Calders a la brava

Aquest cap de setmana em tocava retre comptes a la familia i anar a passar el cap de setmana a l'Estartit (Costa Brava). Per aquesta raó vaig haver de fer coincidir els plans verticals amb els familiars.

Jortx a Quis custodiet ipso custodes (Can Bronx)

Divendres vaig poder acompanyar al Jortx al sector que vam equipar l'any passat a Cèllecs (Can Bronx). En unes tres hores ens vam polir totes les vies. A destacar la decotada incipient i consensuada a la via de la Cris, ara 6a+. No sé que em va passar pel cap quan la vaig cotar...

Action Mohawk (Can Bronx)

I el que és més destacable, la primera repetició (coneguda), per part del Jortx, a la Atomic PGB, una via una mica exposada i amb un pas explosiu per sortir del desplom.

Després anem al totxo de la Intifada i fem la fissura central en lliure. No sé si s'havia fet abans, ja que sols hi havíen restes de pitonatge i un copper. Actualment la via sols es pot fer amb la corda passada per un spit que hi ha a la part superior de la roca. Segurament hi possaré un bolt per tal de poder provar l'esperó esquerra, que es veu força contundent.

Sector de Cala Montgó

Dissabte al matí, aprofitant l'estada a la Costa Brava, la Selene i un servidor ens acostem a la zona d'escalada de Cala Montgó, seguint les ressenyes del PGB.

PGB a la Cala Montgó

Ens costa força trobar la zona, però al final apareix el mateix PGB i després d'unes quantes voltes i de trobar la via Trencabraços, aconseguim arribar al sector.

La veritat és que rep força crítiques la zona, però a mi em va agradar (tot i la poca activitat que vam poder fer). És una roca peculiar, a mi em va semblar força sòlida després de les últimes escalades per l'Osona, i molt desplomada. Això sí, els cantells són brutals... rotllo Calders, però sobre el mar.

Mohawk a la mateixa via

És una zona ideal per a fer el goril·la, llàstima de l'acció corrosiva del mar.

Vámonos que esto no pinta bién...

I parlant del mar, al final vam tenir que sortir per potes ja que aquest s'estava empipant amb nosaltres i les onades gairebé ens tocaven. Segurament hi tornarem aprofitant alguna altra estància per la zona... Dèu n'hi do la de sectors aprop que hi han: Roca Maura, Torre Moratxa, Begur, el Cau del Duc, Montplà, Ullà i una mica més lluny Romanyà i Solius.

La millor reutilització possible dels bunkers de cala Montgó

En PGB fent-me la pilota...

Aprofito el post per preguntar un petit dubte: Com podeu veure a les fotos inferiors, la corrosió del mar és brutal. Ja coneixia els seus efectes sobre els elements mecànics no inoxidables, però el que em va sorprendre més és que hi havia resina epoxy oxidada, i el pitjor (foto del químic inferior) fins hi tot havia saltat d'alguns anclatges...

1) Inox amb no inox, 2) Químic precari, 3) Bolt no inox

Què es pot fer en una zona així?, parabolts 12 mm inox?, alguna resina especial?, què fan a les Calanques?, hardgrit? (una lectura interessant).

Nifli y Tufi

Com cada divendres últimament, ens trobem en Jortx i un servidor, esquivant els núvols que van creixent a mesura que passen les hores. El punt de trobada aquest cop és el sector Cargolaire de Calders.

Mohawk a Mobbing rural non expansion

Jo hi tenia feina pendent, ja que havia de provar l'última apertura del Jortx, la Mobbing rural. Com que la línia ressegueix una bona fissura, la idea inicial era fer-la sense utilitzar les expansions.

Jortx a Mobbing rural non expansion

En Jortx, que l'ha fet unes quantes vegades, la fa sense utilitzar cap dels parabolts originals. Jo prefereixo xapar l'últim, davant de la incertesa d'anar a vista. Una molt bona línia en una escola que amaga verdaderes joies.

Instint Clàssic

També provem la poc repetida Insitint Clàssic a la part final del sector. Aquesta línia té un tram de diedre força maco a la part central.

