Cèllecs lifting

Aquests dies de Setmana Santa m'he dedicat a revisitar l'escola maresmenya de Cèllecs. Com que el temps no era gaire estable, quan parava de ploure sortia corrent cap allí...

Agulla i Mas de Cèllecs des del Sector Senglar

En algun post anterior ja he parlat d'alguna de les coses que he anat fent. La idea era encadenar la via Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos (Roques Noves), però entre que està en un lloc humit i que quan no plovia, xorrejava o les regletes no tenien el tacte adequat, he fet de tot menys encadenar-la!

Última reunió de cable del Contravent

Una de les primeres accions dutes a terme va ser reequipar una de les poques vies que quedaven amb spits al sector del Contravent, la Volver a empezar (47). Aquesta línia és de les dures del sector i no es fa gaire, de fet no he vist mai a ningú provant-la. Vaig eliminar els tres spits, que ja formaven part d'un reequipament anterior, vaig tapar els forats tant dels spits com dels antics burils i vaig afegir-hi quatre bolts. N'hi ha un d'extra que rectifica l'entrada, ja que inicialment s'apurava molt la via veïna. Ara queden clarament separades.


Aprofitant l'ocasió, també vaig eliminar l'última reunió de cable retensat que quedava al sector i vaig obrir una nova línia. Aquesta nova via està situada a la dreta de la SuperCrack i consta d'un pas de bloc per superar el desplom inicial i després placa fàcil. Té tres parabolts més reunió i un grau aproximat de 6a+, Varisto tefotrás común misto (96).

Un altre dia, anant a provar l'objectiu inicial, vaig decidir escalfar a l'espoliada via Herejía, que per cert, té pintat el nom i hi diu Anzión V - ¿?, (Roques Noves). La línia, tot i ser molt curta, uns 4 metres, és de mal fer sense corda, ja que té caiguda directa a l'abisme. Com que vaig veure que valia la pena, he afegit un parabolt a la reunió i un a la meitat de la ruta. Manté el primer spit, que era l'única cosa que hi quedava a la via. El grau deu sortir sobre el 6b, i agafa tot el cantell arrodonit del desplom en bavaresa. Una altra relíquia restaurada...

Sector Senglar

Ahir vaig pujar a veure el nou sector que van començar a obrir en Xesco i l'Oriol, però que ha estat acabat per l'Esteve i Co. Es troba situat a la dreta de la placa, s'anomena Sector Senglar i segueix la tònica d'iniciació de tot el sector. Molt de curro per la seva part, ja que tota la placa estava plena de molsa i ara llueix com una patena, felicitats!

Diedre del Sector Senglar

Vaig poder fer les quatre vies que el componen, d'uns 20 metres i amb roca una mica terrosa encara, cosa que arreglarà el pas de la gent. Està molt ben equipat, amb parabolts i sòlides reunions. Us deixo unes ressenyes personals, esperant contactar amb els creadors per a les ressenyes de veritat.



També vaig poder observar que s'han muntat dues línies de ràpel per arribar al peu de l'Agulla de Cèllecs. Aquests comencen a la dreta del nou sector i són d'uns 15 metres cadascun. A la dreta de l'Agulla s'ha creat una via per a iniciació de l'Ae; aquesta creua un petit desplom, que en lliure surt 6b. El problema és que a la part inicial, que no deu passar de IV ,també s'han afegit parabolts cada mig metre (suposo que per fer Ae?), fins aquí no tindria cap queixa, però és que s'ha matxacat tota l'entrada d'una via de l'any de la quica, que ja es feia en lliure als anys 50 (les escarpes a la fissura en són el testimoni).

Part dreta de l'Agulla i nova via d'Ae

De fet, la cosa no anirà més enllà, ja que igualment ningú repetia aquesta oblidada ruta, però igual m'animo i la restauro (almenys el tram que encara queda viu...). Per cert, en el seu moment va ser alliberada, restant de 6c+...



Totes aquestes actualitzacions estan reflexades a la Guia del Maresme, que ja sabeu que us podeu baixar d'aquí.

Es de ser inútiles...

Divendres al matí ens armem de valor en Jortx i un servidor i decidim seguir amb el pla inicial, que era pujar a Font Ferrera (Solsona). Com a objectius teníem les següents vies: Spit Metal i Catàrsis.

