Collsuspina, Centelles, Puigsagordi, Creu de Castellar?

Però com es diu aquesta escola?, bé, és igual perquè tots ens entenem, oi?. La qüestió és que a l'estiu s'hi està molt bé (amb Autan) i la tenim relativament aprop (1h), per això m'he proposat anar tatxant totes les vies que pugui (és evident que se m'escapen unes quantes per grau...)

El passat dissabte, l'Ozzy i jo vam aconseguir enganyar a dos personatges del rocòdrom, en Julian i l'Espi. Això ho vam poder fer després d'emmetzinar-los (semblo el Montilla de Polónia, eh!) amb una dosi extra de Can Buquet el divendres. A l'expedició també s'hi va unir el Sibucot volador, alias Mr. X.

Final de la via Stroff

Sempre m'ha fet molta gràcia la descripció que es fa d'aquesta escola al Buscador de Escuelas Desnivel. En especial al punt d'observacions:"... Sed respetuosos. Atención a los agujeros, hay víboras..." D'ençà que el vaig llegir sempre tinc pànic a agafar-me als forats finals de les vies, però també he de dir que mai n'he vist cap d'escurçó (i que duri!)

Després del flanqueig de Fly Mail

La idea és que a cada visita a l'escola hi vaigi amb un o dos objectius clars i així intentaré que al llarg de l'estiu vagin caient les vies que em falten. El dissabte que ens ocupa volia provar la via Sang Rebel, perquè em va fer gràcia la sortida de desplom que té (i és força curta, això garantitza que li puc donar més pegues, je, je, je)

Acabant la Fly Mail

Primer vam entrar per la via veïna, Esquirol i vam poder comprovar que el desplom del nostre objectiu no era gaire complicat, per tant alguna cosa estàvem fent malament (o el grau estava desfassat). Al baixar vam veure que la via original entra més a la dreta, on hi han dos espàrregs de parabolt sense xapa. Ens vam posar a provar l'entrada i la cosa va començar a quadrar...

Ara ja tot és més fàcil a la Sang Rebel

Dèu n'hi do quina entrada més maresmenya, llançament a un romo, lateral, monodit de primera falange i forat de tres dits molt dolorós... Surt al segon pegue, llàstima de no poder-la fer de primer. Hi ha algun problema amb que posi les dues xapes que falten?, s'han tret per alguna raó?, alguna informació al respecte?

Ozzy a la tècnica Ying

Els altres companys s'han dedicat a barallar-se amb un 6b+ de placa a l'esquerra del tot, que l'Ozzy té com a objectiu, entre ceja y ceja... I el Sibucot que s'autodemostra que pot fer la Fly Mail quan li vingui de gust.

A la pròxima Summum i La Pastissera!

Ishi hi anem?

Aquest matí, juntament amb el Sr.X (desig exprés de no publicar el seu nom), hem fet una visita a l'ombra de la cara Oest de l'Ag. Jordi Solé i Massip (Torrent del Pont - Montserrat).

La via escollida ha estat la Ishi (núm. 2), del company Indi, que feia molt temps que li tenia ganes. Tot i que sols fa sis anys que vaig fer la Tormenta de Verano, avui deuríem anar amb la pre-ressaca de St. Joan, perquè he confós l'entrada d'aquesta amb la Ishi, com podeu comprovar a la foto inferior.

La cosa no ha estat malament perquè així el primer llarg de la Ishi, que és força bloquero m'ha agafat en calent. Ves per on que per escalfar he fet un primer llarg d'aquells antològics montserratins. Com en saben en Juanillo i en Pastes d'obrir vies...

Ara si, un cop trobat el peu de via (que total estava al costat), ens hi posem. Aquest llarg entra per unes lleixes trencades però fàcils i de cop canvia de paret, ara ja sobre una roca impressionant (foto superior).

Un cop hem fet aquest canvi hi trobem una baumeta molt poblada d'èssers de grans potes i cos petit, tot i això és un repós de cinc estrelles. Cal aprofitar-lo bé perquè per sortir-ne hi ha una seqüència de passos durs.

La cosa ha anat força bé, però després de resoldre a vista el pas difícil m'he quedat en una mala posició per xapar (ja sabeu que jo sóc un nena i mai se m'acudiria seguir sense xapar, ja, ja,ja...). En resum, que la cinta si que l'he xapat, però ja no m'he en refiat de les meves forces i m'he agafat per passar la corda. Llàstima perquè un cop xapada amb un pas més tenia una gran lleixa... i és que no es pot ser poruc! La resta del llarg, cap problema i molt ben equipat.

El segon llarg és pura continuïtat, bons forats i anar fent d'un costat a l'altre i crec que tenir que xapar tants spits li puja un plus a la dificultat del llarg, ja, ja, ja... si, si... però no ens n'hem saltat ni un, ja, ja, ja!

Arribo a la reunió inflat però content per treure'l net. Un bon llarg, típic de la regió (les dues instantànies superiors).