Final de la part més dura de Chaina

Com que estem força aprop de la tercera bauma del sector, a l'anar a veure les línies m'enamoro d'una, la Chaina, que surt al segon intent. Entrada explosiva sobre bons cantells, si tens la llargada necessaria, si no pot esdevenir un infern...

Aprofitant els últims raigs de sol al Cargolaire, abans que arribi la tempesta, surt a vista Verdonitis i decidim que demà seguirem amb el pla inicial: provarem sort a Font Ferrera, que l'últim dia vam deixar feina a mitjes.

Primer llarg de la Romàntic Guerrer

Així que aquest matí, aprofitant les primeres hores del dia, i abans de que es formin les tempestes típiques, ens trobem sota la línia Romàntic Guerrer, a la Paret de la Bruixa.

El primer llarg té una arrancada des del terra que dèu n'hi do, una part més arrampada i ràpidament torna a la verticalitat. Una placa de forats petits i regletes ens permet arribar a la reunió. Tota la via està molt ben equipada amb spits, i la roca no és del tot dolenta, però tampoc excel·lent. Val a dir que la de la Paret del Silenci ens va semblar millor...

Final dels passos durs a la Romàntic Guerrer

El segon llarg té el pas dur de la via, una sortida de la reunió del tot explosiva, on cal trobar el forat o la regleta decent i a l'hora mirar de no trencar res. Molt ben equipat per fer en A0, però en el nostre cas surt en lliure, i ben contents, ja que és una apretada força dura. La resta del llarg és mooooolt bona, vas trobant grans forats en el mar de conglomerat que forma aquesta paret.

Entrada a la segona reunió de la Romàntic Guerrer

L'entrada a la reunió és tipus Canalda, que dic jo. D'aquelles travessies de no caure. Finalment, el tercer llarg té un parell de passos macos per sortir de la reunió, sempre sobre bons forats i a la resta placa tumbada, on la roca ja degenera una mica...

Pas dur de la Catàrsis

Després de no trobar el camí per baixar caminant del cim, decidim rapelar la via veïna, la Catàrsis, ja que igualment era el pròxim objectiu. Amb dos ràpels amb una corda de 80 m som al terra.

Abans, però, deixem muntat el primer llarg, ja que vist el pas dur de la Romàntic Guerrer, millor li fem un top rope per mirar d'encadenar-lo. I la veritat és que igual no calia, ja que el llarg està perfectament equipat i no trobem que sigui gaire més difícil que el de la Romàntic. En Jortx el fa al flash, i a mi una patinada en l'intent a vista, després del pas complicat, em fa caure.

Where is Canalda?

Al tercer tro decidim sortir correns d'allí i ja tornarem un altre dia a fer tota la via sencera, que el primer llarg ja el tenim al sac. Com es pot veure a la foto superior, l'hem encertat en la retirada, ja que teníem les cortines d'aigua just a sobre...

Per cert, una coneguda tenda esportiva del Maresme m'ha fet una entrevista, per a qui estigui interessa, aquí.

Cèllecs lifting

Aquests dies de Setmana Santa m'he dedicat a revisitar l'escola maresmenya de Cèllecs. Com que el temps no era gaire estable, quan parava de ploure sortia corrent cap allí...

Agulla i Mas de Cèllecs des del Sector Senglar

En algun post anterior ja he parlat d'alguna de les coses que he anat fent. La idea era encadenar la via Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos (Roques Noves), però entre que està en un lloc humit i que quan no plovia, xorrejava o les regletes no tenien el tacte adequat, he fet de tot menys encadenar-la!

Última reunió de cable del Contravent

Una de les primeres accions dutes a terme va ser reequipar una de les poques vies que quedaven amb spits al sector del Contravent, la Volver a empezar (47). Aquesta línia és de les dures del sector i no es fa gaire, de fet no he vist mai a ningú provant-la. Vaig eliminar els tres spits, que ja formaven part d'un reequipament anterior, vaig tapar els forats tant dels spits com dels antics burils i vaig afegir-hi quatre bolts. N'hi ha un d'extra que rectifica l'entrada, ja que inicialment s'apurava molt la via veïna. Ara queden clarament separades.


