una magnífica zona per a fer bloc, en lleuger desplom i molt bona roca. També val a dir que bona part de les vies s'han realitzat sense corda. A dia d'avui no seria descabellat fer ús del crashpad donada l'alçada de les rutes, això sí, caldria fer una mica de neteja al peu de via.

Bones tibades amb tranquil·litat assegurada.