Que dolor! que dolor...

Ahir vam anar a passar la tarda amb la gent del rocòdrom de Bufalà a les Banyadores de Cabrera de Mar, granet del Maresme. Hi havia força gent, suposo que degut al nivell de les vies i especialment al seu equipament generós a base de parabolts, de la mà de la gent de DOM (Mataró).

La veritat és que jo sols vaig fer dues vies, però la segona a muerte fins que va sortir, tota la tarda provant una via?, doncs si!, grau alt?, doncs no! Je,je,je...”Desplom de l’erudit”, un petit 6b+ de 3 xapes, vertical-desplomat però amb una fissura granítica, d’aquelles llises, per entrar a la reunió.

I quin mal!, massa ampla per empotrar (en català tindria que dir hostatjar?) la mà i massa petita pel meu puny, bé, això i que no en se, clar! Doncs això, que avui us vull transmetre la dificultat d’empotrar en fissures granítiques. Fins al tercer intent no va sortir el rot punk i de tots els que la vam provar sols jo vaig ser l’afortunat, i tot per dos passos. En resum, que haurem d’entrenar el tema dels empotraments India Creek.

A la foto podem veure en Mohawk a punt de començar una via per calentar, i en Quim, en Loren i el Carlos intentant empotrar a la fissura (totes fetes per la Teri).

Sort i a tibar-li forts!

PD: Serveixi aquest post com a homenatge a la super-pop Raffaella Carra (que dolor! que dolor!, una mujer en el armario....), ara que la tigressa de Canet li ret tribut en un CD, i és que musicalment sempre seré un incomprès...