Aprofitant l'ocasió, també vaig eliminar l'última reunió de cable retensat que quedava al sector i vaig obrir una nova línia. Aquesta nova via està situada a la dreta de la SuperCrack i consta d'un pas de bloc per superar el desplom inicial i després placa fàcil. Té tres parabolts més reunió i un grau aproximat de 6a+, Varisto tefotrás común misto (96).

Un altre dia, anant a provar l'objectiu inicial, vaig decidir escalfar a l'espoliada via Herejía, que per cert, té pintat el nom i hi diu Anzión V - ¿?, (Roques Noves). La línia, tot i ser molt curta, uns 4 metres, és de mal fer sense corda, ja que té caiguda directa a l'abisme. Com que vaig veure que valia la pena, he afegit un parabolt a la reunió i un a la meitat de la ruta. Manté el primer spit, que era l'única cosa que hi quedava a la via. El grau deu sortir sobre el 6b, i agafa tot el cantell arrodonit del desplom en bavaresa. Una altra relíquia restaurada...

Sector Senglar

Ahir vaig pujar a veure el nou sector que van començar a obrir en Xesco i l'Oriol, però que ha estat acabat per l'Esteve i Co. Es troba situat a la dreta de la placa, s'anomena Sector Senglar i segueix la tònica d'iniciació de tot el sector. Molt de curro per la seva part, ja que tota la placa estava plena de molsa i ara llueix com una patena, felicitats!

Diedre del Sector Senglar

Vaig poder fer les quatre vies que el componen, d'uns 20 metres i amb roca una mica terrosa encara, cosa que arreglarà el pas de la gent. Està molt ben equipat, amb parabolts i sòlides reunions. Us deixo unes ressenyes personals, esperant contactar amb els creadors per a les ressenyes de veritat.



També vaig poder observar que s'han muntat dues línies de ràpel per arribar al peu de l'Agulla de Cèllecs. Aquests comencen a la dreta del nou sector i són d'uns 15 metres cadascun. A la dreta de l'Agulla s'ha creat una via per a iniciació de l'Ae; aquesta creua un petit desplom, que en lliure surt 6b. El problema és que a la part inicial, que no deu passar de IV ,també s'han afegit parabolts cada mig metre (suposo que per fer Ae?), fins aquí no tindria cap queixa, però és que s'ha matxacat tota l'entrada d'una via de l'any de la quica, que ja es feia en lliure als anys 50 (les escarpes a la fissura en són el testimoni).

Part dreta de l'Agulla i nova via d'Ae

De fet, la cosa no anirà més enllà, ja que igualment ningú repetia aquesta oblidada ruta, però igual m'animo i la restauro (almenys el tram que encara queda viu...). Per cert, en el seu moment va ser alliberada, restant de 6c+...



Totes aquestes actualitzacions estan reflexades a la Guia del Maresme, que ja sabeu que us podeu baixar d'aquí.

Es de ser inútiles...

Divendres al matí ens armem de valor en Jortx i un servidor i decidim seguir amb el pla inicial, que era pujar a Font Ferrera (Solsona). Com a objectius teníem les següents vies: Spit Metal i Catàrsis.

Paret de la Bruixa (Font Ferrera)

Gràcies a les bones indicacions de l'Edunz i al seu magnífic croquis (a sota), podem arribar a la Paret del Silenci sense perdre'ns, lloc on es troba la primera de les vies, Spit Metal. Una bona passejada per un paratge molt agradable. Llàstima de la persistent amenaça de pluja...


Amb mitja hora estem al peu de paret, ens posem els arnesos i la pluja deixa de ser una amenaça per passar a ser una realitat. Com que la paret encara no està gaire mullada decidim escalar almenys fins on puguem...

Mohawk al primer llarg de la Spit Metal

La roca ens sorprèn per la seva qualitat, i és que havíem sentit tantes coses sobre Font Ferrera que ja no saps a qui creure't. Murs força nets de bons forats i còdols, primer spit lluny, però es poden utilitzar els micros en algun forat. La resta del primer llarg continua amb tendència a la dreta, es deixa fer.

Secció de forats del segon llarg de la Spit Metal

El segon llarg el realitza magistralment en Jortx, ja sota una pluja que no para. És un llarg molt maco, combinant passets tècnics amb forats enormes. Resta ben equipat amb spits a distàncies prudencials i surt en lliure.