Paret de la Bruixa (Font Ferrera)

Gràcies a les bones indicacions de l'Edunz i al seu magnífic croquis (a sota), podem arribar a la Paret del Silenci sense perdre'ns, lloc on es troba la primera de les vies, Spit Metal. Una bona passejada per un paratge molt agradable. Llàstima de la persistent amenaça de pluja...


Amb mitja hora estem al peu de paret, ens posem els arnesos i la pluja deixa de ser una amenaça per passar a ser una realitat. Com que la paret encara no està gaire mullada decidim escalar almenys fins on puguem...

Mohawk al primer llarg de la Spit Metal

La roca ens sorprèn per la seva qualitat, i és que havíem sentit tantes coses sobre Font Ferrera que ja no saps a qui creure't. Murs força nets de bons forats i còdols, primer spit lluny, però es poden utilitzar els micros en algun forat. La resta del primer llarg continua amb tendència a la dreta, es deixa fer.

Secció de forats del segon llarg de la Spit Metal

El segon llarg el realitza magistralment en Jortx, ja sota una pluja que no para. És un llarg molt maco, combinant passets tècnics amb forats enormes. Resta ben equipat amb spits a distàncies prudencials i surt en lliure.

A meitat del segon llarg de la Spit Metal

Quan començo a pujar ja està tot més que xop, els còdols rellisquen i les mans no tenen tacte. Ben bé encara no sé com, surt en lliure i decidim deixar els 15 metres que li resten a la via per una altra jornada.

De tornada ens aturem a la Catàrsis, però la pluja és persistent i el vent l'empeny contra l'esperó, així que decididament donem la jornada per acabada. Ja hi tornarem, perquè la línia ens ha impressionat força... a veure que ens amaguen aquestes perles del solsonès.

Selene al torrent de Sta. Caterina

Dijous, aprofitant la finestra de bon temps, amb la Selene, decidim anar a baixar el Torrent de Sta. Caterina, a Collbató (Montserrat). No és un barranc llarg ni excesivament maco, però ens permet passar un matí divertit i prendre el sol a l'ermita de la Salut. Aquí, una altra visió de l'excursió.

Vista de Collbató des del torrent

La resta de dies els he dedicat a escalar pel Maresme, reequipar alguna línia oblidada en el temps i intentar resoldre una via que em té el cor robat... i per suposat, a mirar com plou!

Oh!, no baby...

Divendres al matí, amb en Jortx, desafiant al mal temps, quedem ben d'hora a l'aparcament de Can Massana (Montserrat). L'objectiu és fer una incursió a Agulles, a veure quina via està menys xopa...

Agulles

Portàvem al cap la Bessona Inf. i veiem que la via Baby és de les més seques, així que ens disposem a fer-la. El primer llarg comença pujant per un teix, que evidentment està molt mullat i ens fa extremar les precaucions, per sort és fàcil llaçar alguna branca per assegurar la jugada.

Mohawk entrant a la Baby

El problema és que ja entres a la paret amb les mans i els peus de gat ben enfangats. La meitat del primer llarg també està humida, ja que encara no li toca el sol. Sembla un llarg molt maco, però nosaltres fem bona part en A0.

A la primera reunió ja ens toca el sol i la calor, que no ens abandonarà en tot el dia.

Quart llarg de la Baby

El segon llarg ens sembla molt bo, amb molt bona roca i cosit de bolts, spits i burils. El tercer es veu tan contundent que ni ens el mirem. Té tota la pinta de ser un d'aquells llargs de saber-se de memòria les preses per tal d'encadenar-lo, molt curt però força desplomat i amb roca una mica crosta a l'inici... A0.

Jortx arribant al cim de la Bessona Inf.

El tercer llarg ens torna a semblar molt maco, té un pas explosiu de llançament a l'inici que més o menys surt en lliure, i després anar fent pel costat d'una fissura. I finalment el cinquè llarg, amb una sortida explosiva de bombo i després una fissura fàcil amb claus una mica vellets, com diu a la ressenya, pot anar bé algun alien. Aquest també ens surt en lliure...

Torres-Homet a l'Esquelet

Com que no plou, per allargar la jornada, anem a fer una altra clàssica, que cap dels dos ha fet abans, la xemeneia Torres-Homet de l'Esquelet. Una clàssica, reequipada amb bolts, maca i força assequible.

Sívlia a Voler a empezar

Afegir a aquest post, que existeix una nova via a la dreta de tot del sector del Contravent (Cèllecs), es diu Varisto tefotrás común misto (96), i surt sobre el 6a+. Entrada en desplom i sortida fina a placa, la resta és un passeig. També s'ha reequipat i adreçat la dura línia Volver a empezar (47), al mateix sector...

