Aromes de Montserrat

Avui hem aconseguit anar a fer l'Aromes a la Bessona Inf. (Agulles - Montserrat)! No ha estat fins al tercer intent que hem pogut fer la via, el primer frustrat per l'aigua i el segon pel dentista i les seves males idees.

Ressenya mutada (C)Luichy

Aquesta vegada hem encertat el dia: feia sol, però una boira força clara deixava l'ambient a la temperatura òptima, ni fred ni calor. A la ressenya de sobre, que és una modificació de la ressenya original del Luichy, hi podeu trobar el que ens ha semblat a nosaltres.

Arribant a la reunió del primer llarg

La nostra primera sorpresa ha estat descobrir que el reequipament de la via era veritat, ja que les informacions que teníem eren bastant confuses. Gairebé tots els burils han estat substituïts per bolts.

Començant el diedre...

El primer llarg el comença en Jortx, pujant per la canal que separa la Vespa de la Bessona. El primer bolt està força amunt, no és molt difícil, però cal vigilar la roca. Després, amb tendència cap a la dreta es van trobant més bolts i a l'hora la placa es torna més fina, fins entrar a la reunió.

El següent llarg és el selectiu. Actualment s'ajunten dos llargs en un de sol, d'uns 40 metres. La ruta fa força esses i cal ser curós amb la doble corda i la llargada de les cintes.

Sortint del desplom del tercer llarg

El començament és finura montserratina i ràpidament es flanqueja cap a la dreta per grans còdols i s'abasta la que era l'antiga reunió (dintre d'una bauma). Es torna a sortir amb passos fins a agafar el diedre de l'esquerra, i ja anem xapant claus, fins a tornar a sortir de la fissura cap a la dreta per terreny més fàcil i caçar un bolt, sota un pitó.

Quan pujàvem cap al refugi ja ens havíem adonat que no portàvem els encastadors, petit error. Sort que portàvem algun pitó i el martell, ja que ens havíen dit que alguns claus els treies amb les mans. A la part desequipada del diedre hi entra un encastador petit a muerte. Jo he hagut d'improvitzar amb un micro que no ha quedat gaire bé i un pitó en un forat de la placa, assegurant el pas contundent del llarg. Després la fissura es torna més humana i es protegeix amb camalot del 1 i un encastador del 7 (que resta encastat). I cada cop més fàcil fins la reunió...

Jortx arribant al cim de la Bessona Inf.

El tercer llarg comença amb un desplom de grans cantells i una sortida una mica trencada. Després per placa amb algun alejillo, però ja més fàcil, fins a la reunió sota la bola. Per acabar la via, un petit desplom de grans còdols i rampa fins al cim.

És una bona via, però a mi personalment, de totes les que he fet a la Bessona, la que més m'ha agradat segueix sent l'aresta Brucs, obra magna d'en Cerdà & Co.