A meitat del segon llarg de la Spit Metal

Quan començo a pujar ja està tot més que xop, els còdols rellisquen i les mans no tenen tacte. Ben bé encara no sé com, surt en lliure i decidim deixar els 15 metres que li resten a la via per una altra jornada.

De tornada ens aturem a la Catàrsis, però la pluja és persistent i el vent l'empeny contra l'esperó, així que decididament donem la jornada per acabada. Ja hi tornarem, perquè la línia ens ha impressionat força... a veure que ens amaguen aquestes perles del solsonès.

Selene al torrent de Sta. Caterina

Dijous, aprofitant la finestra de bon temps, amb la Selene, decidim anar a baixar el Torrent de Sta. Caterina, a Collbató (Montserrat). No és un barranc llarg ni excesivament maco, però ens permet passar un matí divertit i prendre el sol a l'ermita de la Salut. Aquí, una altra visió de l'excursió.

Vista de Collbató des del torrent

La resta de dies els he dedicat a escalar pel Maresme, reequipar alguna línia oblidada en el temps i intentar resoldre una via que em té el cor robat... i per suposat, a mirar com plou!

Oh!, no baby...

Divendres al matí, amb en Jortx, desafiant al mal temps, quedem ben d'hora a l'aparcament de Can Massana (Montserrat). L'objectiu és fer una incursió a Agulles, a veure quina via està menys xopa...

Agulles

Portàvem al cap la Bessona Inf. i veiem que la via Baby és de les més seques, així que ens disposem a fer-la. El primer llarg comença pujant per un teix, que evidentment està molt mullat i ens fa extremar les precaucions, per sort és fàcil llaçar alguna branca per assegurar la jugada.

Mohawk entrant a la Baby

El problema és que ja entres a la paret amb les mans i els peus de gat ben enfangats. La meitat del primer llarg també està humida, ja que encara no li toca el sol. Sembla un llarg molt maco, però nosaltres fem bona part en A0.

A la primera reunió ja ens toca el sol i la calor, que no ens abandonarà en tot el dia.

Quart llarg de la Baby

El segon llarg ens sembla molt bo, amb molt bona roca i cosit de bolts, spits i burils. El tercer es veu tan contundent que ni ens el mirem. Té tota la pinta de ser un d'aquells llargs de saber-se de memòria les preses per tal d'encadenar-lo, molt curt però força desplomat i amb roca una mica crosta a l'inici... A0.

Jortx arribant al cim de la Bessona Inf.

El tercer llarg ens torna a semblar molt maco, té un pas explosiu de llançament a l'inici que més o menys surt en lliure, i després anar fent pel costat d'una fissura. I finalment el cinquè llarg, amb una sortida explosiva de bombo i després una fissura fàcil amb claus una mica vellets, com diu a la ressenya, pot anar bé algun alien. Aquest també ens surt en lliure...

Torres-Homet a l'Esquelet

Com que no plou, per allargar la jornada, anem a fer una altra clàssica, que cap dels dos ha fet abans, la xemeneia Torres-Homet de l'Esquelet. Una clàssica, reequipada amb bolts, maca i força assequible.

Sívlia a Voler a empezar

Afegir a aquest post, que existeix una nova via a la dreta de tot del sector del Contravent (Cèllecs), es diu Varisto tefotrás común misto (96), i surt sobre el 6a+. Entrada en desplom i sortida fina a placa, la resta és un passeig. També s'ha reequipat i adreçat la dura línia Volver a empezar (47), al mateix sector...

Ressenyes actuals del Contravent (Cèllecs)

Aprofito per tapar força forats de burils dintre del Diedre Manel - Volver a Empezar i elimino l'última reunió d'època que hi quedava.

Haglöfs-man

Divendres, amb en Jortx, quedem prop de les 13h a Can Miqueló (Centelles). L'objectiu és encetar la temporada al Grau dels Matxos. Sento una especial atracció per les zones de la baixa Osona, no sé si és el paisatge, la roca, el tipus d'escalada, l'ambient alpí d'alguna de les seves línies, ...