Ressenyes actuals del Contravent (Cèllecs)

Aprofito per tapar força forats de burils dintre del Diedre Manel - Volver a Empezar i elimino l'última reunió d'època que hi quedava.

Haglöfs-man

Divendres, amb en Jortx, quedem prop de les 13h a Can Miqueló (Centelles). L'objectiu és encetar la temporada al Grau dels Matxos. Sento una especial atracció per les zones de la baixa Osona, no sé si és el paisatge, la roca, el tipus d'escalada, l'ambient alpí d'alguna de les seves línies, ...

Mohawk a Chorten

Peró aquesta zona de recent creació em té el cor robat, juntament amb la que s'albira just enfront de la vall (els Cingles del Folló). Des de l'estiu que no hi tornàvem i ens ha sorprès gratament l'increment del nombre de vies, els peus de via tan cuidats i la tranquil·litat que s'hi respira. Felicitats als equipadors / cuidadors de la zona!

Jortx superant el sostre de Chorten

Mirant les ressenyes i seguint la nova tendència de "fissura que veig, fissura que s'ha de provar", ens desplacem fins al veí Grau del Jepet. A la part dreta hi trobem les dues últimes vies de la zona, bones fissures a simple vista.

Xapant el tercer a Bon Nadal (quin patir...)

Comencem per la de la dreta, Chorten. Molt ben equipada amb químics, una mica terrosa i un pas de sostre molt bo. No és tan dura com ens creiem, això si, el factor psicològic fa que tibis més del que toca. I és que a la part central hi ha una zona de curioses formacions de sorra compactada, que al no estar acostumats se'ns posen els pèls de punta, però tot sembla prou sòlid. L'entrada a la reunió és força fina...

Jortx a Bon Nadal

Confiats comencem la seva veïna esquerra, Bon Nadal, més assequible segons la ressenya. L'entrada és força desplomada, però ben equipada amb dos químics. Acte seguit trobem un pas força dur i el següent parabolt... però què hi fa allí el següent parabolt?, que lluny i quina por. Un cop xapat aquest, la via és relaxa. També em va agradar, però les assegurances donen alegria pel tipus de roca... a negociar amb ganes o amb un C3, je, je, je...

Mohawk a Salinkarda

Vinga!, anem a fer el freeky que ja hem tingut la dosis d'adrenalina del dia (més tard tornarem a pillar, je, je, je). Ens movem a la zona central del Grau dels Matxos i muntem la impressionant Salinkarda. Poques parades per una via d'aquest grau a vista. En Jortx fa un top rope non-stop al flash. Com que estic una mica tocat d'un tendó prefereixo fer-li un top rope per assegurar la jugada i també surt non-stop. Com ens passa últimament, ens deixa tan bon sabor de boca aquesta línia que ni la repetim per fer el rot punk. Anem a fer més metres, que aquesta ja la tenim al sac...

Enderrocs Puigdomenech

Al principi de la zona esquerra fem una nova línia per nosaltres, Enderrocs Puigdomenech. Força maca i amb la possibilitat de veure els enderrocs a peu de via, convertits ens fàlics tòtems. Deu ser l'entrenament que utilitza en Miquel per estar tan fort, construir menhirs com cert gal... potser també va caure en una marmita de petit?

Mohawk a Xirinacs

Ens seguim movent pel sector i a la dreta d'una espectacular / difícil via de vuitè trobem una altra línia nova, Xirinacs. En Jortx comença i al pas més difícil trenca un cantell i vola (algun dia ja us explicarà on van anar a petar els enderrocs Jortx). A mi la via em va semblar prou bona, serà una de les recomanables del sector, però ara com ara necessita més pas...

Mohawk a La Flauta

Per rematar la tarda volíem fer una última fissura, El Flòstic, però el seu aspecte tenebrós i l'experiència anterior ens fa decantar per una xemeneia montrebeina més assequible, amb la que matem la sessió d'avui... i demà pluja!

Però realment el que a nosaltres més ens va agradar d'ahir va ser marejar la perdiu...

Kampoos 4

M'ha costat força trobar aquest vídeo. Dedicat a tots els mitòmans i romàntics que portem gairebé dues dècades escalant (alguns sense el gairebé).

I gràcies a eines com Kampoos, espero que buscar aquests vídeos i altre tipus d'informació vertical sigui molt més fàcil. Kampoos.net és una eina on-line, oberta a la participació, per a la publicació de ressenyes d'escalada. Feu-li una ullada que us agradarà...