El llarg final comença amb una mica de desplom, però passats els tres primers spits la verticalitat es perd i es va a buscar la Tormenta de Verano, sobre una roca increïble: aquells forats i aquells bolos que trobem a les parts altes de les parets d'aquesta zona...

Una via amb bones vibracions que li dediquem a Sir Casòliva de la To, perquè demà és el seu sant i perquè es deu estar avorrint força a casa, SALUTACIONS FIERA!

Donant voltes...

Aquest diumenge va ser el primer que no plovia en molt de temps i la Selene i jo teniem reservat de feia dies una sortideta a Montserrat. La selenenita s'ha proposat fer una agulla cada any per practicar una mica de love climbing (que ara està de moda).

Ahir, l'agulla escollida va ser el Frare Gros, però algú se m'ha emportat als Alps les meves cordes primes i vam tenir que canviar d'objectiu. Vam trobar que amb una corda de 70m quedàvem limitats a agulles amb ràpels de baixada inferiors als 35m. I com que l'any passat vam fer la Sensenom, doncs ahir vam decidir anar a fer la seva veïna, l'Ànec. A les fotos superiors podeu veure la típica muralla oest d'Agulles i la Boleta del Portell Estret des del cim del contrafort de l'Ànec (s'aprecia que la boira ens va acompanyar tot el dia).

Si no haguès fet tant de vent l'escalada haguès estat molt plàcida, però entre la boira i el fred no vam acabar de gaudir fins que vam fer el ràpel de baixada (a les fotos superiors la Selene a la segona reunió i a l'últim llarg). La via escollida va ser la GAM, amb dos llargs de III i IV. L'equipament de la via són 2 burils sense placa i dos spits, però la roca és molt bona i es deixa fer sense problemes... quina farem l'any que ve?


Dissabte vaig enredar al pobre Palou per anar a un d'aquells sectors dels que tothom parla però pocs hi van i ens ho vam passar força bé. Vies maresmenyes, vies de pila sobre una roca peculiar, en resum, bones vibracions. Això sense comptar amb la decoració existent a peu de via. Felicitats als equipadors!

Per escalfar en un dia tan gris vam provar dues vies entre el 6c i el 7a. La primera d'anar fent per adaptar-nos a la roca i la segona amb un pas de placa molt finet (fotos inferiors).

Després ja vam passar a destruir els pobres avantbraços, amb vies de 6c i 7b. Com podeu veure a les fotos inferiors la part de dalt desploma, però els passos complicats estan un cop superats els desploms, sortides moretonenques...

Imatges del Bronx

Ahir vam poder passar una estona al nou sector de Cèllecs, Can Bronx. L'Ozzy, en Zombi i qui escriu vam poder provar les dues úniques vies que no regalimaven aigua: Quis custodiet ipso custodes? (6b+) i Action Mohawk (7a).

Personalment penso que són dues vies força bones, i sembla ser que es confirma el grau, ja que s'han encadenat. En especial l'Action Mohawk és de lo milloret de l'escola (amor de madre). Us deixo unes quantes imatges de les dues vies...

Ozzy a Quis cutodiet ipso custodes? (6b+)

Mohawk començant l'Action Mohawk (7a)

El crux de l'Action Mohawk (7a)

Respirant a l'Action Mohawk (7a)

Zombi començant l'Action Mohawk (7a)

Zombi a punt d'entrar a la reunió (7a)

Cabòries

Ja se sap que en el meu lloc de treball hi ha la possibilitat de que et toqui, tot i això mai t'imagines que t'arribarà... el que és pèssim per a tu sempre ho veus en els altres. I ho veus lluny, lluny.... molt lluny!

Però aquest cop la desgràcia no ha passat de llarg! No, no, no... m'he quedat sense les meves vacances de juliol, i si ja se que el 90% de la població no té vacances al juliol, però jo si!, i les vull!! I és que sóc tribunal d'oposicions. El maleït demiurg del que parlava en un altre post ha fet que el meu nom sigui l'escollit per a jutjar a 80 persones, que dipositen el seu futur en un tio que té motivació zero per exercir de tribunal. Per postres, no és un dia com a les eleccions, si no tot un mes!

Així és que entre les lesions, les bufetades de la Pedriza i ara l'anulació d'un viatge de cinc dies a la Colomina (on tinc un deure pendent de fa temps) per culpa de les opos, he decidit que no penso fer més plans...

Y a dios pongo por testigo que nunca más volveré a pasar hambre!

Pringao!

Can Bronx nou sector a Cèllecs

Gràcies a la feina realitzada a partir del 1991 i fins a dia d'avui per gent variada (Jesús Rodríguez, Manuel Castillo, Ozzy, ...) ja es pot dir que aquest sector bé val una visita!

Us presento Can Bronx, un nou sector de Cèllecs. Situat entre el Contravent i la Placa. En ell hi podrem trobar 6 vietes, cadascuna amb la seva gràcia i amb una roca diferent a la de tots els altres sectors de la mateixa escola.

