Trobada blogger

Particular visió de la trobada per part de la Selene...

Ens veiem!

Tots al balcó...

Des de que vaig penjar la llista d'objectius del nou curs, molta gent s'ha interessat per anar al Balcó de Mar (Garraf). Per conèixer aquest sector us recomano una passada pel recull fotogràfic que van fer els fanàtics d'Artrosisclimbing. (Fotos agafades de la seva web)

Així que us emplaço a que tots els interessats proposeu una data per anar-hi, a veure si ho trobem. Jo proposo el 6/10, a veure que us sembla...

Per una banda tenim la informació que va aparèixer a l'Escalar Especial Catalunya (reproduïda sense permís)

Per una altra banda tenim la informació que ens ha facilitat en Viking (Antoine Dixit): "... Puedes ir por la riera y despues subir a la derecha hasta la cueva, pero el camino es una ***** (no hay camino de hecho). La otra opcion, es pasar por el golf, cruzarlo, subir por una pista y luego un camino marcado con piedras hasta una banda de roca. El camino pasa justo debajo, despues hay algunas cuerdas para acceder al sector (45min).

En la cueva de la izquierda, solo hay un 7b+, en la otra, de iquierda-derecha, 7a+/7b, 7c+, 7a pasando por el moco colgado (a la izquierda 8a), 7c+, proyecto , 7b+, 7b+, a la derecha de esto no se muy bien..."


Doncs vinga!, a veure si podem concretar un dia i ens enportem algun rot punk de la zona!

Les rebaixes

Ahir vam anar a les rebaixes! Una matinal en una coneguda escola del Penedès, un bon sector que desconeixíem, agradable peu de via, poca ombra, però la suficient perquè la beguda seguís fresca, excel·lentment equipat (a vegades excesiu, però per això no tinc cap queixa perquè és coherent amb la resta de l'escola), sols...

Comencem per la via més assequible del sector, un bonic 6a, bons cantells, passos llargs, però dèu n'hi do com apreta, alguna cosa havíem sentit de que el grau estava car (foto superior). Per sort, com ja he comentat la via val la pena.

Avisats per l'esforç de la primera via, ens decidim a passar pel 6b abans d'encarar el 6c, i un pas de degotall (xorrera) sobre cantells arrodonits ens posa a prova (foto superior). Sabent que el grau és dur, no ens estranyem i ens dediquem a gaudir aquest magnífic calcari, una altra bona via amb passos molt macos.

Ara si que toca donar la cara al 6c, desplom constant, i un pas força concentrat, un 6c d'aquells maresmeños, on la gràcia està en un passet de regletes en lateral, a la foto superior, acabat de superar.

Però, "... hem vingut aquí a patir, hem nascut per ser carn d'olla...", cap a la via més difícil (bé, n'hi han dues sense encadenar que semblen dos miralls), un 7b de lleuger desplom i que sembla que amaga passos de petites regletes, alternats amb bons cantells. Pujo per mirar-lo i col·locar les cintes (foto superior) i la veritat és que alló no sembla 7b, clar! veient les altres vies, deu ser 7c com a mínim!, doncs no!, tot el contrari... Tornem a mirar la guia per assegurar-nos, però quadra perfectament amb el croquis... L'encadeno sense patir en excés (video) i al baixar, encadeno a vista la seva veïna, un suposat 7a, per alló de que no ens haguèssim equivocat de línia amb el 7b...

O bé la guia està malament o ens trobem de forma exagerada amb l'actitud de graduar les vies de grau mitjà-baix molt cares i les de grau més alt, massa regalades (en aquest cas). Sius-plau, siguem una mica coherens amb això dels graus! Que si!, que ja se que és personal! I no em traumatitza gens que la via no sigui 7b, perquè em va sembla molt guapa, però no pot ser que en vies separades per 10 metres hi hagi aquesta diferència... Si l'escola té el grau dur, cap problema, però per totes les vies, no sols on l'aperturista / repetidor vagi sobrat!

A tibar-li gent!

Rierada...