I sense més preàmbuls el vídeo promés: principis dels anys 80, Olivé i Rafa de cadellets, St. Benet i el Càmping, "... los spits tenían que estar al rojo vivo...", no us en recordeu?





Viva el feedback!

Fent el Burru per Agulles

Animats pels últims posts del Luichy, aquest matí hem decidit anar d'excursió per Agulles. Una jornada tranquil·la per traure'ns de sobre l'estrès freeky de divendres.

Panoràmica d'Agulles (Montserrat)

Quan hem arribat a Can Maçana el dia no acompanyava gaire: fred, vent i força ennuvolat , just el contrari de la predicció (moooolt bona nit!). Hem enfilat cap a la Saca Gran amb la intenció d'escalfar fent la clàssica Aresta Brucs.

Camí interior d'Agulles

En Jortx ha empalmat els dos primers llargs, amb una roca extremadament freda. Sort que la via és fàcil i actualment ben equipada amb bolts. M'ha sorprès el fet que estigui poc sobada, amb la de gent i cursets que l'arriben a pujar.

Segon llarg de l'Aresta Brucs a la Saca Gran

El tercer llarg l'hem fet a alta velocitat donat el vent gèlid que bufava per la cara nord. Tot i ser un clàssic de la zona cap dels dos l'havíem fet. La via és força maca, especialment el flanqueig final de la via, amb pati i sobre bons cantells.

Tercer llarg de l'Aresta Brucs a la Saca Gran

També hem pogut comprovar el pas de les diferents generacions, al ràpel de la Saca Gran. Com s'aprecia a la foto inferior, un cable retensat sobre una escarpia doblegada, un buril i un bolt oxidat. Potser caldria deixar-nos de manies i fer una mica de restauració... Això em porta al cap un cop que vaig pujar a l'agulla del Martell i al cim vaig descobrir que el que era el ràpel, actualment era una sabina morta... com vaig patir per baixar!

Ràpel de la Saca Gran

Avui no ha estat el cas, ja que el bolt donava confiança. Després del ràpel i ja més arrecerats hem fet la via Jimmy Jazz al Pedestal del Martell. Ens hem quedat sense paraules... quina via més bona!

Primer llarg de la Jimmy Jazz al Pedestal del Martell

Al primer llarg cal apretar, sobre petites regletes i forats que van apareixent. Cap al tercer spit té un pas força dur, això sí, molt ben equipada i els spits en bon estat. El segon llarg és més fàcil, però es troben curioses formes a la roca i grans bolos, que fan l'escalada molt agradable. Aquesta ens l'emportem al rot punk, i és que tenir una mica de sol fa miracles...

Amor de cerdo al Totxo del Nimes

La tercera agulla que volíem fer era el Dàtil, amb la via Mossen Cinto, però ens agafa la mandra al veure els burils, que per cert, no estaven gaire malament, però ens havia deixat tan bon sabor de boca l'anterior que no volíem desvirtuar-lo.

Decidim provar la seva veïna, la Spirulina, però a la tercera xapa baixo. I és que la via sembla una cosa i després n'és una altra. La primera xapa està molt bé, la segona és fina i oxidada, però no es mou, la tercera és fina, oxidada i balla, a la quarta ja no hi arribo però s'hi veu un cutre cordino... A més un arbre s'està menjant la via... canvi de plans!

El Dauet d'Agulles

Anem al Totxo del Nimes i ens posem a l'única via que ha estat reequipada (bolts inox), la Amor de Cerdo. Un exemple de la finura que s'estilava fa uns anyets per la zona. I per acabar d'arrodonir la jornada ens arribem passejant al Dauet.

Jortx a la J.B del Dauet d'Agulles

Allí fem la J.B, que per cert, ha estat atropellada per uns bolts nous. Jo feia anys que l'havia fet i acabo de comprovar amb les ressenyes del Luichy, que sortia pel centre del dau. Actualment surt per la visera a l'esquerra. Té quatre bolts col·locats de forma que constantment et fas mal si caus, quines coses té el progrés. Això sí, la via és un altre 10!

Intents anteriors a la Burru

Ah! divendres vam estar amb l'Ozzy i el Jortx a la Moretona, van caure la Marabunta, que em va agradar força, i per fi la maleïda Burru!. Quin patir!