Mohawk a Chorten

Peró aquesta zona de recent creació em té el cor robat, juntament amb la que s'albira just enfront de la vall (els Cingles del Folló). Des de l'estiu que no hi tornàvem i ens ha sorprès gratament l'increment del nombre de vies, els peus de via tan cuidats i la tranquil·litat que s'hi respira. Felicitats als equipadors / cuidadors de la zona!

Jortx superant el sostre de Chorten

Mirant les ressenyes i seguint la nova tendència de "fissura que veig, fissura que s'ha de provar", ens desplacem fins al veí Grau del Jepet. A la part dreta hi trobem les dues últimes vies de la zona, bones fissures a simple vista.

Xapant el tercer a Bon Nadal (quin patir...)

Comencem per la de la dreta, Chorten. Molt ben equipada amb químics, una mica terrosa i un pas de sostre molt bo. No és tan dura com ens creiem, això si, el factor psicològic fa que tibis més del que toca. I és que a la part central hi ha una zona de curioses formacions de sorra compactada, que al no estar acostumats se'ns posen els pèls de punta, però tot sembla prou sòlid. L'entrada a la reunió és força fina...

Jortx a Bon Nadal

Confiats comencem la seva veïna esquerra, Bon Nadal, més assequible segons la ressenya. L'entrada és força desplomada, però ben equipada amb dos químics. Acte seguit trobem un pas força dur i el següent parabolt... però què hi fa allí el següent parabolt?, que lluny i quina por. Un cop xapat aquest, la via és relaxa. També em va agradar, però les assegurances donen alegria pel tipus de roca... a negociar amb ganes o amb un C3, je, je, je...

Mohawk a Salinkarda

Vinga!, anem a fer el freeky que ja hem tingut la dosis d'adrenalina del dia (més tard tornarem a pillar, je, je, je). Ens movem a la zona central del Grau dels Matxos i muntem la impressionant Salinkarda. Poques parades per una via d'aquest grau a vista. En Jortx fa un top rope non-stop al flash. Com que estic una mica tocat d'un tendó prefereixo fer-li un top rope per assegurar la jugada i també surt non-stop. Com ens passa últimament, ens deixa tan bon sabor de boca aquesta línia que ni la repetim per fer el rot punk. Anem a fer més metres, que aquesta ja la tenim al sac...

Enderrocs Puigdomenech

Al principi de la zona esquerra fem una nova línia per nosaltres, Enderrocs Puigdomenech. Força maca i amb la possibilitat de veure els enderrocs a peu de via, convertits ens fàlics tòtems. Deu ser l'entrenament que utilitza en Miquel per estar tan fort, construir menhirs com cert gal... potser també va caure en una marmita de petit?

Mohawk a Xirinacs

Ens seguim movent pel sector i a la dreta d'una espectacular / difícil via de vuitè trobem una altra línia nova, Xirinacs. En Jortx comença i al pas més difícil trenca un cantell i vola (algun dia ja us explicarà on van anar a petar els enderrocs Jortx). A mi la via em va semblar prou bona, serà una de les recomanables del sector, però ara com ara necessita més pas...

Mohawk a La Flauta

Per rematar la tarda volíem fer una última fissura, El Flòstic, però el seu aspecte tenebrós i l'experiència anterior ens fa decantar per una xemeneia montrebeina més assequible, amb la que matem la sessió d'avui... i demà pluja!

Però realment el que a nosaltres més ens va agradar d'ahir va ser marejar la perdiu...

Kampoos 4

M'ha costat força trobar aquest vídeo. Dedicat a tots els mitòmans i romàntics que portem gairebé dues dècades escalant (alguns sense el gairebé).

I gràcies a eines com Kampoos, espero que buscar aquests vídeos i altre tipus d'informació vertical sigui molt més fàcil. Kampoos.net és una eina on-line, oberta a la participació, per a la publicació de ressenyes d'escalada. Feu-li una ullada que us agradarà...

I sense més preàmbuls el vídeo promés: principis dels anys 80, Olivé i Rafa de cadellets, St. Benet i el Càmping, "... los spits tenían que estar al rojo vivo...", no us en recordeu?





Viva el feedback!