Ahir a la tarda, un grapat de fanàtics com en Joan, en Manuel o en K, van ser enganyats per anar a la Roca Riera (Teià), a acabar de reequipar unes vies i a provar-les. Vam començar escalfant per La gran chochada, 5b (6), una bonica bavaresa d'uns 8 metres, acabada amb placa i que ara compta amb tres parabolts que la fan apta per tots els públics.

Acte seguit ens vam dedicar a un dels objectius principals, el 7a del costat (7). El vam reequipar, canviant els podrits spits - burils per dos parabolts i el vam estar gaudint. Entrada fàcil i pas concentrat sobre el segon parabolt, així em podeu veure concentrat en les petites regletes de la via a la foto superior.

Com que aquesta via no tenia nom, ha quedat batejada com Esperó "maresmeño", en honor al tipus d'escalada de la zona. Sota podeu veure en K tibant a la mateixa via, abans de reequipar-la.

Cap al final de la tarda en Joan es decideix a donar-li un pegue a Ese es mi Fary!, i la defineix com: "... és guapa perquè és evident i va per la part més fàcil de la paret, però sortirà dura ..."

La provo i li veig més color que l'altra vegada, però fa massa calor encara pels cantells arrodonits d'aquesta via, esperarem el fred. És una mica més difícil que la Ninota, per tant rondarà el 7c+/8a. De moment no us perdeu la foto superior i els nous materials que podeu trobar penjats d'un arnés... a l'estil Goku!

Aun queda un sitio...

Aquesta tarda, amb el RM, hem obert una via nova al sector Iaiu-way, de Roques Noves (Cèllecs). La via es troba a la dreta de la mítia way (6c+), apurant el poc espai que queda al sector (veure croquis).


Consta de tres parabolts i resegueix el fil d'un esperó desplomat i amb poca presa. La via té un grau relativament assequible gràcies a la paret de la dreta, que ens ofereix enormes lleixes pels peus, però tot i així cal apretar de petites regletes i fer un llançament força obligat entre la primera i segona xapa. Sota podem veure en RM mans a l'obra...


El seu nom és "Grimpaires de cap de setmana i altres festes de guardar" i el grau de dificultat dependrà del que arribeu a "abusar" de la paret de la dreta, però si seguiu el fil de l'esperó dificilment baixarà del 6c. A sota em podeu veure provant la via, que ha necessitat 3 intents per ser encadenada.


A disfrutar-la!

Reequipament Placa Sibarit

Podeu veure l'estat actual del reequipament subvencionat per la FEEC al blog de l'Ozzy (clickeu sobre la imatge)

No donis un mal pas...

Aquest matí, de la mà de tres bons coneixedors del sector, i després de fracassar en l'intent d'anar al Roc de la Lluna per pluja, hem acabat al Malpas de Travil (Berguedà). Al final ens hem torrat i tot, però el dia ha deixat fer bones vies i bones fotos (com sempre de mà de la Selene):

Els nostres amfitrions, en K i la Marta, han començat per la Teia de Maria (5b/c), com podeu veure a la foto inferior.

De mentres el brau avinyonenc i jo mateix hem fet a vista la bonica Volare (6c).

En K i la Marta s'han entretingut a la bonica Esperó del Petitó (6a+), i el brau i jo, picats pel recent "a vista" d'en Zombi, hem fet la Flor de Neu (6c), un xic més dura que l'anterior (foto inferior).

Un cop ja precalentats, hem provat la Fot-li dret (7b), on igual que hi ha vies dures en el seu grau, també n'hi ha d'assequibles, i aquesta m'ha semblat un bon exemple, tot i que l'he encadenat en top rope, que ja feia massa calor...

Com podeu observar a l'anterior foto, en K i jo hem fet una cursa a veure qui arribava abans a la cadena, ben bé no sé qui ha guanyat, però han sortit unes bones fotos, a Volare (6c).

La Marta també ha provat aquesta via amb bons resultats, i per acabar d'estirar, la St. Antoni sense arbre i pel dret, que no sé quin grau deu ser, potser 9a/a+, ja,ja,ja....

Una bona jornada en bona companyia!