En
moltes entrades a diferents blogs s'ha parlat sobre com aplicar una ciència exacta, com poden ser les matemàtiques, al món de l'escalada, específicament a la graduació de dificultat d'una via. És evident que al ser la dificultat una apreciació personal, on entren en joc molts factors i a més diferents en cada individu, es fa gairebé impossible arribar a un acord. Es pot dir que aplicar una metodologia exacta a l'hora de graduar en tot un col·lectiu és impensable i per tant es fa difícil utilitzar qualsevol mètode racional a un afer irracional.
Però hi ha un apartat en l'escalada esportiva on sí que es poden utilitzar les matemàtiques d'una forma molt més personal i, per tant, on cada individu pot decidir sobre la seva utilitat, sense intervenir en tot un col·lectiu... l'entrenament!
En aquests dies de repòs forçat m'he llegit un petit llibre de l'editorial Barrabés que porta per títol
Rompe Límites. És una guia pràctica de psicologia per escaladors, escrita per
Ubaldo Vila. El llibre no és cap meravella, però compleix la seva funció de guia pràctica, és a dir, ràpid de llegir i encara més d'aplicar.
L'autor ens presenta dues metodologies per tal d'
augmentar la nostra motivació a l'hora d'entrenar i escalar. Les dues estan basades en el grau de dificultat d'una via i de com pujar el nostre nivell en aquesta escala. Comenta que es poden aplicar els mateixos mètodes a altres escales de valors, però no explica com i no sembla evident. Jo em centraré en aplicar-los a l'escala de graduació de dificultat, versió francesa.
La idea de les dues metodologies és establir un grau màxim a aconseguir en un període de temps determinat. Per tal que aquesta idea sigui motivant el grau objectiu ha de ser realista, i l'única forma de fer això és basar-nos en el nostre historial de vies encadenades. És evident que si els
inputs dels dos mètodes seran els graus de les vies encadenades caldrà fer una
equalització prèvia d'aquests. Això simplement vol dir que s'ha d'utilitzar sempre la mateixa escala i si ens sembla que un 7a d'una escola és com un 7a+ d'una altra s'ha d'optar per adaptar un dels dos.
També és important que en les vies que es tindran en compte la modalitat d'ascens sigui la mateixa, o totes assajades o totes a vista, etc.
Veiem pas per pas cadascun dels mètodes:
- Fites per intervals -Com ja he comentat, la idea és que el mètode ens doni un grau realista per aconseguir en un període de temps determinat i motivar els nostres entrenaments. Inicialment hem de buscar les vies que en un període de temps anterior (s'entén que de similar duració), per exemple el mes anterior, hem encadenat. Sols computaran cinc d'elles, per tant hem d'agafar les de grau més alt.
En el meu cas he agafat les cinc vies de més grau encadenades a l'agost:
A cada grau se li assigna un valor numèric entre 1.98 (5a) i 3.13 (9b) i es realitza una mitja per tal de trobar el grau en el que ens movem habitualment. Es calcula el rang d'un interval restant al grau màxim el nostre grau habitual. I finalment es calcula un límit inferior per al nostre nou objectiu que no és més que el grau màxim ja assolit eliminant el factor sort, és a dir, restant un factor de mig grau.
L'objectiu es calcula com ((Límit Inf.+Interval)+(Límit Inf.+2*Interval))/2
Això es pot interpretar com el grau màxim aconseguit (eliminant el factor sort) més l'esforç que estem capacitats per fer actualment, ja que en algun moment ho hem fet per encadenar el grau màxim.
Finalment fem una mitja entre l'anterior valor i el que podríem aconseguir si la nostra mitja fos el grau màxim ja assolit i féssim el mateix esforç reflexat a l'interval. En cas que l'objectiu sigui un grau amb barra cal agafar el superior, per arrodonir millor.
Aquest procediment l'haurem d'aplicar cada mes, tot i que l'autor recomana sols eliminar el pitjor grau de la llista si hem assolit l'objectiu o eliminar el millor grau si no ho hem fet.
Idees subjacents:
- Intentar escalar al límit inferior o no aconseguirem pujar la mitja.
- No escalar per sota la mitja, o aquesta baixarà.
- Provar vies de diversos estils o les dades estaran falsejades, cal ser honest.
- Registrar sempre la nostra activitat
- L'Escala -Mètode similar a l'anterior però força més simple. En aquest cas es calcula el promig i es fa una mitja entre aquest i el grau màxim. Aquest valor
base serà el primer esglaó de la nostra escala. Un grau que fem més o menys bé, entre la mitja i el grau màxim.
La nostra escala té quatre esglaons, on a cada esglaó hi afegim mig grau més, de tal forma que l'últim esglaó ens indicarà el grau que hem d'assolir en un període de temps. És com fer una aposta, ja que aquest període, en el cas d'aquest mètode, pot ser variable segons l'estat de forma o les necessitats de l'escalador.
Podeu baixar una plantilla Excel d'
aquí. Feu servir sols els graus de la taula de l'esquerra,
sols borreu les dades Data, Via i Grau, ja que les altres casselles tenen fòrmules i dir que està feta amb Office 2007 i portada a la versió 2003, per aquesta raó els colors poden no quedar com a la imatge.
- Notes finals -
Per acabar sols afegir que això simplement són mètodes per tal de motivar-nos una mica, però que la verdadera font de motivació és divertir-nos al màxim escalant!
A tibar-li!
Jortx a Decapitació, 7a+/7b
Mohawk a Extremaunció, 7a+
Jortx a Saligarda, 6c
Mohawk a Saligarda, 6c
Jortx a Arrels, 6c+/6c
K a Saligarda, 6c i Jortx a Svetlana, 6c
Mohawk a Arrels, 6c/6c+ i un altre 6c/6c+ de nom desconegut---
Però hi ha un apartat en l'escalada esportiva on sí que es poden utilitzar les matemàtiques d'una forma molt més personal i, per tant, on cada individu pot decidir sobre la seva utilitat, sense intervenir en tot un col·lectiu... l'entrenament!
A cada grau se li assigna un valor numèric entre 1.98 (5a) i 3.13 (9b) i es realitza una mitja per tal de trobar el grau en el que ens movem habitualment. Es calcula el rang d'un interval restant al grau màxim el nostre grau habitual. I finalment es calcula un límit inferior per al nostre nou objectiu que no és més que el grau màxim ja assolit eliminant el factor sort, és a dir, restant un factor de mig grau.
La nostra escala té quatre esglaons, on a cada esglaó hi afegim mig grau més, de tal forma que l'últim esglaó ens indicarà el grau que hem d'assolir en un període de temps. És com fer una aposta, ja que aquest període, en el cas d'aquest mètode, pot ser variable segons l'estat de forma o les necessitats de l'escalador.