La primera via, com ja he comentat en un post anterior, la van equipar al 1991 en J. Rodríguez i en M. Castillo. Fa poc l'hem redescobert i hem pogut comprovar que en aquests 17 anys algú altre s'hi va acostar perquè hi havia una línia desconeguda amb tres spits i sense reunió. La resta de vies són noves i han estat equipades amb parabolts (entre ruixat i ruixat). Tenen una llargada que oscila entre els 8 i els 12 metres i la part baixa té una roca poc agraïda, cosa que contrasta amb la qualitat de la part superior (hi ha alguna llastra sikada, tot i així mireu bé on us agafeu...)


Orientació: Sud-oest amb ombra a peu de via (zona humida)

Aproximació: Seguim la mateixa aproximació que per arribar al sector del Contravent. En aquest cas no cal pujar a la torreta de vigilància, sinó que seguim la pista principal durant uns 100 metres. Cal vigilar a la nostra dreta, quan la pista fa una pujada i gira a l’esquerra, hi trobem una gran fita i una cresta de roques que cau cap al Vallès. Ens situem sobre aquestes roques i decantem a la nostra esquerra per entrar dins del bosc (primera fita). Seguim cap a la nostra esquerra seguint les fites i ràpidament trobem una canal que amb forta baixada ens deixarà davant del sector (hi ha cordes a les zones més relliscoses). Uns 15-20 minuts des del cotxe, tot i que el camí és perdedor. Impensable per a nens...

• Al Capota, Markus y la kuádriga contra el gorrilla cabrón! (87): [6c/7a] Via que entra per una fissura de dits i després d'una lleixa que trenca la continuïtat trobem un pas de bloc i una terrible entrada a la reunió.
  


• Action Mohawk (88): [7a] Entrada sense gaires peus i passos llargs amb una roca molt especial a la part de dalt. Molt recomanable, de les millors de Cèllecs, però sortiu amb la primera cinta xapada (arbre). S'esperava que aquesta via sortís més difícil, però a la part més desplomada trobem dos grans cantells que fan que el problema màxim sigui situar bé els peus. El nom de la via és un pur atac d'egocentrisme inspirat en els comentaris d'algun anònim...
  


• Fight the power (89): [6a] Via alpina on una xemeneia que es tanca ens farà utilitzar diferents tècniques, vigilar la roca dins de la fissura. Equipada amb quatre spits.


• Atomic PGB (90): [6b] Via exposada on una galeta a la part final ens farà saludar a l'assegurador. Passos de presa gran al sostre i sortida fina... "Com una bomba de rellotgeria"... Dedicada al PGB.
  


• Quis custodiet ipso custodes? (91): [6b+] Similar a l'anterior via però amb més assegurances i un sostre més pronunciat. Roca curiosa i a l'hora excel·lent a l'alçada del primer parabolt. Recomanable sempre que tinguem clar qui vigila als vigilants.
  


• The Soul of a new Machine (92): [¿?] Via rebatejada (si algú sap el nom el tornarem a l'original sense cap problema), equipada amb tres spits. Curta i amb un pas concentrat a la segona xapa. [He de reforçar la reunió, actualment sols té un spit]
  

Doncs ara ja no teniu excusa per anar sempre als mateixos sectors de Cèllecs. Feu-li una visita que si no tota la molsa que he tret hi tornarà...

A tibar-li!!

L'any dels gossos...

Quan em vaig casar vam comprar un sofà de tipus chaise longe de p.m. perquè teníem clar que era una de les peces fonamentals de la casa. Era car, molt car (no tant com els beneficis que ha tingut aquest any Repsol YPF, nada más y nada menos que 3188M €, encara no acabo d’entendre que una petita part d’aquest benefici no aturi una mica la pujada del gasoil, grandes temas, grandes debates, i això no toca...catalans, ejem!)

La qüestió que ens ocupa és que entre guies d’escalada per fer, vies per provar, entrenament, i que si ara quedo amb aquest i demà amb l’altre, encara no havia pogut fruir del meu estimat sofà! Sort que algun demiürg (a mi esto me suena a Platón, que gran película de Charlie Sheen!) que vetlla pel meu benestar ha intentat readreçar la situació. Gràcies a que vam començar l’any amb una politja d’un dit esquerdada el meu magnífic (i car!) sofà va poder compartir la seva solitud amb mi durant tres bons mesos.

Després d’una setmana escalant no vaig poder superar la dependència vers a ell i vaig tornar als seus braços en forma de contractura a l’esquena, i és que això és amor! Però tot té un final, que en aquest cas va arribar en forma de viatge per la península... Va ser en aquest moment on ens vam adonar de que la distància pot trencar una relació o reforçar-la i en el nostre cas vam optar per la segona opció...

A hores d’ara, amb un nou forat al cul en forma d’injectable nolotílic, puc tornar a trobar-me en braços del meu estimat (i car!) sofà d’estil modern, tipus chaise longe. I és que una bona lumbàlgia es passa millor en companyia...

GRÀCIES DEMIÜRG!!