Quis custodiet ipsos custodes

Ahir, excursió als Ecoooooooossss! Després del desastre de divendres per terres premiarenques, decideixo posar-me en mans dels meus trainers (Gatsaule i Jortx), per tal d'aprimar-me uns quilets i poder fer campus de monodits, je, je, je...

Montserrat a l'oli (Aubarda Castellana + Gorros)

Així que el primer test ha estat la Canal de la Llum + mitja Canal dels Micos, amb l'objectiu d'arribar a l'amagada Paret del Migdia. Riures gratuïts encara deuen retronar per les parets de l'estreta canal i és que el meu estat de forma és pèssim!

Ressenya de la Senda Tenebrosa

La via escollida va ser la clàssica del sector, la Interlaken, últimament força repetida. D'un Extrem de l'any de la picor teníem la ressenya d'una de les seves veïnes, la Senda Tenebrosa, d'en Pato. En aquesta ressenya hi apareixien els graus en lliure de la nostra via, i pel que semblava podríem apurar bastant.

Mohawk al L1

Com que en alguna altra excursió vertical, en Gatsaule i un servidor ja havíem estat a peu de via, sabíem que la roca era molt bona i el lloc molt agradable. Així que en un tres i no res començo el primer llarg.

Mohawk al L1

Un llarg de bons forats, encara millor roca i els burils en molt bon estat. Llàstima que m'agafa en fred (sempre em passa amb els primers llargs, sort que els trainers m'arreglaran!) i he de fer un descans al pas difícil del desplom. Val a dir que en molts llocs d'aquesta via has de separar-te força de les assegurances per tal de pujar en lliure, ja que la línia no va ben bé per on van les preses. Grau correcte.

Jortx al R2

Escalada difícil a vista! En Jortx supera el segon llarg, que comença amb uns 3 metres molt verticals i amb poca presa. La resta es fa molt bé en lliure, també amb molt bona roca i força assegurances (burins i spits). Clar! que amb aquests bistecs el meu trainer no té cap mena de problema per aquestes plaques montserratines...

Mohawk iniciant el L2

Com que vaig de segon puc encarar el pas difícil del llarg (sortida de la reunió) un pèl per la dreta dels burins i surt en lliure, un llarg molt bo. Grau correcte.

Mohawk acabant el L2

El tercer llarg el torno a fer jo, comença per una placa de molt bon fer en lliure fins arribar a un burí amb un cordino ronyós (preveure cordino o navalla ja que els mosquetons no entren). En aquest punt comença el desplom i la qualitat de la roca decau, llàstima!

L'home de ferro (Gatsaule) al L3, abans del desplom

Pujo fent uns quants A0 sobre uns burins una mica més oxidats, fins un arc fissurat que, ja en lliure, em porta fins la reunió; aquí la roca és una mica més cutre. Mentre passava pel desplom em fixo que hi ha força magnesi a uns bolos que queden a l'esquerra de la línia de burins, amb roca molt més franca, igualment flipo amb el grau proposat a la ressenya.

En Gatsaule fa algun pas d'ungla per sortir del desplom i ens comenta que potser el grau obligat és una mica més del que se comenta por ahí, je, je, je...

Jortx iniciant el llarg fàcil

Clar que la flipada monumental ve amb el següent llarg. Sortida de la reunió amb un desplom força complicat, seguit d'uns 7 metres de placa de petita presa, de les de no t'encantis gaire. En Jortx passa sense cap problema.

Mohawk iniciant el llarg fàcil

A la seqüència fotogràfica superior podeu observar com va anar el meu intent en lliure del llarg més fàcil de la via (segons ressenya). Veieu com he de perdre pes!

L'últim llarg és força curt, amb entrada desplomada de bons bolos montserratins i sortida al cim molt espectacular. Com comentava en Fetpols, passes dels 90º als 0º en un pas...

Els altres Dalton al cim de la Paret del Migdia

El camí de retorn se'm fa força llarg, ja que donem la volta pel Montgrós i la canal de la Salamandra, fins al Coll del Migdia i Sta. Cecilia de nou. Més riures sobre el meu estat de forma... però ya vendrán tiempos mejores i llavors ... llavors res, que esteu fets uns ironmen!

Jortx a Dimarts 13 a les Roques del Caçador

Per cert, divendres vam fer una visita a les Roques del Caçador, on en Jortx es va emportar la primer repetició de l'Esperó Mohawk (y yo no soy egocéntrico, no...), proposant una forta decotada, bages power!

Una altra visió de l'ascensió...